El PP presenta el seu programa per al 29N amb rebaixes fiscals, mà dura en immigració i la derogació de les principals lleis de Sánchez

Sota el lema «La Reconstrucción Nacional», Feijóo aplega 249 mesures que inclouen un milió d’habitatges, recuperar la sedició, endurir l’accés a la nacionalitat, reformar l’elecció del CGPJ i revisar la Llei Trans. El partit reserva vuit propostes per anunciar-les durant la campanya

fotonoticia 20261109102949 1920

fotonoticia 20261109102949 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

9 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 10 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Partit Popular ha presentat aquest dimarts el seu programa electoral per a les eleccions generals del 29 de novembre, un document de 82 pàgines que, sota el lema "La Reconstrucción Nacional", aplega 249 compromisos per a una eventual legislatura d’Alberto Núñez Feijóo. La proposta combina rebaixes fiscals, mesures per a facilitar l’accés a l’habitatge, un enduriment de la política migratòria i una àmplia revisió de les lleis aprovades durant els governs de Pedro Sánchez.

El PP promet derogar la Llei d’Amnistia, la Llei d’Habitatge i la Llei de Memòria Democràtica, substituir l’actual legislació educativa i revisar la Llei Trans. També recuperaria els delictes de sedició i convocatòria de referèndum il·legal, modificaria el sistema de l’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i obligaria a convocar eleccions si un Govern acumula dues pròrrogues pressupostàries consecutives.

📄 Programa electoral del PP "Reconstrucción nacional"
Vista prèvia a la notícia (si el teu navegador ho permet)
Si no veus el document (alguns mòbils bloquegen el visor), usa “Obrir en pestanya” o “Descarregar”.

El programa inclou compromisos per als primers cent dies, entre ells una auditoria general de la despesa pública, la reforma de RTVE i l’Agència EFE i la paralització del calendari de tancament de les centrals nuclears. No incorpora, però, una memòria econòmica que permeti calcular el cost de les rebaixes fiscals o de les grans inversions compromeses.

El document es divideix en quatre blocs, dedicats a l’Administració i la seguretat, la regeneració democràtica, el model territorial i les polítiques econòmiques i socials. El PP els presenta com les actuacions que executaria «sí o sí» durant la legislatura.

Més pocs ministeris, recuperació de la sedició i enduriment de la immigració

Feijóo proposa començar el seu mandat amb una auditoria dels organismes públics, les empreses estatals i la despesa de les administracions, els resultats de la qual servirien per preparar els primers Pressupostos Generals de l’Estat. La revisió aniria acompanyada d’una reducció del nombre de ministeris i alts càrrecs i de l’obligació d’establir una data de caducitat per a cada nou organisme públic.

El PP també vol eliminar tres normes per cada disposició nova i reduir les càrregues administratives un 25% abans de 2029, percentatge que elevaria al 35% per a les petites i mitjanes empreses.

En matèria territorial, el partit recuperaria els delictes de sedició i convocatòria de referèndum il·legal, eliminats durant l’actual etapa socialista. També impulsaria un Pla Nacional de Presència de l’Estat, amb especial atenció a Catalunya, País Basc i Navarra.

La política migratòria ocupa una part destacada del programa. El PP proposa crear una autoritat única d’immigració, identificar les persones que entrin irregularment a Espanya en un màxim de set dies i prohibir per llei les regularitzacions massives. També contempla el rebuig a frontera de les entrades a nado a Ceuta i Melilla.

El sistema de visats incorporaria criteris de punts i quotes anuals vinculats a la cooperació dels països d’origen en els retorns. Per renovar la residència, els estrangers haurien d’acreditar coneixements de castellà i de la Constitució, mentre que el programa proposa l’expulsió com a regla per a qui hagi estat condemnat per determinats delictes greus o per multireincidència.

Una altra de les mesures és prohibir el burca i el niqab als espais públics. El partit també enduriria les condicions per obtenir la nacionalitat espanyola i contempla la seva pèrdua per a ciutadans espanyols que no siguin d’origen que no hagi estat condemnat per delictes greus.

En seguretat, Feijóo vol ampliar la presó permanent revisable a determinats delinqüents sexuals reincidents i a qui ocultin el cadàver de les seves víctimes. Afegeix una multa mínima de 3.000 euros per vandalisme i el reconeixement dels policies i guàrdies civils com a professions de risc.

