Sánchez estudia avançar les eleccions generals aquest dilluns i recuperar el decret de vivenda sense dependre de Junts

Moncloa prepara una possible convocatòria i analitza com recuperar les mesures antidesnonaments. La dissolució del Congrés traslladaria la seva convalidació a la Diputació Permanent, on els suports que van recolzar el primer decret podrien sumar majoria.

EuropaPress 5226080 secretario general psoe presidente gobierno pedro sanchez saluda llegada (1)

EuropaPress 5226080 secretario general psoe presidente gobierno pedro sanchez saluda llegada (1)

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Pedro Sánchez afronta aquest dilluns amb els preparatius per a un possible avançament electoral avançats i una alternativa sobre la taula per recuperar part de les mesures d'habitatge rebutjades pel Congrés. Segons afirmen diverses fonts i publica també El País, l'equip del president estudia aprovar un nou decret i sotmetre'l, un cop dissoltes les Corts, a la Diputació Permanent.

Les fonts consultades al Govern i al PSOE apunten a un anunci aquest dilluns, tot i que la decisió continua a mans de Sánchez. El diari també contempla que el president opti finalment per una altra estratègia. Els preparatius descrits no equivalen encara a una convocatòria anunciada.

La novetat té una conseqüència política rellevant: una dissolució canviaria l'òrgan encarregat de votar els decrets i, amb ell, el pes dels grups. Junts podria deixar de ser decisiu per aprovar l'escut antidesnonaments.

Per què dissoldre el Congrés canviaria la votació

La Diputació Permanent manté determinades funcions parlamentàries quan les Càmeres estan dissoltes. Entre elles figura la convalidació o derogació dels decrets-llei, conforme als articles 78 i 86 de la Constitució.

Per tant, convocar eleccions no eliminaria el control parlamentari sobre una nova norma urgent. Aquest control passaria del ple del Congrés a un òrgan més petit, que continua funcionant fins a la constitució de la nova Cambra.

En aquesta legislatura, la Diputació Permanent té 69 integrants. La seva composició inclou 27 representants del PP, 24 del PSOE més la presidenta del Congrés, sis de Vox i sis de Sumar. ERC, Junts, EH Bildu, PNV i el Grup Mixt disposen d'un representant cadascun.

La suma que permetria aprovar-ho sense Junts

En l'escenari descrit per EL PAÍS, els 25 vots socialistes, comptant a Francina Armengol, i els sis de Sumar sumarien 31. Amb els representants d'ERC, EH Bildu, PNV i Podemos, a través del Grup Mixt, arribarien a 35.

Enfront d'ells, PP, Vox i Junts reunirien 34 vots. Si es mantinguessin aquests suports, el rebuig de Junts no n'hi hauria prou per impedir la convalidació.

Hi ha un matís important: els decrets-llei es convaliden per majoria simple, amb més vots a favor que en contra. Els 35 suports assegurarien la victòria amb els 69 membres votant, però no existeix una exigència general de majoria absoluta per a aquest tràmit.

L'operació dependria, en qualsevol cas, del contingut del nou text i del vot efectiu de cada grup. No n'hi hauria prou amb traslladar la votació a un altre òrgan.

El Govern no entra en funcions en convocar eleccions

La dissolució de les Corts tampoc converteix automàticament l'Executiu en un Govern en funcions. La Constitució i la Llei del Govern situen aquest pas després de la celebració de les eleccions, excepte altres supòsits de cessament.

Durant el període electoral, l'Executiu conservaria les seves atribucions, incloent la possibilitat d'aprovar decrets-llei dins dels requisits i límits constitucionals.

Això no ressuscitaria els decrets rebutjats divendres. Seria necessari aprovar una nova norma, justificar la seva extraordinària i urgent necessitat i sotmetre-la de nou al control parlamentari.

