Vaga indefinida de professors a Madrid des d'aquest dimecres: horaris, manifestacions i reivindicacions

Els docents de la Comunitat de Madrid inicien aquest 14 d'octubre una vaga per reclamar millores salarials, menys alumnes per aula i una reducció de les hores lectives. CCOO i UGT convoquen aturades indefinides, mentre CSIF planteja un calendari propi de mobilitzacions.

EuropaPress 7596112 numerosas personas sostienen pancarta lema publica defiende manifestacion

EuropaPress 7596112 numerosas personas sostienen pancarta lema publica defiende manifestacion

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
  • SALF2,0 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La vaga indefinida de professors a la Comunitat de Madrid comença aquest dimecres 14 d'octubre en col·legis i instituts de la regió. Els sindicats reclamen millores en les condicions laborals dels docents, una pujada salarial i una reducció de les ràtios d'alumnes per aula, mentre que el Govern d'Isabel Díaz Ayuso considera que les seves exigències són "impossibles" d'assumir.

Les mobilitzacions es desenvoluparan mitjançant dues convocatòries paral·leles. D'una banda, el comitè de vaga, integrat per CCOO i UGT i recolzat per organitzacions de famílies, alumnat i plataformes educatives, planteja mantenir les aturades durant el curs. D'altra banda, CSIF ha convocat tres jornades inicials de vaga i un calendari d'aturades parcials que s'estendrà, almenys, fins al desembre.

L'inici de les protestes estarà acompanyat per una manifestació aquest dimecres a les 18.00 hores des d'Atocha fins a la Porta del Sol, a més de concentracions i altres mobilitzacions previstes per als pròxims dies.

Horaris i recorregut de les manifestacions

Els sindicats han organitzat diverses activitats durant les tres primeres jornades de vaga, del 14 al 16 d'octubre.

Data Hora Mobilització
Dimecres 14 d'octubre Durant el matí Piquets informatius i concentracions als barris i municipis
Dimecres 14 d'octubre 12.00 Concentració a la Porta del Sol
Dimecres 14 d'octubre 12.00 Concentració de CSIF davant la Conselleria d'Educació
Dimecres 14 d'octubre 18.00 Manifestació d'Atocha a Sol
Dijous 15 d'octubre 12.00 Cadena humana davant la Conselleria d'Educació
Divendres 16 d'octubre 12.00 Assemblea oberta al Parc del Retiro
Divendres 16 d'octubre 18.00 Manifestació d'Atocha a Sol

El comitè de vaga sosté que les protestes són el resultat de diversos cursos de mobilitzacions i acusa la Conselleria d'Educació de falta de voluntat negociadora.

Els convocants adverteixen que mantindran les mobilitzacions durant el curs escolar si no s'obre una nova via de negociació sobre les seves reivindicacions.

Què reclamen els professors de Madrid

Entre les principals exigències del comitè de vaga figura una pujada salarial de 600 euros mensuals, amb la qual els docents pretenen reduir les diferències retributives respecte a altres comunitats autònomes.

També reclamen reduir el nombre d'estudiants per aula i establir els següents límits:

Etapa educativa Ratio sol·licitada
Educació Infantil 13 alumnes
Educació Primària 15 alumnes
Educació Secundària 20 alumnes
Batxillerat 23 alumnes
Formació Professional 15 alumnes

Els sindicats també demanen establir recursos específics per a l'alumnat amb necessitats educatives especials.

Una altra de les seves prioritats és reduir les hores lectives setmanals a 17 en Secundària i 22 en Primària. Actualment està en marxa un procés per rebaixar a 18 les hores lectives en Secundària, mentre que en Primària es mantenen les 25 hores setmanals.

A aquestes demandes s'afegeixen la millora de les plantilles, més recursos per als centres d'especial complexitat, l'eliminació del model bilingüe actual i un pla de climatització dels col·legis i instituts.

CSIF convoca aturades parcials fins al desembre

CSIF ha optat per una convocatòria independent, amb vaga els dies 14, 15 i 16 d'octubre i posteriors aturades parcials durant la resta del trimestre.

