Catalunya afronta la pitjor fase del temporal: avís màxim per calamarsa, ràfegues de més de 90 km/h i possibles tornados

L'INUNCAT és el Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya. És l'instrument de Protecció Civil de la Generalitat per prevenir, preparar i coordinar la resposta davant episodis de pluja intensa, crescudes de rius i rieres i inundacions que puguin afectar el conjunt del territori català.

Què és i per a què serveix l'INUNCAT

Segons la documentació de la pròpia Generalitat i del Síndic de Greuges, l'INUNCAT és el pla marc on s'emmarquen les mesures de planificació i resposta davant inundacions a Catalunya, tant a nivell autonòmic com local. En l'àmbit municipal, aquestes emergències es desenvolupen a través dels plans de protecció civil municipals recollits en el Document Únic de Protecció Civil Municipal (DUPROCIM), que han d'existir als municipis amb risc d'inundació molt alt, alt o mitjà, o afectats per preses i embassaments propers (resum del Síndic).

El pla estableix:

• La organització de comandament i coordinació (Protecció Civil, CECAT, cossos de seguretat, serveis d'emergència, gestors d'infraestructures, confederacions hidrogràfiques, etc.).
• Els protocols de seguiment meteorològic i hidrològic, basats en els avisos del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i dels organismes de conca.
• Els procediments d'avís a la població i de recomanació de mesures preventives (tancament d'accessos a zones inundables, restriccions de mobilitat, etc.), visibles a les notes oficials de la Generalitat (nota de 06/07/2024 i nota de 12/11/2024).

Riscos d'inundació que cobreix

A partir de les notes oficials i de les informacions de Protecció Civil s'aprecia que l'INUNCAT cobreix de forma integrada:

• Inundacions pluvials per pluges molt intenses o torrencials, amb llindars de referència com més de 20 o 40 litres per metre quadrat en 30 minuts, que poden provocar acumulacions ràpides d'aigua a carrers, passos inferiors i zones baixes (nota de 05/03/2025).
• Crescudes sobtades de rieres, torrents i barrancs, molt destacades en els missatges d'alerta, on s'insisteix a no acostar-s'hi ni creuar-los, ni a peu ni en vehicle.
• Inundacions fluvials associades als grans cursos d'aigua i a l'acumulació de pluja a les conques, en coordinació amb les confederacions hidrogràfiques (per exemple, la CHE, citada als avisos oficials).
• Escenaris vinculats a preses i embassaments, que s'integren a l'INUNCAT mitjançant la correspondència entre els plans d'emergència de preses i els nivells del pla autonòmic (jornada sobre preses Baserca i Llauset).

Fases o nivells d'activació de l'INUNCAT

El funcionament pràctic del pla s'aprecia a les activacions i desactivacions que publica Protecció Civil. De forma sintètica, els nivells són:

1. Fase de prealerta

És una fase de seguiment i vigilància reforçada. S'utilitza quan les previsions apunten a possibles episodis de pluja intensa o crescudes, però encara sense un risc imminent o generalitzat. En aquesta fase:

• Protecció Civil i Meteocat fan un seguiment estret de la situació meteorològica i hidrològica.
• S'informa i mobilitza preventivament a ajuntaments, serveis d'emergències i gestors d'infraestructures, que revisen els seus dispositius.
• No sempre es trasllada encara un missatge de risc elevat a la població, però sí que es comencen a difondre recomanacions generals de prudència.

Les notes oficials mostren situacions en què, després de desactivar l'alerta, el pla queda encara en prealerta mentre es manté certa previsió de ruixats intensos (exemple del 17/10/2024).

2. Fase d'alerta

És el nivell que s'activa quan, a partir dels avisos de Meteocat i dels organismes de conca, s'estima un risc rellevant d'inundacions per pluges intenses, acumulació d'aigua, onades o crescudes sobtades. És el nivell que apareix amb més freqüència a les notes de premsa:

• Es declara la fase d'alerta de l'INUNCAT per poder aplicar més mesures de seguretat i actuar de forma preventiva (12/11/2024).
• Es convoca el comitè tècnic del pla, on participen cossos d'emergències, organismes de conca, gestors d'infraestructures i altres operadors clau.
• Es recomanen i, si escau, s'ordenen mesures com el tancament d'accessos a zones inundables, restriccions de mobilitat, suspensió d'activitats a l'aire lliure i reforç de serveis essencials.
• La població rep consells concrets d'autoprotecció: evitar rieres i passos subterranis, no aparcar en punts inundables, no baixar a garatges o soterranis durant la inundació, assegurar-se a zones altes de l'habitatge, etc. (nota de 06/07/2024).