El PNV continuaria sent decisiu

Com va avançar DEMÒCRATA i corrobora El País, Moncloa concentra els seus esforços en recuperar el primer decret, el de protecció davant dels desnonaments. La mateixa fórmula no garantiria l'aprovació del segon, relatiu a l'estabilitat dels contractes de lloguer, per l'oposició del PNV.

La diferència mostra els límits de l'alternativa: Sánchez podria trobar una majoria per algunes mesures, però no disposar d'un suport automàtic per a tot el paquet.

Políticament, recuperar l'escut abans de les urnes li permetria acompanyar una eventual convocatòria amb una decisió concreta sobre habitatge. El president podria presentar les eleccions com una petició d'una nova majoria mentre intenta aprovar part de la resposta immediata.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procediment parlamentari per a la tramitació d'un decret llei a la Diputació Permanent?

El procediment parlamentari d'un reial decret llei combina dos plans: el règim general de control del Congrés i el paper específic de la Diputació Permanent quan la Cambra no està reunida o està dissolta. La base jurídica està en l'article 86 de la Constitució i en el Reglament del Congrés dels Diputats.

1. Règim general: què exigeix la Constitució

Segons l'article 86 de la Constitució espanyola:

  • El Govern pot dictar decrets llei només en casos d'extraordinària i urgent necessitat.
  • Són disposicions legislatives provisionals que no poden afectar institucions bàsiques de l'Estat, drets i llibertats del Títol I, règim de les comunitats autònomes ni dret electoral general.
  • Han de ser immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats, convocat a l'efecte si no està reunit.
  • El Congrés ha de pronunciar-se expressament en el termini màxim de 30 dies des de la seva promulgació, convalidant-lo o derogant-lo.
  • Durant aquest termini les Corts poden decidir tramitar-lo com a projecte de llei pel procediment d'urgència, per introduir esmenes.

Per tant, tot decret llei passa necessàriament per un debat i una votació de convalidació o derogació. El que canvia és quin òrgan del Congrés exerceix aquesta competència en funció de si la Cambra està o no operativa.

2. Paper ordinari del Ple del Congrés

Quan el Congrés està constituït i dins de període ordinari de sessions (setembre-desembre, febrer-juny) o en una sessió extraordinària convocada a l'efecte:

  • El decret llei es remet al Congrés després de la seva publicació al BOE.
  • La Mesa el qualifica i la Presidència l'inclou en l'ordre del dia del Ple.
  • En la sessió corresponent se celebra un debat de totalitat: explicació del Govern i torns dels grups.
  • Se celebra una votació única sobre la convalidació o derogació.
  • En la mateixa sessió, o en acord posterior, el Congrés pot decidir tramitar-lo com a projecte de llei per urgència.
  • L'acord de convalidació o derogació es publica al BOE mitjançant resolució de la Presidència o del Congrés.

3. La Diputació Permanent: fonament i funcions

L'article 78 de la Constitució i el Reglament del Congrés preveuen que en cada Cambra existeixi una Diputació Permanent, presidida per la Presidència del Congrés i integrada per un nombre mínim de membres proporcional als grups. Els seus cometits principals són:

  • Vetllar pels poders de la Cambra quan no està reunida.
  • Després de la dissolució o expiració del mandat del Congrés, assumir les facultats que en relació amb els decrets llei atribueix al Congrés l'article 86 de la Constitució.
  • En els períodes entre períodes de sessions, exercir la iniciativa per a la convocatòria de sessions extraordinàries del Congrés (article 73.2 CE).

El Reglament del Congrés especifica que a les sessions de la Diputació Permanent s'aplica, en l'essencial, el que s'estableix per al Ple: règim de sessions, debats, votacions i publicació d'acords.

