El portaveu adjunt de Sumar al Congrés i diputat de Compromís, Alberto Ibáñez, ha acusat aquest dimecres al PSOE de patir el "síndrome d'Estocolm" amb el rei del Marroc, Mohamed VI, i sosté que el president, Pedro Sánchez, "arriba tard" a oferir explicacions sobre la crisi desencadenada per l'entrada massiva d'immigrants a Ceuta a finals de juliol.
En una compareixença davant els mitjans a la Cambra Baixa, Ibáñez ha qualificat aquest episodi d'entrada massiva com "un cas d'atac híbrid" contra la sobirania espanyola i ha criticat que el Govern eviti assenyalar el paper de Rabat en el que ha succeït. "Malauradament, avui encara el PSOE té el síndrome d'Estocolm amb el rei del Marroc", ha apuntat.
El diputat de Sumar ha elogiat l'actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat davant la crisi del 30 de juliol i l'ha comparada amb la tragèdia a la tanca de Melilla de 2022, quan van morir 23 immigrants. "Són responsabilitat política d'Espanya, però ara encara que hi hagi hagut més de 141 fallecidos que mereixen el nostre respecte és evident que la Policia va actuar bé aquell dia", ha indicat.
En aquest marc, Ibáñez ha reclamat que Espanya "segueixi sent un far de defensa dels Drets Humans", si bé ha exigit igualment una reacció "clara" davant "dit atac".
"Les vacances són humanes", però no en aquesta coyuntura
Preguntat per la gestió de Sánchez després de la crisi, el diputat de Sumar ha defensat que "és humà" que el cap de l'Executiu gaudeixi de vacances, màxime després d'un curs polític "particularment difícil i dolorós" en el qual hauria estat "víctima d'assetjament familiar per raons polítiques, de diferents 'lawfares' i del desgast per diversos casos de corrupció".
No obstant això, ha matisat que "en la vida un no té sempre el que vol" i ha considerat que, donada la "gravetat" dels fets, Sánchez "hauria d'haver acordat un comandament únic que li reportés de manera concreta" o bé "haver traslladat les seves vacances a finals de setembre o octubre".
En aquesta línia, ha insistit que el president "arriba tard" a acudir al Congrés a rendir comptes el 9 de setembre. Segons Ibáñez, Sánchez haurà d'abordar en aquesta compareixença diversos assumptes que han quedat "pendents": el paper del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), la relació amb el Marroc i la política energètica amb Algèria, entre altres.
Enfrontament entre Robles i Marlaska i petició d'aclariments
Així mateix, Ibáñez s'ha referit a l'enfrontament de versions entre la ministra de Defensa, Margarita Robles, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, sobre si el CNI va advertir o no del que anava a succeir. Robles sosté que l'organisme va complir amb la seva tasca i va emetre avisos, mentre que Marlaska manté que no hi va haver "cap indici" de comunicació prèvia sobre els fets.
Per al diputat de Sumar, "el greu és que no hi hagi una única versió en el Govern" i ha suggerit que "potser hi va haver una informació oral no exacta que podria succeir alguna cosa i després va succeir això i algú diu que ja ho havia avisat". Al seu judici, "crec que també hem de ser conscients de com funcionen aquests informes moltes vegades i com hi ha qui es cura en salut i després no passa res o després sí passa i valorar el risc".
En qualsevol cas, considera "molt greu" la "divergència" entre ambdós membres de l'Executiu i que segueixi sense aclarir-se quins dades manejava la intel·ligència espanyola. "Crec que això és greu", ha reiterat, qualificant de "bochornós" que les explicacions de Robles i Marlaska es produïssin pràcticament de forma simultània.
Ibáñez ha recordat, per últim, que la seva formació ja ha registrat al Congrés una petició de compareixença de la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, amb l'objectiu que detalli la informació disponible i el paper de l'organisme en aquesta crisi.