El rei Felip VI ha reivindicat aquest dijous el paper de la literatura en la convivència democràtica durant la gala de la 75a edició del Premi Planeta de Novela, celebrada a Barcelona i presidida pels Reis. En una intervenció excepcional, el monarca ha destacat la "solidesa" del guardó i el seu arrelament entre escriptors i lectors, així com el rècord de participació assolit aquest any.
Felip VI ha recordat que el premi va ser creat el 1952 per José Manuel Lara amb l'objectiu de fomentar la lectura i millorar les condicions dels escriptors. Des de llavors, segons ha assenyalat, el certamen ha acompanyat l'evolució de les lletres espanyoles i les transformacions socials del país, reflectides en les obres d'autors com Mercedes Salisachs, Juan Marsé i Manuel Vázquez Montalbán.
El cap de l'Estat també ha recuperat una reflexió d'Ana María Matute, guanyadora del Premi Planeta el 1954, per destacar la capacitat de la literatura d'acostar als lectors a experiències diferents de les pròpies. A la seva opinió, la possibilitat de comprendre altres realitats i reconèixer la pluralitat humana constitueix una de les grans aportacions de la creació literària a la convivència democràtica.
El Rei ha conclòs la seva intervenció felicitant al Grup Planeta pel seu compromís amb escriptors i lectors al llarg d'aquestes 75 edicions, abans de donar pas a la proclamació del guanyador i el finalista d'aquest any.
Discurs íntegre de Felip VI en el Premi Planeta 2026
A continuació, es reprodueix el discurs facilitat, sense modificacions en el seu contingut ni en la seva redacció.
Fa dos anys estàvem a Barcelona commemorant el 75è aniversari, del Grup Planeta, que ha contribuït de manera decisiva a enriquir el nostre panorama cultural i a donar projecció internacional a la creació en castellà.
Com recordaran no solc prendre la paraula en aquesta entrega de premis, però com fa dos anys hi ha un altre important aniversari que ho motiva. Avui celebrem les 75 edicions del Premi Planeta de Novela, que donen compte de la solidesa d'aquest projecte i del seu arrelament entre escriptors i lectors, com confirma el rècord de participació d'aquesta edició.
Quan José Manuel Lara va crear el premi, el 1952, es va proposar fomentar la lectura en una Espanya en la qual encara era necessari ampliar l'accés als llibres i oferir als escriptors millors condicions per desenvolupar la seva vocació. Des d'aleshores, el Premi ha acompanyat l'evolució de les nostres lletres i, a través d'elles, la transformació del nostre país. I això ho il·lustren les novel·les que han merescut aquesta distinció; voldria portar aquí el record d'algunes d'elles.
Hem estat testimonis de com, en l'Espanya de la postguerra que va retratar Mercedes Salisachs, obrir-se camí podia posar a prova els principis personals; de com, en els anys de la Transició, Juan Marsé va explorar la distància entre el viscut i la imatge que construïm del nostre passat; i de com, en la Barcelona de finals dels setanta, Manuel Vázquez Montalbán va saber captar les desigualtats que persistien sota les promeses de prosperitat. Aquestes novel·les —part d'un llegat que abasta totes les obres distingides amb el Premi al llarg de la seva història— són mirades diferents que, reunides, componen una imatge del nostre país: un mirall en el qual reconeixem el camí recorregut i els canvis que ens han transformat. En elles descobrim com van viure altres generacions, què esperaven del seu temps i què els preocupava; i trobem, en les seves experiències, alguna cosa de nosaltres mateixos.
Cada 15 d'octubre —una data que evoca a Teresa, esposa de José Manuel Lara— el Premi Planeta ha donat cabuda a una pluralitat de veus i perspectives, ha reconegut trajectòries literàries consolidades i ha contribuït a descobrir nous autors. Les seves obres han apropat als lectors històries molt diverses, capaces de despertar emocions, suscitar preguntes i ampliar la nostra mirada.
Aquesta capacitat de la literatura per portar-nos més enllà de la nostra pròpia experiència troba una expressió certera en Ana María Matute, guanyadora del Premi el 1954: "el que no inventa, no viu".
La llibertat d'imaginar altres vides ens permet reconèixer-nos en les experiències alienes, apropar-nos a realitats diferents de la nostra i descobrir, en aquesta diversitat, tant el que ens uneix com el que ens fa diferents. En aquesta possibilitat de conèixer-nos millor, de comprendre els altres i reconèixer la pluralitat humana, resideix una de les grans aportacions de la literatura a la nostra convivència democràtica.
Per tot això, la Reina i jo volem felicitar a Grupo Planeta per aquests 75 anys de compromís amb els escriptors i els lectors, i a totes les persones que, amb la seva feina i dedicació, fan possible aquest Premi. Esperem amb curiositat i il·lusió conèixer el guanyador o guanyadora i el finalista d'aquesta nit.
Felicitats i moltes gràcies.