4. Tramitació d'un decret llei a la Diputació Permanent

Quan el decret llei es dicta estant el Congrés dissolt o ja expirat el seu mandat, és la Diputació Permanent qui exerceix les competències de convalidació o derogació. L'esquema pràctic és el següent:

  • Remissió del decret llei a la Diputació Permanent després de la seva promulgació i publicació.
  • Convocatòria de la Diputació Permanent per la Presidència (a iniciativa pròpia o a petició de grups o membres, segons el Reglament) per celebrar la sessió de debat i votació en el termini màxim de 30 dies.
  • Debat de totalitat en la sessió de la Diputació Permanent, amb la mateixa estructura que un ple de convalidació: exposició del Govern i torns dels grups representats en aquest òrgan.
  • Votació de convalidació o derogació, amb les mateixes regles de quòrum i majories que regeixen per al Ple.
  • Acord de convalidació/derogació, que es fa públic mitjançant resolució i s'insereix al BOE, indicant que l'òrgan que adopta l'acord és la Diputació Permanent.
  • Si escau, pot també acordar-se la tramitació ulterior com a projecte de llei per urgència, que continuarà ja davant el nou Congrés un cop constituït.
  • Constituït el nou Congrés, la Diputació Permanent ha de donar compte al Ple dels assumptes tractats i de les decisions adoptades, entre elles les relatives a decrets llei.

5. Entre períodes de sessions

Si el decret llei s'aprova fora dels períodes ordinaris però sense que el Congrés estigui dissolt, la regla general és:

  • La Diputació Permanent pot promoure la convocatòria d'una sessió extraordinària del Ple del Congrés per debatre i votar el decret llei.
  • La decisió de convalidar o derogar continua corresponent al Ple, no a la Diputació Permanent, perquè la Cambra no està dissolta.

En resum, la Diputació Permanent actua com a prolongació funcional del Congrés respecte dels decrets llei quan aquest no pot reunir-se per estar dissolt o haver expirat el seu mandat, assumint íntegrament les seves facultats de control i convalidació; i, en els altres casos, com a òrgan que impulsa la convocatòria de sessions extraordinàries perquè el Ple exerceixi aquest control en el termini constitucional de trenta dies.

Podries explicar-me amb exemples concrets recents com ha convalidat la Diputació Permanent alguns decrets llei? Quines diferències pràctiques hi ha entre que un decret llei el convalidi el Ple o la Diputació Permanent? Com es desenvolupa exactament el debat de convalidació d'un decret llei (torns, temps, intervencions) al Congrés?

Quines competències té la presidenta del Congrés durant la dissolució de les Corts?

Durant la dissolució de les Corts Generals, la presidenta del Congrés no desapareix com a òrgan: continua “en funcions” i canalitza l'activitat molt limitada que subsisteix, bàsicament a través de la Diputació Permanent i de la gestió institucional i administrativa de la Cambra. Els seus poders es redueixen pel que fa a producció normativa i control polític, però es mantenen en allò que afecta la continuïtat jurídica i organitzativa del Congrés.

Marc jurídic bàsic

El règim d'aquest període resulta de la combinació de:

  • La Constitució: especialment els articles 78 (Diputacions Permanents), 86 (reials decrets llei), 116 (estats d'alarma, excepció i setge), 73 (períodes de sessions), 99 i 172–115 (investidura i dissolució), i 68.6 (sessió constitutiva).
  • El Reglament del Congrés: articles 30 a 35 (Mesa i Presidència) i 56 a 59 (Diputació Permanent), a més del Títol preliminar sobre la sessió constitutiva i els preceptes sobre investidura i reforma constitucional que mencionen la dissolució.
  • La pràctica parlamentària consolidada, que interpreta aquestes normes en clau de continuïtat institucional però abstenció de l'activitat ordinària de la Cambra.

Funcions que es mantenen

1. Presidència de la Diputació Permanent

Segons l'article 56 del Reglament, la Diputació Permanent està presidida per la presidenta del Congrés. Aquest òrgan:

  • Vetlla pels poders de la Cambra quan aquesta no està reunida (art. 57).
  • En cas de dissolució o expiració del mandat del Congrés, assumeix les facultats que l'article 86 de la Constitució atribueix al Congrés sobre els reials decrets llei (convalidació o derogació).
  • Exercita les competències del Congrés sobre els estats d'alarma, excepció i setge, d'acord amb l'article 116 de la Constitució.

