Pot un funcionari seguir cobrant encara que estigui apartat del seu lloc?

La llei permet suspendre provisionalment de les seves funcions a un empleat públic mentre es resol un expedient disciplinari o determinades actuacions judicials. Durant aquest període no percep tota la seva nòmina, però conserva el dret a cobrar les seves retribucions bàsiques.

4 minuts

fotonoticia 20260610164013 1920

fotonoticia 20260610164013 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Un funcionari pot ser apartat temporalment del seu lloc de treball i continuar percebent part de les seves retribucions. No es tracta, tanmateix, de mantenir intacta la seva nòmina mentre roman a casa, sinó d'una mesura provisional prevista per la legislació espanyola mentre es determina si existeix o no responsabilitat disciplinària o mentre determinades decisions judicials li impedeixen exercir la seva feina.

La figura es denomina suspensió provisional de funcions i apareix regulada principalment en l'article 98 del text refundit de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (TREBEP). La seva finalitat és permetre que l'Administració aparti temporalment al funcionari quan sigui necessari durant una investigació sense anticipar una sanció que encara no ha estat imposada.

Què és la suspensió provisional d'un funcionari?

El TREBEP distingeix entre la suspensió provisional i la suspensió ferm.

La primera té caràcter cautelar. Pot adoptar-se mentre es tramita un expedient disciplinari quan així ho permetin les normes reguladores del procediment i s'ha d'acordar mitjançant una resolució motivada. Per tant, l'obertura d'un expedient no implica automàticament que el funcionari sigui suspès: l'Administració ha d'adoptar expressament aquesta mesura.

També es pot acordar una suspensió provisional durant un procediment judicial. En aquest supòsit es pot mantenir mentre duri una situació de presó provisional o altres mesures decretades per un jutge que facin impossible que el funcionari exerceixi el seu lloc de treball.

La suspensió ferm és diferent. Ja no constitueix una cautela mentre s'investiga què va passar, sinó una conseqüència d'una sentència penal o d'una sanció disciplinària. L'Estatut contempla entre les possibles sancions la suspensió ferm de funcions, que pot arribar a un màxim de sis anys. Per les faltes molt greus pot arribar fins i tot a imposar-se la separació del servei.

Segueix cobrint mentre està suspès?

Sí, encara que no necessàriament la mateixa quantitat que cobrava quan exercia normalment les seves funcions.

L'article 98.3 del TREBEP estableix que el funcionari suspès provisionalment té dret a percebre durant aquest període les seves retribucions bàsiques i, quan correspongui, les prestacions familiars per fill a càrrec.

La normativa distinge entre retribucions bàsiques i complementàries. Les bàsiques estan formades fonamentalment pel salar corresponent al grup o subgrup al qual pertany el funcionari i els triennis acumulats per antiguitat. Els complements, en canvi, remuneren aspectes com les característiques concretes del lloc, la responsabilitat, la carrera professional, la dedicació o el rendiment.

Per això, dir simplement que un funcionari suspès "segueix cobrint el seu salari" pot induir a error. Conserva una part dels seus ingressos, però la llei no li garanteix durant la suspensió provisional la totalitat de les quantitats que integraven la seva nòmina habitual.

Quant temps pot estar apartat?

Quan la suspensió provisional es produeix dins d'un expedient disciplinari hi ha una regla general clara: no pot superar els sis mesos.

Hi ha una excepció quan la paralització del procediment sigui imputable al propi interessat. En aquest cas, el límit pot veure's superat a causa del retard provocat pel funcionari investigat.

La situació és diferent si la suspensió deriva d'un procediment judicial. Pot mantenir-se durant el temps que duri la presó provisional o les altres mesures dictades pel jutge que impossibilitin acudir al lloc.

A més, quan aquesta suspensió judicial supera els sis mesos, l'Estatut especifica que això no provoca automàticament la pèrdua del lloc de treball.

Què passa si finalment no és sancionat?

La suspensió provisional no pressuposa que el funcionari sigui responsable de la conducta investigada.

Si en acabar el procediment la suspensió provisional no es transforma en una sanció definitiva, l'Administració ha de restituir-li la diferència entre el que va percebre durant el temps que va estar apartat i el que hauria cobrat si hagués continuat prestant servei amb plenitud de drets.

El període de suspensió també es considera llavors temps de servei actiu i ha de produir-se la reincorporació immediata del funcionari al seu lloc, reconeixent-li els drets econòmics i professionals que corresponguin des de la data en què va començar la suspensió.

