La reforma europea del tabac ha trobat un entrebanc dins de la mateixa Comissió Europea. La Junta de Control Reglamentario, un òrgan de supervisió tècnica integrat a la institució comunitària però independent en els seus dictàmens, ha emès una opinió negativa sobre l’avaluació de l’impacte de les restriccions que Brussel·les prepara per als cigarrets electrònics, el tabac escalfat i les bosses de nicotina. La decisió obliga a corregir les anàlisis abans de continuar amb la tramitació ordinària i podria endarrerir fins al 2027 una proposta que l’executiu comunitari esperava presentar abans de finalitzar aquest any.
Les competències de la Junta de Control Reglamentario
La Junta forma part de l’estructura administrativa de la Secretaria General de la Comissió Europea, tot i que actua amb autonomia respecte als departaments que elaboren les propostes legislatives. Està integrada per nou membres, entre ells quatre experts seleccionats fora de la institució, i té encomanada la revisió de les avaluacions d’impacte de les noves iniciatives, així com de determinats anàlisis sobre la legislació vigent.
La seva comesa consisteix a comprovar si les mesures estan prou justificades, si les proves utilitzades són sòlides i si s’han examinat les seves conseqüències econòmiques, socials i ambientals. No té competències per aprovar o rebutjar lleis, però els seus dictàmens condicionen el progrés dels expedients legislatius.
El revés afecta un dels principals projectes del comissari europeu de Salut, Olivér Várhelyi, partidari d’endurir la regulació dels productes alternatius al cigarret convencional. Segons han publicat Eunews i Brussels Signal, el dictamen, adoptat el 9 de novembre, qüestiona la solidesa de l’avaluació elaborada per la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària (DG SANTE). Entre les deficiències assenyalades hi figuraria la justificació científica de determinades restriccions, la seva proporcionalitat, les conseqüències econòmiques i socials i la relació amb la fiscalitat del tabac.
La Comissió Europea haurà de revisar el document i tornar-lo a sotmetre a l’examen de la Junta. Si rebés un segon dictamen negatiu sobre la mateixa avaluació, la proposta només podria continuar mitjançant un procediment polític excepcional, que requereix elevar la decisió al Col·legi de Comissaris. De moment, Brussel·les no ha confirmat un ajornament de la reforma, tot i que la premsa especialitzada considera que la revisió podria desplaçar-ne la presentació fins al 2027.
El dictamen negatiu no suposa que Brussel·les hagi renunciat a legislar ni que el seu òrgan de control hagi descartat els riscos sanitaris d’aquests productes. El que qüestiona és la qualitat de les anàlisis utilitzades per justificar les mesures i les seves possibles conseqüències. El text íntegre de la nova opinió encara no s’ha publicat, per la qual cosa les seves objeccions concretes es coneixen a través de les informacions difoses per la premsa especialitzada.
Notícia destacada
Espanya vol moderació en els impostos mínims al tabac davant la directiva que negocia Brussel·les
6 minuts
Dos dictàmens negatius sobre documents diferents
No és la primera vegada que la Junta de Control Reglamentari qüestiona els treballs preparatoris de la Comissió Europea en matèria de tabac. El desembre de 2025 va emetre un altre dictamen negatiu, publicat oficialment a l’abril de 2026, sobre l’avaluació de les directives actualment vigents. Llavors va advertir de deficiències en la interpretació de determinades proves científiques, en l’anàlisi dels efectes de la legislació i en la valoració de les polítiques nacionals que també influeixen en el consum.
La diferència entre tots dos pronunciaments és rellevant. El primer examinava els resultats de les normes existents; el segon, les conseqüències previstes de la futura reforma. Per tant, no es tracta de dos rebuigs consecutius d’una mateixa avaluació d’impacte, sinó d’objeccions a documents diferents, tot i que relacionats amb una mateixa política comunitària.
