El secretari general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha situat com a objectiu principal de la coalició abertzale a Navarra que "el bloc progressista sigui majoritari" després de les eleccions forals de maig de 2027, evitant aclarir si la formació reclamarà entrar en l'Executiu navarrès.
La coalició va reunir aquest dilluns a Pamplona la seva Taula Política per inaugurar el nou curs. En aquest context, Otegi ha remarcat que "no és una casualitat que EH Bildu obri els seus cursos polítics a la vella capital de Nafarroa i d'Euskal Herria, perquè representem un projecte nacional que porta en el seu ADN una cosa i és que contemplem Euskal Herria en la seva totalitat".
Davant dels mitjans, se li ha interpel·lat sobre un eventual escenari en què EH Bildu es situï com a segona força a Navarra i reclami la Presidència o la seva entrada al Govern foral. Otegi ha respost que aquest assumpte "pot ser motiu d'especulació i ho està sent en determinats sectors", però ha subratllat que EH Bildu "anteposa sempre l'interès de país a l'interès de la formació política". "No vol dir que no tinguem interessos legítims, que els tenim. No vol dir que no sortim a ser la segona força política de Navarra, sortim a ser la primera. Després la gent decidirà si som la primera o la tercera", ha afegit, per recalcar que la meta és que "el bloc progressista sigui majoritari i ho serà, probablement amb una major distància que la vegada anterior".
Segons Otegi, "el que es juga la societat navarresa és si hi ha continuïtat d'un govern progressista, que a nosaltres ens agradaria que fos molt més progressista i molt més euskaldun i que fes polítiques molt més avançades en el terreny fiscal o de l'habitatge, però el que està en joc aquí és si torna la dreta reaccionària de Navarra o si es manté el bloc progressista". "La nostra aposta és que segueixi el bloc progressista. Com es configura el bloc després ja és un interès particular de cada formació política", ha apuntat.
Ha defensat també que la visió d'EH Bildu sobre Euskal Herria no xoca amb els acords amb el PSN a Navarra. "Per a nosaltres no és incompatible. És més, crec que moltes coses que han passat durant els últims anys van començar a Nafarroa. Si un repassa la història del país, quantes coses han començat a Nafarroa... Algunes bones i altres dolentes, però Nafarroa sempre està al centre de la dinàmica nacional d'aquest país", ha exposat.
Cuestionat de nou per una possible entrada d'EH Bildu al Govern navarrès, ha reiterat que "nosaltres som ferms partidaris que el bloc progressista segueixi governant a Navarra i estem compromesos amb això". Ha recordat que "fins ara hem tingut unes fórmules que es poden repetir o no, ja veurem, però la prioritat és que el bloc sumi i nosaltres contribuirem a aquest bloc, crec que amb algun escó més, aquest és el nostre interès de partit".
En aquesta línia, ha incidit en que "estar o no al Govern és ara mateix un debat que no ens interessa en demasia, perquè el que està en joc principalment és si el bloc suma o no, i creiem que el bloc sumarà, estem absolutament segurs que sumarà". Davant de les crítiques d'UPN, ha precisat que "UPN està dia sí dia també dient que existeixen no sabem quins acords. La nostra posició respecte a UPN és clara: el nostre acord amb nosaltres mateixos és que, si és per nosaltres, UPN no governarà".
Sobre l'impacte dels presumptes casos de corrupció en els acords postelectorals amb el PSOE, Otegi ha remarcat que EH Bildu pot "presumir amb humilitat que tenim zero casos de corrupció" i ha defensat que "s'investiguin a fons tots els casos de corrupció". Alhora, ha advertit que, juntament amb possibles trames corruptes, "hi ha casos de 'lawfare' clars". "Per tant, aquí el que hi ha és un disseny no per fer saltar el Govern de Sánchez, sinó per obstruir una possible sortida en termes democràtics a allò que no es va fer l'any 78. Aquesta és la batalla principal. Si es donessin casos de finançament de partit irregular evidentment això hauria de substanciar-se en termes polítics, però si l'alternativa a la corrupció del PSOE és la corrupció del PP, quina és la sortida? La independència nacional d'Euskal Herria", ha defensat.
Pròxim cicle electoral i avanç de l'extrema dreta
En la seva intervenció, Otegi ha al·ludit al cicle electoral que s'obrirà el 2027, amb les previsible eleccions generals a l'Estat i les presidencials a França, advertint que aquests comicis "poden donar pas a una presidència de la República a França en mans de l'extrema dreta i a un Govern a l'Estat espanyol amb el senyor Abascal de vicepresident i el senyor 'FeiVox' de president". A parer seu, "això vol dir que el conjunt del país, els set territoris, poden estar, a no molt tardar, en mans de governs absolutament reaccionaris. Per tant, la primera prioritat és aturar l'avanç del bloc reaccionari a l'Estat espanyol i a l'Estat francès".
Respecte a les eleccions forals i municipals previstes també per al 2027, ha assenyalat que "el que ens juguem aquí és seguir sent la primera força municipal, seguir sent la primera força en el conjunt d'Euskal Herria, seguir sent una força decisiva a Nafarroa i seguir sent l'espai polític que lidera l'antifeixisme, el feminisme, el sobiranisme i el socialisme al nostre país, i estem absolutament segures i segurs que també en aquest cicle electoral sortirem guanyadors, si així ho volen els ciutadans i ciutadanes d'aquest país".
Llistes electorals: renovació i continuïtat
Un altre dels assumptes abordats ha estat l'elaboració de les candidatures per a les properes forals i municipals. Preguntat per una possible renovació profunda, Otegi ha admès que "estan molt de moda les cares noves", però ha qüestionat si Pepe Mujica "era jove o era vell". "¿L'alcalde de Donosti és més jove o més vell que Pepe Mujica? El problema no és d'edat, és d'actitud i de plantejaments polítics. A mi el que m'interessa a l'hora de fer una anàlisi sobre determinat candidat o candidata no és l'edat, són les polítiques que planteja", ha explicat.
En qualsevol cas, s'ha declarat "favorablement a la renovació i a que les noves generacions, també a EH Bildu, vagin adquirint cada cop majors quotes de responsabilitat en la direcció, però crec que és un procés que s'ha de fer amb tranquil·litat, amb serenor, amb una certa profunditat". A parer seu, "crec que hi haurà una combinació d'ambdues. Probablement hi hagi renovacions, però el projecte és de continuïtat. No farem coses diferents de les que hem fet independentment de qui sigui el candidat o la candidata".
Autogovern i acords entre diferents
Per últim, Otegi ha reivindicat que "cal aprofundir en l'autogovern del nostre país, el país ha de fer un salt en matèria de capacitats de decisió sobre totes les matèries que afecten a la vida dels ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen en aquest país". Per avançar en aquesta direcció, ha considerat imprescindible assolir "acords entre diferents que siguem capaços de posar-nos d'acord en tres coses bàsiques: som una nació, necessitem eines amb garanties per fer polítiques públiques diferents, i el futur dels bascos i les basques ha de dependre de la voluntat democràtica dels bascos i les basques, en un procés gradual, en un procés acordat, en un procés com es vulgui definir".