Anthropic blinda el control dels seus fundadors abans de sortir a Borsa

La creadora de Claude prepara una estructura que concedirà als seus set cofundadors el 50,1% del vot en les decisions generals, mentre un fideicomís elegirà la majoria del consell

fotonoticia 20260925181640 1920

fotonoticia 20260925181640 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Anthropic ha dissenyat una estructura societària que permetrà als seus fundadors conservar el control de les principals votacions dels accionistes quan la companyia surti a borsa, alhora que reserva a un òrgan independent l'elecció de la majoria del seu consell d'administració. El sistema separa els drets econòmics de les accions del poder per decidir el rumb de l'empresa creadora de Claude.

Els set cofundadors disposaran, a través d'una societat conjunta, d'una única acció especial que concentrarà el 50,1% dels vots en els assumptes sotmesos amb caràcter general als accionistes. D'altra banda, el Long-Term Benefit Trust, creat per protegir la missió de benefici públic d'Anthropic, tindrà capacitat per elegir la majoria dels consellers.

La proposta forma part de la documentació presentada aquest dilluns davant la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units, la SEC, per preparar una oferta pública inicial d'accions. L'empresa preveu cotitzar al Nasdaq sota el símbol ANT, tot i que encara no ha determinat quants títols oferirà ni el preu de venda.

Una acció per controlar la majoria dels vots

La peça central del sistema previst per als fundadors és una acció de classe F que s'emetrà abans del tancament de l'oferta i quedarà en mans d'una societat integrada pels set cofundadors, entre ells el conseller delegat, Dario Amodei, i la presidenta, Daniela Amodei. El títol no donarà drets econòmics propis, però sí concentrarà el 50,1% del poder de vot en les qüestions generals dels accionistes.

Aquesta proporció de vots no equival al percentatge del capital que posseeixen els fundadors. La fórmula els permetrà conservar una posició decisiva en la junta encara que la seva participació econòmica en la companyia sigui inferior a la meitat.

Entre les decisions sobre les quals podran influir figuren les propostes sotmeses als accionistes i l'elecció dels consellers que no corresponen al fideicomís. La seva majoria en les votacions generals, tanmateix, no els atribueix el nomenament de tot el consell, perquè una part queda reservada a l'òrgan independent.

Fideicomís per elegir la majoria del consell

El segon centre de poder serà el Long-Term Benefit Trust, un òrgan creat per Anthropic per contribuir a que l'empresa preservi la seva missió. A través de les accions especials de classe T, el fideicomís podrà elegir i destituir els consellers que formen la majoria de l'òrgan d'administració.

La pròpia companyia explica que el Trust està format per membres sense interessos financers en Anthropic i que la seva funció consisteix a equilibrar els interessos dels accionistes amb els de les persones afectades per l'activitat de l'empresa i amb el seu propòsit de benefici públic. Entre els seus membres figura l'expresident de la Reserva Federal nord-americana Ben Bernanke.

El consell és rellevant perquè supervisa la gestió i els principals directius. Reservar l'elecció de la seva majoria al fideicomís dóna a aquest òrgan una posició decisiva en el govern d'Anthropic, fins i tot després de l'entrada de nous inversors.

Què comprarà l'inversor de la sortida a Borsa

L'oferta prevista comprèn accions ordinàries de classe A, que donaran als seus propietaris drets econòmics i un vot per acció. L'inversor podrà participar en l'evolució del valor de la companyia, però la seva capacitat per canviar les decisions corporatives quedarà condicionada pels drets especials dels fundadors i del Trust.

En la pràctica, els accionistes que comprin títols al mercat tindran difícil imposar una decisió en les votacions generals davant del bloc fundador. Tampoc podran escollir directament la majoria dels consellers reservada al fideicomís, una limitació rellevant per a qui valora la capacitat dels inversors d'influir en l'estratègia o en una possible operació de canvi de control.

La concentració de vots en els fundadors no impedeix que el preu de l'acció puji o baixi ni elimina els riscos econòmics de la inversió. El que canvia és el pes que tindran els accionistes públics quan discrepin de qui controla els drets especials.

Una empresa amb ànim de lucre i missió social

Anthropic està constituïda com una Public Benefit Corporation de Delaware, una figura empresarial amb ànim de lucre el consell de la qual ha de equilibrar els interessos econòmics dels accionistes amb els de les persones afectades per la seva activitat i amb el propòsit de benefici públic recollit per la companyia.

