El Govern preveu aprovar aquest dimarts 3 de novembre un reial decret amb ajudes econòmiques destinades a les víctimes i familiars afectats per l’accident ferroviari d’Urda (Toledo). La mesura s’abordarà en la primera reunió del Consell de Ministres des de la tragèdia del passat 28 d’octubre, que ha causat 69 víctimes mortals, segons el balanç recollit per l’Agència EFE.
Fonts de l’Executiu han confirmat a EFE que el Consell també rebrà un informe del ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, sobre les circumstàncies de l’accident. La previsió és que el mateix ministre comparegui posteriorment en roda de premsa des del Palau de la Moncloa per explicar el contingut de les mesures i oferir nous detalls sobre les actuacions empreses.
L’anunci es produeix després que Pedro Sánchez avancés dijous passat, durant una declaració a Toledo, que l’Administració General de l’Estat mobilitzaria recursos per atendre els afectats. El president va assegurar que l’Executiu mantindria els seus esforços tant en l’assistència a les víctimes com en l’esclariment de les causes del sinistre i la recuperació de la seguretat ferroviària.
Les ajudes a les víctimes d’Urda: quanties encara pendents de concretar
El Govern encara no ha detallat quants diners rebrà cada família ni quines quantitats correspondran als viatgers que hagin patit lesions. Aquestes qüestions hauran de quedar definides en la norma que el Consell de Ministres preveu aprovar dimarts.
L’objectiu és establir un mecanisme de suport econòmic que permeti als afectats afrontar les conseqüències immediates de la tragèdia, sense dependre exclusivament dels terminis habituals de les asseguradores o dels procediments judicials que es puguin obrir.
L’Executiu compta amb un precedent recent: les ajudes extraordinàries aprovades el passat 27 de gener per a les víctimes dels accidents ferroviaris d’Adamuz (Còrdova) i Gelida (Barcelona).
En aquella ocasió, el Govern va aprovar un paquet de 20 milions d’euros, repartits entre ajudes directes i avançaments de les indemnitzacions corresponents a les assegurances. Les mesures pretenien accelerar l’arribada dels recursos econòmics als afectats i evitar que les famílies haguessin d’esperar a la resolució dels procediments de responsabilitat civil.
No obstant això, les quantitats aprovades per a Adamuz no poden donar-se per confirmades per a Urda. La nova norma haurà de precisar els imports, els requisits d’accés, els beneficiaris i els procediments de sol·licitud.
El precedent d’Adamuz: fins a 216.000 euros per mort
L’accident ferroviari d’Adamuz, ocorregut el passat 18 de gener de 2026, va portar l’Executiu a aprovar nou dies després un sistema extraordinari de compensacions per a les víctimes i les seves famílies.
Les quantitats previstes aleshores podien superar els 216.000 euros per persona morta, tenint en compte les ajudes públiques immediates, les bestretes de responsabilitat civil i les cobertures de l’assegurança obligatòria.
En concret, l’esquema recollia una mica més de 72.000 euros com a ajuda directa no reemborsable, una quantitat equivalent com a bestreta de la indemnització de l’assegurança de responsabilitat civil i uns altres 72.000 euros corresponents a l’assegurança obligatòria de viatgers.
La finalitat d’aquest model era proporcionar liquiditat de manera immediata a qui havia patit les conseqüències de l’accident, sense haver d’esperar durant mesos o anys la finalització dels procediments ordinaris.
En el cas dels ferits, les ajudes directes es van fixar en funció de la gravetat de les lesions, amb quantitats que començaven en una mica més de 2.400 euros i superaven els 84.000 euros en els supòsits més greus. Les bestretes de les indemnitzacions també s’ajustaven a aquests criteris.
El Ministeri de Transports va explicar aleshores que les ajudes extraordinàries serien compatibles amb les indemnitzacions previstes per les assegurances i estarien exemptes de tributació, d’acord amb el règim establert per a aquells accidents.
El Govern haurà d’aclarir dimarts si reprodueix aquest sistema per a Urda o introdueix modificacions, tant en les quanties com en els procediments per accedir a les compensacions.
