Ferrer y Vinces Consulting organitzen una jornada per abordar el valor social i mediambiental en la compra pública de medicaments

La incorporació de criteris socials i mediambientals en la contractació pública de medicaments ja té cobertura jurídica a Espanya i la Unió Europea: no cal esperar una nova llei per utilitzar-los. A 29 d'octubre de 2026, el repte principal és concretar-los i aplicar-los de manera homogènia, verificable i compatible amb la competència i les necessitats clíniques. Convé distingir aquest marc vigent de les reformes farmacèutiques i orientacions encara en desenvolupament.

Espanya: un marc vigent, no una mera possibilitat futura

La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic incorpora la dimensió social i ambiental a la contractació. El seu preàmbul estableix que el disseny de l'adjudicació ha de procurar una millor relació qualitat-preu mitjançant aspectes «qualitatius, mediambientals, socials i innovadors vinculats a l'objecte del contracte». Aquesta lògica arriba als subministraments farmacèutics.

Les eines disponibles permeten introduir:

• Prescripcions tècniques: requisits mínims sobre envasos, embalatges, transport o impactes de fabricació relacionats amb el subministrament.
• Criteris d'adjudicació: puntuació de millores ambientals o socials, juntament amb el preu i la qualitat.
• Costos del cicle de vida: valoració de costos associats al producte més enllà de la seva adquisició, quan es puguin calcular de forma objectiva.
• Condicions d'execució: obligacions durant el contracte sobre residus, logística, traçabilitat o condicions laborals vinculades al seu compliment.

No és possible, en canvi, premiar genèricament la responsabilitat social corporativa d'una empresa sense connexió amb el medicament o subministrament contractat. Les exigències han de ser proporcionades, transparents i comprovables, admetent mitjans d'acreditació equivalents.

Aquest marc es complementa amb el Pla de contractació socialment responsable, aprovat el 2019 per al sector públic estatal, i amb el Reial Decret 6/2018, que va crear la coordinació interministerial sobre criteris ecològics. L'Ordre SND/682/2021 organitza la contractació centralitzada de medicaments i altres subministraments sanitaris, però no constitueix per si sola un model uniforme de clàusules sostenibles.

Unió Europea: regles generals i evolució farmacèutica

La Directiva 2014/24/UE proporciona la base europea per incorporar aquests factors en especificacions, adjudicació i execució, sota exigències de vinculació al contracte, proporcionalitat i igualtat de tracte. No estableix un plec farmacèutic sostenible únic ni una ponderació ambiental o social universal.

La Estratègia Farmacèutica per a Europa, de 2020, impulsa compres que considerin producció ecològica, lliurament puntual, continuïtat i diversificació de proveïdors. És una orientació estratègica: no equival a una obligació directament exigible en totes les licitacions.

La reforma sobre medicaments crítics afegeix la resiliència del subministrament. El Parlament Europeu va fixar la seva posició el 20 de gener de 2026; posteriorment, Demòcrata va informar d'un acord entre Parlament i Consell per introduir criteris de resiliència. Les fonts consultades no acrediten la seva publicació definitiva ni la seva data d'aplicació. A més, seguretat del subministrament i sostenibilitat ambiental són dimensions relacionades, però no intercanviables.

Aplicació pràctica i assumptes pendents

A Espanya ja existeixen experiències: INGESA va formalitzar al novembre de 2025 un acord marc d'epoetines descrit com a respectuós amb el medi ambient. L'avantprojecte de medicaments també contempla una guia de contractació sanitària; aquesta previsió no s'ha de confondre amb una guia ja aprovada.

En conclusió, la base legal existeix; l'aplicació continua sent desigual. El pendent és harmonitzar indicadors, ponderacions, proves i seguiment, sense convertir compromisos corporatius generals en avantatges automàtiques ni comprometre l'accés dels pacients.

