Granada registra un nou terratrèmol de magnitud 2,1 a Dílar un dia després del sisme de 3,1

L'Institut Geogràfic Nacional (IGN) gestiona l'activitat sísmica a Espanya mitjançant un flux continu de detecció, revisió i actualització de dades. Segons la nostra base de dades, que recull els registres oficials i la cobertura del diari Demòcrata, el procés combina sistemes automàtics de la Xarxa Sísmica Nacional amb una revisió tècnica manual que va refinant els paràmetres fins a incorporar-los al catàleg sísmic de forma més estable.

1. Detecció automàtica per la Xarxa Sísmica Nacional

La vigilància es recolza en una Xarxa Sísmica Nacional molt densa, amb desenes d'estacions permanents i, quan és necessari, estacions portàtils addicionals a les zones actives. Aquests sensors registren de forma contínua les ones símiques i permeten:

• Detectar ràpidament l'ocurrència d'un terratrèmol.
• Calcular un primer valor d'hora, localització epicentral, profunditat i magnitud.
• Transmitir en temps real els registres als centres d'anàlisi de l'IGN.

El Pla Nacional de Vigilància Sísmica, Volcanològica i d'Altres Fenòmens Geofísics, aprovat pel Govern per al període 2025‑2028, reforça aquesta xarxa i preveu a més eines basades en intel·ligència artificial per millorar la rapidesa i qualitat d'aquestes primeres solucions.

2. Publicació preliminar en temps gairebé real

Amb aquesta primera solució automàtica, l'IGN difon de forma molt ràpida una fitxa preliminar de l'esdeveniment. Aquesta informació es publica a:

• El visor d'últims terratrèmols i el mapa d'activitat sísmica de l'IGN.
• Llistats de sismes recents que es poden consultar per data, zona, magnitud o profunditat.
• Aplicacions com “IGN Terratrèmols”, que mostren gairebé en directe els esdeveniments registrats.

En aquesta fase, les dades es consideren provisionals. L'IGN mateix adverteix que la magnitud, la profunditat, les coordenades o fins i tot la localitat triada per descriure l'epicentre poden modificar-se quan avanci l'anàlisi.

3. Revisió tècnica i validació dels paràmetres

Després de la publicació preliminar comença una revisió tècnica contínua:

• S'incorporen més registres d'estacions de la Xarxa Sísmica Nacional i d'altres xarxes col·laboradores.
• Es recalculen localització, profunditat i magnitud a mesura que es disposa de més informació.
• Es corregeixen discrepàncies inicials habituals a les primeres hores posteriors a un terratrèmol.

La cobertura de Demòcrata sobre seqüències com la de Granada mostra aquest procés a la pràctica: terratrèmols inicialment comunicats amb una magnitud, profunditat o intensitat són revisats diverses vegades fins a convergir en valors més precisos. L'IGN deixa clar que aquesta possibilitat de revisió forma part normal del procediment.

4. Actualització permanent del catàleg sísmic

Les dades revisades s'integren en el catàleg oficial de terratrèmols, que l'IGN manté en revisió permanent. No es tracta d'un llistat tancat per expedient, sinó d'un registre que:

• S'actualitza en temps real quan es detecten nous esdeveniments.
• Es corregeix quan canvien els paràmetres després de la revisió instrumental.
• Permet cerques per dates, àrea geogràfica, magnitud, intensitat i profunditat.

A més d'aquest catàleg en línia, l'IGN elabora resums diaris de l'activitat sísmica general a Espanya i zones adjacents, que serveixen de base per a informes periòdics, publicacions tècniques i estudis de perillositat.

5. Informació macrosísmica i participació ciutadana

El procediment de revisió no es basa només en instruments. L'IGN recopila també informació macrosísmica mitjançant qüestionaris en què la població indica com ha sentit el terratrèmol (moviment percebut, reacció de les persones, objectes desplaçats, possibles danys). Aquestes dades:

• Ajuda a estimar la intensitat a cada localitat, diferent de la magnitud.
• S'incorporen als mapes d'efectes i complementen l'anàlisi purament instrumental.

6. Coordinació amb Protecció Civil i altres organismes

L'IGN és l'organisme de l'Estat responsable de la detecció, localització i càlcul de paràmetres sísmics, però la gestió de l'emergència correspon a Protecció Civil i a les administracions competents. Per això:

• Els resultats de la Xarxa Sísmica Nacional es comparteixen amb el Sistema Nacional de Protecció Civil i amb els serveis d'emergència.
• El Pla Nacional de Vigilància promou la coordinació amb altres xarxes científiques i administracions per millorar les alertes primerenques i la resposta.

En conjunt, el procediment de l'IGN pot resumir-se com un cicle continu de detecció automàtica → publicació provisional → revisió i validació tècniques → actualització del catàleg → difusió a autoritats i ciutadania, amb un catàleg sísmic que es corregeix i enriqueix de forma permanent a mesura que es disposa de millors dades.

