El Consell de Ministres va aprovar el passat 28 de juliol, en primera volta, l'Anteprojecte de Llei de mesures integrals en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, la financiació del terrorisme i la financiació de la proliferació d'armes de destrucció massiva. La seva peça central és la creació de l'Autoritat Nacional per la Integritat Financera (ANIFI), un organisme cridat a unificar en una sola estructura les competències que avui es reparteixen entre el Sepblac i la Secretaria de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries.
El text, que ara es sotmet a audiència pública fins al 30 de setembre, no crea l'ANIFI des de zero: la nova autoritat neix de la transformació del FROB, que perd les seves funcions de resolució bancària executiva (que passen al Banc d'Espanya i a la CNMV) i es reconverteix íntegrament en la nova autoritat d'integritat financera, conservant la seva personalitat jurídica i el seu règim pressupostari i fiscal actual.
Control parlamentari i judicial
L'anteprojecte configura l'ANIFI com una autoritat administrativa independent que actuarà amb autonomia orgànica i funcional, al marge del Govern i de qualsevol entitat pública o privada en l'exercici de les seves funcions. Si s'aprova en els termes que planteja l'Executiu, es relacionarà amb el Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa a través de la Secretaria d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa, tot i que el propi text precisa que aquest vincle "en cap cas" podrà afectar a la seva autonomia i independència.
La nova autoritat assumirà el paper d'unitat d'intel·ligència financera única del país, amb capacitat per rebre i analitzar les comunicacions d'operacions sospitoses dels subjectes obligats, la informació remesa per duanes i les dades d'altres supervisors. A aquesta funció s'afegeixen la supervisió i inspecció del compliment normatiu, la potestat per dictar circulars i instruccions tècniques, i la instrucció i resolució dels expedients sancionadors, incloent la imposició de multes coercitives.
L'organisme tindrà també veu en la concessió de llicències a noves entitats obligades, valorant la idoneïtat d'administradors i titulars reals, gestionarà les sancions financeres internacionals i els bloquejos de fons vinculats a la financiació de la proliferació, i serà l'interlocutor espanyol davant la futura Autoritat Europea de Lluita contra el Blanqueig (AMLA).
Una Comissió Rectora
El govern de l'ANIFI recaurà en dos òrgans: la Presidència i la Comissió Rectora. La Presidència serà nomenada per decret reial del Consell de Ministres, a proposta del titular d'Economia, per un mandat de cinc anys, prèvia consulta a la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals. La Comissió Rectora, per la seva banda, integrarà (a més de la Presidència) a representants permanents del Ministeri d'Economia, el Banc d'Espanya, la CNMV, la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions, i els ministeris d'Hisenda, Interior i Presidència o Justícia, tots ells amb rang mínim de secretari d'Estat.
Aquest òrgan col·legiat tindrà funcions indelegables com l'aprovació del pressupost i els comptes anuals, el reglament de règim intern, el codi de conducta del personal, i l'obertura i resolució dels procediments sancionadors. Tots els subjectes obligats, a més, hauran de designar un representant davant l'ANIFI, la qual cosa permetrà a l'autoritat disposar d'un cens complet per aplicar una supervisió basada en el risc.
Finançament propi
Un dels trets que el Ministeri d'Economia subratlla en la seva presentació de l'anteprojecte és que l'ANIFI comptarà amb un sistema de finançament autònom, sense dependre dels Pressupostos Generals de l'Estat. Es nodrirà d'una taxa aplicada als subjectes obligats sotmesos a llicència administrativa —principalment entitats financeres i operadors de joc— i d'un percentatge limitat de les sancions que la pròpia autoritat imposi, destinat a finançar les seves tasques de prevenció i de cooperació internacional.
Nous subjectes obligats
Més enllà del disseny institucional, l'anteprojecte amplia de forma notable el catàleg de subjectes obligats a complir amb la normativa antiblanqueig. S'incorporen, entre d'altres, els proveïdors de serveis de criptoactius, les plataformes de finançament participatiu (crowdfunding) i, com a novetat més cridanera, els clubs i agents de futbol professional. La reforma reforça a més la transparència sobre la titularitat real, amb noves potestats d'inspecció i sanció sobre el Registre Central, i endureix els requisits d'idoneïtat per impedir que persones condemnades per blanqueig puguin exercir com a subjectes obligats o dirigir-los.
El Govern emmarca aquesta actualització com la major revisió del sistema espanyol de prevenció del blanqueig en més de tres lustres, amb la qual busca donar resposta a l'auge dels criptoactius i a les tècniques cada cop més sofisticades de les xarxes delictives, a més de preparar el país per a l'avaluació mútua que el GAFI iniciarà sobre Espanya al llarg de 2026.
Encara sense data per arribar al Congrés
La reforma respon al doble objectiu de reforçar l'arquitectura institucional espanyola en la lluita contra el blanqueig i adaptar la normativa nacional al paquet antiblanqueig europeu aprovat el 2024 (els reglaments UE 2024/1624 i 2023/1113) així com a les exigències del Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI), de cara a l'avaluació mútua que l'organisme iniciarà sobre Espanya el 2026.
Malgrat l'ambició del projecte, el text es troba encara en fase d'audiència pública i no ha estat remès a les Corts Generals, per la qual cosa el Sepblac i el FROB continuen, per ara, exercint les seves competències actuals en un context de transició ja anunciat pel Govern.