Els historiadors César Rina i Miguel Ángel del Arco han denunciat que la Junta d'Extremadura, governada per PP i Vox, ha utilitzat de manera "esbiaixada", "parcial" i "torticera" les seves investigacions per justificar la protecció de la Cruz de los Caídos de Cáceres, un monument aixecat durant la Guerra Civil i vinculat històricament a l'exaltació del franquisme. Ambdós investigadors sostenen que l'Executiu autonòmic ha tergiversat les seves conclusions per recolzar l'expedient que busca declarar la creu Ben d'Interès Cultural (BIC), una iniciativa que s'enfronta a l'ordre de retirada impulsada pel Govern central en aplicació de la Llei de Memòria Democràtica.
Segons han explicat ambdós especialistes en declaracions a El País, els seus treballs acadèmics apareixen citats en la resolució publicada per la Junta el passat 18 d'agost, malgrat que les seves investigacions defensen una interpretació contrària a la utilitzada per l'Administració. "Han deformado mi trabajo", ha denunciat Del Arco, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Granada i recentment guardonat amb el Premi Nacional d'Història d'Espanya. Per la seva banda, Rina, professor titular d'Història Contemporània a la UNED, ha qüestionat que s'utilitzin els seus estudis per fonamentar una protecció patrimonial que considera injustificada.
Els historiadors acusen la Junta de manipular les seves conclusions
La controvèrsia es centra en el contingut de l'expedient obert per la Conselleria de Cultura, Turisme i Esports d'Extremadura, que incorpora referències als treballs d'ambdós investigadors per contextualitzar l'origen i les característiques arquitectòniques del monument. No obstant això, els historiadors consideren que la documentació oficial selecciona fragments dels seus estudis mentre omet les conclusions que relacionen directament la creu amb l'exaltació de la dictadura franquista.
En el cas de César Rina, autor de La construcció de la memòria franquista a Càceres. Herois, espai i temps per a un nou Estat (1936-1941), la resolució autonòmica sosté que l'investigador lamentava la pèrdua de documentació, especialment gràfica, relacionada amb el monument. Una afirmació que Rina rebutja en assegurar que existeixen nombroses proves documentals sobre la seva planificació, construcció, inauguració i utilització durant el franquisme. "És radicalment fals", ha afirmat l'historiador, qui explica que la seva feina únicament menciona la desaparició d'un àlbum fotogràfic concret, però no una pèrdua generalitzada d'arxius històrics.
Per la seva banda, Miguel Ángel del Arco, autor de Cruïlles de memòria i oblit. Els monuments als caiguts de la guerra civil espanyola (1936-2021), qüestiona que la Junta utilitzi fragments de la seva investigació per relacionar les característiques arquitectòniques de la creu amb el racionalisme. Segons l'especialista, el seu estudi sosté precisament que els monuments franquistes estaven allunyats d'aquesta corrent arquitectònica, rebutjada ideològicament pel règim. Ambdós investigadors consideren que aquesta interpretació permet reforçar artificialment el valor artístic i patrimonial del monument i han presentat alegacions contra l'expedient de declaració com a BIC.
Una creu inaugurada el 1938 per homenatjar els vencedors de la Guerra Civil
La Creu dels Caiguts de Càceres, situada a la plaça d'Amèrica, va ser inaugurada el maig de 1938, en plena Guerra Civil, després que l'Ajuntament acordés la seva construcció al setembre de 1937. El monument va ser concebut com un homenatge als falleguts del bàndol sublevat i contenia inscripcions vinculades a la simbologia franquista, amb referències al llevant militar del 18 de juliol de 1936, a Francisco Franco i als lemes utilitzats per la dictadura. La seva inauguració va comptar amb la presència de Pilar Primo de Rivera, responsable de la Secció Femenina de Falange.
