Feijóo proposa una «llei de néts basca» perquè qui va fugir d’ETA pugui votar al País Basc i Navarra

fotonoticia 20261114160609 1920

fotonoticia 20261114160609 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,1 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

ELECCIONES 29N

¿Cuál es tu pronóstico? 29N

Reparte los 350 escaños del Congreso como creas que quedarán el 29 de noviembre. Puedes cambiar tu pronóstico hasta que cierren los colegios.

0 de 350 escaños

PP
PSOE
Vox
Frente Amplio
ERC
Junts
EH Bildu
PNV
Más partidos
Podemos
BNG
SALF
CC
UPN
Adelante
Aliança
Otros

Protegido por reCAPTCHA de Google: privacidad y condiciones

Pronóstico de DemócrataParticipación abierta, no es una encuesta

El PP inclourà la iniciativa en el seu programa electoral per al 29N i preveu anunciar-la aquest dilluns a Pamplona. La reforma permetria participar en les eleccions dels seus territoris d’origen a persones que s’hagueren hagut de marxar per les amenaces terroristes, tot i que actualment residisquen en altres comunitats

Alberto Núñez Feijóo vol reformar la legislació electoral perquè les persones que abandonaren el País Basc i Navarra per les amenaces i la violència d’ETA puguen tornar a votar en els seus territoris d’origen, tot i que residisquen en una altra comunitat autònoma. El president del PP presentarà aquest dilluns a Pamplona una proposta que el seu partit ha denominat "llei de néts basca" i que formarà part del seu programa per a les eleccions generals del proper 29 de novembre.

La iniciativa, avançada per El Español i recollida també per El País, pretén facilitar la participació voluntària de les persones que s’hagueren hagut de marxar durant els anys del terrorisme. Figura com la mesura número 132 dels 249 compromisos electorals del PP, tot i que encara no es coneix el text de la reforma ni el procediment que permetria exercir aquest dret.

El mateix Feijóo havia avançat les seues intencions diumenge en una entrevista concedida a El Correo. Allà va explicar que estava valorant modificar la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) o una altra disposició per permetre que els ciutadans que acrediten haver abandonat el País Basc per les amenaces d’ETA puguen votar en les eleccions basques. Com a exemple, va mencionar el cas d’una persona que es va traslladar a Madrid per motius de seguretat i que, amb la reforma, podria participar electoralment en la seua comunitat d’origen.

Qui podria beneficiar-se de la reforma

La proposta s’adreça a les persones que deixaren el País Basc o Navarra durant els anys d’activitat d’ETA i perderen la seua vinculació electoral amb aquestes comunitats en establir la seua residència en un altre lloc.

En Espanya, la participació en les eleccions autonòmiques i municipals depèn, amb caràcter general, de la inscripció en el cens electoral corresponent al lloc de residència. Per tant, les persones que es traslladaren a una altra comunitat autònoma deixaren de participar en els comicis dels seus municipis i territoris d’origen.

El PP pretén obrir una excepció per a qui acreditin que la seva sortida va estar relacionada amb el terrorisme. Tanmateix, encara no ha explicat com es demostraria aquesta circumstància, quins requisits haurien de complir els sol·licitants ni com es resoldria la seva inscripció al cens.

Tampoc no està aclarit si la denominació "llei dels nets" implica que els descendents de qui es van haver de marxar podrien beneficiar-se de la mesura. Les informacions conegudes fins ara es refereixen principalment a les persones que van patir directament les amenaces i van abandonar els seus llocs de residència.

Segons El Español, la iniciativa contempla facilitar la participació en eleccions autonòmiques, municipals i a les institucions provincials basques. Queda pendent conèixer l’abast definitiu que el PP donarà a la reforma.

Una proposta que ja es va intentar impulsar durant el Govern de Rajoy

La possibilitat de modificar les regles electorals per permetre el vot de les persones que van abandonar el País Basc per la pressió de ETA compta amb antecedents. El 2012, durant el Govern de Mariano Rajoy, ja es va estudiar una reforma amb aquest objectiu, tot i que la iniciativa no es va arribar a materialitzar.