Eleccions després de dos pressupostos prorrogats i canvis en el CGPJ

La regeneració institucional ocupa un altre dels grans apartats del programa. El PP proposa que dues pròrrogues pressupostàries consecutives obliguin a dissoldre les Corts i convocar eleccions, una modificació que afectaria les regles de continuïtat dels governs sense nous comptes públics.

Els acords d’investidura s’haurien de publicar íntegrament i quedarien excloses de la negociació determinades competències estatals, entre elles la Hisenda general, la Seguretat Social, la Defensa i les polítiques exterior i migratòria.

En l’àmbit judicial, el partit recupera la seva proposta perquè els jutges triïn directament els dotze vocals del CGPJ de procedència judicial. A més, els jutges i fiscals que hagin ocupat càrrecs polítics haurien d’esperar cinc anys abans de tornar a exercir funcions jurisdiccionals o d’acusació.

El fiscal general de l’Estat tindria un mandat únic de cinc anys, independent de la durada del Govern, i el seu nomenament requeriria un informe vinculant del CGPJ. El programa també contempla el seu cessament automàtic si resulta processat.

Per accedir al Tribunal Constitucional, els candidats haurien d’haver romàs almenys cinc anys sense ocupar càrrecs polítics. El PP proposa també que els recursos contra lleis que afectin drets fonamentals es resolguin en 90 dies i limitar el recurs d’empara per evitar que funcioni com una segona instància del Tribunal Suprem.

La formació anuncia una auditoria del CIS des de 2018, una reforma de RTVE i EFE en els primers cent dies i un mandat legal per a la presidència de l’INE.

Pel que fa a la corrupció, pretén recuperar les penes per malversació anteriors a la seva última reforma, obligar que els contractes i les subvencions públiques disposin de traçabilitat digital i crear un registre obligatori de grups de pressió. També substituiria la Llei de Secrets Oficials de 1968.

La derogació de la Llei d’Amnistia aniria acompanyada d’una nova Llei de l’Indult que impediria concedir aquesta mesura de gràcia a condemnats per corrupció, terrorisme o delictes contra la integritat territorial, així com utilitzar-la per aconseguir suports parlamentaris.

Finançament autonòmic multilateral, PAU comú i canvis en la Llei Trans

El PP rebutja els acords bilaterals que permetin a una comunitat autònoma abandonar el règim comú de finançament. La seva proposta passa per negociar un nou model al Consell de Política Fiscal i Financera, amb la participació de totes les autonomies i un fons transitori d’anivellament.

També defensa que una llicència d’activitat obtinguda en una comunitat sigui vàlida en les altres, una història clínica i social única i una prova d’accés a la universitat (PAU) comuna a tota Espanya.

En matèria lingüística, el programa garanteix el dret a rebre ensenyament en castellà en totes les etapes educatives i proposa recuperar aquesta llengua com a idioma de treball al Congrés. Les llengües cooficials continuarien utilitzant-se al Senat.

La formació planteja, a més, introduir criteris d’arrelament per accedir a determinades ajudes i prestacions, atenent a l’empadronament i a les cotitzacions, sense utilitzar exclusivament la nacionalitat.

Entre les reformes socials hi figura la revisió de la Llei Trans per eliminar l’autodeterminació registral del sexe. El PP també proposa utilitzar el sexe biològic com a criteri per participar en les categories esportives femenines.

En memòria històrica, derogaria la Llei de Memòria Democràtica i aprovaria una Llei de Concòrdia. El programa inclou igualment la restitució del Premi Nacional de Tauromàquia.

Un milió d’habitatges, IVA reduït per a joves i desallotjament d’okupes en 48 hores

L’habitatge ocupa un dels principals compromisos econòmics del PP, que promet impulsar la construcció de un milió d’habitatges durant la legislatura.

El partit derogarà la Llei d’Habitatge, inclosos els mecanismes de declaració de zones tensionades i els índexs de referència de preus. Per accelerar la construcció, proposa que les llicències urbanístiques es resolguin en un màxim de tres mesos, amb silenci administratiu positiu.

