Qui són Los Rochos, el clan de Badajoz que salta al cas Leire

La causa sobre l'entorn de Leire Díez a l'Audiència Nacional que instrueix el jutge Santiago Pedraz es troba en plena fase d'instrucció, encara oberta i en desenvolupament. No hi ha constància, en la informació disponible, que s'hagi dictat encara un auto d'obertura de judici oral ni una resolució d'arxiu o sobreseïment; al contrari, es continuen practicant diligències, ampliant el nombre d'investigats i concentrant procediments previs en un sol jutjat.

Segons la cobertura de Demócrata i altres mitjans, Pedraz dirigeix a l'Audiència Nacional el denominat “cas Leire Díez”, una investigació sobre una presumpta trama destinada a interferir o desestabilitzar procediments judicials sensibles per al PSOE i el Govern. En aquesta causa apareixen com a peces centrals l'exmilitant socialista Leire Díez, l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán i diversos càrrecs públics, empresaris i responsables policials.

Processalment, hi ha diversos elements clau que permeten ubicar l'estat actual:

• La causa està en fase d'instrucció penal en un Jutjat Central d'Instrucció de l'Audiència Nacional (el que encapçala Santiago Pedraz). Això implica que l'objectiu actual és recollir indicis, practicar declaracions, registres i pericials per determinar si procedeix o no portar els fets a judici.
• La investigació ha romàs en bona part sota secret de les actuacions des de desembre de 2025, quan la UCO va practicar detencions i registres en empreses i organismes públics vinculats al cas, segons relata Demócrata. El secret s'ha anat prorrogant per no comprometre les recerques.
• A la primavera i l'estiu de 2026 s'ha produït una intensa activitat instructora: registres (inclosa la seu federal del PSOE a Ferraz), imputacions massives i citacions tant d'investigats com de testimonis. Tot això és típic d'una investigació que segueix en marxa, no d'una que s'acosta al seu tancament.

Un esdeveniment processal important és la concentració de totes les causes relacionades amb Leire Díez a l'Audiència Nacional. Fins a mitjans de 2026 coexistien dos procediments:

• Una causa als jutjats d'instrucció de Madrid (Plaça de Castella), dirigida pel jutge Arturo Zamarriego, centrada en les actuacions de Díez, l'empresari Javier Pérez Dolset i el periodista Pere Rusiñol.
• La causa més àmplia a l'Audiència Nacional, a càrrec de Pedraz, sobre la presumpta estructura per obtenir informació compromesa de la UCO i de la Fiscalia Anticorrupció i tractar de frenar causes que afectessin el PSOE.

A l'agost de 2026, Zamarriego acorda inhibir-se i remetre les seves diligències a l'Audiència Nacional. Segons la peça “L'Audiència Nacional es queda amb tot el cas Leire i concentra en Pedraz la investigació sobre la ‘fontanera’”, això suposa que:

• Les dues investigacions deixen d'avançar en paral·lel.
• Pedraz passa a ser l'únic instructor de tot l'entramat, amb accés al conjunt de les diligències ja practicades en ambdós procediments.
• La causa entra en una “nova fase” marcada per la visió conjunta de tots els elements (reunions, pagaments, comunicacions, registres, etc.).

En paral·lel, durant juny i juliol de 2026 s'adopten decisions que confirmen que la instrucció està lluny d'haver-se tancat:

• El jutge imputa la presidenta de la SEPI i a altres 24 persones en una peça sobre presumptes irregularitats en contractes públics relacionats amb Servinabar i altres empreses, d'acord amb aquesta informació.
• Convida a declarar com a investigats, entre altres, la directora general de la Guàrdia Civil Mercedes González i el Director Adjunt Operatiu del cos, habilitant noves línies d'investigació dins del mateix sumari (Demócrata).
• Cita responsables del PSOE i de l'entorn de la Fiscalia (com la presidenta del partit, Cristina Narbona, o alts càrrecs del Ministeri Públic) en qualitat de testimonis, cosa que denota que es continuen explorant ramificacions de la trama.
• Al setembre de 2026 continua prenent declaració a nous investigats, com la gerent del PSOE i l'exadvocat de Koldo García (Demócrata).

Tot això encaixa amb un estat processal d'instrucció oberta i en expansió: el jutge està acumulant peces, ampliant el cercle d'investigats i reforçant la base indiciària abans de plantejar-se decisions de tancament (arxiu, sobreseïment o obertura de judici oral). Les notícies consultades no reflecteixen, a data de setembre de 2026, que s'hagi donat aquest salt a la fase intermèdia o al judici, per la qual cosa la causa segueix en mans de Pedraz com a sumari en curs a l'Audiència Nacional.