Ferrer i Vinces Consulting desenvolupen una funció d'impuls, organització i diàleg públic-privat en la contractació pública sanitària, especialment en la compra de medicaments. El seu paper s'ha de distingir de les competències administratives: organitzar trobades i formular propostes no els atribueix autoritat per aprovar licitacions, adjudicar contractes o controlar procediments públics.

Què aporta cada organitzador

Ferrer participa com a companyia farmacèutica i promotora d'iniciatives per transformar la compra pública sanitària. Aporta la perspectiva de la indústria sobre les condicions de subministrament i la contribució social i mediambiental dels proveïdors. La seva intervenció busca obrir espais on administracions, experts i empreses examinin com valorar aquests aspectes, a més del preu.

Vinces Consulting aporta la seva especialització en assumptes públics i relacions institucionals. La seva àrea de Salut facilita la interlocució entre empreses, administracions i altres actors sanitaris, promou espais de col·laboració i contribueix a estructurar propostes de política sanitària. En aquestes iniciatives, la seva funció és articular el diàleg i facilitar que les conclusions puguin convertir-se en recomanacions pràctiques.

Les fonts descriuen una actuació conjunta d'ambdues entitats; no detallen una distribució contractual de responsabilitats entre elles. Per tant, no seria precís atribuir en exclusiva a una la selecció de participants, l'elaboració d'indicadors o la redacció de les conclusions.

Funcions concretes en la jornada anunciada

Segons la informació de Demòcrata, Ferrer i Vinces organitzen la jornada «Transformant la compra pública sanitària mitjançant el valor social i mediambiental», prevista per al 17 de novembre de 2026, de 16.00 a 19.00 hores, a COMET Retiro, Madrid. Les seves funcions i objectius són:

• Convocar perspectives diverses. Reunir aportacions polítiques, acadèmiques, empresarials, sectorials i de pacients per analitzar les limitacions d'una compra centrada principalment en el preu.
• Definir propostes aplicables. Examinar com convertir els compromisos socials i ambientals dels proveïdors en criteris concrets, mesurables i verificables, en lloc de declaracions generals.
• Analitzar la viabilitat pràctica. Debatre experiències autonòmiques i barreres jurídiques, pressupostàries i organitzatives, així com possibles aplicacions en plecs, avaluació d'ofertes i seguiment contractual.
• Construir una fulla de ruta. Recollir conclusions i pròxims passos que contemplin criteris, indicadors i mecanismes de seguiment, atenent tant a les necessitats administratives com a les condicions dels proveïdors.

Són objectius d'una trobada futura, no mesures aprovades ni resultats ja assolits. La convocatòria anuncia dues taules —«Una mirada transversal al procés de compra» i «L'aterratge pràctic»— i una sessió final de conclusions; el programa complet està pendent de publicació.

Antecedents i límits de la seva intervenció

Aquesta col·laboració té un antecedent en el Cercle d'Experts per a la Transformació en Compra Pública de Catalunya. La iniciativa va promoure el pas del preu al valor, incorporant resultats en salut, sostenibilitat i eficiència assistencial. Demòcrata també recull la trobada celebrada a Foment del Treball i la seva orientació cap a l'impacte social i la resiliència del subministrament.

Quant als seus límits, no consta que aquestes iniciatives atorguin a Ferrer o Vinces competències per aprovar expedients, emetre plecs oficials, adjudicar contractes, fiscalitzar procediments o representar taules de contractació. Elaborar recomanacions sobre criteris de compra no equival a decidir la seva incorporació a una licitació.

En definitiva, actuen com a promotors i facilitadors de propostes, no com a autoritats contractants. La seva aportació consisteix a generar coneixement i consens; l'adopció formal de criteris i les decisions de contractació corresponen als òrgans públics competents.