Els menors de 40 anys podrien beneficiar-se d’una reducció de l’IVA del 10% al 4% en la compra del seu primer habitatge. El programa contempla també avals públics de fins al 20% del valor de l’immoble per facilitar el pagament de l’entrada.

L’estalvi destinat a la compra d’habitatge tindria també incentius fiscals. L’anomenada "Hucha Hogar Joven" permetria aportar fins a 2.000 euros anuals amb una deducció del 20%.

Pel lloguer, el PP proposa avantatges fiscals als propietaris que renovin els contractes amb increments inferiors a l’IPC. La mesura, denominada "Tres años+", busca afavorir la continuïtat dels llogaters.

El programa inclou també el compromís de desallotjar els ocupants il·legals en un termini de 48 hores.

Rebaixes de l’IRPF per a joves, SMI exempt i quota zero per a autònoms

En política fiscal, el PP proposa actualitzar la tarifa de l’IRPF per corregir l’efecte de la inflació i eximir per llei de l’impost a qui cobri el salari mínim interprofessional.

Els joves d’entre 18 i 35 anys tindrien una rebaixa progressiva durant els seus quatre primers exercicis de declaració: del 100% el primer any, el 75% el segon, el 50% el tercer i el 25% el quart.

També promet mantenir un IVA del 0% per als aliments bàsics, incloent-hi carn, peix i conserves, mentre persisteixi la crisi inflacionària.

Els autònoms disposarien de quota zero durant el seu primer any d’activitat i quedarien exempts de declarar l’IVA quan la facturació anual no superi els 85.000 euros. El PP proposa també declaracions semestrals i una bonificació del 100% de les cotitzacions corresponents al primer treballador contractat.

En l’àmbit empresarial, les noves normes econòmiques haurien de superar un examen de productivitat. Els projectes capaços de crear, almenys, cent llocs de treball podrien declarar-se d’interès nacional, mentre que determinats professionals que s’incorporin a grans projectes tecnològics gaudirien d’una tributació del 20% durant sis anys.

Educació gratuïta fins als tres anys i 4.500 metges més en Atenció Primària

El programa compromet la gratuïtat de l’educació infantil entre els zero i els tres anys en finalitzar la legislatura. En paral·lel, el PP proposa una deducció fiscal familiar única, reemborsable i d’abonament mensual, per al càlcul de la qual també es tindria en compte el concebut no nascut.

En educació, la formació substituiria la LOMLOE i enduriria les condicions per passar de curs a l’ESO, vinculant la promoció a la superació de les assignatures. També exigiria una nota mínima per accedir als estudis de Magisteri i fixa com a objectiu que Espanya obtingui el millor resultat a les proves PISA en quatre anys.

El partit pretén prohibir els comptes a les xarxes socials a menors de 14 anys i exigir autorització dels pares fins als 16.

En sanitat, Feijóo promet incorporar almenys 4.500 metges addicionals a Atenció Primària, aprovar un Pla de Salut Mental per al període 2027-2037 i elaborar una llei nacional de cures pal·liatives.

Les pensions continuarien revaloritzant-se d’acord amb l’IPC. El PP proposa també un Pacte d’Estat per la Dependència que elevi l’aportació estatal al 50% i una deducció del 40% pels gastos d’atenció professional a una persona gran dependent.

Més de 300.000 milions en infraestructures i continuïtat de les centrals nuclears

El PP compromet un Pla Nacional d’Infraestructures de més de 300.000 milions d’euros durant quinze anys, amb participació del sector privat. La inversió abastaria diverses xarxes de transport i contempla accelerar els corredors ferroviaris Mediterrani i Atlàntic, així com la Ruta de la Plata.

En l’àmbit ferroviari, el programa inclou una revisió de les més de mil limitacions temporals de velocitat existents a la xarxa. També anuncia un Pacte Nacional de l’Aigua amb inversions de fins a 40.000 milions d’euros fins al 2030.

En energia, Feijóo es compromet a eliminar en els primers cent dies el calendari de tancament de les centrals nuclears d’Almaraz, Ascó, Vandellós, Cofrentes i Trillo. La proposta inclou suprimir l’impost del 7% sobre la producció elèctrica i aprovar un pla per prevenir nous apagons.

