L'accés a l'habitatge es manté com la major preocupació per al 28% de la ciutadania catalana, d'acord amb l'últim Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). A continuació se situen la immigració (10%), la inseguretat ciutadana (10%) i, a certa distància, la insatisfacció amb la política i la sanitat, ambdues amb un 8%.
Es tracta dels resultats de la primera onada del Baròmetre d'Opinió Política de 2026, elaborat entre el 21 de maig i el 25 de juny amb una mostra representativa de 2.000 persones majors de 18 anys, i presentat aquest dijous pel director de l'organisme, Joan Rodríguez Teruel.
L'habitatge figura com el problema més citat des de fa almenys un any, encara que perd 3 punts respecte al sondeig anterior. La immigració es manté estable al voltant del 10% en les últimes onades del CEO, mentre que la inseguretat ciutadana registra un lleuger repunt fins a aquest mateix percentatge.
Per afinitat política, l'habitatge encapçala la llista de problemes per als votants de totes les formacions amb representació al Parlament, llevat del cas del PP, els electors del qual assenyalen en primer lloc la inseguretat ciutadana, i de Vox i Aliança Catalana, que prioritzen la immigració.
Per edats, l'accés a l'habitatge apareix com el principal problema en tots els trams generacionals: per al 35% dels qui tenen entre 18 i 24 anys; el 48% dels enquestats de 25 a 34; el 26% dels qui se situen entre 35 i 49; el 25% de les persones de 50 a 64, i el 24% dels més grans de 64 anys.
Valoració del Govern i del Govern central
Quant a la gestió institucional, l'estudi detecta una millor nota per al Govern de la Generalitat que per a l'Executiu central. L'actuació del Govern obté una puntuació mitjana de 4,8 sobre 10, mentre que la del Govern d'Espanya es queda en 4,2.
El 61% de les persones entrevistades aprova el Govern presidit per Salvador Illa, enfront d'un 34% que el suspèn. En el cas del Govern de Pedro Sánchez, el 51% l'aprova i el 47% el desaprova.
Preferències sobre la relació Catalunya-Espanya
Respecte a l'encaix polític de Catalunya a l'Estat, el 36% dels enquestats s'inclina per què Catalunya sigui un estat independent. Aquesta opció se situa per davant de la de comunitat autònoma dins d'Espanya (30%), la d'estat en una Espanya federal (22%) i la de regió d'Espanya (7%).
És la primera vegada des del juny del 2023 que l'alternativa d'un estat independent supera la de comunitat autònoma, que havia estat la preferida en els últims baròmetres, amb valors d'entre el 31% i el 36%. En aquest mateix període, l'opció independentista es movia en una forquilla una mica inferior, d'entre el 28% i el 32%.
En la pregunta directa sobre el suport a la independència, es manté l'avantatge del 'no' —majoritària des del 2019— amb un 51%, enfront del 45% que es decanta pel 'sí'.
Percepció social de la corrupció
En un context polític marcat per diversos casos de corrupció, el CEO ha inclòs diverses qüestions específiques. El 59% considera que la corrupció està molt estesa entre els responsables polítics, el 33% opina que ho està bastant, el 6% creu que poc i l'1% que no està gens estesa.
Quan es pregunta per la ciutadania en general, la percepció canvia: el 34% sosté que la corrupció està molt estesa, el 46% que bastant, el 15% que poc i el 2% que gens.
Líders mundials i figura del Papa Lleó XIV
El treball de camp es va desenvolupar abans i després de la visita del Papa Lleó XIV a Catalunya, líder sobre el qual també es recapta opinió. És el dirigent internacional amb més índex d'aprovació, amb un 59%, per davant d'Emmanuel Macron (50%), Xi Jinping (47%), Ursula von der Leyen (47%), Friedrich Merz (42%), Giorgia Meloni (39%), Vladímir Putin (13%) i Donald Trump (12%).
Segons el 33% dels enquestats, Lleó XIV ha mantingut una línia similar a la del papa Francesc en el seu pontificat; el 28% percep una orientació més conservadora i el 15% la considera més progressista.
Rodríguez Teruel subratlla que l'interès que desperta la figura del Papa excedeix l'àmbit dels catòlics practicants, un col·lectiu minoritari a Catalunya: "Avui les figures a nivell mundial que connecten amb les definicions ideològiques, polítiques o espirituals poden arribar a un públic més ampli que aquell a què objectivament estan destinades".
"No tots els catalans practicants donen importància a la figura del Papa i la majoria o molts dels que li donen importància a la figura del Papa no són catòlics practicants, i en alguns casos no són ni catòlics", ha assenyalat.
Ús de la intel·ligència artificial a Catalunya
El baròmetre incorpora així mateix preguntes sobre l'ús de la intel·ligència artificial (IA) entre la població catalana. El 17% afirma utilitzar-la diverses vegades al dia, el 9% un cop al dia, el 14% diverses vegades a la setmana, el 7% un cop a la setmana, el 9% un cop al mes i el 44% declara no utilitzar-la mai.
L'estudi detecta un marcat efecte generacional i un matís de gènere en l'ús de la IA. Entre els qui no l'utilitzen mai figuren el 75% dels homes i el 82% de les dones més grans de 65 anys; el 52% de les dones i el 46% dels homes de 50 a 64; el 29% de les dones i el 23% dels homes de 35 a 49; el 18% de les dones i el 13% dels homes de 25 a 34, i el 10% de les dones i el 5% dels homes de 18 a 24 anys.