Els grups de l’oposició al Parlament de Cantàbria van carregar aquest dimarts de manera unànime contra el projecte de pressupostos del Govern regional del PP per al 2027, que suma 4.136,5 milions. Per al PRC són “ficticis i cínics”; el PSOE els situa en el terreny de la “literatura de ciència-ficció” i Vox els redueix a un “fulletó electoral”.
Les tres formacions van coincidir a denunciar el retall de la inversió, que han situat al voltant del 14 per cent, i van advertir que amb aquests comptes Cantàbria tornarà a infringir la regla de despesa, tal com ha avisat recentment l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) en un informe publicat fa uns dies.
Aquestes crítiques es van formular durant la compareixença a la cambra del conseller d’Economia i Hisenda, Luis Ángel Agüeros (PP), que hi va acudir per exposar el projecte de pressupostos del 2027 i la llei de Mesures Fiscals, coneguda com la d’acompanyament, registrada per l’Executiu a finals del mes passat per iniciar-ne la tramitació parlamentària.
Agüeros va defensar que es tracta d’uns comptes de “rècord”, “ambiciosos”, que “responen a les necessitats dels càntabres” i que són “els més socials i solidaris que s’han presentat a Cantàbria”. També va subratllar que el projecte incorpora “la inquietud de la societat sobre el problema de l’habitatge”.
Crítiques del PRC, PSOE i Vox
La lectura de l’oposició va ser radicalment diferent. El PRC, a més d’insistir en el caràcter “fictici” del pressupost, va acusar el Govern del PP d’“incompliment de les promeses municipalistes”. La seva diputada i candidata a la Presidència de Cantàbria, Paula Fernández, va retreure que les transferències a les entitats locals continuïn “al mateix nivell que el 2023”, tot i que el pressupost autonòmic ha augmentat des de llavors en més de 630 milions.
“Com els ho explicaran vostès això als alcaldes i als ciutadans?”, va interpel·lar el conseller, tot qüestionant també quins projectes d’inversió es mantindran i quins quedaran ajornats. Tot i que els regionalistes admeten l’impacte del final dels fons europeus, recorden que era una cosa “prevista” i coneguda “de manera anticipada” i sostenen que el Govern ha disposat de més de tres anys per dissenyar alternatives.
El PSOE va sostenir que els comptes del PP s’han convertit «en una experiència propera a la literatura de ciència-ficció», tot i que l’executiu de María José Sáenz de Buruaga va arribar a Peña Herbosa prometent uns pressupostos «reals», sense «trucs» ni «fantasia». Per a la diputada socialista Ana Belén Álvarez, exconsellera d’Economia i Hisenda, el document inclou xifres «artificials» que, com en exercicis previs, no s’executaran i acabaran sotmeses a «retallades».
Des de Vox van qualificar el pressupost de «completament fictici, inversament regressiu» i d’un «fulletó electoral». La formació també va carregar contra la reforma fiscal inclosa a la llei d’acompanyament, destacant que la anunciada deflactació del 5% de l’IRPF «retorna» 25 milions d’euros als contribuents càntabres, que s’eleven a 27 milions amb la resta de deduccions, mentre que l’executiu ha «confessat» que recapta 106 milions més a l’any per IRPF i altres 74 milions addicionals acumulats en transmissions patrimonials.
Falta de negociació i risc de bloqueig
PRC i Vox van retreure al Govern que hagi registrat el projecte de pressupostos sense un procés previ de negociació amb l’oposició. Paula Fernández va recordar a Agüeros que el 2026 ja es va actuar de la mateixa manera i «vostè sap quin va ser aquest resultat»: la Cambra va retornar els comptes en una situació «inèdita en la història de la comunitat».
Segons la regionalista, aquesta experiència no ha servit de «lliçó» a un executiu que torna «a ensopegar dues vegades amb el mateix roc», assumint el «risc de perdre un temps preciós». Va advertir, a més, que el PRC no acceptarà que el Govern repeteixi la «batega» aplicada amb el pressupost vigent de 2026, consistent, al seu parer, en «carregar la responsabilitat a l’oposició».
Fernández va recalcar que, si els comptes no tiren endavant, qui «fracassa» és el Govern. «Governar en minoria exigeix negociar, escoltar i acceptar propostes d’altres grups, però vostès presenten uns comptes i pretenen que, sense més, siguin adhesions per part de la resta de grups parlamentaris. Si vostès fracassen és que no fan la seva feina, i qui paguen les conseqüències, sens dubte, són els càntabres», va sostenir, i va reclamar als «populars» que «deixin la supèrbia a un costat i negociïn si volen tenir un pressupost».
La diputada va demanar al conseller «raons per tornar a confiar en els regionalistes» a l’Executiu perquè, segons va afirmar, «no les tenim». Va recordar que el Govern ha incomplit «70 dels 131 compromisos» assumits en el pacte amb el PRC que va permetre aprovar l’abril els comptes de 2026. Agüeros, per la seva part, va discrepar d’aquest nivell d’incompliment i, sobre el diàleg, va insistir que «el clima electoral que ho envaeix tot pot complicar la negociació pressupostària», tot i que va assegurar que l’Executiu «no renunciarà al diàleg ni a l’acord».
Defensa del PP d’uns comptes responsables
El PP va defensar que el pressupost és «responsable» i el que «Cantàbria necessita». El seu portaveu parlamentari, Juan José Alonso, va sostenir que el Govern «ja ha fet la seva feina» en presentar el projecte i que ara correspon als grups «treballar-lo», «estudiar-lo», «estimar-lo» si ho consideren oportú i registrar les esmenes que jutgin necessàries.
«La responsabilitat d’aprovar el pressupost és del Parlament», va reblar Alonso, marcant distància amb les crítiques de l’oposició i situant a la Cambra la decisió final sobre la viabilitat dels comptes per al 2027.