Yolanda Díaz retira la seva candidatura per dirigir l’OIT: “No vaig a dividir el moviment sindical”

Yolanda Díaz ha retirat la seva candidatura per dirigir l’Organització Internacional del Treball (OIT) aquest dilluns, hores abans de la votació a Ginebra. La vicepresidenta atribueix la seva decisió al suport de la Confederació Sindical Internacional a Gilbert F. Houngbo i denuncia que s’ha impedit la llibertat de vot dels representants dels treballadors

fotonoticia 20261115093249 1920

fotonoticia 20261115093249 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,0 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

ELECCIONES 29N

¿Cuál es tu pronóstico? 29N

Reparte los 350 escaños del Congreso como creas que quedarán el 29 de noviembre. Puedes cambiar tu pronóstico hasta que cierren los colegios.

0 de 350 escaños

PP
PSOE
Vox
Frente Amplio
ERC
Junts
EH Bildu
PNV
Más partidos
Podemos
BNG
SALF
CC
UPN
Adelante
Aliança
Otros

Protegido por reCAPTCHA de Google: privacidad y condiciones

Pronóstico de DemócrataParticipación abierta, no es una encuesta

Yolanda Díaz abandona la carrera per la direcció general de l’Organització Internacional del Treball (OIT). La vicepresidenta segona i ministra de Treball ha anunciat la seva retirada aquest dilluns 16 de novembre, quan faltaven unes hores per a la votació prevista a Ginebra, mitjançant una carta publicada a Bluesky i recollida per elDiario.es.

La decisió obre el camí a l’actual director general, Gilbert F. Houngbo, davant el qual competia la dirigent espanyola. Díaz justifica la seva renúncia per la necessitat de preservar la unitat sindical després que la Confederació Sindical Internacional (CSI) i la portaveu del grup de treballadors donessin suport al candidat togolès.

"Jo no he d’anar a dividir el moviment sindical; jo preservaré la seva unitat", afirma en l’escrit. La vicepresidenta sosté que aquesta decisió de les organitzacions sindicals no reflecteix el suport que havia rebut la seva candidatura en diferents països.

Per què Yolanda Díaz retira la seva candidatura a l’OIT

La explicació de Díaz se centra en la posició adoptada per la direcció de la CSI i pels representants del grup de treballadors. Segons el seu relat, tots dos han mantingut el suport a Houngbo i han impedit que els seus membres disposessin de llibertat de vot.

"La Secretaria General de la CSI i la portaveu del Grup de les i els Treballadors han triat mantenir aquesta gestió en contra del sentir de gran part del sindicalisme mundial, al qual els han impedit la llibertat de vot", sosté a la carta recollida per elDiario.es.

La vicepresidenta presenta la seva retirada com una decisió destinada a evitar una fractura. "Davant d’aquesta situació i en un moment en què el sindicalisme és més necessari que mai a tot el món, la meva obligació és fer un pas al costat i preservar el que és important", afegeix.

El suport sindical a la seva candidatura no havia estat uniforme. Mentre la CSI apostava per la continuïtat de l’actual director general, els sindicats europeus s’havien desmarcat d’aquesta posició i seguien donant suport a Díaz.

Les crítiques de Díaz a la gestió de Houngbo

La retirada va acompanyada d’acusacions contra la direcció de l’organisme. Díaz considera que l’OIT travessa "la pitjor crisi de la seva història" i responsabilitza Houngbo de la seva situació.

En el seu escrit, acusa la direcció d’haver deteriorat el diàleg social, d’haver vulnerat els drets dels treballadors de la pròpia organització i d’haver agreujat els seus problemes financers. També afirma que ha ofert el segon lloc de l’organisme a l’Administració de Donald Trump.

Aquestes afirmacions formen part de la valoració de la vicepresidenta sobre la gestió del seu rival. L’escrit no es limita a explicar la retirada: reivindica que la seva candidatura pretenia respondre a aquesta crisi i canviar el rumb de l’organització.

"La candidatura que he representat s’encarregava d’aquesta urgència i d’aquesta greu crisi de gestió", assenyala Díaz, que vincula aquesta proposta amb els suports rebuts des de posicions polítiques i regions diferents.

Quan s’elegeix el director general de l’OIT

El calendari oficial de l’organització fixa per a aquest dilluns 16 de novembre l’elecció del seu director general. La votació correspon al Consell d’Administració i se celebra mitjançant sufragi secret en sessió privada.