Feijóo recupera ara aquesta proposta en plena campanya de les eleccions generals del 29N. Per portar-la endavant caldria concretar els canvis legals i reunir els suports parlamentaris corresponents.

L’anunci coincideix amb els incidents contra el PP a Hernani

El líder popular té previst presentar la mesura a Pamplona després dels incidents ocorreguts dissabte a Hernani (Guipúscoa), on un grup de persones va llançar pedres, ous i petards contra el vehicle en què viatjava Jon Echeverría, candidat del PP al Congrés per aquesta província. Els fets van portar el partit a suspendre part de la seva activitat electoral prevista per a aquella jornada.

Feijóo ha condemnat el que va passar i té previst desplaçar-se aquest dimarts a Guipúscoa per donar suport a Echeverría i als dirigents populars de la província. El candidat, de 22 anys, ja havia defensat públicament una reforma electoral per a les persones que van abandonar el País Basc pel terrorisme.

El PP aspira a recuperar representació al Congrés per Guipúscoa, una província en què no aconsegueix cap escó des de 2011. La presentació de la proposta a Navarra també permetrà a Feijóo abordar durant la campanya les relacions del PSOE amb EH Bildu, una de les qüestions que els populars ve utilitzant en les seves crítiques al Govern de Pedro Sánchez.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procés parlamentari necessari per modificar la Llei Orgànica del Règim Electoral General a Espanya?

Per modificar la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General (LOREG), cal aprovar una reforma legislativa a les Corts Generals seguint el procediment de les lleis orgàniques. La garantia essencial és una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta del Congrés; no n'hi ha prou amb aprovar els seus articles per separat.

1. Presentació de la iniciativa

La reforma pot començar com a projecte de llei del Govern o com a proposició de llei d'iniciativa parlamentària o d'una assemblea autonòmica. Al Congrés, la pot presentar un grup parlamentari o un diputat amb la signatura d'altres catorze. El Senat també pot promoure una proposició i remetre-la al Congrés després d'aprovar la seva presa en consideració.

Les proposicions del Congrés han de superar la presa en consideració: una votació del Ple per decidir si comença la seva tramitació. Els projectes governamentals no necessiten aquest pas. La Mesa del Congrés, escoltada la Junta de Portaveus, qualifica el text com a orgànic conforme a l'article 130 del Reglament del Congrés.

2. Esmenes, ponència i comissió

Publicat el text, s'obre normalment un termini de quinze dies hàbils per presentar esmenes, que pot prorrogar-se. Aquestes poden modificar, afegir o suprimir articles. En els projectes governamentals també poden presentar-se esmenes a la totalitat, per retornar-los al Govern o substituir-los per un text alternatiu; les debate el Ple.

Després intervé la comissió competent. Una ponència —un equip de parlamentaris designat dins d'ella— estudia el text i les esmenes i prepara un informe, inicialment en quinze dies hàbils, prorrogables. La comissió debate els articles i aprova un dictamen que s'eleva al Ple. Els grups disposen de quaranta-vuit hores per comunicar quines esmenes rebutjades volen defensar allà.

3. Votació decisiva al Congrés

Després de debatre el dictamen i les esmenes mantingudes, se celebra la votació final del conjunt. L'article 131 exigeix el «vot favorable de la majoria absoluta de la Cambra»: més de la meitat dels seus membres, no només dels presents.

Si no s'assoleix aquesta majoria, el text torna a comissió, que ha d'emetre un altre dictamen en un mes. Se celebra llavors una nova votació: si tampoc obté majoria absoluta, la reforma queda rebutjada; si la aconsegueix, passa al Senat.

4. Intervenció del Senat i retorn

El Senat disposa ordinàriament de dos mesos per examinar el text, introduir esmenes o vetar-lo. El seu termini inicial per presentar esmenes i propostes de veto és de deu dies, ampliable en els termes del Reglament del Senat. El veto requereix majoria absoluta.