En la pràctica, això significa que si un funcionari va romandre diversos mesos cobrint únicament les seves retribucions bàsiques i finalment no va rebre una sanció ferm, l'Administració haurà de regularitzar posteriorment les quantitats que va deixar d'ingressar durant aquest període.

I si finalment és declarat responsable?

El resultat canvia quan la suspensió provisional acaba convertint-se en una suspensió ferma.

En aquest supòsit, l'Estatut estableix que el funcionari ha de retornar les quantitats percebudes durant la suspensió provisional. A més, el temps durant el qual va estar cautelarment apartat es descompta del període que hagi de complir posteriorment com a suspensió ferma.

Per exemple, si un funcionari romangués provisionalment suspès durant diversos mesos i posteriorment rebés una sanció ferma de suspensió, aquest període ja complert es tindria en compte a l'hora d'executar la sanció.

Per tant, cobrar mentre es roman provisionalment apartat del lloc no equival a rebre una remuneració definitiva malgrat haver comès una infracció. Es tracta d'una protecció temporal mentre encara no existeix una resolució ferma. El desenllaç de l'expedient determinarà després si el funcionari recupera les quantitats que va deixar de cobrar o, pel contrari, ha de reintegrar les que va percebre durant la suspensió.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procediment parlamentari per modificar l'article 98 del TREBEP?

L'article 98 del TREBEP (aprobat per Reial Decret Legislatiu 5/2015) només pot modificar-se mitjançant una norma amb rang de llei aprovada per les Corts Generals. A la pràctica, el procediment parlamentari és el mateix que per a qualsevol modificació d'una llei ordinària: iniciativa (projecte o proposició de llei), tramitació al Congrés, remissió al Senat i aprovació definitiva. Alternativament, les Corts poden atorgar una nova delegació legislativa al Govern per aprovar un nou text refundit que ajusti el contingut de l'article 98, d'acord amb l'article 82 de la Constitució Espanyola. L'ús del decret‑llei (article 86 CE) és possible però excepcional i sempre subjecte a convalidació i eventual tramitació com a projecte de llei.

1. Naturalesa jurídica del TREBEP i marc constitucional

El TREBEP és un reial decret legislatiu de text refundit, això és, una norma amb rang de llei dictada pel Govern en virtut de delegació legislativa de les Corts, regulada als articles 82 i següents de la Constitució Espanyola. D'acord amb aquest article 82 CE, les Corts:

  • Deleguen en el Govern mitjançant llei de bases (per a textos articulats) o mitjançant llei ordinària (per a textos refundits).
  • Han de delimitar amb precisió l'objecte, abast, termini i, en el cas de refundir, si el Govern pot “regularitzar, aclarir i harmonitzar” els textos.
  • Poden preveure fórmules addicionals de control sobre l'ús de la delegació (art. 82.6 CE).

Un cop aprovat el reial decret legislatiu, aquest passa a ser una llei més de l'ordenament i, com mostra la pràctica recollida en normes com el Reial Decret Legislatiu 8/2004, pot ser modificat per lleis posteriors.

2. Modificació directa mitjançant llei (via més habitual)

Modificar el contingut de l'article 98 del TREBEP equival a modificar el text d'un precepte d'una llei ordinària. El procediment parlamentari és el procediment legislatiu comú regulat en el Reglament del Congrés (publicat per [enllaç]) i en el Reglament del Senat ([enllaç]):

  • Iniciativa: pot ser un projecte de llei del Govern (després del procediment intern previst en la Llei 50/1997, del Govern) o una proposició de llei (grups parlamentaris, Senat, assemblees autonòmiques o iniciativa popular).
  • Qualificació i admissió a la Mesa del Congrés i (si és proposició) presa en consideració en Ple.
  • Fase en Comissió i Ponència: presentació d'esmenes a l'articulat (inclòs l'article 98), debat, elaboració d'informe i dictamen.
  • Ple del Congrés: debat del dictamen i de les esmenes vives i votació del text. Si la modificació no afecta matèria de llei orgànica, n'hi ha prou amb la majoria simple.
  • Remissió al Senat: el Senat pot aprovar, esmenar o vetar, seguint el seu Reglament.
  • Segona volta al Congrés: decisió sobre eventuals esmenes o veto del Senat.
  • Sanció, promulgació i publicació al BOE, moment en què la nova redacció de l'article 98 passa a ser vigent.

Aquesta és la via més senzilla: la futura llei contindria un o diversos articles del tipus “es modifica l'article 98 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refundit de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que queda redactat com segueix…”.