Després es preveu anunciar el resultat en una sessió pública retransmesa en directe. El mandat que es decideix en aquest procés començarà l’1 d’octubre de 2027, un cop finalitzi el període actual, el 30 de setembre.

La retirada de Díaz es produeix abans d’aquesta votació. Per tant, suposa l’abandonament de la seva candidatura, no una derrota en un escrutini ja celebrat.

El projecte amb què Díaz aspirava a dirigir l’organització

La vicepresidenta havia presentat una proposta de reforma de l’OIT que incloïa una Carta Global de Drets Laborals. L’objectiu era establir un marc universal de protecció, reforçar el diàleg social i augmentar el pes del Sud Global dins de l’organisme.

El seu programa també plantejava afrontar la crisi financera de la institució. La candidatura, formalitzada l’agost, buscava traslladar aquestes prioritats a la direcció de l’agència de Nacions Unides especialitzada en el treball.

En la carta de retirada, Díaz agraeix el "suport ampli i sincer" rebut durant aquests mesos. Assegura que aquests suports li havien permès "mirar a la victòria de cara fins a l’últim moment".

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat es troba el procés d'elecció del director general de l'OIT després de la retirada de Yolanda Díaz?

El procés d'elecció del director general de l'Organització Internacional del Treball (OIT) està en la seva fase final, amb la votació prevista per a aquest dilluns 16 de novembre de 2026. Yolanda Díaz ha retirat la seva candidatura abans de l'escrutini, cosa que despeja el camí a la continuïtat de l'actual director general, Gilbert F. Houngbo. La informació consultada recull la retirada, però no un resultat oficial posterior: no s'ha de confondre la seva renúncia amb una derrota a les urnes ni amb la proclamació del seu rival.

Qui segueix a la cursa

Houngbo, de Togo i al capdavant de l'organització des del 2022, queda com a únic aspirant dels tres inicialment presentats, després de les retirades de Díaz i de l'exministre peruà d'Afers Exteriors Javier González-Olaechea. Aquest últim havia abandonat la cursa a començaments de novembre, segons la informació publicada abans de la jornada electoral. La sortida de la candidata espanyola elimina, per tant, l'alternativa que restava davant l'actual responsable.

La novetat que modifica l'escenari és l'anunci de Díaz d'aquest mateix dilluns, difós abans de la votació. Així ho explica Demócrata en informar de la retirada. Les notícies del diumenge que encara descrivien un duel entre ambdós candidats corresponen a l'escenari anterior i han quedat superades per aquesta decisió.

Com es completa l'elecció

La decisió correspon al Consell d'Administració de l'OIT, no a una votació de tots els països integrants de l'organisme ni a l'Assemblea General de Nacions Unides. El Consell té 56 membres titulars: 28 representants governamentals, 14 dels treballadors i 14 dels empresaris. Per resultar elegit es necessita el suport de més de la meitat dels membres amb dret a vot, segons explica Demócrata sobre el procediment.

El calendari oficial de l'OIT situa l'elecció a Ginebra, mitjançant sufragi secret i en sessió privada. Després està previst anunciar el resultat en una sessió pública retransmesa en directe. La convocatòria havia fixat l'inici de la votació a les 10:00 hores de Ginebra.

  • El termini de presentació de candidatures va acabar el 31 d'agost de 2026.
  • L'acte públic de presentació i intercanvi amb els candidats es va celebrar el 23 de setembre.
  • Les audiències privades davant el Consell d'Administració estaven fixades per al 9 de novembre.
  • L'elecció i l'anunci públic posterior del resultat estan previstos per al 16 de novembre.
Què explica la retirada

Segons la carta de Díaz recollida per Demócrata, la seva decisió respon al suport que la Confederació Sindical Internacional i la portaveu del grup de treballadors van mantenir a Houngbo. La vicepresidenta argumenta que s'aparta per preservar la unitat sindical: «Jo no dividiré el moviment sindical, preservaré la seva unitat». El suport sindical no havia estat uniforme, ja que sindicats europeus s'havien desmarcat d'aquella posició i seguien donant-li suport.

Aquesta és l'explicació oferida per Díaz, no el resultat d'una votació. La conseqüència immediata és que deixa de competir pel càrrec; l'elecció institucional continua sent un acte diferent.

