Tranvia Zaragoza: horaris i talls del 10 al 12 d'octubre

La regulació dels dispositius de transport públic en esdeveniments multitudinaris a Saragossa no es troba en una única norma específica, sinó en un entramat de normes estatals, autonòmiques i municipals, més els plans de protecció civil i d'autoprotecció que s'aproven per a cada àmbit i esdeveniment.

1. Marc estatal de referència (espectacles i autoprotecció)

• Reglament General de Policia d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives, aprovat pel Reial Decret 2816/1982, de 27 d'agost, parcialment derogat però encara rellevant en aspectes organitzatius i de seguretat en espectacles públics i activitats recreatives (BOE).
• Aquest reglament es complementa amb la Norma Bàsica d'Autoprotecció, aprovada pel Reial Decret 393/2007, de 23 de març (citada expressament per la Llei 11/2005 d'Aragó), que fixa el contingut mínim dels plans d'autoprotecció d'activitats capaces de generar emergències de protecció civil.

Des del punt de vista del transport i la mobilitat, aquestes normes estatals no regulen directament els autobusos, tramvies o taxis, però sí les obligacions de seguretat, control d'aforament, evacuació i coordinació amb protecció civil, sobre el compliment de les quals es dissenyen els reforços de transport i els talls de trànsit associats a grans esdeveniments.

2. Normativa autonòmica d'Aragó aplicable

• Llei 14/1998, de 30 de desembre, dels Transports Urbans de la Comunitat Autònoma d'Aragó (BOE).
  • Defineix el transport urbà públic (regular i discrecional) i atribueix als ajuntaments la competència general per a la ordenació, gestió, inspecció i sanció del transport urbà de viatgers.
  • Preveu que els municipis regulin mitjançant les seves pròpies normes els serveis d'autobús urbà, taxi i transport discrecional, i que tinguin en compte el seu impacte en circulació, seguretat viària i protecció civil.
• Llei 11/2005, de 28 de desembre, reguladora dels espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics d'Aragó, modificada per la Llei 7/2011 i la Llei 5/2016 (BOE).
  • Regula amb caràcter general la celebració d'espectacles i activitats recreatives a Aragó, incloses les que generen grans concentracions de públic.
  • Estableix el règim d'autoritzacions i llicències, horaris, control d'aforaments, seguretat dels assistents i potestat sancionadora.
• Decret 143/2018, de 26 de juliol, del Govern d'Aragó, sobre espectacles públics i activitats recreatives ocasionals i extraordinàries (BOA).
  • Regula l'autorització de grans esdeveniments puntuals (concerts, festivals, esdeveniments en via pública, etc.).
  • En el seu article 11 exigeix que en l'autorització es determinin, entre altres extrems, l'aforament màxim, els dispositius sanitaris, les mesures higièniques i la plantilla mínima de vigilància; tot això condiciona la planificació d'accessos i sortides i, en la pràctica, els reforços i desviaments del transport públic.
  • L'article 13 obliga a comunicar els esdeveniments al Centre d'Emergències 112 SOS Aragó i a la Subdelegació del Govern quan es superen certs aforaments, cosa que permet coordinar transport, trànsit i seguretat.
• Llei 4/2024, de 28 de juny, del Sistema de Protecció Civil i Gestió d'Emergències d'Aragó (BOA).
  • Configura el sistema de protecció civil a Aragó i integra els municipis i els operadors de serveis essencials.
  • Els articles 51 a 56 regulen els plans de protecció civil (territorials, especials i d'autoprotecció) i obliguen els municipis de més de 20.000 habitants, com Saragossa, a disposar de pla municipal de protecció civil.
  • L'article 56 imposa que els centres i activitats que puguin generar emergències comptin amb pla d'autoprotecció, que s'integra en el pla municipal i condiciona accessos, evacuacions i, de fet, l'organització del transport públic durant l'esdeveniment.

3. Règim especial de Saragossa i ordenances municipals

• Llei 10/2017, de 30 de novembre, de règim especial del municipi de Saragossa com a capital d'Aragó (BOE).
  • Reforça les competències pròpies de Saragossa en mobilitat urbana, transport públic, trànsit i ús de l'espai públic, sobre la base de la legislació bàsica estatal i autonòmica.
  • Sobre aquest fonament, l'Ajuntament aprova les seves ordenances de mobilitat, trànsit, taxi, tramvia i ocupació de la via pública, que concreten desviaments, prioritat del transport públic, aparcaments dissuasius, etc., durant festes i esdeveniments massius.
• A més de la llei especial, Saragossa està obligada, conforme a la Llei 4/2024, a comptar amb un Pla Municipal de Protecció Civil, en què es preveu la gestió d'emergències en grans concentracions (per exemple, Festes del Pilar), incloent:
  • Definició d'itineraris d'evacuació i zones de seguretat.
  • Coordinació amb els operadors d'autobús urbà, tramvia i taxi per a reforços, canvis de ruta i talls de trànsit.
  • Integració dels plans d'autoprotecció dels organitzadors d'esdeveniments i recintes afectats.