Les aturades estan previstes de 8.00 a 10.00 hores i de 16.00 a 18.00 hores en les següents dates:

Mes Dies d'aturada Horari
Octubre 20, 22, 26 i 30 08.00-10.00 i 16.00-18.00
Novembre 3, 5, 11, 13, 16, 20, 24, 26 i 30 08.00-10.00 i 16.00-18.00
Desembre 1, 10, 11, 16 i 18 08.00-10.00 i 16.00-18.00

El sindicat explica que aquest model busca mantenir la pressió sobre l'Executiu autonòmic sense que la prolongació de la vaga suposi un perjudici econòmic continuat per als docents.

Entre les seves reivindicacions destaca la creació d'un complement de capitalitat que compensi l'elevat cost de vida a Madrid, a més de la reducció de les ratios, la millora salarial i la disminució de la càrrega burocràtica.

CSIF també sol·licita reconèixer com a lectives determinades funcions de tutoria, coordinació i cap de departament, reforçar l'atenció a la diversitat i millorar les infraestructures educatives.

La Comunitat de Madrid considera "impossibles" les demandes

La consellera d'Educació, Ciència i Universitats, Mercedes Zarzalejo, ha rebutjat aquest dimarts les exigències sindicals al considerar que són "totalment inassolibles" i "impossibles".

La responsable autonòmica ha qüestionat la convocatòria i ha recordat que alguns dels sindicats que participen en les protestes van signar fa un any l'acord marc educatiu.

"Aquesta vaga és absolutament incomprensible si té a veure només amb l'aspecte educatiu", ha declarat Zarzalejo, qui sosté que la Conselleria manté obert el diàleg amb les organitzacions sindicals a través de la taula sectorial.

El Govern autonòmic també ha traslladat un missatge de tranquil·litat a les famílies i ha assegurat que es garantiran serveis mínims als centres educatius durant les jornades de vaga.

"Respectem el dret de vaga de tots els sindicats convocants i de tots els docents que s'hi sumin, però també hem de garantir el dret a l'educació i també el dret al treball de tots aquells que no es volen unir a la vaga", ha assenyalat la consellera.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quin punt es troba la tramitació d’un possible acord entre els sindicats docents i la Comunitat de Madrid després de l’inici de la vaga?

A data de 14 d’octubre de 2026, la negociació entre els sindicats docents i el Govern de la Comunitat de Madrid està oberta però estancada: existeix taula de diàleg i contactes formals, però no consta cap preacord ni proposta global tancada que hagi estat acceptada per les organitzacions sindicals ni traslladada com a acord formal als butlletins oficials o a l’Assemblea de Madrid.

1. Situació general després de l’inici de la vaga

Segons la informació disponible en mitjans i a la pròpia Comunitat de Madrid, la vaga indefinida de professors ha començat amb:

  • Un comitè de vaga (en què participen CCOO, UGT i altres organitzacions del professorat) que manté una taula reivindicativa àmplia sobre salaris, ràtios, càrrega lectiva, plantilles, burocràcia, infraestructures i atenció a la diversitat.
    Vegeu, per exemple, l’anàlisi de Demócrata sobre la convocatòria i les seves reivindicacions: article de Demócrata.
  • Una convocatòria de vaga indefinida a partir del 14 d’octubre, després de mesos de mobilització i sense que les rondes de contactes prèvies hagin produït un text satisfactori per a les parts.

En paral·lel, l’Assemblea de Madrid i el Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid recullen iniciatives i acords recents vinculats a l’àmbit educatiu (per exemple, la reforma de la Llei de Funció Pública en matèria d’interins, PL‑2/2025, o acords retributius generals per al personal del sector públic). No obstant això, no apareix registrat a dia d’avui un acord específic que posi fi al conflicte docent actual ni un pacte sectorial nou derivat d’aquesta vaga.

2. Canals formals de negociació oberts

El Govern regional insisteix que el conflicte es tramita pels canals habituals del diàleg social en educació:

  • La Taula Sectorial d’Educació, on la consellera Mercedes Zarzalejo s’ha reunit amb els sindicats per, entre altres assumptes, obrir la negociació de la carrera professional horitzontal docent —un complement que podria suposar fins a 350 euros mensuals addicionals per al professorat, segons la nota oficial del 22 de setembre: nota de premsa de la Comunitat de Madrid.
  • Els mecanismes generals de mediació i arbitratge laboral de la Comunitat, que el propi Govern reivindica com a instruments habituals per desbloquejar conflictes, encara que en la informació disponible es parla en termes generals, no d’un expedient concret ja encarrilat per a aquesta vaga: nota sobre mediació i arbitratge.

