Eleccions de Brasil 2026: les enquestes anticipen una contesa ajustada i l'escrutini comença afavorint a Bolsonaro

La reforma de la llei electoral brasilera que afecta directament els processos presidencials continua en tramitació i encara no està vigent. El nucli dels canvis s'articula al voltant de dues grans iniciatives: el nou Codi Electoral (PLP 112/2021) i una reforma constitucional (PEC 12/2022) sobre la reelecció, unificació d'eleccions i mandats. Cap de les dues ha completat encara tot el recorregut legislatiu, per la qual cosa les eleccions presidencials continuen regint-se per les normes actuals.

1. El nou Codi Electoral (PLP 112/2021)

El projecte d'un nou Codi Electoral persegueix unificar i actualitzar la dispersa legislació electoral brasilera, incloent les regles que s'apliquen a les eleccions presidencials (registre de candidatures, campanyes, finançament, propaganda, ús de xarxes socials, infraccions i sancions, etc.).

Segons la informació disponible, aquest projecte:

• Va ser aprovat a la Cambra de Diputats i remès al Senat Federal, on es registra com a PLP 112/2021.
• Al Senat es troba encara pendent de votació a la Comissió de Constitució i Justícia (CCJ), que ha d'emetre un dictamen abans que el text pugui anar al Ple del Senat.
• Després de passar pel Ple, en funció de les esmenes, podria requerir nova revisió de la Cambra de Diputats abans de la seva aprovació definitiva.

A la pràctica, això significa que el nou Codi Electoral no ha estat aprovat ni promulgat. Es tracta encara d'una proposta en discussió al Senat, amb punts sensibles sobre la regulació de campanyes, xarxes socials i l'actuació de la Justícia Electoral. Mentre no es completi aquest recorregut, no altera les regles presidencials vigents.

2. La reforma constitucional (PEC 12/2022)

Paral·lelament es tramita una Proposta d'Esmena Constitucional (PEC 12/2022) que pretén modificar l'arquitectura del sistema polític-electoral en aspectes clau per a la Presidència: fi de la reelecció a l'Executiu, unificació de les dates electorals i ajustos en la durada dels mandats.

L'estat d'aquesta PEC és el següent:

• La proposta va ser debatuda a la CCJ del Senat, que va arribar a aprovar el text en comissió.
• Després d'aquest aval, la reforma continua necessitant la votació del Ple del Senat, on ha de assolir el quòrum constitucional reforçat.
• Encara que sigui aprovada al Senat, hauria de passar després per la Cambra de Diputats, també amb votacions en dos torns i majories qualificades.

És a dir, la PEC ha superat una primera fase tècnica al Senat, però no ha completat el tràmit constitucional i per tant no està incorporada a la Constitució. No han canviat encara ni la possibilitat de reelecció presidencial ni el calendari electoral.

3. Efectes sobre les eleccions presidencials

Al Brasil regeix el principi d'anualitat electoral: les lleis que alteren el procés electoral només poden aplicar-se a una elecció si han estat aprovades i promulgades amb almenys un any d'antelació respecte a la data del plebiscit. La pròpia Justícia Electoral i fonts especialitzades recorden que qualsevol reforma aprovada fora d'aquest marge temporal no pot afectar el cicle en curs.

A dia d'avui, la combinació de factors és clara:

• El nou Codi Electoral continua pendent al Senat, sense votació final en Ple.
• La PEC 12/2022 només ha estat aprovada a la CCJ del Senat i encara no ha passat per les dues cambres en Ple.
• Cap d'aquests textos ha estat promogut ni publicat com a norma vigent.

En conseqüència, les eleccions presidencials es celebren encara amb el marc jurídic actual: es manté el model de majoria absoluta de vots vàlids en primera volta (sense comptar blancs ni nuls) i la possibilitat de segona volta entre els dos més votats si ningú supera el 50%.

4. Balanç general

En resum, la reforma electoral brasilera que aspira a reordenar integralment els processos presidencials es troba en una fase de tramitació avançada però inconclusa. El Congrés ha acumulat iniciatives de gran abast, però els acords polítics necessaris —especialment al Senat i per a les majories constitucionals— encara no s'han materialitzat. Fins que això no passi i es respectin els terminis d'anualitat, no hi haurà canvis efectius en la forma d'escollir el president de la República.

El Tribunal Superior Electoral (TSE) és l'òrgan de cúspide de la Justícia Electoral brasilera. Segons la legislació vigent –fonamentalment la Constitució Federal de 1988 i el Codi Electoral (Llei nº 4.737/1965)– exerceix competències jurisdiccionals, administratives, normatives i consultives per garantir la legalitat i la legitimitat de les eleccions a tot el país.