A més, les conseqüències procedimentals són diferents. Un dictamen negatiu sobre l’avaluació d’una norma vigent no impedeix necessàriament publicar l’informe corresponent. En canvi, quan afecta l’avaluació d’impacte d’una nova iniciativa legislativa, com succeeix ara, els serveis de la Comissió Europea han de corregir el document i tornar-lo a presentar abans de seguir el procediment ordinari.
Várhelyi estudia suavitzar algunes restriccions i donar més marge als estats membres
Segons ha pogut saber DEMÓCRATA a través de fonts coneixedores de la negociació europea, el comissari de Salut, Olivér Várhelyi, estudia reduir l’abast d’algunes de les restriccions previstes en la reforma. Entre les opcions examinades hi figura deixar a criteri dels estats membres mesures com l’empaquetat neutre, la prohibició de les bosses de nicotina i determinades restriccions sobre els aromes dels cigarrets electrònics.
La possibilitat d’introduir aquests canvis forma part de les alternatives que es tenen en compte per facilitar la revisió de l’avaluació d’impacte. Per ara, la Comissió Europea no ha adoptat cap decisió definitiva sobre el contingut de la proposta.
La controvèrsia científica sobre els productes alternatius al cigarret
Una de les principals qüestions que acompanya la reforma és com regular productes que contenen nicotina, però funcionen mitjançant mecanismes diferents als del cigarret tradicional.
Públicament, Várhelyi ha defensat una posició restrictiva i ha advertit que els productes alternatius poden ocasionar danys sanitaris comparables als del tabac convencional. El seu departament considera necessari actualitzar les normes per protegir especialment els menors i respondre a l’augment del consum de noves formes de nicotina.
Tanmateix, la discussió científica exigeix distingir entre productes i tipus de risc. Els cigarrets convencionals cremen tabac i generen fum amb nombroses substàncies tòxiques i cancerígenes. Els dispositius de tabac escalfat, els cigarrets electrònics i les bosses de nicotina presenten perfils d’exposició diferents, tot i que cap d’ells està exempt de riscos.
En el cas de les bosses de nicotina sense tabac, l’absència de combustió i inhalació de fum suposa una diferència rellevant respecte al cigarret convencional. Les anàlisis toxicològiques han identificat una presència menor de determinats compostos nocius, tot i que encara calen estudis a llarg termini per establir com es tradueixen aquestes diferències d’exposició en resultats sanitaris.
Una altra qüestió examinada és l’anomenat “efecte porta d’entrada”, relatiu a la possibilitat que el consum de productes alternatius de nicotina afavoreixi posteriorment l’ús de cigarrets convencionals, especialment entre els joves.
En aquest sentit, i segons la premsa especialitzada, la Junta hauria demanat una justificació més sòlida de determinades conclusions incloses en l’avaluació d’impacte.
Suècia, el país europeu amb menys fumadors i un consum creixent de bosses de nicotina
Suècia s’ha convertit en una referència dins del debat europeu sobre els productes alternatius al cigarret convencional. Segons Eurostat, el 2023 era el país de la Unió Europea amb una proporció més baixa de fumadors, un 8%, enfront del 24% de mitjana comunitària. Les dades de l’Agència de Salut Pública sueca mostren que el 2024 només el 5,4% de la població d’entre 16 i 84 anys fumava diàriament. La davallada del tabaquisme ha coincidit amb l’expansió de productes de nicotina sense combustió, especialment les bosses sense tabac, el consum de les quals ha augmentat entre els joves. La seva comercialització s’ha estès en un país on hi ha una llarga tradició d’ús de snus, un producte oral que sí que conté tabac.
El cas suec ofereix una referència rellevant per al debat europeu, tot i que els seus resultats s’han d’interpretar amb cautela. La davallada del tabaquisme va començar abans de l’expansió de les bosses de nicotina i ha coincidit amb polítiques de prevenció, impostos i restriccions al consum. Per això, no és possible atribuir exclusivament a aquests productes la reducció del nombre de fumadors. Sí que permet observar l’evolució del consum en un mercat on conviuen diferents alternatives al cigarret convencional, una circumstància d’interès per avaluar les futures mesures regulatoris.
