Sánchez estudia avançar les eleccions generals aquest dilluns i recuperar el decret de vivenda sense dependre de Junts

Després de la dissolució de les Corts Generals, el Govern pot continuar aprovant reials decrets‑llei (per exemple, un nou decret d'habitatge) en casos d'extraordinària i urgent necessitat, però el control parlamentari canvia de format. Els passos “pendents” no són tant perquè el decret existeixi (això depèn del Consell de Ministres) com perquè adquireixi estabilitat jurídica mitjançant la seva convalidació i, si escau, tramitació com a projecte de llei.

1. Aprovació del reial decret‑llei pel Govern

Fins i tot amb les Corts dissoltes, el Govern —fins i tot en funcions— pot dictar un reial decret‑llei quan concurrin les circumstàncies de l’article 86 de la Constitució:

• Existència d’extraordinària i urgent necessitat, que s’ha de justificar en el preàmbul.
• Respecte dels límits materials: no pot afectar l’ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat, els drets, deures i llibertats regulats en el Títol I de la Constitució, el règim de les Comunitats Autònomes ni el dret electoral general.

Amb la simple aprovació pel Consell de Ministres i la seva publicació en el BOE, el decret d’habitatge entra en vigor de manera immediata, però amb un caràcter provisional.

2. Control parlamentari durant la dissolució: Diputació Permanent

Mentre el Congrés està dissolt, les seves funcions de control sobre els decrets‑llei les exerceix la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats, d’acord amb l’article 78 de la Constitució i els Reglaments de les Cambres.

Els passos pendents en aquesta fase són:

• Remissió del reial decret‑llei a la Diputació Permanent: el Govern ha de donar compte formal del text aprovat.
• Convocatòria de sessió de la Diputació Permanent: el seu President convoca el debat específic de convalidació o derogació del decret d’habitatge.
• Debat de convalidació: se celebra un debat polític similar al d’un Ple abreujat. Un membre del Govern defensa el decret‑llei i els portaveus dels grups intervenen a favor o en contra.
• Votació: la Diputació Permanent decideix si convalida o deroga el decret‑llei per majoria simple dels seus membres presents.

Si la Diputació Permanent no convalida el decret, aquest queda sense efecte, encara que es mantenen les situacions jurídiques consolidades (allò ja executat de bona fe mentre va estar en vigor).

3. Després de la constitució del nou Congrés

Un cop celebrades les eleccions i constituït el nou Congrés, hi ha altres passos pendents relacionats amb aquest decret d’habitatge ja convalidat (si ho hagués estat) per la Diputació Permanent:

• Donar compte al Ple del Congrés: la Mesa i el Ple prenen coneixement dels decrets‑llei dictats durant la dissolució i de les decisions de la Diputació Permanent.
• Possible decisió de tramitar-lo com a projecte de llei: el nou Ple del Congrés pot acordar que el reial decret‑llei convalidat es tramiti com a projecte de llei pel procediment d’urgència, cosa que obriria la porta a introduir esmenes.

4. Tramitació com a projecte de llei (si es decideix obrir-la)

Si el Congrés acorda que el decret d’habitatge es tramiti com a projecte de llei, s’inicia una tramitació parlamentària abreujada però amb les fases essencials:

• Presentació i debat d’esmenes a la totalitat (si n’hi hagués), en el Ple.
• Treball en comissió: ponència que redacta un text articulat; després, la comissió aprova un dictamen incorporant o rebutjant esmenes parcials.
• Debat i votació en Ple del Congrés del dictamen i de les esmenes mantingudes.
• Remissió al Senat, que pot aprovar, esmenar o vetar el text.
• Eventual devolució al Congrés perquè aixequi un veto o ratifiqui/modifiqui les esmenes del Senat.

L’aprovació definitiva del projecte de llei consolida i, si escau, modifica el contingut del decret d’habitatge, que deixa de ser una norma provisional per integrar-se com a llei ordinària en l’ordenament.

5. Idea clau

En resum, després de la dissolució de les Corts el Govern sí que pot aprovar un nou decret‑llei d’habitatge, però la seva validesa duradora depèn de passos parlamentaris pendents: primer, el control i la votació de convalidació per la Diputació Permanent; després, ja amb el nou Congrés constituït, la possible tramitació com a projecte de llei amb totes les fases legislatives abreujades.

