El conseller d'Obres Públiques, Habitatge i Mobilitat del Govern de Canàries, Pablo Rodríguez, va subratllar aquest dimarts la necessitat de reforçar els incentius per a la promoció d'habitatge lliure i, al mateix temps, accelerar les promocions públiques a l'arxipèlag. L'objectiu de l'Executiu és tancar el 2026 amb més de 7.000 habitatges finalitzats i poder apropar-se a les 10.000 l'any següent.
Rodríguez va llançar aquest missatge durant l'encontre informatiu d'Europa Press "Canàries cap al futur", celebrat a l'Hotel Santa Catalina, a Las Palmas de Gran Canaria. En aquest fòrum va abordar un dels desafiaments més urgents per a les illes: l'accés a l'habitatge, un problema de "magnitud important", que no és "exclusiu de cap territori" i que a Canàries presenta les seves pròpies "singularitats".
El conseller va recordar que "l'habitatge, històricament, ha tingut problemes d'accés, en un principi a les famílies més vulnerables i als joves que buscaven emancipar-se, però avui afecta al conjunt de la població en gran mesura". En aquest context, va evocar les 35.000 habitatges anuals que es van arribar a aixecar a Canàries just abans de l'esclat de la crisi financera de 2008.
"Després de la crisi, --ha continuat-- la producció es va reduir a 1.000 habitatges a l'any. I a mesura que l'estoc d'habitatge disponible anava reduint-se, i la població anava augmentant, l'oferta i la demanda es descompensava". Segons va exposar, la comunitat autònoma ha anat recuperant ritme en la construcció d'habitatge públic fins a assolir actualment les 4.000 unitats anuals, atès que "2.000 ja es construeixen i altres 2.000 estan en planificació".
Junt amb la promoció pública, Rodríguez va defensar la necessitat d'estimular l'edificació d'habitatge d'iniciativa privada, pensant especialment en "totes aquelles famílies treballadores que no poden optar a un habitatge públic o protegit i que mantenen dificultats per accedir a un habitatge, precisament perquè "no hi ha"".
En aquesta línia, es va referir a les mesures posades en marxa pel Govern regional, entre elles el decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge, impulsat per l'Executiu canari. A la seva opinió, aquestes actuacions ja estarien provocant "un canvi de tendència" en el sector residencial a les illes: "El 2024, la producció d'habitatge supera les 4.000 habitatges; el 2025, les 5.000, i el 2026 es superaran les 7.000".
Obstacles burocràtics i falta de seguretat jurídica
A més d'incrementar la construcció, Rodríguez va incidir en l'urgència de treure al mercat habitatges que avui romanen buits o fora del lloguer, molts d'ells, va dir, frenats per la "inseguretat jurídica" derivada de la normativa estatal per als propietaris. "Hi ha moltíssims habitatges que estaven al mercat del lloguer fa poc i es van retirar precisament per aquesta inseguretat jurídica, que ve de la llei d'arrendaments urbans, el que ha perjudicat encara més la falta d'habitatges", va assenyalar.
El conseller va insistir que el gran "hito" que es marca el Govern de Canàries és arribar a les 10.000 habitatges acabats cada any a l'arxipèlag, principalment procedents de la iniciativa privada, amb l'objectiu d'"equilibrar" l'oferta amb la demanda actual. "Si aquest any el tanquem superant les 7.000 habitatges a l'any, jo aspiro a que l'any vinent superem les 10.000 habitatges a l'any", va afirmar.
Turisme, ocupació i habitatge a les zones més tensionades
En analitzar la situació del principal motor econòmic de Canàries, el turisme, Rodríguez va identificar un dels grans coll d'ampolla del sector: la dificultat de trobar personal per la carestia i escassetat d'habitatge proper als centres de treball. Per això, va defensar la conveniència d'incentivar el sector turístic perquè, aprofitant els processos de renovació i construcció de nous establiments, incorpori també promocions residencials.
"Hem de buscar fórmules, que segur que n'hi ha, per incentivar que el sector turístic també construeixi habitatges. Al sud de les illes, on hi ha la majoria dels hotels, és on el metre quadrat i l'habitatge estan molt més cars. Aquesta situació fa que tots els treballadors dels hotels no puguin viure a prop, ni a prop ni a 30 minuts dels hotels", va exposar.
Convenio de carreteres i Estratègia Verda
En relació amb l'Estratègia Verda de la Conselleria d'Obres Públiques, Mobilitat i Habitatge, orientada a avançar cap a un model més sostenible i eficient a l'arxipèlag, Rodríguez va abordar la rellevància de prorrogar i ampliar els recursos del Conveni de Carreteres Canàries-Estat, actualment dotat amb més de 1.400 milions d'euros.
"No hi ha cap comunitat autònoma a tot l'Estat que inverteixi tant en carreteres com nosaltres. I això està sustentat en que no tenim carreteres d'interès estatal, per la qual cosa el Ministeri no inverteix ni un duro en les carreteres de les illes", va explicar.
El responsable autonòmic reiterà la necessitat d'estendre la vigència del tercer Conveni de Carreteres, signat amb l'Estat el 2018, per afegir 1.000 milions d'euros addicionals i assolir així els 2.400 milions d'euros, destinats a culminar les actuacions estratègiques previstes en les principals vies de l'arxipèlag.
Com a exemple de l'impacte d'aquestes inversions, cità l'obra "més gran" recentment adjudicada a Fuerteventura, amb un pressupost de 215 milions d'euros. Es tracta d'una nova autovia que enllaçarà amb el primer túnel de l'illa, entre Pozo Negro, a la zona sud, i l'aeroport.