En política exterior, el programa defensa mantenir el suport a Ucraïna, donar suport expressament a María Corina Machado a Veneçuela i buscar un major equilibri en les relacions amb Marroc i Algèria.

Per a Ceuta i Melilla, el PP sol·licitaria a Brussel·les un tractament fronterer comparable al que reben les fronteres de la Unió Europea amb Rússia.

El document incorpora també una proposta relacionada amb el Mundial de futbol de 2030: condicionar la participació d’Espanya en el torneig al fet que el país aculli la final.

Tot i que el document aplega 249 mesures numerades, vuit d’aquestes apareixen reservades per a la seva presentació durant la campanya electoral. En els apartats corresponents hi figura el missatge «Mantingui’s atent a la campanya».

Les propostes pendents són les números 83, 109, 132, 164, 167, 173, 200 i 210, relacionades amb corrupció, gent gran i pensions, memòria i terrorisme, família, ocupació, camp i educació.

Les rebaixes fiscals, la construcció d’un milió d’habitatges i les inversions previstes en infraestructures figuren entre els compromisos de més envergadura, però el document no detalla com es finançaran ni calcula el seu impacte pressupostari.

La formació remet part d’aquestes decisions a l’auditoria general de la despesa que pretén fer durant els seus primers cent dies de Govern. Al mateix temps, promet reduir el deute i el dèficit públics, sense precisar en aquest resum quins ajustos o ingressos permetrien fer compatibles tots dos objectius amb les mesures anunciades.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin estat parlamentari es troben actualment la Llei d'Amnistia, la Llei d'Habitatge i la Llei de Memòria Democràtica?

Les tres normes ja han estat aprovades per les Corts Generals i publicades com a lleis: no són projectes pendents d'aprovació parlamentària. Per descriure la seva situació actual cal distingir entre la tramitació de la llei original, les propostes posteriors per modificar-la i els procediments judicials sobre la seva constitucionalitat. Aquests últims no equivalen a una nova tramitació legislativa.

Llei d'Amnistia

La norma és la Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. El seu procediment legislatiu original ha finalitzat: per tant, no correspon descriure-la com a pendent d'aprovació al Congrés o al Senat.

Les actuacions posteriors localitzades es refereixen principalment a recursos d'inconstitucionalitat. Entre ells hi ha els promovuts per les Corts i el Govern d'Aragó, el Parlament i el Govern de Cantàbria, la Xunta de Galícia i els governs de La Rioja, Extremadura i Andalusia. Són procediments de control constitucional, no proposicions de llei per aprovar de nou l'amnistia ni decisions parlamentàries que per si mateixes la deroguin.

La conclusió parlamentària és, per tant, llei aprovada, amb la seva tramitació legislativa conclosa. La documentació consultada no permet oferir aquí un balanç actualitzat del desenllaç de tots aquests recursos ni dels seus efectes sobre l'aplicació judicial de la norma. Convé separar aquesta qüestió de la pregunta sobre la seva aprovació per les Càmeres.

Llei d'Habitatge

La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, es va publicar al BOE el 25 de maig de 2023. La seva tramitació original també està acabada. Pot consultar-se en el text oficial del BOE.

Sí que consta una iniciativa posterior concreta: la Proposició de Llei per a la modificació de la Llei 12/2023, expedient 122/000251, el text de la qual es va publicar el 30 de gener de 2026. El Congrés va rebutjar iniciar la seva tramitació el 15 de setembre de 2026 i el rebuig es va publicar el 21 de setembre. Per això, aquesta proposta està conclosa i no va modificar la llei. Estan disponibles el text de la proposta i la publicació del rebuig.

Quant a la seva situació normativa, la llei ha experimentat modificacions posteriors i anul·lacions parcials per les sentències del Tribunal Constitucional 79/2024 i 26/2025. No s'ha de confondre aquesta anul·lació de determinats preceptes amb una derogació parlamentària completa: la llei continua vigent amb les modificacions i exclusions corresponents.

Llei de Memòria Democràtica

La Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica, es va publicar el 20 d'octubre de 2022. També és una llei aprovada, no un projecte pendent de dictamen o votació. La seva aprovació queda expressament recollida en el text oficial del BOE.