Si hi ha veto o esmenes, decideix novament el Congrés:

  • Veto: aixecar-lo exigeix sempre majoria absoluta per tractar-se d'una llei orgànica; no pot substituir-se per majoria simple esperant dos mesos.
  • Esmenes: es voten per majoria simple, però el text que les incorpori necessita després majoria absoluta en una votació conjunta. Si no l'obté, queda ratificat el text inicial del Congrés i rebutjades totes les esmenes senatorials.
5. Vies abreujades

Pot acordar-se la urgència, que redueix a la meitat els terminis ordinaris del Congrés. També és possible la lectura única, un debat directe del conjunt, quan la naturalesa o senzillesa del text ho permeti i ho acordi el Ple. Cap d'aquestes vies elimina la majoria absoluta exigida per aprovar la reforma orgànica.

Quines són les competències i atribucions del president del Partit Popular segons els estatuts del partit?

El president nacional del Partit Popular té funcions de representació política i legal, direcció i coordinació de l'acció política i execució dels acords interns. Les seves atribucions es concentren en l'article 44 dels Estatuts Nacionals, aprovats en el XXI Congrés Nacional de 2025. La Presidència exerceix aquestes facultats dins del repartiment de competències entre els òrgans del partit: algunes decisions les adopta directament i altres ha de proposar-les a un òrgan col·legiat.

Representació i direcció política

  • Representar el partit. L'article 44.1.a li atribueix la representació política i legal del PP. És, per tant, qui representa institucionalment l'organització i expressa la seva posició com a president nacional.
  • Presidir els principals òrgans nacionals. El mateix article estableix que presideix la Junta Directiva Nacional i el Comitè Executiu Nacional. En ambdós disposa de vot de qualitat per resoldre els empats. Aquesta facultat no substitueix les competències de decisió que corresponen a aquests òrgans.
  • Coordinar l'acció política. Segons l'article 44.1.e, coordina l'acció política del partit en l'àmbit nacional. També ha d'autoritzar les declaracions realitzades en nom del PP o que puguin afectar o comprometre políticament l'organització.
  • Presidir els grups parlamentaris. L'article 44.1.f li atribueix la presidència dels grups del PP al Congrés dels Diputats, el Senat i el Parlament Europeu, d'acord amb els reglaments aplicables a cada grup.

Execució d'acords i organització interna

L'article 44.1.b li encomana adoptar les mesures necessàries per complir i desenvolupar els acords del Congrés Nacional i dels òrgans de govern del partit. Aquesta atribució combina capacitat executiva amb l'obligació d'actuar conforme a les decisions adoptades pels òrgans competents.

A més, l'article 44 li permet sotmetre al Comitè Executiu Nacional la distribució de competències entre les diferents àrees d'activitat, així com la seva modificació, supressió o refundició. També pot proposar a la Junta Directiva Nacional la creació de comissions d'estudi i les persones afiliades que han de presidir-les.

Nomenaments i propostes

  • Proposar responsables d'òrgans interns. L'article 44.1.d i els preceptes relacionats contemplen que proposi al Comitè Executiu Nacional el nomenament de la presidència i els membres del Comitè Electoral, del Comitè de Drets i Garanties i del Comitè d'Afiliacions. Convé distingir la proposta presidencial de la decisió que correspon al Comitè Executiu.
  • Incorporar vocals al Comitè Executiu Nacional. L'article 44.1.i li permet nomenar fins a cinc vocals quan siguin personalitats rellevants incorporades al partit després de l'últim Congrés o afiliats la incorporació dels quals resulti convenient per raons especials.

Disciplina i delegació de funcions

Entre les seves atribucions figura també la possibilitat d' i suspendre provisionalment l'afiliat de totes les responsabilitats que exerceixi al partit. Es tracta d'una mesura provisional: no s'ha de confondre amb la resolució definitiva de l'expedient.

L'article 44 contempla així mateix la delegació de determinades competències en el secretari general o en un altre membre del Comitè Executiu Nacional. En cas d' malaltia o absència del territori nacional, pot delegar les seves funcions en el secretari general.

En conjunt, els Estatuts configuren una Presidència amb àmplies facultats de representació, coordinació i impuls, però no com un òrgan que concentri totes les decisions. La distinció fonamental és entre el que pot decidir directament, el que executa per acord d'altres òrgans i el que només pot proposar. La referència principal és el text estatutari de 2025.