En suma, la part governamental sosté que el diàleg roman obert en aquestes taules, però això no s’ha traduït encara en un text d’acord sobre el conjunt de la plataforma reivindicativa de la vaga.

3. Posició de les parts a la taula

De la cobertura de premsa més recent se’n desprèn un xoc de diagnòstics:

  • Govern de la Comunitat de Madrid: la consellera ha qualificat públicament les exigències sindicals de “totalment inassolibles” i “impossibles”, recordant que ja existeix un acord marc educatiu en vigor fins al 2028 que, segons l’Executiu, incorpora rebaixes d’hores lectives i altres millores. Defensa continuar negociant dins d’aquests marcs, sense assumir per ara el paquet econòmic i organitzatiu complet que plantegen els sindicats.
  • Sindicats docents: acusen la Conselleria de falta de voluntat negociadora i reclamen un canvi de fase, amb una oferta quantificada i verificable en:
    • Augment salarial (en alguns casos es demana al voltant de 600 euros mensuals per convergir amb altres comunitats).
    • Reducció de ràtios i hores lectives.
    • Reforç de plantilles i atenció a la diversitat.
    • Climatització i millora d’infraestructures educatives.

Els sindicats assenyalen que les propostes que han anat rebent són parcials i disperses (per exemple, lligades només a la carrera professional o a mesures retributives generals) i que no configuren un acord integral que justifiqui desconvocar la vaga.

4. Absència de preacord i perspectiva immediata

Ni en la documentació institucional consultada (Assemblea de Madrid, BOCM, acords del Consell de Govern en matèria de personal docent) ni en les informacions de referència s’identifica, a 14 d’octubre de 2026, un:

  • Preacord formal rubricat entre la Conselleria d’Educació i el conjunt de sindicats convocants de la vaga.
  • Calendari tancat de desescalada del conflicte lligat a un paquet concret de mesures.

La fotografia d’avui és, per tant, la d’un conflicte que entra en la seva fase de vaga indefinida amb negociació “de baixa intensitat”: l’administració manté l’oferta de seguir dialogant a les taules ja existents i posa en valor reformes en marxa (com la carrera professional), mentre que els sindicats adverteixen que prolongaran les aturades durant el curs si no es presenta una proposta substancialment nova.

En altres paraules: hi ha taula, però encara no hi ha acord a la vista. El següent repte polític dependrà de si a les properes reunions la Comunitat posa sobre la taula un compromís econòmic i organitzatiu que pugui ser sotmès a consulta entre el professorat i obri la porta a suspendre o modular la vaga.

Em pots detallar amb xifres les principals reivindicacions salarials i de ràtios que planteja el comitè de vaga docent a Madrid? Quins acords educatius recents ha aprovat l’Assemblea de Madrid que puguin influir indirectament en aquesta negociació amb els docents? Com s’ha resolt en altres comunitats (per exemple, Catalunya o la Comunitat Valenciana) una vaga docent similar el 2026 i quins elements de l’acord podrien servir de referència a Madrid?

Quines són les competències i funcions de la consellera d’Educació, Ciència i Universitats de la Comunitat de Madrid segons la legislació autonòmica?

Segons la legislació autonòmica de la Comunitat de Madrid, les competències i funcions de la consellera d’Educació, Ciència i Universitats es determinen combinant, d’una banda, el règim general dels consellers del Govern autonòmic i, d’una altra, les normes que delimiten l’àmbit material del seu departament.

1. Marc general: funcions de qualsevol conseller autonòmic

La Llei 1/1983, de 13 de desembre, de Govern i Administració de la Comunitat de Madrid configura els consellers com a òrgans superiors de Govern i de l’Administració. En el fragment aplicable a tots ells (article que recull les seves funcions específiques), s’estableix que la titular d’una conselleria:

  • Dirigeix i representa la seva Conselleria, assumint la direcció, gestió i inspecció en les matèries que tingui atribuïdes legalment.
  • Exercita la superior inspecció sobre l’administració institucional adscrita a la seva Conselleria (organismes, entitats dependents).
  • Proposa al Consell de Govern l’estructura o organització de la seva Conselleria.
  • Exercita la potestat reglamentària en el seu àmbit material, dictant disposicions de caràcter general, circulars i instruccions per desenvolupar la normativa i organitzar els serveis.
  • Exercita la superior autoritat sobre el personal de la Conselleria, sense perjudici de les competències de Presidència i Economia i Hisenda en matèria de funció pública.
  • Resol conflictes entre autoritats i òrgans dependents de la seva Conselleria.
  • Resol en última instància en via administrativa els recursos contra resolucions dels òrgans i organismes de la Conselleria, quan no s’atribueixin a una autoritat inferior.
  • Ordena les despeses pròpies dels serveis de la seva Conselleria dins dels crèdits autoritzats i sol·licita a Hisenda l’ordenació de pagaments.
  • Celebrar contractes relatius a les matèries pròpies de la seva Conselleria, exercint les competències de l’òrgan de contractació conforme a la legislació de contractes del sector públic.
  • Decideix sobre enajenacions de béns i drets afectes a la Conselleria dins dels límits fixats per la Llei de Pressupostos.
  • Exercita accions davant els tribunals en l’àmbit de la seva Conselleria i pot desistir d’elles, informant el Consell de Govern.
  • Assumeix, en general, qualsevol altra facultat que li atribueixi la normativa aplicable.

Aquest bloc legal defineix el “nucli dur” de les funcions de qualsevol conseller, inclosa la consellera d’Educació, Ciència i Universitats.

2. Delimitació material del departament

La configuració concreta de la seva cartera deriva dels decrets de la Presidenta sobre l’estructura del Govern i dels decrets d’estructura de la pròpia conselleria.

El Decret 38/2023, de 23 de juny, de la Presidenta de la Comunitat de Madrid, pel qual s’estableix el nombre i denominació de les Conselleries, inclou entre els departaments del Govern la Conselleria d’Educació, Ciència i Universitats (art. 1.4). El seu article 5 precisa que a aquesta Conselleria li corresponen les competències que ostentava l’anterior “Vicepresidència, Conselleria d’Educació i Universitats”, excloses les funcions de Vicepresidència, coordinació de l’acció del Govern i Portaveu. D’aquesta manera, es concentren en aquest departament totes les polítiques de:

  • Educació no universitària (infantil, primària, secundària, batxillerat, FP i règim especial).
  • Universitats, públiques i privades, i el sistema universitari madrileny en el seu conjunt.
  • Ensenyaments artístics i els seus centres específics.
  • Investigació científica i innovació tecnològica, especialment vinculades al nou context digital.

3. Competències sectorials segons el Decret d’estructura

El Decret 248/2023, de 11 d’octubre, del Consell de Govern, pel qual s’estableix l’estructura orgànica de la Conselleria d’Educació, Ciència i Universitats, concreta i distribueix aquestes competències.

El seu article 1 disposa que el titular de la Conselleria té atribuïdes les competències generals de l’article corresponent de la Llei 1/1983 i, a més, “el desenvolupament general, la coordinació i el control de l’execució de les polítiques del Govern” en les matèries de:

  • Educació i ensenyaments de règim general i especial.
  • Universitats i ensenyaments artístics.
  • Investigació científica i innovació tecnològica, “apoyada fonamentalment en el nou context digital”.

A partir d’aquí, el Decret distribueix funcions entre viceconselleries i direccions generals, però sempre “sota la direcció del titular de la Conselleria”. De forma sintètica, això implica que la consellera:

  • Planifica, impulsa i coordina la política educativa no universitària: ordenació acadèmica, xarxa de centres, atenció a la diversitat, compensació educativa, beques i ajuts, foment del bilingüisme i de la qualitat del sistema.
  • Defineix l’estratègia d’universitats, investigació i ciència: relacions institucionals amb universitats i organismes d’investigació, avaluació del sistema universitari i de ciència, suport a l’emprenedoria i a les empreses innovadores, coordinació amb fundacions i instituts d’investigació (com els IMDEA).
  • Dirigeix la política de recursos humans i infraestructures educatives: programació d’inversions en centres, planificació de personal docent no universitari, inspecció educativa i organització territorial de l’educació madrilenya.
  • Impulsa les competències digitals en l’àmbit educatiu i les decisions estratègiques sobre plataformes i recursos digitals d’aprenentatge.

