Quan Espanya afronta una crisi de gran impacte —ja sigui un atac terrorista, una catàstrofe natural, una crisi migratòria, una pandèmia o un conflicte internacional— existeix un òrgan encarregat de coordinar la resposta estratègica de l'Estat. Es tracta del Consell de Seguretat Nacional (CSN), el principal òrgan de suport i assessorament del president del Govern en matèria de Seguretat Nacional.
Encara que sol adquirir protagonisme en situacions excepcionals, no és un òrgan d'emergència ni substitueix el Consell de Ministres. La seva missió és coordinar la informació, analitzar riscos i facilitar la presa de decisions de l'Executiu.
Què és el Consell de Seguretat Nacional?
El Consell de Seguretat Nacional va ser creat per la Llei 36/2015, de Seguretat Nacional, com l'òrgan encarregat d'assistir al president del Govern en la direcció de la política de Seguretat Nacional.
La seva funció principal consisteix a analitzar amenaces, coordinar les diferents administracions i impulsar una resposta conjunta de l'Estat quan una situació afecta la seguretat nacional.
No aprova lleis ni adopta decisions executives per si mateix. Els seus acords serveixen per assessorar el Govern i facilitar la coordinació entre ministeris i institucions.
Qui forma part del Consell?
El Consell està presidit per el president del Govern. En determinades ocasions també pot assistir el Rei, quan sigui convidat pel cap de l'Executiu, tal com preveu la Llei de Seguretat Nacional.
A més, formen part habitualment:
- La vicepresidència o vicepresidències del Govern.
- Els ministers competents en funció de l'assumpte tractat (Interior, Defensa, Afers Exteriors, Presidència, Economia, Sanitat, Transports, etc.).
- El Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD).
- La directora o director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).
- El director del Departament de Seguretat Nacional (DSN).
- Altres alts càrrecs la presència dels quals resulti necessària segons la crisi.
La composició pot variar depenent del tema que s'abordi.
Quan es reuneix?
El Consell de Seguretat Nacional pot reunir-se en dos supòsits:
- De forma ordinària, quan ho convoca el president del Govern per analitzar la situació de la Seguretat Nacional o realitzar el seguiment d'estratègies en diferents àmbits.
- De forma extraordinària, quan es produeix una crisi que exigeix una coordinació immediata entre els diferents departaments de l'Estat.
No existe una periodicitat fixa establerta per llei. És el president del Govern qui decideix quan convocar-lo, en funció de la situació.
En els últims anys ha estat convocat, entre altres circumstàncies, per la pandèmia de la COVID-19, grans incendis forestals, ciberatacs, la guerra d'Ucraïna o crisis migratòries.
Quins assumptes tracta?
El Consell pot abordar qualsevol qüestió que afecti a la Seguretat Nacional. Entre elles destaquen:
- Terrorisme.
- Ciberseguretat.
- Defensa nacional.
- Migració i control de fronteres.
- Protecció d'infraestructures crítiques.
- Emergències de protecció civil.
- Seguretat energètica.
- Amenaces híbrides i desinformació.
- Seguretat marítima i espacial.
- Pandèmies o riscos sanitaris.
El seu objectiu és oferir una visió conjunta de tots els organismes implicats.
Pot declarar una emergència nacional?
No. Una de les confusions més freqüents és pensar que el Consell de Seguretat Nacional declara per si mateix una emergència nacional. No és així.
Les decisions executives corresponen al Govern mitjançant els procediments previstos en la legislació corresponent.
El Consell assessora, coordina i analitza, però no substitueix les competències del Consell de Ministres ni dels ministeris.
Quin paper té el Departament de Seguretat Nacional?
El Departament de Seguretat Nacional (DSN) actua com a òrgan permanent de suport al Consell.
Depèn directament de la Presidència del Govern i treballa durant tot l'any elaborant informes, avaluant riscos i realitzant un seguiment continu de les amenaces que puguin afectar a Espanya.
Quan es reuneix el Consell, el DSN prepara bona part de la documentació tècnica que serveix de base per a les deliberacions.
Pot assistir el Rei?
Sí, encara que no forma part permanent del Consell.
La Llei de Seguretat Nacional estableix que el Rei pot presidir les reunions quan sigui convidat pel president del Govern.
La seva presència té caràcter institucional i no altera el repartiment constitucional de competències. Les decisions segueixen corresponent a l'Executiu.
Quina diferència hi ha entre el Consell de Seguretat Nacional i el Consell de Ministres?
Encara que ambdós poden reunir-se davant d'una crisi, compleixen funcions distintes.
El Consell de Seguretat Nacional és un òrgan de coordinació i assessorament estratègic. Analitza la situació, comparteix informació entre organismes i formula propostes.
El Consell de Ministres, en canvi, és l'òrgan que adopta les decisions executives: aprova decrets, mobilitza recursos, declara estats extraordinaris quan la llei ho permet i dirigeix l'acció del Govern.
En altres paraules, el Consell de Seguretat Nacional ajuda a coordinar la resposta; el Consell de Ministres és qui decideix i governa.
Per què és important?
En una crisi complexa solen intervenir nombrosos organismes de l'Estat: ministeris, Forces Armades, Forces i Cossos de Seguretat, serveis d'intel·ligència, Protecció Civil, comunitats autònomes i, en ocasions, institucions europees o internacionals.
El Consell de Seguretat Nacional permet que tots aquests actors comparteixin informació i coordinin una estratègia comuna, reduint el risc de respostes descoordinades.
Per això, s'ha convertit en un dels principals instruments de l'Estat per gestionar situacions que afecten a la seguretat d'Espanya des d'una perspectiva global.