Els controladors d'Adif preparen una vaga després d'Urda: denuncien que a Atocha falta el 20% de la plantilla necessària

Una vaga a Adif no necessita autorització prèvia de l'empresa o de l'Administració: la seva legalitat depèn de complir els requisits de convocatòria i exercici del dret. El recorregut comprèn una decisió vàlida, els tràmits previs aplicables, la comunicació escrita amb deu dies naturals de preavís i les garanties dels serveis essencials. La presentació de l'escrit no constitueix, per si sola, una declaració administrativa de legalitat.

El marc principal és l'article 28.2 de la Constitució i el Reial Decret-llei 17/1977, interpretat conforme a la Sentència constitucional 11/1981.

1. Promoure el conflicte i atendre els tràmits previs

Poden convocar els sindicats amb implantació en l’àmbit afectat, els representants dels treballadors o els propis treballadors mitjançant una decisió col·lectiva vàlida. No és necessari que tots els sindicats estiguin d’acord.

A Adif cal prestar atenció al procediment intern de resolució de conflictes. Existeix una Comissió de Conflictes Laborals: la seva reunió s’ha sol·licitat com a tràmit previ a formalitzar aturades, segons recull Demócrata sobre el conflicte ferroviari. Cal comprovar quines actuacions exigeix la regulació col·lectiva aplicable a la convocatòria concreta; aquesta referència no permet fixar un termini únic per a aquesta comissió.

2. Adoptar i documentar la convocatòria

L’acord ha de delimitar qui convoca, quins treballadors i centres queden compresos i quines reivindicacions laborals o professionals es defensen. També ha de concretar dates, horaris i durada, indicant si es tracta d’aturades parcials o d’una vaga indefinida.

Cal designar un comitè de vaga, que representarà els treballadors durant el conflicte i participarà en la negociació. Convé conservar l’acord i la documentació que acredita la capacitat representativa dels qui el subscriuen.

3. Comunicar per escrit amb deu dies d’antelació

La convocatòria s’ha de notificar tant a Adif com a l’autoritat laboral competent. Una comunicació no substitueix l’altra. En afectar una empresa encarregada de serveis públics, s’aplica el preavís de deu dies naturals, no el general de cinc.

L’escrit ha de recollir els objectius, les gestions realitzades per resoldre les diferències, la data d’inici i la composició del comitè de vaga. Ha de descriure amb precisió l’àmbit i calendari de l’aturada. Cal conservar justificants de recepció i presentar amb marge suficient per respectar íntegrament el termini.

4. Donar publicitat i continuar negociant

Els convocants han de proporcionar publicitat suficient perquè els usuaris coneguin la vaga abans del seu començament. Durant el preavís s’han de mantenir els contactes per intentar un acord; convocar no impedeix negociar ni desconvocar posteriorment.

Aquest preavís col·lectiu no obliga cada empleat a anunciar la seva adhesió ni a demanar permís per participar, com explica Demócrata sobre el dret de vaga.

5. Garantir serveis mínims i seguretat

L’autoritat competent pot establir serveis mínims mitjançant una resolució motivada i proporcional. En l’àmbit ferroviari existeixen resolucions específiques de Transports. Adif ha de comunicar les designacions al personal afectat, que haurà de complir-les.

Aquests mínims s’han de distingir de les tasques indispensables de seguretat i manteniment per protegir persones, instal·lacions i béns. Durant les aturades s’han de respectar ambdues garanties, la llibertat dels qui no participen i el caràcter pacífic de la protesta.

En conclusió: no es sol·licita una aprovació de la vaga; es compleixen els seus requisits. Si sorgeix una controvèrsia sobre la seva legalitat, la decisió correspon als tribunals, no unilateralment a Adif.

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible dirigeix la política del Govern en matèria d’infraestructures i serveis de transport de competència estatal, a més d’impulsar la mobilitat sostenible. Per precisar les seves funcions cal distingir entre les competències del Ministeri, les decisions reservades al seu titular i les tasques atribuïdes a secretaries d’Estat, direccions generals i entitats públiques: no totes les actuacions del departament corresponen personalment al ministre.

Marc normatiu i matèries de competència

La referència principal és el Reial Decret 253/2024, de 12 de març, que desenvolupa l’estructura del Ministeri. El seu article 1 atribueix al departament la «proposta i execució de la política del Govern» en els següents àmbits:

• Infraestructures estatals: transport terrestre, aeri i marítim, juntament amb la planificació i programació de les seves inversions.
• Serveis de transport: control, ordenació i regulació administrativa dels serveis corresponents.
• Mobilitat sostenible: impuls de les seves dimensions social, econòmica i mediambiental, inclosa la mobilitat activa, amb l’objectiu de garantir una mobilitat segura i sostenible basada en criteris de justícia social.
• Serveis postals: ordenació normativa del sector.
• Informació geogràfica i científica: impuls i direcció dels serveis estatals d’astronomia, geodèsia, geofísica i cartografia.

Aquest àmbit no equival a una competència universal sobre qualsevol transport: el propi decret delimita l’actuació estatal i exigeix respectar les atribucions d’altres departaments.

Direcció política i organització

El ministre exerceix la direcció superior del departament. Depenen directament d’ell la Secretaria d’Estat de Transports i Mobilitat Sostenible i la Subsecretaria. Compta, a més, amb un Gabinet de suport immediat i una Subdirecció General de Relacions Internacionals.