Marc constitucional bàsic

La Constitució de 1988 integra la Justícia Electoral dins del Poder Judicial i preveu que el TSE sigui la seva instància màxima. En termes generals, la Constitució:

• Situa el TSE com a responsable d'organitzar i conduir les eleccions federals, en coordinació amb els Tribunals Regionals Electorals (TRE), els jutges electorals i les juntes electorals.
• Reconoceix el seu paper central en la totalització de resultats, la proclamació dels elegits i la diplomació del president i del vicepresident de la República.
• L'habilita, juntament amb la resta de la Justícia Electoral, per jutjar les controvèrsies electorals i els delictes relacionats amb els processos electorals.

Tot i que la Constitució estableix aquest marc general, és el Codi Electoral el que especifica de forma minuciosa les atribucions del TSE, especialment en els articles 22 i 23.

Competències jurisdiccionals

Com a tribunal superior, el TSE actua tant en primera instància en determinats assumptes com a tribunal revisor de les decisions dels TRE:

• Processa i jutja originàriament el registre i la cancel·lació de partits polítics d'àmbit nacional, així com el registre dels seus directoris nacionals.
• Coneix en primera instància qüestions relatives al registre de candidatures a president i vicepresident de la República, inclosa la impugnació d'aquests registres.
• Jutja recursos contra decisions dels Tribunals Regionals Electorals, tant en matèria jurisdiccional com administrativa (per exemple, sobre candidatures, propaganda, escrutini i diplomació en l'àmbit dels estats).
• Resol conflictes de competència entre tribunals regionals i entre aquests i jutges electorals de diferents estats.
• Jutja determinats delictes electorals i delictes conexos comesos per magistrats dels propis tribunals electorals.
• Coneix de habeas corpus i mandats de seguretat en matèria electoral en els supòsits previstos al Codi (per exemple, quan hi ha actes de ministres d'Estat o decisions de tribunals regionals i s'al·lega risc de violència o lesió greu abans que actuï el jutge competent).

Competències administratives

En la seva faceta administrativa, el TSE coordina el funcionament del sistema electoral a tot Brasil:

• Dirigeix i supervisa el registre d'electors i el padró electoral a escala nacional.
• Fixar directrius per a l'organització logística de la votació, el funcionament de les seccions electorals i la infraestructura de les eleccions, incloses les urnes electròniques i els sistemes de totalització.
• Exercir un control directe sobre la diplomació de president i vicepresident, expedint els títols que acrediten oficialment els elegits.
• Aprova la divisió dels estats en zones electorals i la creació de noves zones, a proposta dels TRE, per garantir una cobertura adequada del territori.
• Fiscalitza el compliment de les obligacions legals dels partits polítics en matèria de comptabilitat i finançament electoral, amb capacitat per imposar sancions en els casos d'infracció.
• Pot requisar força federal per assegurar el compliment de la legislació electoral i de les seves pròpies decisions, així com de les resolucions dels tribunals regionals quan sigui necessari preservar la normalitat i la seguretat del procés.

Competències normatives i consultives

El TSE no es limita a aplicar la llei: també té un important paper de regulació i d'interpretació del dret electoral:

• Emet resolucions i instruccions d'abast general que desenvolupen i concreten la legislació electoral per a cada cicle de comicis (per exemple, sobre propaganda, finançament, ús de xarxes socials o funcionament de les urnes i dels sistemes de divulgació de resultats).
• Aquestes normes infra-legals són de compliment obligatori per part dels partits, candidats, autoritats electorals i mitjans implicats en el procés.
• Exercir una funció consultiva, responent consultes en matèria electoral formulades per autoritats i actors legitimats, la qual cosa contribueix a uniformar la interpretació de la llei abans i durant les eleccions.
• Pot adoptar “altres providències necessàries” per a l'execució de la legislació electoral, fórmula que li atorga un marge d'actuació per respondre a desafiaments nous, com les campanyes de desinformació digital.

En conjunt, les competències del TSE el converteixen en el garant institucional que les eleccions brasileres es desenvolupin amb legalitat, transparència, igualtat de condicions entre candidatures i respecte a la voluntat de l'electorat, articulant les seves funcions jurisdiccionals amb un fort poder regulador i de supervisió del procés electoral.