Quins requisits legals ha de complir una persona per acreditar que la seva sortida del País Basc o Navarra va estar motivada per amenaces terroristes?

Per acreditar que una persona va abandonar el País Basc o Navarra per amenaces terroristes, ha de demostrar les amenaces patides i la seva relació amb el trasllat; acreditar només el canvi de residència no basta per provar-ne el motiu. Si es pretén accedir a la protecció i les ajudes estatals per a persones amenaçades, la Llei 29/2011 exigeix amenaces o coaccions directes i reiterades, procedents d'organitzacions terroristes, i la seva acreditació conforme a l'article 3 bis.

1. Què s'ha d'acreditar

L'article 5 de la Llei 29/2011 protegeix aquells que acreditin «patir situacions d'amenaces o coaccions directes i reiterades, procedents d'organitzacions terroristes». Per tant, per aquesta via estatal cal justificar:

  • Una amenaça individualitzada: que afectés directament la persona, no només l'existència d'un clima general de violència o inseguretat.
  • La seva reiteració i origen terrorista: els fets han d'encaixar en els requisits legals, inclosa la seva procedència d'una organització terrorista.
  • La connexió amb la sortida: per sol·licitar una ajuda vinculada al trasllat, cal explicar i provar que aquest va respondre a aquesta situació, així com les necessitats o despeses la cobertura de les quals es demana.
2. És obligatòria una sentència?

No és imprescindible una sentència ferma, però l'article 3 bis estableix dues vies per accedir a les ajudes i prestacions:

  • Una sentència ferma que reconegui el dret a indemnització per responsabilitat civil pels fets i danys compresos en la llei.
  • Sense aquesta sentència, que s'hagin practicat les oportunes diligències judicials o iniciat processos penals per jutjar els delictes. En aquest supòsit, els requisits poden acreditar-se «per qualsevol mitjà de prova admissible en dret» davant l'Administració competent.

Això significa que la llibertat d'aportar proves no elimina el requisit d'actuacions judicials previst per a aquesta segona via. Tampoc equival a exigir necessàriament una condemna penal.

3. Quina documentació convé aportar

No hi ha en els preceptes citats una llista tancada de documents específica per a tota persona que sortís d'aquests territoris. Com a preparació pràctica de l'expedient, convé reunir proves diferenciades:

  • De les amenaces: resolucions i diligències judicials, denúncies vinculades a aquestes actuacions, comunicacions amenaçadores, informes policials o documentació sobre mesures de protecció, quan existeixin.
  • Del trasllat i les seves dates: certificats històrics d'empadronament, contractes d'habitatge, canvis laborals o documentació escolar.
  • Del vincle entre ambdós: una relació cronològica dels fets, acompanyada de documents o testimonis que expliquin per què les amenaces van provocar la marxa.

Són exemples de proves que poden resultar útils, no documents obligatoris en tots els casos. Els informes mèdics o psicològics poden donar suport a l'acreditació de les conseqüències patides, però no substitueixen per si sols la prova de l'origen terrorista ni de la causa del trasllat.

4. Procediment i abast del reconeixement

El Reial Decret 671/2013 permet ajudes extraordinàries per a persones que acreditin la seva condició d'amenaçades, destinades al trasllat, abandonament d'habitatge, escolarització i altres despeses relacionades. Es sol·liciten davant el Ministeri de l'Interior mitjançant el model corresponent, disponible a la seva seu electrònica, aportant la documentació acreditativa.

Reconèixer les amenaces no concedeix automàticament cap indemnització: cada prestació té requisits propis. A més, la Llei Foral 9/2010 contempla ajudes extraordinàries per abandonament del domicili a causa de l'assetjament terrorista, remetent la seva concreció al desenvolupament reglamentari. Per això, cal identificar quin reconeixement o ajuda es sol·licita i davant quina Administració.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Què permetria la 'llei de nets basca' proposada pel PP?

Pregunta" 1 de 3

En quines eleccions es pretén facilitar la participació als beneficiaris de la reforma proposada pel PP?

Pregunta" 2 de 3

Quin fet recent ha coincidit amb l'anunci de la proposta del PP?

Pregunta" 3 de 3