Durant dècades, l'enclavament va acollir actes commemoratius i homenatges relacionats amb el règim franquista. En 1984, l'Ajuntament de Cáceres va eliminar les inscripcions d'exaltació de la dictadura, una intervenció que la Junta d'Extremadura considera determinant per interpretar el seu significat actual. La resolució autonòmica defensa que aquella modificació va transformar substancialment la percepció pública del monument i va permetre desvincular la seva valoració patrimonial de la seva funció política original.
No obstant això, Rina i Del Arco rebutgen que l'eliminació dels símbols hagi esborrat el significat històric de la creu. Els investigadors recorden que el monument va continuar sent escenari d'actes d'homenatge al franquisme durant la Transició i sostenen que continua representant una memòria vinculada als vencedors de la Guerra Civil. En aquest sentit, denuncien que l'expedient autonòmic omet les referències de les seves investigacions a les víctimes de la repressió franquista i a les reivindicacions de les associacions memorialistes que reclamen la seva retirada.
La Junta d'Extremadura nega haver tergiversat els estudis
Davant les acusacions, la Conselleria de Cultura de la Junta d'Extremadura ha rebutjat que existeixi una utilització indeguda de les investigacions. El departament autonòmic sosté que les referències a Rina i Del Arco s'incorporaren exclusivament com a fonts historiogràfiques per contextualitzar la cronologia, les característiques formals i la funció inicial d'aquest tipus de monuments, sense atribuir als autors un suport a la seva declaració com a Bé d'Interès Cultural.
La Administració regional defensa que el procediment es fonamenta en dos informes tècnics elaborats per altres especialistes, en els quals s'examinen els valors històrics, documentals, artístics, arquitectònics, urbanístics i socials de la creu. Així mateix, la directora general de Patrimoni Cultural, Adela Rueda, ha reivindicat la solvència tècnica de l'expedient i ha recordat que l'obertura del procediment no suposa automàticament la declaració definitiva del monument com a BIC.
La resolució publicada al Diari Oficial d'Extremadura (DOE) el 18 d'agost argumenta que la creu posseeix valor patrimonial per la seva monumentalitat, disseny geomètric, permanència en la seva ubicació original i rellevància dins del paisatge urbà de Càceres. La Junta sosté, a més, que el seu significat actual és compatible amb els valors constitucionals després de la retirada de les inscripcions franquistes.
El Govern central reclama retirar la creu i s'oposa a la seva protecció
La polèmica es produeix després que el Govern d'Espanya inclogués la Creu dels Caiguts de Càceres al Catàleg de Símbols i Elements Contraris a la Memòria Democràtica i ordenés la seva retirada de l'espai públic. L'Executiu central considera que el monument continua representant una exaltació dels vencedors de la Guerra Civil i que la seva permanència resulta contrària als principis establerts a la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica.
La Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica també ha presentat al·legacions contra la iniciativa de la Junta i qüestiona que el monument reuneixi els valors patrimonials excepcionals necessaris per rebre la màxima protecció autonòmica. A més, sosté que la retirada de les inscripcions franquistes el 1984 no va eliminar la seva funció commemorativa original i adverteix que l'obertura de l'expedient de protecció, posterior a l'ordre estatal de retirada, podria constituir una desviació de poder.
El procediment ha generat posicions enfrontades entre les organitzacions socials. Mentre associacions memorialistes com ARMHEX i AMECECA reclamen la retirada de la creu, entitats com Hazte Oír i Advocats Cristians han defensat la seva conservació.
Per ara, la Creu dels Caiguts de Càceres no ha estat declarada definitivament Bé d'Interès Cultural. La Junta manté obert l'expedient, que acumula més d'un centenar d'al·legacions i compta amb un termini màxim de tramitació de 16 mesos. Paral·lelament, l'Ajuntament de Càceres ha recorregut davant l'Audiència Nacional l'ordre de retirada del Govern central, per la qual cosa el futur del monument continua pendent dels procediments administratius i judicials oberts.