La Delegació del Govern a la Comunitat Autònoma d'Andalusia és l'òrgan que representa l'Administració General de l'Estat (AGE) al territori andalús i, en matèria de protecció civil i risc sísmic, actua dins del Sistema Nacional de Protecció Civil definit per la Llei 17/2015 i pel Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic. Les seves competències s'articulen sempre en coordinació amb la Junta d'Andalusia —que té la direcció ordinària de les emergències al seu territori— i amb les entitats locals.

1. Marc general de competències en protecció civil

Segons la Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil, el Ministeri de l'Interior és el responsable estatal de la protecció civil i els Delegats del Govern, “sota les instruccions del Ministeri de l'Interior, coordinen les actuacions en matèria de protecció civil dels òrgans i serveis de l'AGE en el seu àmbit territorial, en cooperació amb les comunitats autònomes i les entitats locals”. Això es tradueix en què, també davant emergències sísmicas:

• La Delegació del Govern canalitza l'actuació dels cossos i serveis estatals (Guàrdia Civil, Policia Nacional, UME, altres mitjans de l'AGE) desplegats a Andalusia.
• Actua com a punt d'enllaç polític-administratiu entre el Govern central i la Junta d'Andalusia en matèria de protecció civil.
• Participa en els mecanismes de cooperació del Sistema Nacional de Protecció Civil i en l'aplicació dels plans estatals i autonòmics.
• Exerceix competències sancionadores en infraccions lleus de protecció civil tipificades a la Llei 17/2015.

A més, l'estructura estatal de protecció civil (Direcció General / Secretaria General de Protecció Civil i Emergències) coordina les seves relacions amb les unitats de protecció civil de les Delegacions i Subdelegacions del Govern, que són les que donen suport tècnic-operatiu a cada territori.

2. Paper específic davant emergències sísmicas

El Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic i la Directriu Bàsica de planificació davant el risc sísmic preveuen una organització multinivell en què les comunitats autònomes (en aquest cas, la Junta d'Andalusia) dirigeixen l'emergència mentre aquesta sigui d'àmbit autonòmic, i l'Estat assumeix un paper reforçat quan hi ha interès nacional.

En aquest esquema, les funcions de la Delegació del Govern a Andalusia són fonamentalment:

• Fase ordinària (sense interès nacional):
  • Participar al Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI) que es constitueixi a Andalusia quan la Junta requereixi suports estatals o mobilització de recursos fora del territori inicialment afectat.
  • Servir de canal entre la Direcció General de Protecció Civil i Emergències i els òrgans andalusos de protecció civil per a la distribució de la informació sísmica remesa per l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i per a l'oferta o sol·licitud de mitjans estatals.
  • Facilitar la integració operativa dels mitjans estatals en els plans autonòmics i locals (Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, UME, altres recursos de l'AGE) quan la Junta activa el Pla d'Emergència davant el Risc Sísmic d'Andalusia.
• Emergència d'interès nacional (declarada per Interior):
  • Segons el Pla Estatal de Risc Sísmic, a cada comunitat directament afectada es constitueix un Comitè de Direcció del pla autonòmic integrat per l'òrgan designat per la comunitat i un representant del Ministeri de l'Interior.
  • En aquest escenari, la funció de direcció del pla de la comunitat passa a recaure en el Delegat del Govern, que:
    • Dirigeix el Pla de la Comunitat Autònoma “seguint les directrius del Ministre de l'Interior” i en coordinació amb la Direcció Operativa del Pla Estatal.
    • Mobilitza els recursos ubicats a Andalusia que siguin necessaris a requeriment de la Direcció Operativa estatal.
    • Garanteix la coordinació entre el Pla Estatal sísmic i els plans autonòmics i locals (territorials i especials).
    • Manté informat el Consell de Direcció del Pla Estatal a través de la Direcció General de Protecció Civil i Emergències.
    • Organitza, juntament amb la Junta, la informació a la població sobre l'evolució de l'emergència i les mesures d'autoprotecció.

3. Coordinació amb la Junta d'Andalusia i els plans andalusos

A Andalusia existeix una normativa pròpia (Llei 2/2002, de Gestió d'Emergències, i el Pla Territorial d'Emergències d'Andalusia –PTEAnd–, juntament amb el pla especial autonòmic davant el risc sísmic) que atribueix a la Junta la direcció i coordinació general de les emergències al territori andalús. En aquest marc:

• La direcció autonòmica d'una emergència sísmica “ordinària” correspon a la Junta, que activa i gestiona el seu pla sísmic, convoca el comitè assessor i constitueix els centres de coordinació.
• La Delegació del Govern a Andalusia no substitueix la Junta en aquesta direcció, però:
  • Seu als òrgans de coordinació (CECOP / CECOPI) com a representant de l'AGE.
  • Coordina l'entrada i ús dels mitjans estatals a l'estructura operativa andalusa.
  • Serveix de canal permanent de comunicació política i tècnica amb el Govern central durant tota l'emergència.