En conjunt, la consellera exerceix tant la direcció política sectorial (definir estratègies i prioritats en educació, universitats i ciència) com la cap administratiu de la Conselleria (organització interna, personal, despesa i contractació), dins del marc general fixat per la Llei 1/1983 i els decrets d’estructura del Govern i de la pròpia Conselleria.

Em pots desglossar amb més detall quines competències exerceix cada Viceconselleria dins la Conselleria d’Educació, Ciència i Universitats? Quines diferències hi ha entre les competències de la Conselleria d’Educació, Ciència i Universitats i les del Ministeri d’Educació estatal? Com s’articulen jurídicament les delegacions de competències de la consellera en viceconsellers i directors generals segons la normativa madrilenya?

Quins requisits legals ha de complir una convocatòria de vaga en el sector educatiu a la Comunitat de Madrid?

A la Comunitat de Madrid una convocatòria de vaga en el sector educatiu es regeix, bàsicament, per la normativa estatal sobre dret de vaga i per les disposicions que fixen serveis mínims per a cada convocatòria concreta. No existeix, segons la nostra base de dades, un “estatut madrileny” específic que substitueixi aquesta regulació general; el que fa el Govern autonòmic és concretar els serveis essencials mitjançant decrets i acords publicats al BOCM per a cada vaga educativa.

1. Marc normatiu bàsic
  • Article 28.2 de la Constitució Espanyola: reconeix el dret de vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos.
  • Reial Decret-llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball: regula el procediment de convocatòria (qui pot convocar, preavís, contingut de la comunicació, comitè de vaga, etc.). Els seus articles 3 i 4 són clau.
  • Estatut dels Treballadors (Reial Decret Legislatiu 2/2015): reconeix la vaga com a dret bàsic i contempla els seus efectes en la relació laboral (suspensió del contracte, etc.).
  • Jurisprudència del Tribunal Constitucional: ha matisat i depurat diversos preceptes del Reial Decret-llei 17/1977 i fixa criteris sobre serveis mínims en serveis essencials.
  • Reial Decret 417/1988, de 29 d’abril, i l’Ordre de 25 de maig de 1988, sobre serveis essencials en centres docents públics no universitaris, completades per una Resolució de 1997 que concreta la seva aplicació.
  • Decrets i acords del Consell de Govern de la Comunitat de Madrid publicats al BOCM, que fixen els serveis mínims en cada vaga educativa concreta (per exemple, acords de 2012 i 2018 i resolucions més recents per a vagues docents i infantils).
2. Qui pot convocar una vaga educativa
Conforme al Reial Decret-llei 17/1977, article 3, la declaració de vaga en centres educatius madrilenys ha d’adoptar-se mitjançant acord exprés en l’àmbit afectat (centre, sector, comunitat). Estan legitimats per convocar-la:
  • Organitzacions sindicals amb representació en l’àmbit educatiu (per exemple, CCOO, UGT, ANPE, CSIF o altres del sector), a través dels seus òrgans competents.
  • Representants unitaris dels treballadors: comitè d’empresa, delegats de personal o juntes de personal docent i no docent.
  • Els propis treballadors del centre o àmbit afectat, mitjançant votació secreta per majoria simple, quan així ho promogui, almenys, una part significativa de la plantilla.
La direcció dels centres o l’Administració educativa no poden “convocar” una vaga; el seu paper és organitzar el servei, aplicar els serveis mínims i gestionar les conseqüències administratives.

3. Preavís mínim i contingut de la convocatòria

El Reial Decret-llei 17/1977 exigeix:

  • Preavís per escrit a l’ocupador (Administració educativa o titular del centre) i a l’autoritat laboral.
  • Termini general de cinc dies naturals.
  • Termini de deu dies naturals quan la vaga afecti a empreses encarregades de serveis públics.
Donat que l’ensenyament públic és un servei públic essencial, en la pràctica les convocatòries en l’educació madrilenya es formulen amb un preavís d’almenys deu dies naturals, per permetre a la Comunitat fixar serveis mínims i organitzar els centres. Aquest criteri s’aplica de forma prudent també a vagues que afecten centres concertats, per la seva incidència en el servei educatiu.