3. Modificació indirecta via nova delegació legislativa

Una altra opció és que les Corts aprovin una nova llei de delegació autoritzant el Govern a refundir i, si escau, “regularitzar, aclarir i harmonitzar” la normativa de funció pública. En tal cas:

  • Les Corts aproven una llei que, conforme a l'article 82 CE, defineix àmbit, abast i possibles ajustos del futur text refundit.
  • El Govern elabora i aprova un nou reial decret legislatiu seguint el procediment intern descrit en la Llei 50/1997 (anteprojecte, informes, Memòria d'Anàlisi d'Impacte Normatiu, etc.).
  • El control parlamentari de l'ús de la delegació s'exerceix segons preveu la llei de delegació i el Reglament del Congrés (article sobre control de la legislació delegada, que preveu objeccions al text refundit dins del mes següent a la seva publicació).

En aquesta via, el canvi de l'article 98 es produiria com a conseqüència de l'aprovació d'un nou text refundit, no d'una llei puntual de modificació.

4. Ús excepcional del decret‑llei

L'article 86 CE permet al Govern dictar decrets‑llei en casos d’“extraordinària i urgent necessitat”, amb límits materials. Molts textos refundits han estat modificats a la pràctica mitjançant lleis de mesures o fins i tot per normes tramitades a partir de decrets‑llei (com mostren múltiples modificacions citades al BOE al text refundit de responsabilitat civil i assegurança o al text refundit de Classes Passives).

Si un decret‑llei afectés l'article 98 del TREBEP, el procediment parlamentari específic seria:

  • Convalidació o derogació al Congrés en el termini de 30 dies.
  • Eventual tramitació com a projecte de llei, obrint-se aleshores el procediment legislatiu comú, amb possibilitat d'esmenes sobre el propi article 98.

5. Referències normatives citades (BOE)

Podries detallar quin tipus d'iniciativa (projecte o proposició de llei) s'ha utilitzat en les últimes reformes del TREBEP? Quin marge té exactament el Govern per “regularitzar, aclarir i harmonitzar” el TREBEP quan rep una delegació legislativa nova? Si la modificació de l'article 98 del TREBEP es fes mitjançant decret‑llei, quins límits materials i de control parlamentari s'aplicarien?

Quines competències té l'autoritat que pot acordar la suspensió provisional de funcionaris?

La suspensió provisional de funcionaris és una qüestió de dret administratiu i de règim disciplinari dels empleats públics. Jo estic especialitzat en informació política i d'actualitat institucional (Govern, Corts, partits, normativa en tramitació), per la qual cosa no puc oferir-te una explicació jurídic‑tècnica completa ni un resum fidel dels articles legals concrets que regulen aquesta matèria. Sí que puc, en canvi, explicar-te de forma orientativa l'encadellament general i, sobretot, indicar-te quin tipus de qüestions polítiques i institucionals relacionades amb la funció pública sí que puc abordar.

Àmbit de la teva pregunta i límits d'aquesta eina

El teu dubte es refereix a les competències de l'autoritat que pot acordar la suspensió provisional de funcionaris: qui decideix, en quines condicions, amb quins límits temporals i materials, i quines garanties té el funcionari. Aquest contingut pertany al nucli del dret administratiu sancionador i del règim estatutari dels empleats públics (funcionaris de carrera, interins, etc.), que es desenvolupa en normes bàsiques de funció pública i en reglaments autonòmics o sectorials.

Tanmateix, la informació de què disposo està orientada a:

  • Seguiment de l'activitat parlamentària i governamental (projectes de llei, proposicions de llei, reials decrets‑llei, acords del Consell de Ministres, etc.).
  • Explicació i context de l'actualitat política i social a Espanya: posició de partits, debats públics, reformes en curs, conflictes institucionals, etc.
  • Anàlisi de l'impacte polític i regulador d'iniciatives normatives, però no l'exegesi detallada i sistemàtica de cada règim jurídic sectorial.

Les fonts disponibles per a aquesta resposta no aporten cap contingut concret sobre el règim legal de la suspensió provisional de funcionaris ni sobre les competències de l'autoritat que l'acorda. No figura referència a articles, límits de durada, autoritat competent o encaix exacte en el règim disciplinari. Per tant, no puc reconstruir aquesta regulació sense incórrer en invencions o inexactituds.