La Constitució espanyola regula la Diputació Permanent del Congrés a l’article 78, on li atribueix una sèrie de competències molt concretes. Es tracta d’un òrgan que garanteix la continuïtat funcional de la Cambra Baixa quan el Ple no pot reunir-se (per vacances parlamentàries, entre períodes de sessions o quan el Congrés està dissolt o ha expirat el seu mandat). Les seves facultats deriven directament de la pròpia Constitució, encara que després es desenvolupin i concreten en el Reglament del Congrés.

1. Custòdia de les facultats del Congrés fora dels períodes ordinaris

Segons l’article 78.2 de la Constitució, la Diputació Permanent té com a missió general “vetllar pels poders de la Cambra” quan aquesta no està reunida en període ordinari de sessions. Això significa que:

• Actua com a garant de la continuïtat institucional del Congrés en els períodes en què el Ple no celebra activitat ordinària.
• Pot adoptar les decisions necessàries perquè el Congrés no quedi “buit de poder” en aquests moments, dins dels marges que marquen la Constitució i el Reglament.
• Pot, si escau, promoure la convocatòria extraordinària del Ple quan les circumstàncies ho exigeixin, posant en marxa la reactivació de la Cambra.

Aquesta funció de custòdia és de caràcter genèric, però de gran rellevància: assegura que no hi hagi buits d’autoritat parlamentària en el funcionament ordinari del sistema constitucional.

2. Exercici de funcions en cas de dissolució de la Cambra o expiració del mandat

La Constitució també preveu la situació en què el Congrés estigui dissolt (per una decisió de dissolució anticipada) o hagi expirat el seu mandat i encara no s’hagi constituït la nova Cambra. En aquests supòsits, l’article 78 atribueix expressament competències a la Diputació Permanent:

• La Diputació Permanent assumeix les facultats que correspondrien al Congrés mentre aquest no existeixi formalment (per estar dissolt o en el lapse entre mandats).
• Es converteix en l’únic òrgan parlamentari operatiu de la Cambra Baixa, amb capacitat per actuar quan es requereixi la intervenció del Congrés durant aquest període d’interinitat.

Un cop constituït el nou Congrés després de les eleccions, la Diputació Permanent ha de donar compte a la Cambra de les decisions i actuacions realitzades en aquest interval, rendint així una forma de responsabilitat política davant el Ple renovat.

3. Competències específiques en relació amb els estats de crisi (article 116 CE)

La Constitució connecta de forma expressa les competències de la Diputació Permanent amb el règim dels estats d’alarma, excepció i setge regulats a l’article 116. En aquest àmbit, la Diputació Permanent té un paper clau si el Congrés està dissolt o ha expirat el seu mandat:

• Quan hagi d’intervenir el Congrés en l’autorització, control o pròrroga d’un estat d’excepció o de setge, i aquest es trobi dissolt, la funció parlamentària és assumida per la Diputació Permanent.
• El mateix succeeix amb determinades actuacions de control que la Constitució atribueix al Congrés durant la vigència d’aquests estats de crisi: si la Cambra no està formalment constituïda, actua en el seu lloc la Diputació Permanent.

D’aquesta manera, es garanteix que fins i tot en situacions d’excepcionalitat constitucional —en les quals és especialment necessari el control parlamentari— no falti un òrgan representatiu que pugui exercir aquestes potestats.

4. Competències relacionades amb els Reials Decrets-llei (article 86 CE)

Encara que l’article 86 de la Constitució es refereix en primer terme al Congrés en Ple, la connexió amb la Diputació Permanent es produeix, de nou, quan la Cambra està dissolta o ha expirat el seu mandat. En aquests casos:

• Si el Govern aprova un Reial Decret-llei durant la dissolució del Congrés, el control parlamentari que exigeix la Constitució ha de canalitzar-se a través de la Diputació Permanent.
• Correspon a la Diputació Permanent vetllar perquè el Congrés sigui convocat un cop constituït per convalidar o derogar aquest Decret-llei, i adoptar les decisions que resultin imprescindibles en l’interval.