La presidenta conserva, per tant, la capacitat de convocar la Diputació Permanent, dirigir els seus debats, mantenir l'ordre i proclamar els acords, ja en un Congrés formalment dissolt.

2. Representació institucional i comunicacions oficials

L'article 32 del Reglament estableix que la Presidència ostenta la representació de la Cambra, compleix i fa complir el Reglament i exerceix totes les altres funcions que li confereixen la Constitució, les lleis i el propi Reglament.

Fins i tot en dissolució, aquesta representació es manté en allò que sigui necessari per a:

  • Comunicar, en nom del Congrés, acords de la Diputació Permanent al Govern, al Rei i al Senat.
  • Atendre les relacions institucionals imprescindibles per tancar la legislatura sortint i enllaçar amb la següent.
3. Gestió administrativa i govern interior

La presidenta dirigeix i coordina la Mesa del Congrés (art. 30.3), i la Mesa és l'òrgan rector que organitza la feina i el règim interior, ordena despeses, dirigeix i controla l'execució del pressupost, etc. (art. 31).

Encara que no hi hagi activitat parlamentària ordinària, l'administració de la Cambra no s'“apaga”: continuen sent necessàries decisions sobre personal, contractes, manteniment, execució del pressupost o tramitació d'actes interns. La Mesa i la seva Presidència continuen en funcions fins a la constitució del nou Congrés.

Limitacions durant la dissolució

La clau és que, dissoltes les Corts, cessa l'activitat legislativa i de control ordinària:

  • No es convoquen Plens ni Comissions ordinàries del Congrés (excepte, si escau, la Diputació Permanent).
  • No es tramiten noves iniciatives legislatives, ni es celebren debats de control, interpel·lacions, preguntes, mocions o proposicions no de llei.
  • No es creen ni es reuneixen comissions d'investigació ni s'obren nous procediments de control polític.

La presidenta, en conseqüència, no pot “reactivar” per si mateixa la vida parlamentària; la seva actuació es canalitza a través de la Diputació Permanent i de la gestió administrativa, sense reobrir el cicle legislatiu d'unes Corts que ja han estat formalment dissoltes pel Rei.

Sessió constitutiva i trànsit a la nova Cambra

El Títol preliminar del Reglament indica que, celebrades les eleccions, el Congrés es reuneix en sessió constitutiva en la data fixada en el reial decret de convocatòria (art. 1). Aquesta sessió la presideix la Mesa d'edat, no la presidenta sortint, i en ella s'escull la nova Mesa.

Entre la dissolució i aquesta sessió, la presidenta anterior continua exercint les funcions descrites (Diputació Permanent, representació, administració). Un cop constituïda la nova Cambra i escollida la nova Presidència, es produeix el relleu i cessen les funcions en funcions de la presidenta sortint.

En síntesi, durant la dissolució la presidenta del Congrés actua com a garant de la continuïtat jurídica i institucional del Congrés, però no com a impulsora de l'activitat parlamentària ordinària, que queda suspesa fins a la constitució del nou Parlament.

Quins van ser els resultats del PSOE i el PP en les últimes eleccions generals a Espanya?

En les últimes eleccions generals celebrades a Espanya, el 23 de juliol de 2023 (el denominat 23J), els dos grans partits nacionals, PSOE i PP, van obtenir resultats molt ajustats en vots i escons, tot i amb un lleuger avantatge del Partit Popular.

D'acord amb les dades oficials d'escrutini:

  • Partit Popular (PP): 136 escons, amb un 33,05 % dels vots i un total de 8.091.840 vots en el conjunt de l'Estat.
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 122 escons, amb un 31,70 % dels vots i un total de 7.760.970 vots.