Per què no puc detallar les competències concretes

Per respondre amb precisió a la teva pregunta seria necessari, entre altres coses:

  • Identificar la norma bàsica estatal que fixa el règim general dels empleats públics (funcionaris de l'Administració General de l'Estat i, amb caràcter bàsic, de la resta d'administracions).
  • Contrastar com es concreta aquesta regulació en les normes autonòmiques de funció pública, en els reglaments disciplinaris específics (per exemple, policia, presons, docents, etc.) i en la normativa local.
  • Verificar la jurisprudència i doctrina administrativa que delimita quan procedeix la suspensió provisional, quina és l'autoritat competent (òrgan que nomena, òrgan que exerceix la capçalera del personal, òrgan instructor, etc.) i quines garanties processals s'apliquen.

Res d'això apareix en les fonts que tinc disponibles per elaborar aquesta resposta, i les instruccions que he de seguir m'impedeixen “omplir” amb coneixement extern no contrastat en les pròpies fonts. Això inclou no poder citar articles concrets ni descriure amb detall procediments que no estiguin documentats en el que tinc davant.

Quin tipus d'informació sí que puc oferir-te

Encara que no pugui desglossar les competències jurídiques de l'autoritat que decreta la suspensió provisional de funcionaris, sí que puc ajudar-te en temes propers però de naturalesa política o institucional, per exemple:

  • Explicar el debat polític al voltant de reformes de la funció pública (per exemple, si hi ha iniciatives parlamentàries per canviar el règim disciplinari, l'estabilitat de l'ocupació pública, l'avaluació del rendiment, etc.).
  • Resumir el contingut i estat de tramitació d'un projecte o proposició de llei que afecti l'estatut dels empleats públics, sempre que m'indiquis la norma concreta (títol o número d'expedient) o l'àmbit (funció pública estatal, autonòmica, justícia, sanitat, educació…).
  • Contextualitzar casos mediàtics on s'hagi debatut políticament la suspensió de funcionaris (per exemple, casos de corrupció, mala praxi administrativa o conflictes disciplinaris que hagin estat objecte d'atenció pública i parlamentària).

Recomanació per obtenir una resposta jurídica completa

Si el que necessites és una resposta estrictament jurídica, et recomanaria acudir directament a:

  • La legislació bàsica de funció pública i, si escau, l'específica del teu àmbit (Estat, comunitat autònoma, administració local o sector concret).
  • Els portals oficials de les administracions públiques, que solen incloure versions consolidades de les normes de funció pública.
  • Un professional del dret administratiu (advocat, assessor jurídic o sindicat de funcionaris), que pugui interpretar la norma aplicable a la teva situació concreta.

D'aquesta manera tindràs la seguretat que la informació sobre les competències de l'autoritat que acorda la suspensió provisional, els seus límits temporals, materials i les garanties del funcionari és exacta, actualitzada i adaptada al teu cas.

En quines reformes recents de la funció pública s'ha debatut el règim disciplinari dels funcionaris a Espanya? Quines iniciatives parlamentàries actuals afecten l'estatut bàsic de l'empleat públic i les seves sancions disciplinàries? Hi ha hagut casos recents en què la suspensió de funcionaris hagi generat polèmica política o debat al Parlament?

Quants funcionaris han estat suspesos provisionalment en l'última legislatura a Espanya?

No hi ha cap dada oficial publicada en les fonts consultades que permeti respondre amb una xifra única i consolidada de quants funcionaris han estat suspesos provisionalment en l'última legislatura a Espanya. Ni el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública / Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, ni el Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques, ni les notícies recollides pel diari Demòcrata ofereixen un balanç agregat de suspensions provisionals entre 2019‑2023 o 2023‑2026. Amb la informació disponible només pot explicar-se el marc jurídic i organitzatiu, però no donar un nombre fiable.

1. Quina dada estàs demanant i per què no apareix

La pregunta es refereix a una dada molt concreta: el nombre total d'empleats públics (funcionaris i, si escau, la resta de personal al servei de les administracions públiques) que han estat apartats temporalment de funcions com a mesura cautelar en expedients disciplinaris durant una legislatura.

Per poder oferir aquesta xifra caldrien, almenys:

  • Registres homogènies de totes les administracions (Estat, comunitats autònomes, entitats locals i sector públic institucional).
  • Que aquests registres incloguessin un camp específic de “suspensió provisional” i s'explotessin estadísticament.
  • Que el Ministeri competent publiqués una memòria disciplinària consolidada per anys i per tipus de mesura.

A la pràctica, el que sí que es publica regularment és quants empleats públics existeixen (més de 3 milions segons l'últim Butlletí Estadístic citat pel diari Demòcrata en una anàlisi sobre salaris: empleats públics a Espanya), però no quants han estat suspesos provisionalment.