4. Instruments específics relacionats amb el transport

• Llei 14/1998 de transports urbans i el seu desenvolupament reglamentari permeten a l'Ajuntament fixar condicions especials de prestació del servei d'autobús urbà, taxi i VTC vinculades a la seguretat, la protecció civil i el trànsit a la ciutat.
• El Consorci de Transports de l'Àrea de Saragossa (CTAZ), regulat entre altres per acords com el de 9 de desembre de 2022 sobre ajudes a serveis de transport d'ús especial (BOA), articula els reforços de serveis regulars i especials d'autobús metropolità quan un esdeveniment multitudinari transcendeix el terme municipal.

En síntesi, els dispositius de transport públic durant esdeveniments multitudinaris a Saragossa es recolzen en: la legislació autonòmica de transports urbans, espectacles i protecció civil; els plans territorial i municipal de protecció civil i els plans d'autoprotecció de cada esdeveniment; i les ordenances municipals de mobilitat i transport, dictades emparades pel règim especial de capitalitat. Tot això es coordina operativament a través de l'Ajuntament, el CTAZ i el Centre 112 SOS Aragó, que ajusten reforços, desviaments i prioritats del transport públic segons les necessitats de seguretat i evacuació de cada esdeveniment concret.

L'Ajuntament de Saragossa té una competència molt àmplia per ordenar la mobilitat urbana i el transport públic durant festivitats i esdeveniments multitudinaris. Aquesta capacitat es recolza en la normativa bàsica estatal sobre règim local i trànsit, i es concreta en la seva pròpia Ordenança de Mobilitat Urbana, en el Reglament del Servei Públic de Transport Urbà de Viatgers i en diferents plans especials de mobilitat que aprova per a festes i esdeveniments concrets (Pilar, eclipsi, grans concerts, partits, etc.).

Marc general de competències

A nivell estatal, l'article 25.2.g de la Llei de Bases de Règim Local atribueix als municipis competències en trànsit, estacionament de vehicles i mobilitat, i la Llei de Trànsit (art. 7) els reconeix la potestat per a regular la circulació a les vies urbanes. A més, la legislació de transports i la normativa autonòmica permeten als ajuntaments ser titulars i gestors del transport urbà dins del seu terme municipal.

Saragossa desenvolupa aquestes competències, sobretot, a través de:

• Ordenança de Mobilitat Urbana de Saragossa, que regula trànsit, estacionament, ús de l'espai públic i exigència de plans de mobilitat a esdeveniments i promotors (normativa municipal accessible a la seu electrònica: ordenança de mobilitat).
• Reglament del Servei Públic de Transport Urbà de Viatgers, que fixa que l'Ajuntament és titular del servei d'autobús urbà i que els serveis especials o eventuals (reforços, llançadores, etc.) són determinats pel propi Ajuntament (reglament del transport urbà).
• Ordenança d'Accessibilitat, que permet mesures específiques en esdeveniments de gran afluència per garantir places reservades, itineraris accessibles i parades adaptades (ordenança d'accessibilitat).

Què pot fer l'Ajuntament en festes i esdeveniments

A partir d'aquest marc, l'Ajuntament de Saragossa té, en la pràctica, tres grans blocs de competències durant festivitats:

1. Ordenar el trànsit i l'espai públic

• Establir talls i desviaments de trànsit en carrers clau (Passeig de la Independència, Pont de Pedra, Don Jaume, ponts de l'Ebre, etc.). A les Festes del Pilar 2025 i 2026, per exemple, s'han tancat Pont de Pedra i Don Jaume o s'ha limitat el trànsit a Independència per prioritzar el pas a peu cap a la plaça del Pilar.
• Restringir l'ús del vehicle privat en determinades franges i recomanar l'ús prioritari del transport públic, com s'ha fet per a l'eclipsi total de 2026, l'encesa de llums nadalenques o l'arribada de la Volta ciclista.
• Regular l'estacionament, crear zones d'aparcament provisionals en recintes firals (Valdespartera, aparcaments especials per a festes) i reservar espais per a emergències, taxis i càrrega i descàrrega.
• Imposar limitacions de velocitat o altres condicions de circulació per seguretat (per exemple, reducció general a 30 km/h durant l'eclipsi i prohibició de pas de vehicles en diversos ponts, reservant-los a vianants i serveis d'emergència).