Les actuacions sobre les derogacions de les lleis de memòria d'Aragó i Cantàbria afecten normes autonòmiques diferents. No representen la derogació de la llei estatal ni reobren el seu procediment legislatiu. En les fonts consultades no consta una reforma o derogació estatal posterior aprovada.

En definitiva, l'estat parlamentari de les tres lleis originals és tramitació conclosa i aprovació consumada. La diferència principal localitzada està a Habitatge: existeix una proposta posterior de modificació expressament rebutjada i diverses decisions constitucionals que afecten parcialment el seu contingut.

Quines són les competències específiques del president del Govern en matèria d'immigració segons la legislació espanyola?

El president del Govern té en immigració competències de direcció política, coordinació i organització de l'Executiu, però no concentra les decisions administratives sobre estrangers. La distinció fonamental és que la legislació atribueix la política migratòria al Govern, mentre que el president dirigeix la seva actuació respectant les competències pròpies dels ministres.

1. Dirigir la política migratòria

L'article 2 bis.1 de la Llei Orgànica 4/2000 estableix: «Correspon al Govern […] la definició, planificació, regulació i desenvolupament de la política d'immigració». Aquesta atribució es connecta amb l'article 149.1.2.ª de la Constitució Espanyola, que fonamenta la competència estatal en aquesta matèria; no constitueix una atribució exclusiva i personal del president.

La funció presidencial es concreta en l'article 2 de la Llei 50/1997, del Govern. Aplicades a immigració, les seves facultats són:

  • Establir les prioritats polítiques: determinar les directrius de política interior i exterior i vetllar pel seu compliment —article 2.2.b—. Això permet fixar l'orientació governamental sobre fluxos migratoris, integració o cooperació amb països d'origen.
  • Coordinar els ministres: dirigir l'acció conjunta dels departaments implicats —article 2.1— i impartir instruccions als membres del Govern —article 2.2.m—.
  • Resoldre conflictes entre ministeris: decidir els conflictes d'atribucions que sorgeixin entre ells —article 2.2.l—, també quan afectin actuacions migratòries.
2. Organitzar i conduir l'actuació de l'Executiu

El president pot crear, modificar i suprimir ministeris i secretaries d'Estat mitjançant reial decret —article 2.2.j de la Llei del Govern—. Pot, per tant, reorganitzar l'estructura política encarregada d'immigració, sense alterar per aquesta via les competències que una llei atribueixi expressament a un òrgan.

També proposa al Rei el nomenament i separació dels ministres —article 2.2.k— i convoca, presideix i fixa l'ordre del dia del Consell de Ministres —article 2.2.g—. Aquestes facultats li permeten impulsar i sotmetre a deliberació mesures migratòries, però presidir el Consell no converteix les seves decisions col·legiades en decisions personals.

3. Representar el Govern

La representació del Govern correspon al president —article 2.2.a—. Juntament amb la seva facultat de determinar les directrius de política exterior, això ampara la seva intervenció política en les relacions amb altres països sobre immigració. Tanmateix, l'article 5.1.d atribueix al Consell de Ministres acordar la negociació i signatura de tractats internacionals: la representació presidencial no substitueix aquest procediment.

4. Què correspon al Consell i als ministres

L'article 5 de la Llei del Govern reserva al Consell de Ministres l'aprovació de projectes de llei, decrets llei i reglaments de desenvolupament legal, així com programes i plans vinculants per a l'Administració estatal. Per tant, el president pot impulsar una reforma migratòria, però no aprovar-la individualment quan correspon al Consell o a les Corts.

A més, l'article 2.1 preserva expressament «la competència i responsabilitat directa dels Ministres en la seva gestió». L'article 4 els atribueix desenvolupar l'acció governamental en els seus departaments i exercir les seves potestats pròpies. La direcció presidencial no suposa una competència general per resoldre personalment permisos, visats o expedients individuals.

La coordinació tampoc exigeix que el president encapçali tots els òrgans especialitzats: el Reial Decret 48/2024 atribueix la presidència de la Comissió Interministerial d'Immigració al titular de Política Territorial i Memòria Democràtica.

En síntesi: el president marca l'orientació, organitza i coordina; el Consell adopta les decisions col·legiades i els òrgans competents executen la política migratòria dins la llei.