3. Fase d'emergència

Tot i que a les notes consultades s'insisteix que, en determinats episodis, no es preveu passar a fase d'emergència, la pròpia consellera d'Interior i Seguretat Pública al·ludeix expressament a aquesta possibilitat, cosa que indica que el pla contempla un nivell superior per a episodis amb danys greus o risc molt elevat. En aquesta fase:

• Es considera que la inundació està causant o pot causar danys significatius a persones i béns.
• S'hi despleguen plenament els recursos d'emergència i es coordinen tots els mitjans autonòmics i locals sota la direcció del pla.
• Es poden prendre mesures excepcionals de protecció de la població (desallotjaments, talls amplis de carreteres, suspensió generalitzada d'activitats, etc.).

4. Desactivació i retorn a la normalitat

Un cop l'episodi de major risc ha conclòs i ja no es superen els llindars meteorològics o hidrològics, Protecció Civil desactiva l'alerta de l'INUNCAT i, si escau, manté o no la prealerta segons la previsió de noves pluges (28/08/2025). En aquesta fase es realitza el balanç d'incidències i es coordinen les tasques de recuperació.

En conjunt, l'INUNCAT és la peça central del sistema català de protecció civil davant inundacions: fixa qui fa què, amb quina informació i en quin moment, des de la simple vigilància (prealerta) fins a la plena emergència, passant per una fase d'alerta que s'ha convertit en habitual davant els episodis de pluges intenses associats al canvi climàtic.

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC o Meteocat) és la referència tècnica a Catalunya per a la predicció i vigilància de fenòmens meteorològics adversos. En matèria d'alertes, el seu paper és essencial, però es centra en analitzar el risc i emetre avisos meteorològics, no en decidir ni activar les alertes de Protecció Civil (plans d'emergència ni missatges ES‑Alert a mòbils).

1. Rol bàsic del SMC en alertes

D'acord amb notes oficials de la Generalitat i amb l'anàlisi d'episodis recents:

• El SMC elabora la predicció i la vigilància en temps real de fenòmens com pluges intenses, nevades, vent molt fort, onades de calor o temporal marítim.
• Emmet avisos de Situació Meteorològica de Perill, graduats per nivells d'intensitat i probabilitat (per exemple, riscos per pluja intensa o vent amb llindars com >20 l/m² en 30 minuts, >40 l/m² en 30 minuts, etc.), tal com es reflecteix a notes d'INUNCAT i VENTCAT (nota sobre INUNCAT, nota sobre VENTCAT).
• Manté una vigilància contínua durant l'episodi i pot anar actualitzant els avisos (per exemple, elevant el nivell de risc quan es preveu que es superin determinats llindars de pluja o vent).
• Difon aquesta informació a través dels seus canals propis (web i app Meteocat), que permeten consultar avisos vigents i configurar notificacions personalitzades de risc per pluja, vent, neu, calor, fred, estat de la mar, etc. (presentació de l'app Meteocat).

2. Competències en relació amb els plans de Protecció Civil (INUNCAT, NEUCAT, VENTCAT…)

En els plans especials d'emergència de la Generalitat per riscos meteorològics (INUNCAT per inundacions, NEUCAT per nevades, VENTCAT per vent, i altres), els avisos del SMC tenen un efecte directe:

• Un document d'orientacions sobre emergències per inundacions aprovat pel Govern especifica que, a Catalunya, els avisos del Meteocat són els que vinculen als plans de Protecció Civil de la Generalitat, inclosos INUNCAT i la resta de plans referits a riscos meteorològics (orientacions sobre emergències per inundacions).
• És a dir, quan el SMC emet un avís d'intensitat o probabilitat determinats (per exemple, possibilitat de superar 40 l/m² en 30 minuts o ratxes de vent >90 km/h), aquesta informació és la base tècnica perquè Protecció Civil decideixi activar, mantenir o desactivar la fase de prealerta, alerta o emergència dels plans.
• En múltiples notes oficials es descriu l'esquema “el SMC informa / avisa – Protecció Civil activa el pla”: per exemple, Protecció Civil activa l'alerta de l'INUNCAT “segons informa el Servei Meteorològic de Catalunya” de la previsió de pluges intenses, o eleva/desactiva VENTCAT quan el SMC actualitza la previsió de ratxes de vent.

