La Comissió de Transports del Parlament Europeu (TRAN) té previst aprovar aquest dimarts la incorporació de la Travessia Central del Pirineu (TCP) al futur mecanisme de finançament «Connectar Europa» per al període 2028-2034, com un dels cinc trams ferroviaris prioritaris per a Espanya, cosa que suposa «un salt polític i institucional molt important».
Així ho ha assenyalat aquest dilluns l’eurodiputat del PP Borja Giménez en una compareixença davant dels mitjans a Saragossa, en què ha estat acompanyat per la secretària general dels «populars» a Aragó, Ana Alós.
Amb aquesta decisió, es materialitza el compromís assumit pel Grup del Partit Popular Europeu (PPE) des de l’inici de la legislatura amb la Travessia Central del Pirineu. El pacte, tancat durant les converses sobre l’annex del projecte de Reglament, inclou les cinc connexions ferroviàries estratègiques per a Espanya plantejades pel PPE.
La TCP ja forma part de la xarxa global de la RTE-T, l’horitzó de culminació de la qual es fixa en 2050, i des del PPE reclamen accelerar els estudis tècnics pendents i concretar el traçat d’aquest corredor ferroviari.
Per a l’europarlamentari aragonès, aquest pas «representa un reconeixement per part de la Unió Europea de la rellevància i de l’interès estratègic d’aquest projecte per al conjunt del continent» i deixa de ser una «aspiració únicament» d’Aragó per convertir-se en «objectiu» de la UE «per les seves implicacions pel costat de la competitivitat i la mobilitat militar».
En aquesta línia, Borja Giménez ha precisat que la mobilitat militar és «una qüestió prioritària» a Brussel·les i que aquest corredor «podria tenir una rellevància fonamental en cas que hi hagués un conflicte per garantir la seguretat i la defensa del nostre continent».
A més, l’avanç de la TCP «obre la porta» a l’arribada de fons europeus: «La possibilitat que el projecte sigui elegible per a determinades convocatòries no implica que ho hagi de ser automàticament, però forma part d’aquesta llista dels que sí que poden tenir accés a finançament europeu durant el pròxim sexenni».
D’aquesta manera, la seva inclusió en el llistat dota de «stabilitat política i europea» una infraestructura que «ha estat oblidada i serveix per reactivar-la aquests pròxims anys perquè estigui al mapa dels interessos i de les prioritats de la Unió Europea».
El nou mecanisme 'Connectar Europa' prioritza, així mateix, la protecció de les infraestructures crítiques, la modernització dels sistemes de gestió i control del trànsit ferroviari, la interoperabilitat tecnològica i el reforç de la resiliència de les xarxes davant de fenòmens naturals, amenaces i possibles interrupcions del servei.
Necessitat d’un tercer eix transpirinenc
En l’actualitat, els passos ferroviaris a través dels Pirineus es concentren als extrems atlàntic i mediterrani, cosa que genera una forta dependència de dos corredors que actuen com a coll d’ampolla. Aquest tercer eix, ha admès Giménez, incrementaria la capacitat de resposta davant incidències, reforçaria la competitivitat i la logística i corregiria una vulnerabilitat estratègica: "No estem parlant d’un caprici regional, sinó d’una prioritat europea".
"La inclusió suposa un fita que mostra el suport inequívoc del Parlament Europeu a un projecte clau per a Aragó, el converteix en una aspiració estratègica del conjunt dels europeus i obre la porta a rebre finançament en els propers anys", ha remarcat l’eurodiputat.
Giménez també ha valorat l’ampliació de la cobertura financera europea a la línia internacional Saragossa-Canfranc-Pau, incorporant en aquest darrer acord el tram de Canfranc a Saragossa. Aquesta línia permetrà restablir la connexió ferroviària entre França i Espanya, enllaçant Aragó amb Nova-Aquitània i, en definitiva, la Península Ibèrica amb la resta d’Europa.
En el Marc Financer Plurianual 2028-2034, l’instrument 'Connectar Europa' s’orientarà a projectes amb una marcada dimensió transfronterera, complementant les inversions dels Plans d’Associació Nacionals i Regionals.
En aquest marc, les esmenes presentades pel PPE persegueixen reforçar el paper de les administracions regionals i locals en la planificació i la consulta de les grans infraestructures. Igualment, busquen prestar més atenció a les regions perifèriques i pitjor connectades, als territoris ultraperifèrics i a les zones condicionades per barreres geogràfiques, com les àrees de muntanya.
La finalitat és que les necessitats dels territoris amb més problemes de connexió s’integrin en el desenvolupament de les xarxes europees i que les infraestructures transfrontereres pendents avancin de manera coordinada.
Crítiques al Govern d’Espanya per la manca d’impuls
Per a Borja Giménez, la TCP és «la porta al futur d’Aragó» i suposaria «un complement, una alternativa amb els actuals corredors Mediterrani i Atlàntic». Tanmateix, ha lamentat que el projecte hagi restat «absolutament adormit» i «acumulant pols als calaixos».
Ha esmentat la «indubtable falta de compromís» per part de França, però també ha retret la poca implicació del Govern d’Espanya, a qui acusa d’actuar per «complaure els seus socis independentistes» i «no fer res que els pogués pertorbar o molestar».
«Sabem que no els agrada en excés la possibilitat que s’obri un tercer corredor a través dels Pirineus i crec que aquest és el motiu pel qual, pel que fa al Govern d’Espanya, diria que del Partit Socialista a nivell nacional, no hi ha hagut cap compromís amb aquesta obra que, com dic, és fonamental per al futur d’Aragó».
A pesar d’això, ha subratllat que el president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, s’ha proposat «impulsar, tornar a situar al mapa, reactivar i tornar a la vida un fonamental per al futur de la nostra comunitat».
Compromís del PP amb la Travessia Central del Pirineu
Per la seva part, la secretària general del PP-Aragó, Ana Alós, ha posat en valor el compromís del seu partit amb la xarxa ferroviària espanyola, que, segons ha recordat, s’ha concretat en inversions.
Ha recordat que el Govern d’Espanya va deixar consignades en el pressupost del 2018 les obres de renovació de la via fins a Canfranc. «També s’ha estat discutint des del Govern d’Aragó, per part del president Azcón, per a la reobertura del túnel. Aquest mateix dissabte el vèiem reclamant de nou aquesta reobertura a l’acte de celebració del 50 aniversari de l’obertura del túnel de Bielsa», ha assenyalat Alós.
A això hi ha sumat la rellevància de la Travessia Central del Pirineu, que aquest dimarts donarà un «primer pas» cap a la recuperació d’una infraestructura «demanada i molt reivindicada». Ha remarcat que la TCP «va estar incorporada a la xarxa bàsica de transport gràcies al Partit Popular», però que va ser el PSOE, amb Pepe Blanco com a ministre de Foment, «qui la va fer sortir d’aquesta xarxa bàsica».
Alós ha conclòs: "En aquests moments, a Espanya estem vivint el pitjor moment en la situació ferroviària del nostre país i veiem que falta interès, la negligència més absoluta i falta de manteniment i d’inversió a la xarxa bàsica i a la xarxa d’alta velocitat, però a tota la xarxa ferroviària del nostre país. Han abandonat totalment la defensa d’aquest eix ferroviari de connexió amb Europa i el nostre compromís --des del PP-- és seguir impulsant aquesta Travesía Central del Pirineo".