La comunicació escrita ha d’incloure, com a mínim (art. 3 del Reial Decret-llei 17/1977 i doctrina constitucional):

  • Objectius i reivindicacions de la vaga.
  • Gestions prèvies realitzades per intentar resoldre el conflicte.
  • Data d’inici i, si escau, durada o caràcter indefinit.
  • Àmbit personal, funcional i territorial (quins col·lectius docents i no docents, quins nivells, quins centres o zones).
  • Horari de les aturades si es tracta de vaga parcial.
  • Composició del comitè de vaga (representants dels treballadors de l’àmbit afectat, fins a un màxim legal de membres).
4. Comunicació a l’Administració educativa madrilenya

En una vaga educativa a la Comunitat de Madrid, el preavís ha d’adreçar-se almenys a:

  • La Conselleria competent en matèria d’Educació de la Comunitat de Madrid.
  • L’autoritat laboral que correspongui.
  • Els titulars dels centres afectats (pròpia Comunitat de Madrid en centres públics; titulars privats en concertats i privats).

La comunicació ha de realitzar-se per un mitjà que deixi constància de la data i del contingut (registre oficial, mitjans electrònics admesos, etc.). La mera difusió en mitjans o xarxes socials no substitueix aquest requisit formal.

5. Serveis mínims en educació

L’educació es considera un servei essencial, però la jurisprudència constitucional exigeix que els serveis mínims es limitin a l’indispensable per protegir altres drets fonamentals (molt especialment, el dret a l’educació de l’alumnat menor d’edat) i la seguretat de les persones i béns.

  • El Govern de la Comunitat de Madrid fixa els serveis mínims per a cada vaga educativa concreta mitjançant decret o acord publicat al BOCM. Hi ha precedents per a vagues en centres d’ensenyament no universitari i en educació infantil que determinen, per exemple, la presència obligatòria d’un membre de l’equip directiu per centre i un nombre mínim de docents segons etapes i nombre d’unitats, així com la garantia de determinats serveis assistencials (obertura del centre, atenció a alumnes amb necessitats especials, internats, etc.).
  • El personal designat per a serveis mínims ha d’acudir i prestar les tasques essencials. L’incompliment injustificat pot comportar responsabilitat disciplinària (funcionarial o laboral, segons el vincle).
6. Límits, prohibicions i efectes per als treballadors

Perquè la vaga sigui lícita, a més de complir els requisits formals, s’han de respectar certs límits materials fixats pel Reial Decret-llei 17/1977 i la jurisprudència:

  • Prohibició de violència, coaccions o danys a persones i béns. Els piquets només poden informar i persuadir pacíficament.
  • Respecte a la llibertat de treball de qui no desitgi secundar la vaga.
  • Impossibilitat d’imposar, de facto, serveis mínims superiors als fixats per l’autoritat competent, o de buidar de contingut el dret de vaga a través de designacions massives.
  • Prohibició de substituir sistemàticament els vaguistes per personal extern per neutralitzar la vaga.

Per a qui participa lícitament en la vaga, l’efecte jurídic essencial és la suspensió de la relació laboral durant el temps d’aturada: no es devengen salaris ni certes prestacions econòmiques, però tampoc es pot sancionar pel simple fet de secundar una vaga legalment convocada i comunicada.

En síntesi, una convocatòria de vaga en el sector educatiu madrileny és legalment vàlida si la promou un subjecte legitimat, es preavisa per escrit en termini (amb caràcter general, deu dies naturals), conté els elements exigits (objectius, gestions, dates, comitè, àmbit), es comunica a l’Administració educativa i als ocupadors afectats, i es desenvolupa respectant els serveis mínims que, per a cada convocatòria, fixi el Govern de la Comunitat de Madrid de forma motivada i proporcionada.

Em pots explicar amb un exemple pràctic com hauria de redactar-se un preavís de vaga educativa a Madrid que compleixi tots aquests requisits? Què ha dit el Tribunal Constitucional sobre els serveis mínims en l’educació i en quins casos ha anul·lat decisions de l’Administració? En què es diferencien els requisits de vaga del professorat funcionari i del personal laboral o dels docents de la concertada a la Comunitat de Madrid?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina pujada salarial mensual reclamen els docents madrilenys a la vaga indefinida?

Pregunta" 1 de 3

Quina és la ràtio màxima d'alumnes per aula sol·licitada per a Educació Infantil segons les reivindicacions sindicals?

Pregunta" 2 de 3

Quin sindicat ha convocat aturades parcials que s'estendran almenys fins a desembre?

Pregunta" 3 de 3