Quina ha estat la trajectòria política i professional d'Alberto Núñez Feijóo abans de liderar el Partit Popular?

Abans d'assumir la presidència nacional del Partit Popular el 2 d'abril de 2022, Alberto Núñez Feijóo va desenvolupar una carrera centrada en l'Administració pública i el Govern de Galícia. El seu recorregut va passar pel funcionariat, la gestió sanitària, la direcció de Correus i la presidència de la Xunta, que va exercir entre 2009 i 2022. Convé distingir, per tant, el seu lideratge del PP gallec, iniciat el 2006, de la seva arribada posterior a la direcció nacional.

Del funcionariat als primers alts càrrecs

La seva trajectòria professional va començar el 1985, quan va ingressar per oposició al Cos Superior de l'Administració General de la Xunta de Galícia. Durant els seus primers anys va treballar en àmbits com Patrimoni i a les conselleries d'Economia i Hisenda i d'Agricultura. Aquesta experiència administrativa va precedir les seves responsabilitats polítiques i de direcció pública, segons la biografia de la Xunta.

El juliol de 1991 va ser nomenat secretari general tècnic de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Muntanyes. Després va passar a l'àrea sanitària, on va exercir la secretaria general de la Conselleria de Sanitat i Serveis Socials. Entre 1992 i 1996 va ser també vicepresident i secretari general del Servizo Galego de Saúde, conegut com a Sergas. La sanitat va constituir així una part important de la seva primera etapa com a alt càrrec.

L'etapa estatal: sanitat i Correus

El 1996 es va traslladar a Madrid per incorporar-se a l'Administració General de l'Estat. Va ocupar la Secretaria General d'Assistència Sanitària del Ministeri de Sanitat i Consum i la presidència de l'Institut Nacional de la Salut, l'Insalud. Aquest organisme gestionava l'assistència sanitària pública estatal abans de completar-se les transferències sanitàries a les comunitats autònomes. La seva etapa en aquestes responsabilitats es va prolongar fins al 2000, com recull aquest repàs de la seva trajectòria.

Aquell any va ser nomenat director general de Correus i Telègrafs. Des del 2001 fins a començaments de 2003 va presidir la Societat Estatal Correus i Telègrafs. Amb això, la seva experiència professional va incorporar la direcció d'una gran empresa pública, després d'haver ocupat llocs de gestió sanitària tant autonòmica com estatal.

Retorn a Galícia i lideratge del PP gallec

El 18 de gener de 2003 va tornar al Govern gallec com a conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge a l'Executiu de Manuel Fraga. El 10 de setembre de 2004 va ser nomenat vicepresident primer de la Xunta. Aquestes responsabilitats van ampliar la seva activitat des de la sanitat i els serveis públics cap a les infraestructures, l'habitatge i la direcció general del Govern autonòmic.

El 2005 va obtenir un escó al Parlament de Galícia per Pontevedra. Al gener de 2006 va succeir Fraga al capdavant del Partit Popular de Galícia. Des d'aquesta posició va dirigir el partit durant la seva etapa fora del Govern autonòmic i va preparar la seva candidatura a la presidència de la Xunta, segons aquest perfil de la seva carrera.

Tretze anys a la Xunta i salt nacional

El 2009 va guanyar les eleccions galleques per majoria absoluta i va ser investit president de la Xunta. Va revalidar aquesta majoria el 2012, 2016 i 2020: quatre victòries consecutives que li van permetre mantenir-se al capdavant del Govern autonòmic durant tretze anys. Aquesta va ser la seva experiència política més prolongada abans de dirigir el PP nacional, com resumeix la semblança de Cadena SER.

A l'abril de 2022 va succeir Pablo Casado en la presidència nacional del partit. Va arribar a aquesta responsabilitat, per tant, amb una trajectòria predominantment executiva: funcionari, alt càrrec sanitari, president de Correus, conseller, vicepresident autonòmic i president de la Xunta.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és una de les principals propostes del Partit Popular en el seu programa electoral per al 29 de novembre?

Pregunta" 1 de 3

Quina mesura relacionada amb la immigració inclou el programa del Partit Popular?

Pregunta" 2 de 3

Què proposa el PP respecte a les pròrrogues pressupostàries en el seu programa electoral?

Pregunta" 3 de 3