Per incorporar criteris socials i mediambientals en els plecs de contractació pública farmacèutica, no n'hi ha prou que persegueixin un objectiu desitjable: han de guardar relació amb el contracte, ser proporcionats, respectar la igualtat de tracte i permetre una avaluació objectiva i verificable. A més, han de situar-se correctament en el plec i justificar-se abans de licitar. Aquest és el marc general; la seva aplicació requereix revisar el subministrament o servei concret i la normativa vigent.

1. Triar l'instrument adequat

El primer requisit és distingir quina funció tindrà cada exigència, perquè els seus efectes jurídics són diferents:

• Prescripció tècnica: fixa una característica mínima que ha de complir la prestació, per exemple, determinades condicions de l'embalatge.
• Criteri d'adjudicació: permet comparar les ofertes i puntuar millores sobre el mínim exigit.
• Condició especial d'execució: obliga l'adjudicatari durant el compliment del contracte, per exemple, a gestionar determinats residus.
• Solvència: acredita la capacitat del licitador per executar el contracte. No s'ha de confondre amb la valoració de l'oferta.

Una mateixa finalitat ambiental pot abordar-se mitjançant instruments diferents, però s'ha d'evitar duplicar valoracions o imposar obligacions contradictòries.

2. Acreditar la vinculació amb l'objecte contractual

El criteri ha de referir-se als medicaments, productes o serveis contractats, inclosos aspectes pertinents de la seva producció, distribució, utilització o eliminació. No n'hi ha prou a valorar la política general de l'empresa si no es tradueix en una característica o compromís aplicable al contracte.

En l'àmbit farmacèutic, poden examinar-se aspectes com els envasos, la logística, la conservació, els residus o les condicions laborals del personal adscrit. La seva admissibilitat no és automàtica: s'ha d'explicar quina relació tenen amb la prestació i com es comprovarà el seu compliment.

3. Justificar necessitat, proporcionalitat i competència

La documentació preparatòria ha d'explicar la finalitat perseguida, l'adequació de la mesura i per què la càrrega imposada resulta proporcionada. Convé analitzar prèviament l'oferta disponible per evitar exigències que només pugui complir un operador sense justificació suficient.

No s'han d'introduir preferències territorials encobertes, com afavorir una fàbrica propera per la seva ubicació. Si l'objectiu és reduir emissions o assegurar lliuraments, han de definir-se prestacions mesurables relacionades amb aquestes finalitats. Tampoc procedeix afavorir marques, procedències o certificacions exclusives sense atendre les regles sobre equivalències i mitjans de prova.

4. Definir una avaluació objectiva i transparent

El plec ha de precisar el contingut del criteri, la seva ponderació, el mètode de valoració i la documentació acreditativa. Expressions com «empresa sostenible» o «major compromís social» són insuficients si no permeten conèixer com s'assignaran els punts.

Quan es valorin emissions, materials reciclats o costos del cicle de vida, han de concretar-se l'abast del càlcul, les dades exigides i una metodologia comparable. Si s'utilitzen etiquetes o certificats, han de contemplar-se les equivalències i alternatives d'acreditació que legalment corresponguin.

5. Respectar les exigències sanitàries

Els objectius socials i ambientals no poden desplaçar la seguretat, qualitat i eficàcia exigibles al subministrament farmacèutic. Les mesures sobre transport, envasos o reducció de residus han de ser compatibles amb les condicions autoritzades del medicament, la traçabilitat i la cadena de fred quan sigui necessària. També s'ha de distingir entre un medicament subjecte a requisits regulatoris específics i altres productes o serveis sanitaris.

6. Preveure control i conseqüències

Els compromisos han d'incorporar-se al contracte amb indicadors, evidències, responsables i moments de comprovació. El plec ha d'establir les conseqüències de l'incompliment, incloses les penalitats que corresponguin, de forma clara i proporcionada.

Finalment, aquests criteris han de definir-se abans de presentar les ofertes. Introduir-los després o modificar-ne l'abast durant l'avaluació compromet la transparència i la igualtat de tracte.