Segons publica aquest dissabte El Español, fonts socialistes admeten que el bloc format per PP i Vox conserva una mobilització molt elevada que atribueixen, en bona mesura, a l'oposició al president del Govern.
El diagnòstic introdueix una dificultat per a l'estratègia que Moncloa ha posat en marxa després de la dissolució del Congrés. Els socialistes consideren que han aconseguit desplaçar el debat cap a l'habitatge i els drets socials, però reconeixen que aquesta nova agenda encara no s'ha traduït en un moviment significatiu entre els blocs electorals.
La qüestió és quant pesa realment el rebuig a Sánchez en la decisió d'anar a votar. Els estudis electorals permeten apropar-se al fenomen, tot i que encara no existeix una mesura que determini quin percentatge de l'electorat pensa participar el 29-N principalment per impedir que el líder socialista segueixi governant.
El precedent del 23J: un de cada tres votants del PP volia castigar el Govern
El rebuig a l'Executiu com a motivació electoral no és nou. El Centre d'Investigacions Sociològiques ja va trobar una evidència de la seva importància després de les eleccions generals del 23 de juliol de 2023.
En el seu estudi postelectoral de setembre d'aquell any, aproximadament un de cada tres votants del Partit Popular va assenyalar el càstig al Govern o el desig de canvi com a motiu per escollir la candidatura d'Alberto Núñez Feijóo.
La dada resultava especialment significativa perquè el PP no havia aconseguit desallotjar Sánchez de La Moncloa, malgrat guanyar les eleccions amb 137 diputats.
En el conjunt de l'electorat, l'11,2% va mencionar el vot de càstig al Govern o el desig de canvi com a motiu de la seva decisió. Un altre 8% va explicar el seu vot per la voluntat d'oposar-se a un partit o bloc polític.
Es tractava de respostes recollides després de votar. No equivalen a una enquesta sobre la participació futura, però confirmen que l'oposició al Govern ja era un component rellevant del comportament electoral.
El mateix estudi trobava, a més, diferències entre els dos principals partits de la dreta. Entre els votants del PP destacava especialment el càstig a l'Executiu, mentre que entre els de Vox el programa electoral era la raó més mencionada, amb un 26,1%.
És una distinció important: el rebuig a Sánchez pot compartir espai amb motivacions ideològiques o programàtiques que no desapareixen quan canvia l'assumpte dominant de la campanya.
El 59,3% dels espanyols expressa enfado cap a Pedro Sánchez
La dimensió emocional d'aquesta oposició apareix en una investigació més recent.
El primer Baròmetre d'Emocions Polítiques d'Espanya, elaborat pel Equip d'Investigacions Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la, situa a Pedro Sánchez entre els líders que provoquen reaccions més intenses.
Segons l'estudi, un 59,3% dels enquestats expressa enfado cap al president del Govern i un 61,6% manifesta preocupació.
Els resultats, presentats al setembre i obtinguts mitjançant 600 entrevistes realitzades entre juny i juliol, mostren també l'altra cara d'aquesta polarització: Sánchez és el dirigent que més orgull desperta, amb un 24%.
Els sentiments no són excloents. Una mateixa persona pot experimentar preocupació i enfado cap a un polític, fins i tot quan manté el seu suport electoral.
De fet, l'estudi detecta emocions negatives també entre votants socialistes.
Per això el percentatge d'enfado no pot interpretar-se com un 59,3% de ciutadans disposats a votar contra Sánchez. El que sí acredita és la intensitat de les emocions que genera el president, un dels elements que els investigadors consideren rellevants per comprendre la polarització política.
La resistència de PP i Vox després de l'adelanto electoral
La primera prova electoral de la nova estratègia de Sánchez ha arribat amb l'enquesta de 40dB. publicada el 9 d'octubre per El País i la Cadena SER.
El sondeig, realitzat els dies 7 i 8 d'octubre, després de la convocatòria d'eleccions, situa al PP en el 31,9%, al PSOE en el 28,1% i a Vox en el 18,9%.