Óscar Puente presentarà un informe sobre l’accident davant el Consell de Ministres
A més d’aprovar les ajudes, el Consell de Ministres analitzarà un informe d’Óscar Puente sobre el que va succeir a Urda. El document recollirà previsiblement part de les explicacions ofertes pel ministre divendres passat durant la seva compareixença davant els mitjans de comunicació.
Puente ha avançat que el seu departament treballa en una bateria de mesures per reduir la possibilitat d’errors tècnics i reforçar la seguretat de la xarxa ferroviària. El ministre sosté que aquestes actuacions han de contribuir a recuperar la confiança dels ciutadans en el transport per tren.
El titular de Transports també ha descartat, de moment, presentar la dimissió, malgrat les crítiques i les peticions de responsabilitats polítiques sorgides després de l’accident.
Per la seva banda, Pedro Sánchez va reconèixer divendres passat que la confiança dels espanyols en el sistema ferroviari està "trencada" després de les tragèdies d’Adamuz i Urda, ocorregudes amb tot just nou mesos de diferència.
La presentació de l’informe constitueix un dels principals compromisos immediats del Ministeri de Transports, mentre continuen les investigacions per determinar les causes de l’accident i establir les responsabilitats que corresponguin.
Puente compareixerà dimarts a les 17:00 hores al Congrés
La jornada de dimarts també estarà marcada per la compareixença parlamentària d’Óscar Puente. El ministre acudirà a les 17:00 hores a la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats per informar sobre l’accident ferroviari d’Urda i respondre a les preguntes dels grups polítics.
La intervenció tindrà lloc hores després de la reunió del Consell de Ministres i de la roda de premsa prevista a Moncloa.
La Diputació Permanent és l’òrgan parlamentari que manté les funcions essencials del Congrés durant el període de dissolució de les Corts, després de la convocatòria de les eleccions generals del 29 de novembre.
Puente va sol·licitar comparèixer a petició pròpia, tot i que prèviament Sumar, ERC i Podemos havien reclamat que acudís a la Cambra Baixa per oferir explicacions. Per la seva banda, el Partit Popular també ha sol·licitat la compareixença urgent del president del Govern, Pedro Sánchez, en considerar insuficient que les explicacions parlamentàries recaiguin exclusivament en el titular de Transports.
La compareixença permetrà conèixer quina informació maneja actualment el Ministeri, quines mesures de seguretat preveu implantar i com pretén respondre l’Executiu a les conseqüències de la tragèdia.
Un paquet d’ajudes mentre continua la investigació judicial
L’aprovació de les compensacions econòmiques serà una de les primeres decisions del Consell de Ministres després de l’accident d’Urda, encara que no resoldrà per si mateixa les qüestions pendents sobre el funcionament dels sistemes ferroviaris i les responsabilitats derivades del sinistre.
L’experiència d’Adamuz demostra que el Govern pot aprovar ajudes extraordinàries sense necessitat d’esperar que concloguin les investigacions tècniques i judicials. Les compensacions immediates tenen com a finalitat atendre les necessitats econòmiques dels afectats, mentre que la determinació de les responsabilitats continua el seu propi procediment.
De fet, l’existència d’una ajuda pública no substitueix necessàriament el dret de les víctimes a reclamar les indemnitzacions que legalment els corresponguin.
Per ara, les principals incògnites se centren en el pressupost total de les ajudes, les quantitats individuals, la compatibilitat amb les assegurances i els terminis de sol·licitud i cobrament.
Aquests detalls s’hauran de conèixer després de la reunió del Consell de Ministres del dimarts 3 de novembre, quan l’Executiu presenti el contingut definitiu de la norma.
La decisió arribarà sis dies després de la tragèdia ferroviària d’Urda i enmig d’una creixent exigència d’explicacions sobre la seguretat del ferrocarril espanyol. Aquell mateix dia, Óscar Puente haurà de donar compte de les actuacions del seu departament davant dels mitjans de comunicació i el Congrés dels Diputats.