2. Planificar i condicionar els esdeveniments

L'Ordenança de Mobilitat preveu instruments com el Pla de Mobilitat de l'Esdeveniment o l'Anàlisi de Mobilitat de l'Esdeveniment, que l'Ajuntament pot exigir als promotors de festes, maratons, concerts o grans actes:

• Obliga a presentar documentació tècnica (habitualment amb antelació mínima) que avaluï impactes sobre trànsit, transport públic i fluxos de vianants.
• Permet condicionar l'autorització de l'esdeveniment a l'adopció de mesures: reforços de transport, horaris, itineraris, senyalització, plans d'evacuació, reserves d'espai, etc.
• Faculta l'Ajuntament per coordinar el dispositiu amb Policia Local, Protecció Civil, organitzadors, Consorci de Transports de l'Àrea de Saragossa i altres serveis públics.

3. Gestionar i reforçar el transport públic

Com a titular del servei d'autobús urbà, que presta la concessionària Avanza Saragossa, l'Ajuntament pot:

• Fixar horaris, freqüències i característiques dels serveis especials o eventuals, ordenant reforços de línies ordinàries (per exemple, línies 21, 23, 25, 28, 29, 30, 32–36, 38–41, 52, Ci1–Ci4) en dies clau de les Festes del Pilar.
• Crear llançadores específiques per a recintes festius o esportius (línies V1 i V4 a Valdespartera; llançadores a l'estadi modular Iberebro/Ibercaja Estadi) i fixar-ne el recorregut i la flota.
• Ampliar horaris nocturns i reforçar serveis “búho” o nocturns, així com estendre el servei especial per a persones amb mobilitat reduïda en períodes festius.
• Modificar itineraris i parades per talls de trànsit, com en els desviaments sistemàtics d'autobusos quan es tanquen Independència, Pont de Pedra o Don Jaume durant el Pilar, maratons o processons.
• Coordinar amb la societat del Tramvia de Saragossa l'ampliació de servei (inclòs funcionament 24 hores al Pilar) i la implantació de trajectes parcials o “bucle” quan actes festius ocupen l'eix central.

Accessibilitat i protecció de col·lectius vulnerables

Mitjançant l'Ordenança d'Accessibilitat, l'Ajuntament pot incorporar en aquests dispositius:

• Places reservades i punts de parada específics per a persones amb mobilitat reduïda.
• Itineraris i accessos accessibles a zones d'actes, recintes firals i àrees de concerts.
• Mesures addicionals d'informació i senyalització per facilitar els desplaçaments de col·lectius vulnerables.

En resum, durant festivitats i esdeveniments multitudinaris l'Ajuntament de Saragossa no només pot, sinó que habitualment exerceix competències per a reordenar el trànsit, condicionar els esdeveniments i adaptar el transport públic (reforços, llançadores, horaris i desviaments), recolzant-se en les seves ordenances i en el reglament del servei, i coordinant l'execució amb Avanza, el Tramvia de Saragossa, la Policia Local i altres serveis municipals.

A Espanya no existeix una clàusula única que digui “així s'interromp un tramvia”, però sí un conjunt d'obligacions que es deriven de la normativa ferroviària estatal (especialment la Llei 38/2015, de 29 de setembre, del sector ferroviari, modificada per la Llei 26/2022), de la normativa de seguretat i circulació (Reial Decret 664/2015, Reglament de Circulació Ferroviària, i el Reglament de seguretat de la circulació) i de la regulació autonòmica/municipal i contractual de cada xarxa de tramvia. A partir d'aquest marc poden extreure's els requisits mínims que ha de complir l'operador per acordar talls temporals de servei.

1. Habilitació i marc general

En primer lloc, l'operador de tramvia actua com a empresa ferroviària o com a concessionari d'un servei públic de transport. La Llei 38/2015 estableix que:

• El transport ferroviari de viatgers és un servei d'interès general i essencial, que ha de prestar-se amb garanties de qualitat, regularitat i continuïtat.
• Per explotar-lo es requereix llicència d'empresa ferroviària, certificats i autoritzacions de seguretat, així com l'observança de les normes de circulació i seguretat.
• L'incompliment de les condicions de les llicències, autoritzacions o de la normativa de seguretat que afecti la seguretat o la continuïtat del servei es tipifica com a infracció greu o molt greu; entre elles es contempla expressament l'incompliment de l'obligació de disposar d'un pla de contingències i de col·laborar en la seva execució.

