Qui compra un habitatge a Espanya ha de calcular que, a més de l'import de la compravenda, haurà de fer front a diferents despeses derivades de l'operació.
La quantia dependrà, principalment, de si es tracta d'un habitatge nou o de segona mà, de la comunitat autònoma en què es trobi l'immoble i de si necessita finançament hipotecari.
Si compres un habitatge nou
En la compra d'un habitatge nou la despesa principal correspon als impostos.
El comprador ha de pagar:
- IVA, que amb caràcter general és del 10% del preu de l'habitatge. En els habitatges de protecció oficial de règim especial pot aplicar-se un tipus reduït del 4%.
- Impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD), el tipus del qual varia segons la comunitat autònoma.
A més, haurà d'assumir les despeses derivades de l'escriptura i la seva inscripció.
Si compres un habitatge de segona mà
En aquest cas no es paga IVA.
El impost principal és l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP), el percentatge del qual també depèn de cada comunitat autònoma i pot variar en funció del valor de l'immoble o de les circumstàncies del comprador.
En algunes regions existeixen bonificacions per a joves, famílies nombroses, persones amb discapacitat o compradors d'habitatge habitual.
Notaria i Registre de la Propietat
El comprador també ha d'abonar:
Despeses de notaria
El notari autoritza l'escriptura pública de compravenda. Els seus honoraris estan regulats per llei i depenen, entre altres factors, del preu de l'immoble i del contingut de l'escriptura.
Registre de la Propietat
Un cop signada la compravenda, l'habitatge s'ha d'inscriure al Registre de la Propietat perquè el comprador figuri oficialment com a nou titular.
Els aranzels registrals també estan regulats.
Gestoria
La gestoria no sempre és obligatòria.
Tanmateix, quan existeix finançament hipotecari és habitual que una gestoria tramiti la liquidació d'impostos i la inscripció de l'escriptura.
Si no hi ha hipoteca, el comprador pot realitzar aquests tràmits personalment.
¿I si compres amb hipoteca?
Des de l'entrada en vigor de la Llei 5/2019 reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, la distribució de despeses va canviar de manera significativa.
L'entitat financera assumeix, entre altres:
- Les despeses de notaria corresponents a l'escriptura del préstec hipotecari.
- La inscripció de la hipoteca al Registre.
- La gestoria vinculada al préstec.
- L'Impost sobre Actes Jurídics Documentats de la hipoteca.
El comprador, per la seva part, continua pagant:
- La taxació de l'immoble (excepte que el banc decideixi assumir-la).
- Les còpies addicionals de l'escriptura que sol·liciti.
- Els gastos propis de la compravenda i els impostos corresponents a l'adquisició de l'habitatge.
Què paga el venedor?
Encara que molts compradors ho desconeixen, existeixen despeses que corresponen al venedor.
Entre elles destaquen:
- La plusvàlua municipal, excepte pacte diferent entre les parts.
- La cancel·lació de càrregues pendents, si n'hi hagués.
- La tributació per la possible guany patrimonial en l'IRPF.
Convé calcular tots els costos abans de signar
Abans de formalitzar la compra resulta recomanable sol·licitar una estimació completa de totes les despeses per evitar sorpreses.
Impostos, aranzels notarials, inscripció registral o possibles costos hipotecaris poden elevar diversos milers d'euros el desemborsament inicial, per la qual cosa convé incorporar-los al pressupost des del primer moment.