Vox titlla d'absurd la idea de l'alcalde de Màlaga de demanar beques europees a Marroc per a menors migrants de Ceuta

Amb la informació disponible en bases oficials i a la premsa, no consta una iniciativa concreta i formalitzada que es denomini, de forma identificable, “proposta de beques europees per a menors marroquins” en tramitació parlamentària o governamental a Espanya o a la UE. El que sí existeix és un debat intens sobre menors migrants d’origen marroquí, el finançament europeu de la seva acollida i integració i propostes més generals (com fons europeus permanents), però cap d’elles es presenta com un programa específic de “beques europees per a menors marroquins” amb un expedient de tramitació clar.

A partir d’aquí, es pot explicar quins passos serien necessaris si es volgués aprovar realment un programa de beques d’aquest tipus, distingint entre el nivell europeu i l’espanyol.

1. Situació actual aproximada

La documentació oficial consultada recull:

• Normes i acords que fan servir fons europeus per a educació i inclusió (Erasmus+, FSE+, Next Generation EU, programes d’educació inclusiva, ajudes de menjador escolar, etc.), però dirigits de forma general a l’alumnat vulnerable o a tota la població estudiantil, no només a menors marroquins.
• Iniciatives polítiques sobre menors migrants no acompanyats, retorn al Marroc, finançament europeu per a la seva atenció i propostes com un Fons Europeu Permanent per a menors migrants, registrades com a proposicions no de llei o mocions, sense valor normatiu directe.

Cap font identifica un reglament, acord o llei ja en tramitació l’objecte central del qual sigui crear beques europees específiques per a menors marroquins. Si existís, apareixeria com un programa concret dins d’instruments com Erasmus+, FSE+ o un altre fons, o bé com un conveni bilateral UE–Marroc, i avui no es documenta així.

2. Com s’aprovaria un programa de beques d’aquest tipus

L’encaix jurídic dependria de si es tracta de:

• Un programa de la Unió Europea (finançat i gestionat des de Brussel·les, amb convocatòries pròpies).
• Un programa espanyol finançat amb fons europeus (FSE+, Erasmus+, Next Generation, etc.), però dissenyat i convocat per les autoritats espanyoles.

2.1. Programa creat directament per la UE

En aquest escenari, els passos serien a grans trets:

• Iniciativa de la Comissió Europea: proposta de reglament o de modificació d’un programa existent (per exemple Erasmus+ o un instrument de veïnatge), definint objectius, beneficiaris (en aquest cas, menors de nacionalitat marroquina en determinades condicions), quantitats i criteris de selecció.
• Negociació i aprovació del reglament o de la seva reforma pel Consell (Estats membres) i el Parlament Europeu, seguint el procediment legislatiu ordinari: informes en comissió, esmenes, trílegs, votacions en Ple.
• Programació financera: assignació de crèdits en el marc financer pluriennal de la UE i en els programes de treball anuals.
• Convocatòries d’ajudes: publicació per l’agència europea competent (per exemple, l’Agència Executiva d’Educació i Cultura o l’Agència Nacional espanyola si es gestiona en “règim compartit”) amb les bases, requisits i procediment de sol·licitud.

Un cop aprovats el reglament i els programes de treball, les beques serien ja executables sense intervenció legislativa addicional dels parlaments nacionals, més enllà del seu control polític general.

2.2. Programa espanyol finançat amb fons europeus

Si la iniciativa parteix del Govern d’Espanya, utilitzant fons europeus, el circuit seria diferent:

• Disseny polític i tècnic pel ministeri competent (Educació, Joventut i Infància, Inclusió, etc.), identificant el fons europeu aplicable (FSE+, Erasmus+, cooperació territorial, etc.) i el marc d’elegibilitat (per exemple, menors marroquins en situació de vulnerabilitat educativa).
• Habilitació normativa interna:
  • Aprovació d’unes bases reguladores de subvencions mitjançant ordre ministerial, o desenvolupament d’una norma de rang superior si així es considera (llei o reial decret-llei si s’al·lega urgència).
  • Inclusió o modificació de les partides pressupostàries en els Pressupostos Generals de l’Estat o mitjançant crèdit extraordinari finançat amb fons europeus ja assignats.
• En el seu cas, tramitació parlamentària:
  • Si s’articula com a llei o com a reial decret-llei, el text passaria per les fases habituals: convalidació, esmenes, debats en comissió i Ple i, si escau, pas pel Senat.
  • Les Corts també podrien instar el Govern mitjançant proposicions no de llei, però aquestes no creen per si mateixes el programa, només pressionen políticament.
• Convocatòria de beques: un cop existents bases reguladores i crèdit, el ministeri o l’òrgan gestor publica la resolució de convocatòria, detallant beneficiaris, quantitats, procediment de sol·licitud i criteris d’adjudicació.
• Execució i control: tramitació d’expedients individuals, pagament de les ajudes i posterior control financer (Intervenció General, Tribunal de Comptes nacional i europeu, verificacions del propi fons de la UE).

3. Punt en què estaria una proposta així

Atès que no s’ha localitzat cap norma, projecte de llei, decisió del Consell o programa europeu que estableixi “beques europees per a menors marroquins” com a tal, la proposta s’ha d’entendre avui, en el millor dels casos, com una idea política o mediàtica, o com una possibilitat dins del debat més ampli sobre el finançament europeu de menors migrants. Perquè passés d’aquest pla declaratiu a ser una realitat jurídica, hauria de recórrer, segons l’àmbit triat (UE o Espanya), el circuit formal descrit més amunt.

L’alcalde de Màlaga no té una “política d’immigració” pròpia en el sentit de decidir qui entra o surt d’Espanya, però sí concentra, per mandat legal, la direcció política i executiva de totes les competències municipals que afecten les persones migrants (acollida, empadronament, serveis socials, convivència) i a la cooperació internacional per al desenvolupament. Aquestes funcions s’exerceixen dins dels marges marcats per l’Estat i la Junta d’Andalusia.

1. Marc competencial general

La Llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local (text al BOE) defineix el municipi com a entitat bàsica de l’organització territorial i atribueix a l’ajuntament competències pròpies en matèries com serveis socials, participació en l’educació, habitatge, sanitat i promoció de la igualtat i la convivència local. Aquestes són les “portes d’entrada” a l’actuació municipal amb població immigrant.

Al mateix temps, la Llei Orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (BOE) reserva a l’Estat la definició i execució de la política d’immigració (admissió, residència, expulsió, fronteres), però preveu que totes les administracions, incloses les locals, col·laborin en la integració social dels estrangers.

A Andalusia, l’Estatut d’Autonomia reformat (Llei Orgànica 2/2007, BOE) i la Llei 5/2010, d’Autonomia Local d’Andalusia (BOE) reforcen l’autonomia municipal i reconeixen el municipi com a nivell de govern amb competències pròpies, especialment en serveis socials, inclusió i participació ciutadana. La Llei andalusa 9/2016, de Serveis Socials (BOE) configura una xarxa de serveis socials bàsics en la qual els ajuntaments atenen també les persones immigrants.

2. Competències de l’Ajuntament de Màlaga en immigració

Sobre aquesta base, l’Ajuntament de Màlaga —i, per tant, el seu alcalde— té principalment:

• Gestió del padró municipal, després de la reforma de la Llei 7/1985 per la Llei 4/1996 relativa al padró (BOE). L’alcalde dirigeix el servei que empadrona les persones estrangeres residents, fet que els dóna accés a drets i serveis locals.
• Prestació i organització de serveis socials municipals, inclosos els dirigits a població immigrant (acollida d’emergència, atenció social bàsica, mediació, suport a famílies, etc.), conforme a la Llei 7/1985 i a la Llei andalusa 9/2016.
• Programes locals d’integració i convivència: plans municipals d’immigració, cursos de llengua i orientació, mediació intercultural, lluita contra la discriminació, que l’alcalde impulsa políticament i executa a través de les àrees municipals.
• Garantia d’accés a serveis municipals (transport, cultura, esport, participació veïnal) en igualtat per a les persones empadronades, incloses les estrangeres, conforme a la Llei Orgànica 4/2000, que reconeix als estrangers empadronats els drets derivats d’aquesta condició.