2. Què diuen les fonts oficials a les quals es pot accedir

2.1. Butlletins estadístics de personal

El Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques, al qual al·ludeix el mateix Demòcrata, ofereix el nombre d'empleats públics per administració, sexe, tipus de vincle, etc., però en la informació disponible no s'incorporen taules sobre sancions o mesures cautelars. És a dir, dona la foto del “quants treballen”, però no del “quants han estat expedientats o suspesos”.

2.2. Transparència i incompatibilitats d'alts càrrecs

La resolució de 30 de juliol de 2025 sobre l'article 22 de la Llei 3/2015 (alts càrrecs) preveu que l'Oficina de Conflictes d'Interessos remeti informació agregada al Congrés sobre el compliment d'obligacions de declaració i incompatibilitats. Tanmateix, el que s'explicita en aquest marc és el nombre de declaracions, comunicacions de cessament i alts càrrecs incomplidors; no es recullen, en el publicat, dades numèriques sobre quants han estat suspesos provisionalment.

2.3. Inspecció de Serveis

A nivell autonòmic s'aproven plans d'inspecció que poden derivar en expedients disciplinaris, però de nou sense estadística agregada de suspensions. Per exemple, la Junta d'Andalusia va aprovar el Pla General de la Inspecció General de Serveis per a 2025‑2026 (pla d'Inspecció andalús), on es detalla la funció de control intern, però no s'ofereix un annex amb el nombre de funcionaris suspesos ni s'al·ludeix a una sèrie històrica equivalent.

A l'Administració General de l'Estat, els acords sobre negociació col·lectiva i organització de la funció pública, com la resolució de 24 de juny de 2025 (recursos sindicals i negociació), regulen qüestions de personal, però tampoc inclouen un capítol estadístic sobre sancions o suspensions.

3. El que sí que sabem del marc disciplinari

Encara que no tinguem el nombre, sí que és possible acotar què és una suspensió provisional en el dret de funció pública espanyol:

  • És una mesura cautelar, no una sanció definitiva: s'adopta durant la tramitació d'un expedient per faltes greus o molt greus per protegir l'interès públic o evitar interferències en la investigació.
  • Es regula amb caràcter bàsic a l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, i després es desenvolupa en reglaments i normes sectorials (per exemple, règims disciplinaris específics a Forces i Cossos de Seguretat, justícia, docència, etc.).
  • Les suspensions solen acordar-les autoritats amb competència disciplinària (subsecretaries, direccions generals, conselleries…) i es registren a nivell de cada administració.

A la premsa política i judicial es veuen casos individuals (per exemple, decisions sobre no iniciar encara procediments disciplinaris a la Guàrdia Civil o suspensions a universitats o ajuntaments), però sempre com a casuística aïllada, no com a part d'una estadística nacional consolidada.

4. Conclusió i límits de la resposta

Amb la informació accessible a través de les notícies de Demòcrata i la normativa publicada al BOE i en diaris oficials autonòmics, no existeix una xifra pública que reculli quants funcionaris han estat suspesos provisionalment en l'última legislatura, ni per al conjunt de les administracions ni tan sols, de forma clara, per a la sola Administració General de l'Estat.

Si es volgués obtenir aquesta dada amb precisió, avui per avui caldria:

  • Sol·licitar-la per transparència al Ministeri competent i, probablement, a cada comunitat autònoma i a algunes entitats locals grans.
  • Demanar, de forma expressa, el nombre de mesures de suspensió provisional acordades en expedients disciplinaris en el període 2019‑2023 o 2023‑2026 i l'àmbit administratiu cobert (AGE, CCAA, etc.).

Fins que no es publiquin memòries disciplinàries amb dades agregades, qualsevol xifra global sobre funcionaris suspesos provisionalment en l'última legislatura seria, senzillament, una especulació i no pot oferir-se com a dada fiable.

Què diu exactament l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic sobre la suspensió provisional i la suspensió ferma? Quins ministeris o comunitats autònomes publiquen memòries disciplinàries del seu personal i quines dades inclouen? En què es diferencia la suspensió d'un funcionari de la suspensió d'un diputat o senador a les Corts Generals?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Què regula l'article 98 del TREBEP respecte als funcionaris?

Pregunta" 1 de 3

Què passa si un funcionari suspès provisionalment finalment no és sancionat?

Pregunta" 2 de 3

Quina és la principal diferència entre la suspensió provisional i la suspensió ferma d'un funcionari?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?