Per tant, la seva competència és tècnica i determinant (perquè els seus avisos són la referència oficial que dispara el mecanisme de plans), però no executiva (no és qui activa formalment el pla).

3. Coordinació amb Protecció Civil i el CECAT

La Direcció General de Protecció Civil i el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) es recolzen en el SMC per valorar el risc:

• El SMC trasllada les seves previsions i actualitzacions al CECAT, que convoca els comitès tècnics de seguiment dels episodis i coordina la resposta amb Bombers, Mossos, serveis sanitaris i altres organismes.
• Durant les reunions d'aquests comitès, la direcció i l'àrea de predicció del Meteocat exposen l'evolució prevista, escenaris d'intensitat i possibles canvis ràpids del fenomen, cosa que permet ajustar les fases dels plans i les recomanacions a la població.
• La Generalitat recorda expressament que el SMC no té competències per enviar missatges ES‑Alert als telèfons mòbils: aquesta funció correspon a Protecció Civil, que decideix si, amb la informació disponible, la situació justifica una alerta massiva i quines instruccions ha de contenir (anàlisi sobre ES‑Alert i Meteocat).

4. Coordinació amb AEMET

A Catalunya coexisteixen els avisos de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i els del Servei Meteorològic de Catalunya:

• Les orientacions de la Generalitat sobre emergències per inundacions recullen expressament que les empreses i administracions han de tenir en compte tant els avisos d'AEMET com els del SMC; tanmateix, en el cas català, s'assenyala que són els avisos del Meteocat els que s'utilitzen com a referència per als plans de Protecció Civil de la Generalitat.
• En la pràctica, això implica una coexistència i coordinació tècnica: AEMET manté el seu sistema estatal d'avisos, però, per a l'activació de plans autonòmics com INUNCAT, NEUCAT o VENTCAT, la Generalitat es guia prioritàriament pels llindars i avisos del SMC.

En resum, el Servei Meteorològic de Catalunya té competències clau en la predicció, vigilància i avisos de risc meteorològic, i els seus avisos són el pilar tècnic que sustenta l'activació dels principals plans d'emergència per fenòmens atmosfèrics a Catalunya. La decisió d'activar alertes de Protecció Civil –inclòs l'enviament d'ES‑Alert– recau, però, en els òrgans de Protecció Civil i el CECAT, a partir de la informació que els proporciona el SMC.

A Catalunya no existeix, en la legislació bàsica, una definició única de “nivell màxim d'alerta per temps violent” com a etiqueta tancada, sinó un sistema de plans de protecció civil (territorial i especials) que s'activen per fases davant fenòmens meteorològics adversos. El “màxim nivell d'alerta” equival, en la pràctica, a la fase d'emergència d'aquests plans (territorial PROCICAT i plans especials com els d'inundacions, neu, vent, etc.), i la seva declaració s'ha d'ajustar als requisits de la Llei 4/1997, de protecció civil de Catalunya, i a la Llei 15/2001, de meteorologia, entre altres normes sectorials.

1. Marc jurídic bàsic a Catalunya

Segons la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya (text consolidat vigent, Portal Jurídic de Catalunya), la protecció civil s'articula mitjançant:

• Plans territorials i el propi Pla de protecció civil de Catalunya, que preveuen de forma general les emergències que poden produir-se al territori (arts. 15 a 17).
• Plans especials, que aborden riscos concrets que requereixen mètodes tècnics i científics específics (art. 18), entre ells les inundacions i altres riscos naturals.
• Plans d'actuació municipal i d'autoprotecció, que es coordinen amb els anteriors (arts. 17 i 19).