Els socialistes milloren set dècimes respecte a l'enquesta anterior. Però el PP també puja tres dècimes i Vox guanya altres cinc.
La suma de PP i Vox arriba al 50,8% del vot estimat. La seva projecció central d'escons és de 198 diputats, 22 per sobre de la majoria absoluta.
La conclusió més rellevant per a l'estratègia socialista és que el creixement del PSOE no ha vingut acompanyat d'un debilitament equivalent de la dreta.
El Govern ha aconseguit situar l'habitatge al centre de la discussió pública, però les primeres dades d'intenció de vot no mostren encara una ruptura de l'equilibri entre blocs.
Vox conserva el 92,8% dels seus votants i el PP reté el 74,5%
La fortalesa electoral de la dreta té una altra explicació en les transferències de vot.
Segons el mateix sondeig de 40dB., Vox conserva la intenció de vot del 92,8% de qui el van recolzar en les eleccions generals de 2023.
El PP manté el 74,5% dels seus antics votants i el PSOE el 70,9%.
Aquestes xifres mesuren la fidelitat declarada de vot, no la participació efectiva, però permeten identificar una diferència entre els electorats.
El partit de Santiago Abascal presenta una cohesió especialment elevada. El PP també reté una majoria àmplia dels seus votants, tot i que pateix una transferència significativa cap a Vox.
Un 15,6% de qui va votar al PP el 2023 declara ara la seva intenció d'elegir a Vox. El moviment contrari, des de Vox cap al PP, no arriba al 2%.
El canvi modifica la distribució interna del bloc de la dreta, però no necessàriament redueix la seva força conjunta.
Per al PSOE, la dificultat consisteix precisament en que la competència entre Feijóo i Abascal pot redistribuir vots dins del mateix espai sense debilitar de manera substancial la seva suma parlamentària.
El rebuig a Sánchez no explica per si sol el creixement de Vox
La interpretació de l'antisanchisme com a principal element mobilitzador necessita una precisió.
El rebuig al president pot funcionar com a motivació comuna per a votants del PP i Vox, però no permet explicar per si sol les diferències entre ambdós partits.
Vox ha construït una oferta electoral pròpia al voltant d'assumptes com la immigració, la seguretat i determinades polítiques culturals i socials.
Les dades de 2023 ja mostraven aquest component programàtic. I les enquestes actuals apunten que el creixement de Vox procedeix de diversos moviments simultanis: conserva gairebé tots els seus anteriors votants, atrau electors del PP i obté suport entre persones que no van acudir a votar en les anteriors generals.
En l'última enquesta de 40dB., el 12,7% de qui declaren haver-se abstingut el 2023 manifesta ara intenció de votar a Vox.
Aquest percentatge no significa que el 12,7% de tots els abstencionistes vagi finalment a les urnes per recolzar a Abascal. Sí mostra que el partit troba oportunitats de creixement també fora de l'electorat que va participar fa tres anys.
La mobilització d'antics abstencionistes no pertany exclusivament a l'esquerra.
La paradoxa de Sánchez: és el preferit per a president, però la dreta domina les enquestes
Existeix un altre dada que complica la identificació automàtica entre rebuig personal i comportament electoral.
La enquesta de 40dB. pregunta també qui és el candidat preferit per presidir el Govern.
Pedro Sánchez encapçala aquesta classificació amb el 32,2% de les respostes, davant del 29,3% d'Alberto Núñez Feijóo.
Tanmateix, el PP apareix com a primera força en estimació de vot i, juntament amb Vox, supera la majoria absoluta en la projecció central d'escons.
La diferència revela que la preferència per un candidat i la intenció de votar a un partit no són mesures equivalents.
Sánchez conserva suports personals rellevants, però les forces que van recolzar la seva investidura arriben a la campanya amb una representació estimada molt inferior a la que van assolir el 2023.