La distinció és important: la Secretaria d’Estat defineix i proposa les polítiques sectorials sota la direcció del ministre, coordina els seus òrgans i supervisa programes i entitats. Per tant, dirigir políticament no significa resoldre personalment tots els expedients.

Planificació, inversions i decisions concretes

El Ministeri prepara la planificació d’infraestructures i serveis, programa inversions i executa actuacions directament o mitjançant organismes adscrits. La Secretaria d’Estat formula aquesta planificació abans de la seva elevació al Consell de Ministres quan correspongui. Entre les prioritats figuren seguretat, manteniment, mobilitat quotidiana i intermodalitat, és a dir, connexió entre diferents mitjans de transport.

El decret identifica també decisions concretes del titular: la Secretaria d’Estat li proposa l’autorització per establir i qualificar aeroports civils, així com els plans directors d’aeroports d’interès general i de navegació aèria. En contractació, convenis i ajudes existeix una distribució de funcions: la Secretaria d’Estat disposa d’atribucions pròpies, amb les reserves i límits previstos per al ministre.

Entitats públiques, coordinació i emergències

La direcció estratègica, avaluació i control de resultats de Ports de l’Estat, les autoritats portuàries, ADIF, Adif-Alta Velocitat, Renfe-Operadora i Enaire s’exerceixen a través de la Secretaria d’Estat. Això tampoc converteix el ministre en gestor directe de cada operació.

A l’exterior, les relacions internacionals es coordinen amb Afers Exteriors, especialment respecte de la Unió Europea. També es preveu cooperació amb administracions territorials en mobilitat urbana sostenible.

Finalment, el Reial Decret 690/2025, de 29 de juliol, va reforçar la coordinació preventiva de crisis i l’atenció a víctimes. Aquestes tasques s’articulen sota la Secretaria d’Estat, sense substituir la gestió directa dels òrgans sectorials ni les competències de l’autoritat independent d’investigació d’accidents.

A Espanya, els serveis mínims durant una vaga ferroviària s’han de fixar per l’autoritat governativa competent, protegir necessitats essencials de la comunitat i limitar el dret de vaga només en allò indispensable. La condició de servei essencial del ferrocarril no permet mantenir automàticament el seu funcionament habitual ni neutralitzar els efectes de l’aturada.

1. Habilitació legal i autoritat competent

L’article 28.2 de la Constitució reconeix el dret de vaga i exigeix garanties per mantenir els serveis essencials de la comunitat. L’habilitació general es troba a l’article 10.2 del Reial Decret-llei 17/1977, que permet a l’autoritat governativa adoptar les mesures necessàries quan concurrin els pressupostos previstos per a serveis públics o de reconeguda i inajornable necessitat i circumstàncies d’especial gravetat.

Ha de decidir l’autoritat estatal o autonòmica que tingui competència i responsabilitat política sobre el servei afectat. No correspon a l’empresa ferroviària establir unilateralment la restricció. Aquesta pot col·laborar en la seva execució tècnica, però no rebre una delegació que li permeti decidir lliurement el seu abast: així ho explica la STC 8/1992.

2. Essencialitat concreta i proporcionalitat

L’Administració ha d’identificar quines necessitats constitucionalment protegides quedarien compromeses i justificar quines prestacions ferroviàries resulten imprescindibles. Servei essencial no equival a servei íntegre: el manteniment no suposa ple funcionament, com recorda la STC 183/2006.

La ponderació ha d’atendre, entre altres elements, a:

• La durada, els horaris i l’àmbit territorial i personal de la vaga.
• La demanda de viatgers, les franges de necessitat especial i les alternatives de transport disponibles.
• La seguretat de les circulacions i el personal estrictament necessari per als serveis preservats.
• La possibilitat d’atendre aquestes necessitats mitjançant mesures menys restrictives.

Per tant, els percentatges no poden justificar-se només perquè es van utilitzar en vagues anteriors: han de respondre a les circumstàncies del conflicte i permetre que l’aturada conservi eficàcia.

3. Resolució prèvia, concreta i motivada

Els mínims s’han d’establir mitjançant una resolució prèvia i escrita, publicada o comunicada de manera que els afectats puguin conèixer-la. Ha de concretar els serveis i fixar criteris objectius per determinar el personal necessari, a més d’indicar els recursos procedents, l’òrgan competent i els seus terminis.

Els articles 35 i 88 de la Llei 39/2015 exigeixen motivació quan es limiten drets. Aquí s’ha d’explicar per què es protegeix cada prestació i per què s’exigeix aquest nivell concret. No n’hi ha prou amb fórmules genèriques sobre l’interès general ni raons afegides després per suplir una justificació inexistent.

4. Participació sindical i límits empresarials

L’autoritat ha de considerar les propostes de manteniment dels serveis. Tanmateix, la negociació prèvia no constitueix, per si sola, un requisit constitucional indispensable per a la validesa de la decisió, segons la STC 27/1989. Tampoc s’ha de confondre aquest règim amb els serveis de seguretat i conservació d’instal·lacions previstos a l’article 6.7 del Reial Decret-llei 17/1977.

5. Nul·litat i control judicial

Una resolució pot ser nul·la si vulnera el dret fonamental de vaga o procedeix d’un òrgan manifestament incompetent per matèria o territori. La manca de motivació, la desproporció i la delegació substantiu en l’empresa són motius rellevants d’impugnació davant la jurisdicció contenciós-administrativa. En definitiva, han de poder comprovar-se tant la necessitat dels mínims com la justificació del sacrifici imposat als treballadors.