El jutge d'instrucció a Espanya és la peça central de la fase d'investigació del procés penal ordinari, regulat principalment a la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i, de forma indirecta, a la Constitució (principi de tutela judicial efectiva, jutge predeterminat per la llei, garanties penals i processals). Les seves competències s'orienten a esclarir fets presumptament delictius i a decidir si procedeix portar-los a judici, sempre amb sotmetiment estricte a la legalitat i als drets fonamentals.

a) Funció jurisdiccional general

El jutge d'instrucció és un òrgan jurisdiccional unipersonal de l'ordre penal, amb competència per conèixer, en primera fase, de la majoria dels delictes perseguibles d'ofici i, en determinats casos, de delictes semipúblics o privats quan s'exerceix l'acció penal. Exercita potestat jurisdiccional en exclusiva (jutjar i fer executar el jutjat), però limitada a la fase d'instrucció: dirigeix el procediment, resol incidents processals, controla la legalitat de les actuacions policials i fiscals i garanteix els drets de les parts (investigats, acusacions, perjudicats).

No és un mer “director d'investigació”: adopta decisions jurisdiccionals mitjançant resolucions (providències, autos i, en menor mesura, sentències en assumptes de menor entitat o procediments especials) que són executives i revisables en via de recurs per òrgans superiors.

b) Direcció de la fase d'instrucció

La seva funció nuclear és dirigir la instrucció del procediment penal ordinari:

• Incoar diligències prèvies o sumari quan rep una denúncia, querella, atestat policial o té coneixement d'un possible delicte.
• Qualificar provisionalment els fets a efectes de competència i de procediment, decidint si continua el jutjat o s'inhibeix a un altre òrgan (per exemple, Audiència Nacional, jutjats de violència sobre la dona, etc.).
• Ordenar i coordinar les diligències d'investigació necessàries per determinar l'existència del delicte, les persones responsables i l'abast dels danys (declaracions, pericials, inspeccions oculars, requeriments de documentació, etc.).
• Resoldre sobre la situació processal dels investigats (imputació formal, crida a declarar, adopció o aixecament de mesures cautelars).
• Concloure la instrucció, acordant el sobreseïment (lliure o provisional) o la continuació del procediment cap a la fase intermèdia i el judici oral, quan apreciï indicis racionals de criminalitat.

c) Mesures cautelars personals i reals

El jutge d'instrucció és l'òrgan competent, en general, per acordar les mesures cautelars més intenses del procés penal, sempre sota els principis de necessitat, proporcionalitat i subsidiarietat:

• Personals: detenció judicial, presó provisional, llibertat provisional amb o sense fiança, prohibició de sortida del territori, retirada de passaport, ordres d'allunyament i de comunicació, suspensió provisional de càrrecs o funcions, entre altres.
• Reals (patrimonials): embargaments preventius, fiances, anotacions preventives en registres, intervenció i dipòsit de béns, bloqueig de comptes o productes financers per assegurar responsabilitats civils o decomisos futurs.

Aquestes decisions exigeixen motivació reforçada i audiència de les parts quan sigui possible, i són recurribles davant instàncies superiors.

d) Diligències que afecten drets fonamentals

La LECrim atribueix al jutge d'instrucció la competència exclusiva per autoritzar, controlar i revisar diligències d'investigació que suposen una ingerència intensa en drets fonamentals:

• Entrades i registres en domicilis i llocs tancats.
• Intervenció de comunicacions telefòniques i telemàtiques, accés a dades de trànsit i geolocalització.
• Registre i accés al contingut de dispositius electrònics, correus i núvols d'emmagatzematge.
• Vigilàncies i seguiments especialment intrusius, quan afectin la intimitat.

En aquests casos, el jutge ha de valorar l'existència d'indicis suficients, la idoneïtat i proporcionalitat de la mesura, la seva durada i l'abast de l'afectació al dret fonamental, incorporant aquesta motivació a l'auto corresponent.

e) Relació amb el Ministeri Fiscal i la policia judicial

El jutge d'instrucció actua en un triangle funcional amb el Ministeri Fiscal i la policia judicial:

• Amb el Ministeri Fiscal: el fiscal és part en el procediment, pot instar diligències, sol·licitar mesures cautelars, recórrer decisions i, si escau, formular acusació. El jutge decideix, accepta o rebutja les peticions del fiscal amb independència i imparcialitat.
• Amb la policia judicial: la policia judicial actua sota la dependència funcional de jutges i fiscals en la investigació de delictes. El jutge pot ordenar diligències a les unitats policials, controlar la seva legalitat i revisar el que s'ha actuat en la fase policial, corregint excessos o nul·litats.

f) Límits de les seves competències

El jutge d'instrucció té límits clars:

• No és, per regla general, l'òrgan sentenciador en els procediments ordinaris per delicte: el judici i la valoració definitiva de la prova corresponen a altres òrgans (jutjats de penal, audiències provincials, etc.).
• No pot assumir funcions pròpies del Ministeri Fiscal, com el monopoli de l'acció penal en determinats supòsits ni la direcció orgànica de la policia judicial.
• Ha de respectar el principi acusatori: no pot condemnar sense acusació prèvia ni introduir d'ofici un objecte processal completament nou en fase de judici.
• Les seves decisions estan sotmeses a control mitjançant recursos (reforma, apel·lació, queixa), i les diligències d'investigació que vulnerin drets fonamentals poden ser anul·lades.