En síntesi, davant una emergència sísmica a Andalusia la Delegació del Govern actua com a frontissa entre el sistema andalús de protecció civil i el Sistema Nacional de Protecció Civil: coordina els recursos estatals al territori, participa en l'estructura de comandament autonòmica i, si el Ministeri de l'Interior declara l'emergència d'interès nacional, assumeix la direcció del pla autonòmic dins Andalusia sota les directrius del Govern d'Espanya.

A la normativa espanyola no existeix una definició jurídic-tècnica amb llindars numèrics (magnitud, hores, distància) que indiquin quan un terratrèmol «passa a ser» rèplica. El que sí hi ha és una definició general a la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el Risc Sísmic i la remissió pràctica als criteris científics de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), que és qui qualifica els esdeveniments a la pràctica operativa.

Definició normativa de «rèplica»

La Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el Risc Sísmic, aprovada per Acord del Consell de Ministres de 7 d'abril de 1995 (publicada per Resolució de 5 de maig de 1995), inclou un glossari on defineix expressament:

• Rèpliques: «Terratrèmols que segueixen el terratrèmol principal d'una zona i lligats genèticament amb ell».

Aquesta és, avui dia, la formulació més clara i directament «oficial» del concepte en l'àmbit espanyol de protecció civil. De la pròpia definició se'n desprenen els requisits bàsics:

• Seqüència temporal: el sisme ha de ocórrer després d'un terratrèmol principal identificat.
• Relació espacial: ha de produir-se a la mateixa zona sísmica, és a dir, a l'entorn de la font que ha generat el terratrèmol principal.
• Relació genètica: ha d'estar «lligat genèticament» a l'esdeveniment principal, cosa que remet a compartir el mateix procés tectònic o la mateixa estructura de falla, formant part d'una única seqüència sísmica.

La norma no afegeix més precisió quantitativa: no fixa ni finestres temporals (per exemple, quants dies o setmanes), ni distàncies màximes en quilòmetres, ni una relació de magnitud mínima o màxima entre el terratrèmol principal i les seves rèpliques.

Altres textos oficials rellevants

El Pla Estatal de Protecció Civil davant el Risc Sísmic (Acord del Consell de Ministres de 26 de març de 2010, publicat per Resolució de 29 de març de 2010) utilitza reiteradament el terme «rèpliques», però sempre:

• Com a terme operatiu (per exemple, quan indica que l'IGN «informarà així mateix sobre les rèpliques» i que emetrà informes especials en cas de «rèpliques prolongades en el temps»).
• Sense aportar una definició addicional diferent de la continguda a la Directriu Bàsica de 1995.

Tampoc la normativa de construcció sismorresistent (com la NCSR-02, aprovada per Reial Decret 997/2002) ni el Codi Estructural desenvolupen una definició jurídica de rèplica; es centren en paràmetres de perillositat i accions símiques, no en la taxonomia de cada esdeveniment.

Paper de l'Institut Geogràfic Nacional

A la pràctica, la classificació d'un esdeveniment com a rèplica a Espanya es realitza de forma científica i operativa pel Servei d'Informació Sísmica de l'IGN, que:

• Registra la seqüència de terratrèmols.
• Identifica un terratrèmol principal (mainshock) dins la sèrie.
• Considera rèpliques els esdeveniments posteriors ubicats al mateix entorn epicentral i associats al mateix procés de ruptura.

Els butlletins i catàlegs de l'IGN etiqueten així els sismes atenent a criteris sismològics habituals (mateixa falla o sistema de falles, distribució espacial concentrada al voltant del focus principal, evolució temporal decreixent de l'activitat), però aquests criteris s'expressen en guies i protocols tècnics, no en una norma amb rang de llei o reial decret.

Magnitud, finestra temporal i efectes administratius

Ni la Directriu Bàsica ni el Pla Estatal:

• Exigeixen que la rèplica tingui necessàriament menor magnitud que el terratrèmol principal, encara que a la pràctica gairebé sempre és així.
• Fixen una finestra temporal tancada (per exemple, «només es consideren rèpliques les que ocorren en X dies»).
• Imposen criteris de distància màxima en termes numèrics (quilòmetres, graus de latitud/longitud).

Quant als efectes administratius (activació de fases d'emergència, sol·licitud d'ajudes, assegurances, etc.), la normativa de protecció civil sol:

• Vincular les decisions a la intensitat dels danys i a la situació d'emergència, no tant a si un sisme concret s'etiqueta formalment com a rèplica.
• Remetre's de facto als informes de l'IGN i a la constatació que els danys provenen d'una mateixa seqüència sísmica, per determinar si formen part d'un mateix episodi a efectes d'ajudes i planificació.

Resum

En síntesi, perquè un sisme sigui considerat oficialment com a rèplica a Espanya ha de: (1) produir-se després d'un terratrèmol principal, (2) localitzar-se a la mateixa zona sísmica, i (3) estar «lligat genèticament» a aquest terratrèmol, és a dir, formar part del mateix procés sísmic. L'única definició normativa explícita és la de la Directriu Bàsica de 1995; la resta de matisos (finestra temporal, distribució espacial, relació de magnitud) es gestionen mitjançant criteris científics i operatius de l'IGN, sense un desenvolupament numèric tancat a la legislació.