Tot això es realitza en coordinació amb la Junta d’Andalusia (competent en serveis socials, sanitat, educació) i amb l’Administració General de l’Estat (política migratòria, autoritzacions de residència, control de fronteres).

3. Cooperació internacional per al desenvolupament

Tot i que la política exterior i la cooperació estatal corresponen a l’Estat, la legislació de règim local i l’Estatut andalús permeten als municipis desenvolupar cooperació descentralitzada, sempre que es tracti d’actuacions d’interès local i respectin les competències estatals i autonòmiques.

En aquest marc, l’alcalde de Màlaga pot:

• Impulsar i proposar al ple l’aprovació de plans municipals de cooperació internacional i d’ajudes a projectes d’ONG i entitats en tercers països.
• Representar el municipi a l’exterior i signar acords de germanor o col·laboració amb ciutats i entitats estrangeres, quan així ho prevegi la normativa i prèvia autorització dels òrgans municipals competents.
• Coordinar la cooperació municipal amb la Junta d’Andalusia i amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, ajustant les línies locals a les estratègies autonòmiques i estatals.

4. Paper específic de l’alcalde i límits

La Llei 7/1985 atribueix a l’alcalde la capçalera del govern i de l’administració municipal: dirigeix els serveis, executa els acords del ple, dicta bandos, aprova la despesa dins dels límits legals, signa contractes i convenis i representa l’ajuntament en judici i fora d’ell. Aplicat a immigració i cooperació internacional, això significa que:

• Defineix l’orientació política local en aquestes matèries i coordina les regidories implicades.
• Ordena la prestació dels serveis municipals que afecten persones migrants.
• Eleva propostes normatives i pressupostàries al ple (ordenances, plans, subvencions).

No obstant això, l’alcalde de Màlaga no pot:

• Concedir o denegar visats, permisos de residència o nacionalitat, ni decidir expulsions o internaments.
• Crear un règim jurídic propi d’estrangeria diferent de l’estatal.
• Celebrar tractats internacionals ni assumir funcions de representació exterior de l’Estat.

En resum, la legislació espanyola situa l’alcalde de Màlaga com a màxim responsable polític i executiu de les polítiques municipals que incideixen en la vida de les persones migrants i en la cooperació internacional de la ciutat, sempre subordinat al marc competencial fixat per l’Estat i desenvolupat per la Junta d’Andalusia.

Una iniciativa municipal per obtenir fons europeus destinats a beques en tercers països ha d’estar recolzada en el marc general de subvencions públiques i, en paral·lel, ajustar-se a les regles específiques del programa europeu al qual s’opti (Erasmus+, FSE+, programes de cooperació, PRTR, etc.). A grans trets, hi ha tres plans a cuidar: el normatiu (quines lleis s’apliquen), els requisits de l’entitat local com a beneficiària i el circuit procedimental intern de la pròpia convocatòria de beques.

1. Marc normatiu bàsic aplicable

En el pla espanyol, el règim general és la Llei 38/2003, General de Subvencions i el seu Reglament, aprovat pel Reial Decret 887/2006, que regulen el concepte de subvenció, les bases reguladores, la concurrència competitiva, el control financer, la devolució i el règim sancionador. Aquests textos es complementen, entre altres, amb:

• La normativa sobre publicitat de subvencions i la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS), desenvolupada posteriorment.
• La legislació de règim local (Llei 7/1985 i normes autonòmiques) que determina les competències del ple, junta de govern o alcalde en matèria de subvencions.
• Les lleis de cooperació per al desenvolupament, en particular la Llei 1/2023, de Cooperació per al Desenvolupament Sostenible i la Solidaritat Global, rellevant si les beques s’insereixen en polítiques de cooperació amb tercers països.
• Les regles de la UE sobre ajudes d’Estat, a les quals remet la pròpia Llei General de Subvencions quan una ajuda pot afectar la competència.