En resum, segons la Constitució espanyola la Diputació Permanent del Congrés és l’òrgan de continuïtat de la Cambra Baixa: custodia els seus poders quan no hi ha període ordinari de sessions, exerceix les seves funcions en casos de dissolució o expiració del mandat, i assumeix competències crítiques en matèria d’estats de crisi i control de Decrets-llei quan el Congrés no pot reunir-se en Ple.

Pedro Sánchez Pérez-Castejón és un economista i polític espanyol que, segons la nostra base de dades, que recull els registres oficials, és secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i president del Govern d’Espanya des de juny de 2018. Actualment pertany al PSOE, partit en què milita des dels anys noranta i del qual és la principal figura des de fa més d’una dècada.

En el pla orgànic, Sánchez s’afilia al Partit Socialista Obrer Espanyol el 1993. Al llarg dels anys noranta i primers dos mil va ocupant diferents llocs interns fins a fer el salt a càrrecs representatius. Entre 2004 i 2009 desenvolupa la seva primera etapa institucional rellevant com a regidor a l’Ajuntament de Madrid, cosa que li dóna projecció a la capital i dins l’organització socialista.

La seva projecció nacional es consolida quan passa al Congrés dels Diputats. A partir de 2009 és diputat per Madrid en diverses legislatures, compatibilitzant la tasca parlamentària amb funcions internes al PSOE. Aquesta doble vessant –orgànica i institucional– serà una constant en la seva carrera posterior.

El gran salt arriba el 2014, quan és elegit secretari general del PSOE mitjançant primàries entre la militància. Des d’aquest moment passa a ser també líder de l’oposició davant el Govern del Partit Popular i candidat socialista a la Presidència del Govern en les eleccions generals de 2015 i 2016. Aquesta primera etapa al capdavant del partit acaba el 2016, en plena crisi interna, però Sánchez conserva un fort suport militant.

El 2017 protagonitza un retorn poc habitual en la política espanyola: torna a competir en primàries i recupera la secretaria general del PSOE, que des d’aleshores manté. El mateix PSOE ha fet balanç d’aquests anys destacant que, sota el seu lideratge, el partit ha retornat al Govern central i ha sostingut executius de coalició en un context parlamentari molt fragmentat.

La seva trajectòria fa un gir decisiu el 2018. Després de presentar una moció de censura contra l’aleshores president Mariano Rajoy, aquesta moció prospera al Congrés i Sánchez és investit president del Govern d’Espanya el 2 de juny de 2018. El nomenament es formalitza en el Reial Decret 828/2023, de 16 de novembre, pel qual se’l nomena president del Govern, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat, disponible a l’índex del BOE de 17 de novembre de 2023.

Des de llavors encadena diverses legislatures al capdavant de l’Executiu. Després de la legislatura iniciada el 2018, torna a ser investit president el 2020 en el marc d’un Govern de coalició liderat pel PSOE. Posteriorment revalida la Presidència després de noves eleccions generals, mantenint el PSOE com a força central de la majoria parlamentària. Els registres biogràfics oficials destaquen que en aquest període ha gestionat crisis de gran calat, com la pandèmia de COVID‑19, episodis d’elevada inflació i successius ajustos del marc europeu de governança econòmica.

En l’àmbit institucional, la fitxa de càrrecs recull que Sánchez és President de la Presidència del Govern des del 2 de juny de 2018, amb el càrrec en vigor i sense data de finalització, i que la seva referència parlamentària és el Grup Parlamentari Socialista al Congrés. No consten altres càrrecs parlamentaris recents diferents de la seva condició de president i líder del grup socialista.

Pel que fa a la seva relació actual amb el partit, la informació consolidada confirma que la seva afiliació política vigent és al PSOE (agrupació identificada com a PSOE en els registres consultats) i que actua com a secretari general del partit, càrrec que ha revalidat internament en diferents congressos federals. A la pràctica, això el converteix simultàniament en cap de l’Executiu i en màxim dirigent de l’organització socialista.

En síntesi: la trajectòria política de Pedro Sánchez discorre des de la militància socialista i l’àmbit municipal madrileny, passant per diverses etapes com a diputat nacional, fins a la seva consolidació com a secretari general del PSOE i, des del 2018, com a president del Govern. A dia d’avui, continua pertanyent al Partit Socialista Obrer Espanyol, que dirigeix i en nom del qual governa Espanya.