Això significa que qualsevol tall temporal de servei ha d'encaixar en aquest marc: només és legítim si s'integra en la gestió de la seguretat i de l'explotació, es coordina amb l'autoritat competent i respecta les condicions del servei públic.

2. Seguretat operacional i circulació

El Reglament de Circulació Ferroviària (Reial Decret 664/2015) i el Reglament sobre seguretat en la circulació de la Xarxa Ferroviària d'Interès General, modificats per incorporar el paper de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària, fixen principis que es projecten també sobre els tramvies quan s'usen normes anàlogues:

• La circulació ha de realitzar-se de forma segura, eficient i puntual tant en condicions normals com en situació degradada (incidències, treballs a la via, etc.).
• Es regulen les condicions i protocols per a la realització de treballs a la infraestructura i proves, les incidències en la circulació i les actuacions davant anormalitats, sempre sota regles operatives que garanteixin la seguretat de trens, personal i usuaris.
• Les empreses ferroviàries estan obligades a disposar de plans de contingències i a col·laborar amb els administradors d'infraestructures i autoritats quan aquests s'activen. No comptar amb aquests plans o no complir-los es considera infracció molt greu en la Llei 38/2015.

D'aquí se'n desprèn un requisit clau: cap tall per obres o manteniment es pot fer sense una anàlisi prèvia de seguretat, el seu reflex en el pla de contingències i l'adopció de mesures per mantenir la seguretat de la circulació i dels usuaris (balissament, senyalització, limitacions temporals, proves, etc.).

3. Obligacions de servei públic i continuïtat

La Llei 38/2015 preveu que determinats serveis de transport de viatgers quedin sotmesos a obligacions de servei públic (OSP), la qual autorització defineix drets i obligacions de l'operador, incloses les destinades a garantir la continuïtat dels serveis. Tot i que aquesta regulació es formula per a la xarxa d'interès general, l'esquema és similar en l'àmbit autonòmic i local: lleis autonòmiques de transport i contractes de concessió fixen:

• Els nivells mínims d'oferta (freqüència, amplitud horària, zones servides).
• Les condicions en què poden suprimir-se o reduir-se serveis per obres, avaries o causes de força major.
• L'obligació d'implantar serveis substitutius (p. ex., autobusos llançadora) quan el tall afecti de forma rellevant la mobilitat.

Per això, l'operador normalment necessita: (a) l'autorització o, almenys, la conformitat expressa de l'autoritat autonòmica o municipal titular del servei per a talls planificats significatius; i (b) l'activació d'un pla de transport alternatiu quan així ho prevegi la concessió o la normativa sectorial.

4. Informació i atenció a les persones usuàries

Tot i que la regulació detallada de l'atenció al viatger sol estar en la normativa autonòmica o en els plecs de concessió, del marc estatal (incloses les referències al Reglament (CE) 1371/2007 sobre drets dels viatgers ferroviaris) se'n deriva que l'operador ha de:

• Facilitar informació prèvia suficient sobre el tall, la seva durada estimada i les alternatives, usant els canals habituals (parades, web/app, panells, megafonia).
• Actualitzar la informació en cas de canvis i gestionar la circulació residual de manera que es minimitzin les molèsties i els temps de viatge.
• Preveure, quan correspongui, assistència a persones amb mobilitat reduïda o altres col·lectius vulnerables per garantir que el tall no genera discriminació en l'accés al servei.

5. Repartiment competencial i normativa autonòmica/municipal

Finalment, la pròpia Llei 38/2015 reconeix les competències concurrents de l'Estat i les comunitats autònomes sobre el transport ferroviari, i que la competència autonòmica sobre els serveis porta aparellada la capacitat de definir nivells de qualitat, regularitat i continuïtat. En la pràctica:

• La normativa estatal fixa el marc bàsic de seguretat ferroviària, llicències, responsabilitat i règim sancionador.
• Les lleis autonòmiques de transport, reglaments d'explotació de cada xarxa de tramvia i ordenances municipals completen aquest marc establint, de forma molt més detallada, els procediments per aprovar talls, els terminis de preavís, el disseny de serveis substitutius i les obligacions específiques d'informació.

En síntesi, l'operador de tramvia només pot establir talls temporals de servei si ho fa dins d'un pla de seguretat i de contingències aprovat, coordinat amb l'administració titular, respectant les obligacions de servei públic, implantant, quan correspongui, alternatives de transport i garantint una informació clara i anticipada a les persones usuàries.