2. Requisits generals de l’entitat local

Per concórrer a convocatòries europees o nacionals cofinançades amb fons europeus, l’ajuntament sol haver d’acreditar, com a mínim:

• Personalitat jurídica pública i competència material per desenvolupar el projecte (educació, joventut, cooperació, etc.).
• Estar al corrent d’obligacions tributàries i amb la Seguretat Social i no tenir ordres fermes de devolució pendents en matèria de subvencions.
• Solvència financera i capacitat de cofinançament quan el programa no cobreix el 100 % del cost (la part no finançada ha d’estar prevista en el pressupost municipal).
• Capacitat administrativa per gestionar beques internacionals (unitat gestora, recursos humans suficients, sistemes de control).

A més, l’entitat ha de respectar les condicions específiques d’elegibilitat fixades per la convocatòria europea (per exemple, ser autoritat local, tenir acords amb universitats o organismes de tercers països, etc.).

3. Bases reguladores i convocatòria de beques

Si l’ajuntament ha de repartir les ajudes (beques) a tercers, ha d’aprovar prèviament unes bases reguladores, conforme a la Llei General de Subvencions i el seu Reglament:

• Definir objecte, finalitat i encaix en un pla estratègic de subvencions municipal o sectorial.
• Establir beneficiaris (persones estudiants, investigadors, etc.), requisits i criteris de valoració.
• Fixar import màxim, intensitat d’ajuda i possibles incompatibilitats amb altres beques.
• Regular la forma de concessió, que, per regla general, ha de ser de concurrència competitiva, excepte les excepcions taxades en la llei.
• Preveure obligacions de justificació, seguiment i, si escau, causes de devolució.

Les bases reguladores s’aproven per l’òrgan municipal competent i es publiquen en el diari oficial corresponent i a la BDNS, abans o juntament amb la convocatòria específica de beques.

4. Fases típiques del procediment

• Disseny del projecte i encaix competencial: definició del programa de beques, socis en tercers països, pressupost i calendari; verificació que l’actuació entra en les competències locals i en les línies del programa europeu triat.
• Sol·licitud de fons europeus: presentació a la convocatòria europea o nacional (PRTR, FSE+, etc.) complint els seus formularis, terminis i requisits de partenariat, indicadors, pla d’avaluació i pla financer.
• Aprovació interna municipal: acords d’òrgan competent per acceptar el finançament, incorporar crèdits al pressupost, aprovar bases reguladores i convocatòria de beques.
• Publicitat i tramitació de la convocatòria: publicació oficial, obertura de termini de sol·licituds, instrucció, valoració per òrgan col·legiat i proposta de resolució.
• Resolució i formalització: resolució de concessió, notificació a les persones beneficiàries i, si escau, subscripció de convenis o compromisos individuals de beca.
• Execució i control: gestió dels desplaçaments, pagaments, assegurances i altres despeses; seguiment de l’estada; compliment de la normativa de contractació pública quan correspongui.
• Justificació i tancament: recepció de memòries, certificats i justificants de despesa; comprovació per la intervenció municipal; rendició de comptes a l’òrgan gestor del fons europeu i conservació de la documentació durant el període exigit.

5. Ajudes d’Estat, transparència i publicitat

Quan les beques puguin considerar-se ajudes econòmiques que incideixen en la competència (per exemple, formació lligada directament a activitats empresarials), l’ajuntament ha de comprovar la seva compatibilitat amb les normes de la UE sobre ajudes públiques i, si escau, respectar els límits i condicions dels reglaments d’exempció o de mínims.

Finalment, les bases i convocatòries han de preveure la publicitat de l’origen dels fons: logotips de la UE i de les administracions cofinançadores, mencions visibles a tota la documentació i canals de transparència actius, d’acord amb la normativa de publicitat de subvencions i de transparència.