Quan començarà el nou mandat

La persona elegida començarà el seu mandat l'1 d'octubre de 2027, un cop conclogui el període actual el 30 de setembre. El mandat serà de cinc anys, fins al 30 de setembre de 2032. Per tant, l'elecció de novembre no suposa un relleu immediat: el següent esdeveniment decisiu és l'anunci oficial del resultat per part de l'OIT.

Quines són les competències i funcions de la vicepresidència segona del Govern d'Espanya segons la normativa vigent?

La Vicepresidència Segona del Govern no té un catàleg fix de competències materials per la seva denominació. La seva funció principal és exercir els cometuts que li encomani el president del Govern, a més de les responsabilitats que li atribueixin normes específiques. Convé distingir aquestes funcions de les que corresponguin al seu titular si també dirigeix un ministeri.

1. Funcions encomanades pel president

L'article 2 del Reial Decret 830/2023, sobre les Vicepresidències del Govern, disposa:

«Correspon a la Vicepresidència Segona del Govern l'exercici de les funcions que li encomani el President del Govern, així com la presidència de la Comissió Delegada del Govern que es determini en el corresponent reial decret».

Per tant, la norma no li reserva automàticament una matèria, com ocupació, economia o política social. El seu àmbit depèn de les encomanades presidencials i de les atribucions organitzatives concretes. La denominació segona tampoc suposa, per si sola, una potestat general per dirigir tots els ministeris.

2. Suplència de la Presidència del Govern

L'article 13.1 de la Llei 50/1997, del Govern, estableix que, en els casos de «vacant, absència o malaltia», les funcions del president seran assumides pels vicepresidents «d'acord amb l'ordre de prelació corresponent».

La Vicepresidència Segona participa, doncs, en aquest mecanisme de substitució conforme a la seva posició: no desplaça la Vicepresidència Primera. Es tracta d'una suplència temporal de funcions, no d'una atribució permanent de les facultats presidencials ni d'una successió automàtica en el càrrec.

3. Presidència de comissions delegades

El Reial Decret 830/2023 contempla que pugui presidir la comissió delegada que es determini mitjançant el corresponent reial decret. Aquesta previsió necessita una concreció normativa: no permet afirmar que la Vicepresidència Segona presideixi qualsevol comissió ni atribuir-li una concreta sense examinar-ne la regulació.

És important diferenciar aquestes comissions de la Comissió General de Secretaris d'Estat i Subsecretaris, que prepara els assumptes que s'elevaran al Consell de Ministres. L'article 4 del mateix reial decret estableix que la seva presidència no s'encomana a cap vicepresidència i correspon a la persona titular del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, en aplicació de l'article 8.2 de la Llei del Govern.

4. Competències ministerials: un pla diferent

Quan una mateixa persona reuneix una vicepresidència i un ministeri, cal separar ambdues responsabilitats. Per exemple, el Reial Decret 829/2023 atribueix al Ministeri de Treball i Economia Social la proposta i execució de la política governamental en matèria d'ocupació, economia social i responsabilitat social de les empreses.

Aquestes atribucions pertanyen al departament ministerial; no són competències inherents a la Vicepresidència Segona. La distinció importa perquè un canvi de titular o d'organització pot separar ambdós càrrecs sense alterar necessàriament les competències del ministeri.

5. Abast de la comprovació normativa

La conclusió és que les seves funcions s'articulen en tres plans: encomanades presidencials, suplència segons l'ordre establert i atribucions específiques, inclosa la presidència de comissions. Ara bé, s'ha localitzat també el Reial Decret 255/2026, que modifica el règim de les vicepresidències, sense disposar aquí del seu articulat. Per això, els preceptes anteriors expliquen el marc consultat, però no permeten presentar com a exhaustiva la seva configuració vigent a 16 de novembre de 2026.

Quins requisits legals ha de complir un candidat per optar a la direcció general de l'OIT?

La Constitució de l'OIT i les normes internes de l'organització fixen sorprenentment pocs requisits legals estrictes per ser candidat a Director General (direcció general) de l'Organització Internacional del Treball. La majoria de les condicions que es manejen a la pràctica són polítiques o d'idoneïtat professional, no requisits jurídics tancats del tipus “tenir tal edat” o “aquest títol concret”.

1. Base jurídica: qui nomena i amb quin marge

L'OIT és una agència especialitzada de l'ONU amb una estructura tripartida (governs, empresaris i treballadors). La Constitució de l'OIT estableix que:

  • El Consell d'Administració (Governing Body) és l'òrgan que nomena el Director General.
  • El Director General és el màxim responsable administratiu i executiu de l'organització i actua sota l'autoritat del Consell.
  • La Constitució no fixa un llistat tancat de requisits (edat, nacionalitat, professió, etc.), sinó que atorga al Consell una ampla discrecionalitat per triar la persona que consideri més adequada.