Flávio Bolsonaro és un polític brasiler de dreta, fill gran de l'expresident Jair Bolsonaro, que ha construït la seva carrera principalment a l'estat de Rio de Janeiro i, més recentment, en la política nacional. La seva trajectòria combina una llarga etapa com a diputat estatal, el seu salt al Senat i, des de 2025‑2026, un paper central com a principal referent del bolsonarisme i candidat presidencial.

Pel que fa a la seva afiliació, les fonts coincideixen que actualment pertany al Partit Liberal (PL), que és avui el gran vehicle electoral del bolsonarisme. Al llarg de la seva carrera ha passat per diverses sigles: s'ha afiliat successivament a partits com PP (Progressistes), PSC (Partit Social Cristià), PSL (Partit Social Liberal), Republicans i Patriota, abans d'arribar al PL, al qual està vinculat actualment com a senador i com a candidat presidencial.

La seva entrada en política va ser molt primerenca. Amb només 21 anys, a les eleccions de 2002, va ser elegit diputat estatal a l'Assemblea Legislativa de Rio de Janeiro (Alerj). Va prendre possessió el 2003 i, des d'aleshores, va encadenar quatre mandats consecutius com a diputat estatal, consolidant una base electoral a la capital fluminense i a l'entorn metropolità. Durant aquesta etapa, la seva actuació es va centrar en temes de seguretat pública, enduriment penal i una agenda de valors conservadors, en línia amb el discurs del seu pare.

Aquest llarg període a l'Alerj li va permetre convertir-se en una figura coneguda dins del camp conservador carioca. Paral·lelament, va anar canviant de partit dins l'abast de la dreta i el centrodreta brasilers, en un moviment relativament habitual en la política del país, on les aliances i sigles són molt fluides. Va passar pel PP i el PSC, i més tard es va afiliar al PSL, la formació amb la qual Jair Bolsonaro va guanyar la Presidència el 2018 i amb la qual el propi Flávio es va projectar a la política nacional.

El punt d'inflexió en la seva carrera va arribar precisament a les eleccions generals de 2018. Aquell any va deixar l'Assemblea Legislativa de Rio de Janeiro per disputar un escó al Senat Federal, representant l'estat de Rio. Va ser elegit senador i, des del 2019, ocupa aquest càrrec, inicialment associat al PSL i, posteriorment, ja reubicat a l'entorn del PL després de les ruptures i realineaments interns del bolsonarisme.

Al Senat, el seu perfil es va mantenir coherent amb les seves posicions prèvies: una agenda conservadora en l'àmbit moral, defensora de valors cristians, família tradicional i forta presència religiosa; un èmfasi marcat en polítiques de mà dura en seguretat i en l'enduriment de la legislació penal; i una oposició frontal a les polítiques socials i regulatòries identificades amb l'esquerra i amb el Partit dels Treballadors (PT) de Luiz Inácio Lula da Silva. Diversos anàlisis el descriuen com un dels rostres més visibles de la dreta dura brasilera, tot i que intentant projectar un to una mica més “moderat” que el del seu pare per ampliar suports.

A partir de 2025, amb Jair Bolsonaro inhabilitat electoralment i posteriorment condemnat per la seva implicació en la temptativa colpista després de les eleccions de 2022, Flávio va ser assenyalat explícitament pel seu pare com a hereu polític i principal aposta del bolsonarisme per a les presidencials de 2026. L'expresident ho va fer públic en cartes i missatges llegits pel propi Flávio, en els quals el presentava com l'encarregat de “donar continuïtat” al projecte polític de la família.

El 2026, el Partit Liberal (PL) va oficialitzar aquesta estratègia en proclamar-lo candidat presidencial. A partir d'aleshores, Flávio Bolsonaro ha centrat la seva activitat en recórrer el país, negociar suports amb altres forces conservadores i articular una candidatura que combina la defensa del llegat del seu pare amb la promesa d'un lideratge propi. Les cròniques subratllen que, malgrat comptar amb el nucli dur de l'electorat bolsonarista, ha tingut dificultats per construir una coalició àmplia de partits al seu voltant, precisament pel pes de la figura de Jair Bolsonaro i per les resistències de sectors de la dreta moderada.

En resum, la trajectòria política de Flávio Bolsonaro s'estructura així: jove diputat estatal a Rio de Janeiro durant quatre mandats consecutius; salt al Senat el 2018; consolidació com a referent del bolsonarisme; i, des de 2025‑2026, lideratge de la dreta radical brasilera com a candidat presidencial del Partit Liberal (PL), després d'haver passat prèviament per altres sigles de la dreta com PP, PSC, PSL, Republicans i Patriota.