Les cooperatives d'oli d'oliva han criticat al Ministeri d'Agricultura per no haver posat encara en marxa els instruments d'intervenció al mercat davant la baixada de les cotitzacions en origen i el frenada de les operacions comercials, un escenari que està posant en jaque la viabilitat econòmica de moltes explotacions olivareres.
Així ho ha exposat aquest dimecres a Ciudad Real el president del sector d'Oli d'Oliva de Cooperatives Agro-alimentàries d'Espanya i director general de Dcoop, Rafael Sánchez de Puerta, durant les jornades tècniques nacionals de l'organització, on ha admès que el sector viu una coyuntura delicada davant la previsió d'una collita elevada.
"No entenem el retard, la veritat", ha assenyalat Sánchez de Puerta, recordant que el propi ministre d'Agricultura, Luis Planas, va comunicar que es donaven les condicions per activar la norma de comercialització que permetria retirar de forma temporal part de l'oli del mercat amb l'objectiu d'ajustar oferta i demanda.
Malgrat això, la mesura continua sense aplicar-se. Segons ha indicat, el Ministeri va optar per esperar fins al novembre per ratificar les previsions de producció, una postura que les cooperatives consideren negativa per a la formació de preus.
"Creiem que era molt millor haver-ho fet a l'octubre quan començava la campanya", ha apuntat el dirigent cooperatiu, convençut que una intervenció temprana hauria ajudat a moderar la caiguda de les cotitzacions.
La iniciativa que reclamen es fonamenta en la normativa comunitària, que faculten als Estats membres a posar en marxa mecanismes de regulació de l'oferta quan es produeixen desequilibris, tal com ha recordat Sánchez.
La seva posada en pràctica permetria immobilitzar durant un temps una part de l'oli produït amb l'objectiu de contribuir a l'estabilitat del mercat.
Sánchez de Puerta ha alertat, a més, que l'activitat comercial està pràcticament aturada per les expectatives de noves baixades, la qual cosa induïx als compradors a ajornar les seves decisions. "Quan hi ha un mercat a la baixa, ningú compra, perquè tothom pensa: per a què compraré avui si demà aspiro a que pugui estar més barat?", ha explicat.
Aquest context provoca, segons ha indicat, no només un descens addicional dels preus, sinó també un bloqueig de les operacions. "No hi ha qui compri", ha resumit.
Davant d'aquesta coyuntura, ha demanat als productors que no es precipitin a l'hora de tancar vendes. "En aquestes circumstàncies on no hi ha qui compra, no hauria d'haver ningú venent", ha manifestat.
El responsable cooperatiu ha subratllat la importància de seguir de prop l'evolució de les sortides mensuals, tant en el mercat intern com a l'exterior, per comprovar si el sector aconsegueix reactivar l'activitat comercial i sostenir les cotitzacions.
Una collita elevada que posa en risc la rendibilitat
La inquietud del sector contrasta amb les bones previsions de producció.
Espanya encara la campanya 2026-2027 amb una estimació de 1,6 milions de tones d'oli d'oliva, un 23% més que en l'anterior, segons el primer aforament difós pel Ministeri d'Agricultura.
En Castella-La Manxa, segona regió productora, es preveuen 152.500 tones, un 10% més, mentre que Andalusia assoliria els 1,26 milions de tones, el que suposaria un augment del 29%.
No obstant això, Sánchez de Puerta ha avisat que aquesta recuperació de la producció ve acompanyada d'una forta correcció dels preus, la qual cosa complica especialment la situació dels agricultors amb olivars tradicionals.
El representant cooperatiu ha detallat que avui conviuen diferents models d'explotació amb marges molt dispars.
Mentre els olivars intensius i en seto aconsegueixen majors nivells de productivitat, les finques tradicionals de secà suporten uns costos que s'han disparat en els últims anys.
Un context que, unit al desplom de les cotitzacions, configura el que ha qualificat com una "tempesta perfecta" per a un gran nombre d'oleicultors.