Notícia destacada
L'últim cigarreta de la discòrdia: Irlanda vol tancar al novembre la nova fiscalitat del tabac
7 minuts
Quines directives vol reformar la Comissió Europea
La iniciativa de la Comissió Europea inclou dues normes fonamentals: la Directiva 2014/40/UE, que regula la fabricació, la presentació i la comercialització dels productes del tabac i altres de relacionats, i la Directiva 2003/33/CE, relativa a la publicitat i el patrocini. Brussel·les pretén adaptar-les a un mercat en què han guanyat presència productes que gairebé no existien quan es va aprovar la legislació actual.
Tot i que els cigarrets electrònics i el tabac escalfat ja estan subjectes a disposicions europees específiques, les bosses de nicotina sense tabac no disposen d’un règim harmonitzat equivalent dins de l’actual Directiva sobre Productes del Tabac. Els estats membres han desenvolupat regulacions nacionals diferents, una situació que la Comissió Europea pretén abordar mitjançant la reforma.
Entre les opcions examinades hi ha l’ampliació de l’àmbit d’aplicació de les directives, noves exigències d’etiquetatge, restriccions a determinats aromes i una regulació més estricta de la publicitat digital. Encara no existeix una proposta legislativa definitiva que permeti conèixer quines mesures s’incorporaran, les possibles excepcions o els terminis d’adaptació.
La proporcionalitat de les restriccions i les seves conseqüències econòmiques
Les objeccions atribuïdes a la Junta també afecten la proporcionalitat de les restriccions i el seu fonament jurídic. La Unió Europea pot harmonitzar determinades normes del mercat interior per garantir un nivell elevat de protecció de la salut, però ha de justificar la necessitat d’intervenir i respectar les competències que corresponen als estats membres.
La valoració també ha de quantificar les conseqüències de les diferents opcions regulatòries sobre els fabricants, els distribuïdors, els comerços especialitzats i l’ocupació, juntament amb els beneficis sanitaris esperats.
L’objectiu és que la Comissió Europea disposi d’informació suficient per comparar alternatives i justificar la proporcionalitat de les mesures, sense que l’anàlisi econòmica substitueixi la prioritat de protecció de la salut pública.
L’examen ha de tenir en compte, a més, que els estats membres apliquen impostos, restriccions de consum i polítiques sanitàries diferents, cosa que dificulta atribuir tots els canvis observats a una sola norma comunitària.
Notícia destacada
Preu del tabac: els productes que canvien a partir d’aquest dissabte, 14 de novembre
6 minuts
La reforma fiscal avança tot i els obstacles de la regulació sanitària
La revisió sanitària segueix un procediment diferent al de la reforma dels impostos especials sobre el tabac. Al juliol de 2025, la Comissió Europea va presentar una proposta per modificar la Directiva 2011/64/UE, amb l’objectiu d’actualitzar els mínims tributaris i incorporar noves categories de productes al marc fiscal europeu.
Aquest expedient ha anat avançant mentre la regulació sanitària troba dificultats. A la reunió del Consell d’Afers Econòmics i Financers del 9 de novembre, 26 estats membres van donar suport al text de compromís de la Presidència irlandesa, mentre Malta va mantenir la seva oposició, segons va informar Eunews.
Si Irlanda no aconsegueix l’acord, Lituània heretarà la negociació
Tal com ja va informar el nostre corresponsal de DEMÓCRATA a Brussel·les, Álvaro Villarroel, la reforma dels impostos especials sobre el tabac requereix la unanimitat dels Vint-i-set, de manera que l’oposició d’un sol estat membre ja n’hi ha prou per impedir-ne l’aprovació. La presidència xipriota anterior va intentar acostar posicions mitjançant successius textos de compromís, amb concessions sobre els tipus mínims i les actualitzacions fiscals vinculades a la inflació.
Irlanda ha reprès les negociacions amb l’objectiu de tancar un acord abans del 31 de desembre de 2026. Si no ho aconsegueix, Lituània assumirà l’expedient l’1 de gener de 2027, quan comenci el seu semestre al capdavant del Consell de la Unió Europea.