Tot i que el PP va quedar per davant en escons i en vot popular, la diferència va ser relativament estreta: només una mica més d'un punt percentual de vot i catorze diputats d'avantatge. Aquesta proximitat explica en bona mesura l'escenari polític posterior, marcat per la necessitat de pactes complexos per assolir la investidura.

Lectura dels resultats en termes d'escons

Al Congrés dels Diputats hi ha 350 escons. Els resultats de PP i PSOE es poden llegir així:

  • El PP, amb 136 diputats, es va consolidar com la primera força parlamentària, però es va quedar lluny de la majoria absoluta (176 escons). Necessitava, per tant, suports d'altres partits per poder intentar una investidura amb garanties.
  • El PSOE, amb 122 diputats, va ser la segona força, però va mantenir un bloc potencial d'aliances progressistes i nacionalistes que, sumats, podien competir en l'aritmètica parlamentària amb el bloc de dretes.

La combinació d'un PP guanyador en vots però sense majoria suficient, i d'un PSOE amb capacitat d'articular suports entre altres forces, va donar lloc a un Congrés molt fragmentat i sense majories clares d'un sol bloc ideològic.

Interpretació del percentatge de vot

En termes de percentatge de vot a escala estatal, les dades també són il·lustratives:

  • El 33,05 % del PP reflecteix una pujada respecte a comicis anteriors i confirma el seu paper com a principal partit del bloc de dretes.
  • El 31,70 % del PSOE indica una resistència significativa del vot socialista, que va evitar el enfonsament que algunes enquestes preveien i va mantenir el partit molt a prop del PP en suport ciutadà.

La diferència d'una mica més d'un punt i mig entre ambdues formacions mostra un electorat molt polaritzat al voltant dels dos grans partits, amb un pes encara important d'altres forces (Sumar, Vox i partits nacionalistes i regionalistes), però amb un fort reagrupament del vot útil al voltant de PP i PSOE.

Nombre total de vots i les seves implicacions

Si s'observen les xifres absolutes de vot, s'aprecia la magnitud del suport social de cada partit:

  • Més de 8,09 milions de vots per al PP.
  • Prop de 7,76 milions de vots per al PSOE.

La diferència entre ambdós se situa al voltant dels 330.000 vots, una bretxa apreciable però no aclaparadora en unes eleccions generals. Aquesta proximitat en vots explica per què el resultat es va interpretar menys com una victòria rotunda d'un bloc i més com un equilibri inestable, en què el posterior joc d'aliances parlamentàries es tornava decisiu.

Resum comparat

Resumint les dades clau per a PSOE i PP en les generals del 23J:

  • PP: 136 escons — 33,05 % — 8.091.840 vots.
  • PSOE: 122 escons — 31,70 % — 7.760.970 vots.

Aquests resultats van configurar un Congrés sense majories absolutes, obligant ambdós partits a explorar pactes: el PP des de la posició de llista més votada però amb menys aliats potencials, i el PSOE des de la segona posició, però amb major capacitat per teixir majories alternatives amb altres grups.

Com van quedar la resta de partits (Sumar, Vox i els nacionalistes) en aquestes mateixes eleccions generals de 2023? Quines diferències hi va haver entre aquests resultats de 2023 i els de les eleccions generals anteriors de 2019 per a PSOE i PP? Com es van traduir aquests resultats en la negociació de la investidura i la formació de Govern després del 23J?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina data provisional es contempla per a les eleccions generals si Sánchez dissol les Corts aquest dilluns?

Pregunta" 1 de 3

Quina és la funció principal de la Diputació Permanent després de la dissolució de les Corts?

Pregunta" 2 de 3

Quin grup polític podria deixar de ser decisiu en l'aprovació del nou decret d'habitatge després de la dissolució de les Corts?

Pregunta" 3 de 3