Per tant, el “requisit nuclear” des del punt de vista legal és, en realitat, que la persona sigui vàlidament elegida pel Consell d'Administració seguint el procediment establert (calendari electoral, presentació de candidatures, votació, etc.).

2. Requisits formals mínims

A partir de la Constitució de l'OIT i de les normes generals del sistema de Nacions Unides, poden extreure's alguns requisits formals bàsics:

  • Capacitat per contractar vàlidament: la persona ha de poder subscriure un contracte com a alt funcionari internacional. A la pràctica implica ser major d'edat segons el seu dret nacional, no estar inhabilitada i gaudir de plena capacitat jurídica.
  • Independència i estatus de funcionari internacional: el Director General, com la resta del personal de l'OIT, ha d'actuar amb independència dels governs i d'interessos particulars. Legalment es compromet a:
    • Respectar la Carta de les Nacions Unides i la Constitució de l'OIT.
    • No rebre instruccions de cap govern ni actor extern en l'exercici de les seves funcions.
  • Submissió al Reglament del Personal de l'OIT: ha d'acceptar les normes internes sobre conflicte d'interessos, conducta ètica, confidencialitat, eventual obligació de declaracions financeres i règim disciplinari.
  • Nomenament i durada del mandat: el propi acte de nomenament fixa el mandat (normalment 5 anys, renovables) i altres condicions (retribució, seu de treball, etc.), que el candidat ha d'acceptar formalment.
3. Criteris d'idoneïtat (no sempre “requisits legals”)

Al costat d'aquests mínims, existeixen criteris que no són estrictament legals, però sí decisius a la pràctica perquè una candidatura sigui presa seriosament:

  • Alta competència i experiència en l'àmbit laboral, social o internacional. Solen ser exministres, alts funcionaris, responsables d'organitzacions internacionals o experts molt reconeguts en ocupació, treball, drets socials o relacions internacionals.
  • Reputació d'integritat i credibilitat: absència de condemnes penals greus, escàndols de corrupció o conflictes d'interès notoris que puguin comprometre la imatge de l'OIT.
  • Procedència d'un Estat membre: encara que la Constitució no sol exigir expressament una nacionalitat concreta, a la pràctica tots els Directors Generals han estat nacionals de països membres de l'OIT, i les candidatures solen estar avalades pels seus governs.
  • Capacitat lingüística: no és un requisit jurídic rígid, però resulta gairebé imprescindible dominar diverses llengües de treball de l'organització (especialment anglès i francès) per poder dirigir eficaçment la institució i representar l'OIT en fòrums internacionals.
  • Acceptació política tripartida: ha de ser una figura capaç de generar confiança raonable entre:
    • Els governs dels Estats membres.
    • Les organitzacions d'empresaris.
    • Les organitzacions de treballadors.
    Aquest equilibri no és un requisit legal concret, però sí una condició de viabilitat política de la candidatura.
4. Procediment de presentació de candidatures

A més dels aspectes personals, la candidatura ha de respectar el procediment formal adoptat pel Consell d'Administració en cada elecció:

  • Presentar-se dins del termini fixat.
  • Aportar la documentació requerida (currículum, carta de motivació, programa de treball o “visió” per a l'OIT, etc.).
  • Comptar normalment amb el suport d'almenys un govern d'un Estat membre, que proposa oficialment el nom al Consell.

En síntesi, jurídicament l'OIT estableix pocs requisits formals tancats per optar a la direcció general: l'element decisiu és ser designat pel Consell d'Administració i acceptar el marc d'independència i de normes internes de l'organització. La resta de condicions —trajectòria, equilibri polític, suport dels Estats i dels grups socials implicats— són criteris d'idoneïtat i d'oportunitat política més que veritables “requisits legals” en sentit estricte.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Per què Yolanda Díaz va retirar la seva candidatura a la direcció general de l'OIT?

Pregunta" 1 de 3

Qui és el candidat recolzat per la Confederació Sindical Internacional (CSI) per dirigir l'OIT?

Pregunta" 2 de 3

Què incloïa la proposta de Yolanda Díaz per reformar l'OIT?

Pregunta" 3 de 3