En síntesi, el jutge d'instrucció és garant de la legalitat i dels drets en la fase d'investigació penal, amb àmplies facultats per esclarir els fets, però sotmès a límits estrictes i al control d'òrgans superiors i de les parts.

A partir de la cerca específica a les bases de dades de premsa i documentació consultades aquesta vegada, no apareix un desglossament numèric clar i verificable dels resultats del PSOE en les últimes eleccions municipals a la ciutat de Badajoz (percentatge de vot i nombre de regidors) ni una taula que permeti comparar-los amb precisió amb els comicis municipals immediatament anteriors. Per tant, no puc oferir-te una xifra exacta de vots, percentatge ni regidors del PSOE sense sortir-nos del que realment està documentat a les fonts utilitzades.

Sí s'obté, però, context polític rellevant sobre la situació de l'Ajuntament de Badajoz després de les últimes municipals. Una anàlisi de la situació pressupostària a les capitals de província recull que a Badajoz el Partit Popular governa amb majoria absoluta, mentre el PSOE forma part de l'oposició municipal. Aquest article explica que, en el moment de l'anàlisi, el PP “gaudeix de majoria absoluta” al consistori pacense, cosa que implica que la suma de regidors populars supera per si sola la majoria del ple, deixant el PSOE sense capacitat per disputar l'alcaldia mitjançant pactes amb altres forces (anàlisi sobre pressupostos i majories municipals).

Amb aquesta informació de context es pot afirmar que:

• El PSOE no va ser la força guanyadora en les últimes eleccions municipals a la ciutat de Badajoz.
• El PP va obtenir una majoria absoluta de regidors, per la qual cosa la representació socialista va quedar clarament per darrere i a l'oposició.
• Les fonts periodístiques consultades parlen en termes de “despreniment” del PSOE a Extremadura i d'un avanç molt notable del PP i de la dreta en general a la comunitat, cosa que encaixa amb un retrocediment del vot socialista també a la capital, encara que sense oferir la dada municipal desagregada.

Ara bé, la teva pregunta demana tres coses molt concretes:

• El percentatge de vot del PSOE a les últimes municipals a Badajoz ciutat.
• El nombre de regidors que va obtenir.
• La comparació exacta amb les anteriors municipals (evolució de vot i d'escons).

Aquests tres dades formen part del recompte oficial de les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 (la darrera convocatòria local celebrada a Espanya) i estan disponibles als repositoris oficials electorals, però no figuren, amb el nivell de detall que necessitem, als textos concrets que s'han recuperat aquí. Per no inventar xifres, és important remetre's a les fonts on sí consten de forma exacta i comprovable.

Si vols la dada numèrica precisa, et recomano consultar:

• El portal de resultats del Ministeri de l'Interior per a les eleccions municipals de 2023, on pots filtrar per comunitat autònoma, província i, finalment, pel municipi de Badajoz. Allà veuràs per al PSOE:
  • Nombre exacte de vots i el seu percentatge sobre el total.
  • Nombre de regidors obtinguts.
  • Comparativa amb 2019 (sol aparèixer en pestanyes d'històrics o bé descarregant el fitxer de resultats).
• La web de la Junta Electoral Central o, si escau, de la Junta Electoral de Zona, que enllacen als resultats oficials per municipi i actes d'escrutini.
• La pàgina de resultats electorals del propi Ajuntament de Badajoz o de la Diputació de Badajoz, que en ocasions publiquen resums municipals amb repartiment de regidors per partit.

En síntesi, amb la informació efectivament localitzada ara mateix puc dir-te amb seguretat que el PSOE es situa a l'oposició a l'Ajuntament de Badajoz i que el PP disposa d'una majoria absoluta al ple municipal, cosa que reflecteix un resultat clarament desfavorable per als socialistes respecte a etapes anteriors en què l'equilibri de forces era més ajustat. Però no puc atribuir-li un percentatge concret de vot ni un nombre exacte de regidors sense acudir als quadres oficials de resultats, que són els que has d'utilitzar si necessites la dada amb precisió estadística o jurídica.

Si necessites ajuda per interpretar aquests quadres un cop consultis el resultat oficial (per exemple, com es reparteix el nombre de regidors a partir dels vots, o com ha evolucionat la representació del PSOE entre 2011 i 2023 a Badajoz), puc ajudar-te a fer aquest anàlisi comparat i a extreure conclusions polítiques a partir de les dades.