La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, podria convertir-se en la pròxima responsable del Fòrum Econòmic Mundial, l'organització que celebra cada any la cimera de Davos, després d'anunciar aquest dijous que abandonarà el seu càrrec el pròxim 7 de febrer, gairebé nou mesos abans que conclogui el seu mandat.
El patronat de l'organisme té prevista una reunió dilluns 2 de novembre en la qual podria decidir el seu nomenament, una opció que guanya força davant les especulacions sobre una eventual candidatura de la dirigent francesa a les eleccions presidencials del 2027.
Lagarde compta amb un ampli suport dins del patronat del Fòrum Econòmic Mundial, tot i que encara no s'ha adoptat una decisió definitiva. La reunió de dilluns podria concloure amb la seva designació o amb la fixació d'una data per procedir a la votació, cosa que permetria organitzar la seva incorporació un cop conclosa la seva etapa al capdavant del BCE.
Davos apareix com a possible destí després de la seva sortida del BCE
La presidència del Fòrum Econòmic Mundial permetria a Lagarde continuar participant en els principals debats econòmics i polítics internacionals des d'una organització que reuneix anualment a Suïssa dirigents governamentals, responsables empresarials, representants d'institucions multilaterals i especialistes de diferents àmbits.
La dirigent francesa coneix aquest entorn per la seva trajectòria en organismes internacionals i per la seva participació en les reunions de Davos, on les perspectives econòmiques, l'estabilitat financera i les relacions comercials ocupen habitualment una part destacada de l'agenda. A més, forma part des de fa anys del patronat de l'organització, una circumstància que facilitaria la seva incorporació a les responsabilitats de direcció.
Si es confirma la seva elecció dilluns, encara quedaria per determinar quan assumiria les seves noves funcions i com s'organitzaria la transició amb les seves responsabilitats actuals. La seva possible designació abans de febrer no implicaria necessàriament l'exercici simultani de tots dos càrrecs, donades les exigències d'independència que regeixen l'activitat del BCE.
La carrera presidencial francesa perd una possible aspirant
L'eventual incorporació de Lagarde al Fòrum Econòmic Mundial tancaria el pas a les especulacions sobre la successió d'Emmanuel Macron, el segon mandat presidencial del qual conclourà el 2027 i que no podrà presentar-se a una tercera elecció consecutiva.
Tot i que el seu nom havia aparegut en converses sobre possibles candidats capaços de representar una opció de continuïtat europeista i econòmica, Lagarde no havia formalitzat cap candidatura i ja havia rebutjat públicament aquesta possibilitat. La seva trajectòria com a ministra francesa d'Economia, directora gerent del Fons Monetari Internacional i presidenta del BCE havia contribuït, tanmateix, a alimentar les especulacions sobre un eventual retorn a la política nacional de manera similar al que va ocórrer amb l'anterior president del BCE, Mario Draghi.
El seu possible desembarcament a Davos reduiria encara més les expectatives que participés en la carrera per l'Elisi, mentre que la seva sortida anticipada del BCE permetrà que Macron intervingui en les negociacions europees per triar el seu successor abans de les eleccions presidencials franceses.
Els governs de la zona euro hauran d'acordar el nomenament del nou president del banc central mitjançant un procediment que exigeix una majoria qualificada reforçada i la consulta prèvia al Parlament Europeu i al Consell de Govern de la institució monetària. Entre els principals aspirants figuren l'exgovernador del Banc d'Espanya Pablo Hernández de Cos i l'antic responsable del banc central neerlandès Klaas Knot.