Per tant, la competència electoral no es redueix a una comparació de popularitat entre Sánchez i Feijóo. També intervenen les preferències dels votants de Vox, la fidelitat partidista i la distribució d'escons entre totes les candidatures.
La mobilització per l'habitatge tampoc garanteix vots per l'esquerra
La estratègia socialista parteix d'una idea: convertir la crisi de l'habitatge en l'assumpte central de la campanya pot activar a electors progressistes descontents o allunyats de les urnes.
Però la relació entre protesta social i vot no és automàtica.
Les mobilitzacions per l'habitatge reuneixen ciutadans amb situacions econòmiques, preferències ideològiques i comportaments electorals diferents.
Les dades de l'enquesta de 40dB. mostren que el PSOE millora lleugerament després de l'adelantament electoral, però també ho fan PP i Vox. Sumar i Podemos, en canvi, retrocedeixen respecte a la medició anterior.
És un resultat que obliga a distingir entre mobilització social i rendiment electoral.
Que augmenti la preocupació per l'habitatge no determina quin partit rebrà aquests vots. Un elector pot responsabilitzar al Govern per l'evolució dels preus, a les administracions autonòmiques o municipals per les seves polítiques, o al conjunt del sistema polític.
En aquest escenari, una campanya centrada en l'habitatge pot beneficiar a diferents forces per raons diferents.
L'altre rebuig: l'oposició a Vox també mobilitza
L'antisanchisme tampoc és l'única emoció negativa amb capacitat per intervenir en unes eleccions.
El Baròmetre d'Emocions Polítiques de la Universitat de Santiago mostra que Santiago Abascal és el dirigent que més por desperta entre els quatre líders analitzats, amb un 43% dels enquestats.
La polarització afectiva funciona en diferents direccions.
Un estudi del Centre d'Estudis Murcià d'Opinió Pública, CEMOP, va detectar que la polarització afectiva havia augmentat un 30,6% entre 2021 i 2024. La investigació va atribuir bona part de l'increment registrat entre 2023 i 2024 al major rebuig dels votants socialistes cap al Partit Popular.
Això significa que la política del rebuig no constitueix un fenomen exclusiu de la dreta.
El 2023, la por a un Govern de PP i Vox va formar part de la mobilització electoral de l'esquerra durant les últimes setmanes de campanya.
L'incògnita del 29-N és com es combinaran aquestes dues forces d'oposició: qui desitja que Sánchez deixi el Govern i qui vol impedir una majoria parlamentària de PP i Vox.
El PSOE reconeix que canviar l'agenda encara no canvia els vots
La reflexió dels dirigents socialistes recollida per Fernando Garea a El Español encaixa amb aquesta dificultat.
Segons la informació publicada aquest dissabte, el PSOE considera que ha recuperat iniciativa política després de la dissolució del Congrés i ha aconseguit situar l'habitatge en un terreny de debat que jutja més favorable.
Però les seves fonts admeten també que les enquestes continuen mostrant una majoria sòlida de PP i Vox i que el rebuig al president manté molt mobilitzada una part d'aquest electorat.
El partit s'enfronta així a dos objectius electorals diferents. Necessita recuperar vot progressista i, al mateix temps, reduir l'avantatge del bloc contrari.
Les dades disponibles no permeten establir quant del vot a PP i Vox el 29 de novembre respondrà principalment al rebuig personal a Sánchez, quant a la valoració de la seva gestió i quant a les propostes de cada partit.
Sí permeten identificar tres antecedents: el 2023 el càstig al Govern ja era una motivació destacada entre votants del PP; el 2026 Sánchez continua provocant emocions negatives intenses; i la primera enquesta posterior a l'adelantament electoral manté una elevada fidelitat de vot en el bloc de la dreta.
La propera comprovació serà si les següents enquestes detecten canvis en la participació prevista, el trasllat de vot entre blocs i el suport a les forces progressistes després de les mobilitzacions per l'habitatge.