El PP inclourà la iniciativa en el seu programa electoral per al 29N i preveu anunciar-la aquest dilluns a Pamplona. La reforma permetria participar en les eleccions dels seus territoris d’origen a persones que s’hagueren hagut de marxar per les amenaces terroristes, tot i que actualment residisquen en altres comunitats
Alberto Núñez Feijóo vol reformar la legislació electoral perquè les persones que abandonaren el País Basc i Navarra per les amenaces i la violència d’ETA puguen tornar a votar en els seus territoris d’origen, tot i que residisquen en una altra comunitat autònoma. El president del PP presentarà aquest dilluns a Pamplona una proposta que el seu partit ha denominat "llei de néts basca" i que formarà part del seu programa per a les eleccions generals del proper 29 de novembre.
La iniciativa, avançada per El Español i recollida també per El País, pretén facilitar la participació voluntària de les persones que s’hagueren hagut de marxar durant els anys del terrorisme. Figura com la mesura número 132 dels 249 compromisos electorals del PP, tot i que encara no es coneix el text de la reforma ni el procediment que permetria exercir aquest dret.
El mateix Feijóo havia avançat les seues intencions diumenge en una entrevista concedida a El Correo. Allà va explicar que estava valorant modificar la Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) o una altra disposició per permetre que els ciutadans que acrediten haver abandonat el País Basc per les amenaces d’ETA puguen votar en les eleccions basques. Com a exemple, va mencionar el cas d’una persona que es va traslladar a Madrid per motius de seguretat i que, amb la reforma, podria participar electoralment en la seua comunitat d’origen.
Qui podria beneficiar-se de la reforma
La proposta s’adreça a les persones que deixaren el País Basc o Navarra durant els anys d’activitat d’ETA i perderen la seua vinculació electoral amb aquestes comunitats en establir la seua residència en un altre lloc.
En Espanya, la participació en les eleccions autonòmiques i municipals depèn, amb caràcter general, de la inscripció en el cens electoral corresponent al lloc de residència. Per tant, les persones que es traslladaren a una altra comunitat autònoma deixaren de participar en els comicis dels seus municipis i territoris d’origen.
El PP pretén obrir una excepció per a qui acreditin que la seva sortida va estar relacionada amb el terrorisme. Tanmateix, encara no ha explicat com es demostraria aquesta circumstància, quins requisits haurien de complir els sol·licitants ni com es resoldria la seva inscripció al cens.
Tampoc no està aclarit si la denominació "llei dels nets" implica que els descendents de qui es van haver de marxar podrien beneficiar-se de la mesura. Les informacions conegudes fins ara es refereixen principalment a les persones que van patir directament les amenaces i van abandonar els seus llocs de residència.
Segons El Español, la iniciativa contempla facilitar la participació en eleccions autonòmiques, municipals i a les institucions provincials basques. Queda pendent conèixer l’abast definitiu que el PP donarà a la reforma.
Una proposta que ja es va intentar impulsar durant el Govern de Rajoy
La possibilitat de modificar les regles electorals per permetre el vot de les persones que van abandonar el País Basc per la pressió de ETA compta amb antecedents. El 2012, durant el Govern de Mariano Rajoy, ja es va estudiar una reforma amb aquest objectiu, tot i que la iniciativa no es va arribar a materialitzar.
Feijóo recupera ara aquesta proposta en plena campanya de les eleccions generals del 29N. Per portar-la endavant caldria concretar els canvis legals i reunir els suports parlamentaris corresponents.
L’anunci coincideix amb els incidents contra el PP a Hernani
El líder popular té previst presentar la mesura a Pamplona després dels incidents ocorreguts dissabte a Hernani (Guipúscoa), on un grup de persones va llançar pedres, ous i petards contra el vehicle en què viatjava Jon Echeverría, candidat del PP al Congrés per aquesta província. Els fets van portar el partit a suspendre part de la seva activitat electoral prevista per a aquella jornada.
Feijóo ha condemnat el que va passar i té previst desplaçar-se aquest dimarts a Guipúscoa per donar suport a Echeverría i als dirigents populars de la província. El candidat, de 22 anys, ja havia defensat públicament una reforma electoral per a les persones que van abandonar el País Basc pel terrorisme.
El PP aspira a recuperar representació al Congrés per Guipúscoa, una província en què no aconsegueix cap escó des de 2011. La presentació de la proposta a Navarra també permetrà a Feijóo abordar durant la campanya les relacions del PSOE amb EH Bildu, una de les qüestions que els populars ve utilitzant en les seves crítiques al Govern de Pedro Sánchez.