La Llei 4/1997 estableix que:

• El Pla de protecció civil de Catalunya ha de ser aprovat pel Govern de la Generalitat, a proposta del departament competent i amb informe previ de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya (art. 16).
• Els plans especials per a riscos concrets es declaren d'interès de Catalunya i també s'aproven pel Govern, amb informe previ de la mateixa Comissió (art. 18).
• Tots els plans han d'estar coordinats i integrats per donar resposta a situacions de risc col·lectiu greu, catàstrofe o calamitat pública (art. 15.2).

2. Paper del servei meteorològic

La Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia crea el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) com a entitat pública encarregada de subministrar informació i prediccions meteorològiques i climàtiques de qualitat per a la Generalitat i la resta d'administracions. El preàmbul i els primers articles destaquen que:

• Les situacions meteorològiques de risc s'han de seguir des de serveis meteorològics de qualitat que actuïn coordinadament amb el Centre d'Emergències de Catalunya (CECAT).
• La informació meteorològica de qualitat es considera un servei públic i referència per als organismes amb competències sectorials.

Això significa que la base tècnica de qualsevol declaració de nivell màxim d'alerta per temps violent és el anàlisi de les prediccions i avisos de Meteocat, en coordinació amb el CECAT, i, si escau, amb l'autoritat meteorològica estatal (AEMET) mitjançant els convenis de col·laboració previstos a la llei.

3. Requisits legals i procedimentals per al nivell màxim

A partir d'aquest marc, els requisits per arribar al màxim nivell d'alerta (fase d'emergència dels plans) poden sintetitzar-se així:

• Existència i aprovació prèvia dels plans: el Pla de protecció civil de Catalunya i els plans especials per a riscos meteorològics (inundacions, neu, vent, etc.) han d'estar aprovats pel Govern i homologats conforme a la Llei 4/1997. En ells es fixen les fases (prealerta, alerta, emergència), els òrgans competents i els procediments.
• Avaluació tècnica del risc: l'entrada en fase d'emergència requereix que, segons els criteris definits a cada pla, es constati:
  • Una probabilitat alta de fenòmens meteorològics extrems (pluges molt intenses, vents molt forts, neu, tempestes severes, etc.) o
  • Danys ja en curs que assoleixin el llindar previst per a la fase d'emergència (afectació greu a persones, béns o serveis essencials).
  Aquesta avaluació es recolza en els avisos i prediccions de Meteocat, tal com preveu la Llei 15/2001.
• Competència per declarar la fase d'emergència: els propis plans territorials i especials designen les autoritats de protecció civil competents (normalment l'òrgan de direcció del pla, adscrit al Departament d'Interior), que són qui poden declarar el pas a la màxima fase.
• Coordinació interadministrativa: d'acord amb la Llei 4/1997, la resposta ha de coordinar:
  • Generalitat, entitats supramunicipals i ajuntaments, mitjançant els plans bàsics i d'actuació municipal (arts. 17 i 18).
  • Altres administracions competents en sanitat, carreteres, medi ambient, etc., que han d'integrar les necessitats de protecció civil en la seva legislació i actuació (art. 14).
• Comunicació i activació de recursos: l'activació del màxim nivell implica:
  • Mobilització dels recursos humans i materials inventariats al Pla de protecció civil de Catalunya (art. 16.2).
  • Activació dels mecanismes d'informació a la població previstos als plans.
• Relació amb l'Estat: la pròpia Llei 4/1997 reconeix que les emergències declarades d'“interès nacional” queden sota competència estatal. En un episodi extrem de temps violent que assolís aquesta qualificació, la màxima alerta catalana s'integraria en el sistema estatal de protecció civil, amb coordinació reforçada.

Els llindars numèrics concrets (litres/m² de pluja, velocitat del vent, gruixos de neu, etc.) i el nom exacte de cada fase es fixen als plans especials aprovats per decret i als seus annexos tècnics. La Llei 4/1997 i la Llei 15/2001 proporcionen l'estructura jurídica: exigeixen que la fase màxima es basi en una valoració tècnica del risc, es declari per l'autoritat designada, i activi un sistema integrat i coordinat de protecció civil a tota Catalunya.