La companyia presenta aquest disseny com una forma de preservar la seva missió de desenvolupar intel·ligència artificial de manera responsable. Per a l'accionista, la conseqüència és que algunes decisions poden respondre també a aquest objectiu a llarg termini i no únicament a la rendibilitat immediata.

A aquesta estructura s'afegeix el Anthropic Public Benefit Fund, un fons diferent del Trust al qual la companyia ha anunciat la seva intenció de destinar un 5% de les seves accions, subjecte a l'aprovació dels accionistes. Mentre el fideicomís exerceix drets de govern sobre el consell, el fons està concebut per donar suport a iniciatives de benefici públic.

Les condicions de l'oferta segueixen pendents

Anthropic no ha fixat encara el nombre d'accions que vendrà ni la forquilla de preus, per la qual cosa tampoc existeix una valoració definitiva de sortida. L'operació continua subjecta a la tramitació davant la SEC i a les condicions del mercat.

L'oferta serà una prova per conèixer quant estan disposats a pagar els inversors per participar en el creixement d'una de les principals empreses d'intel·ligència artificial i quin valor atribueixen a unes accions el poder de decisió de les quals estarà limitat des del primer dia.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els passos legals i regulatoris que ha de completar Anthropic perquè la SEC aprovi la seva sortida a Borsa al Nasdaq?

Només puc ajudar-te parcialment amb aquesta pregunta.

Estic especialitzat en política i institucions espanyoles (Congrés, Senat, governs central i autonòmics, normativa espanyola i europea aplicada a Espanya, actors polítics, tramitació parlamentària, etc.), i no estic dissenyat per donar assessorament detallat o especialitzat sobre processos regulatoris concrets dels Estats Units, com els passos davant la SEC per treure a Borsa una empresa concreta al Nasdaq.

En termes molt generals i sense entrar en el cas específic d'Anthropic, un procés de sortida a Borsa als EUA sol implicar, entre altres elements, la preparació i registre d'un fulletó (formulari de registre) davant la SEC, un procés de revisió i comentaris per part de la pròpia SEC, el compliment dels requisits de llistat del mercat escollit (com el Nasdaq) i l'adaptació a les normes comptables, de govern corporatiu, d'informació financera periòdica i de transparència que exigeixen tant la SEC com el mercat. Però per conèixer amb precisió quins passos s'exigeixen en aquest moment per a una empresa concreta, i com s'apliquen a una companyia tecnològica o d'IA, és necessari acudir a fonts especialitzades en dret de valors dels EUA, assessors legals i de mercat de capitals.

On sí que puc aportar veritable valor és en qüestions com:

  • Tramitació de lleis, reials decrets-llei i altres normes a Espanya.
  • Relació entre normativa europea i espanyola en sectors concrets (digital, energia, habitatge, etc.).
  • Mapeig d'actors polítics i institucionals rellevants a Espanya i la seva activitat parlamentària.
  • Anàlisi d'impacte regulatori i parlamentari dins del context polític espanyol o de la UE.

Si vols, pots reformular la teva pregunta connectant-la amb l’àmbit espanyol o europeu (per exemple, implicacions regulatòries a la UE o a Espanya per a empreses d’IA que surten a Borsa, o com es regula aquí el mercat de valors) i podré ajudar-te amb molta més precisió.

Quins requisits legals i regulatoris es demanen a una empresa tecnològica per cotitzar a les Borses espanyoles? Com és el procés de sortida a Borsa a Espanya i quin paper juguen la CNMV i les Borses? Quines obligacions de transparència i govern corporatiu tenen les empreses cotitzades a Espanya o a la UE?

Quines competències i funcions té el consell d'administració en una Public Benefit Corporation segons la llei de Delaware?

En una Public Benefit Corporation (PBC) constituïda sota la llei de Delaware, el consell d'administració té essencialment les mateixes competències estructurals que en qualsevol corporation de Delaware, però amb una funció i deure fiduciari ampliat per integrar el propòsit de benefici públic en la gestió i en la presa de decisions.

Des del punt de vista clàssic del dret societari de Delaware, el consell d'administració d'una PBC:

  • Dirigeix i controla la gestió de la societat: té la competència originària per gestionar el negoci i els assumptes de la companyia, delegant en l'alta direcció quan ho consideri oportú.
  • Aprueba l'estratègia i les principals decisions corporatives: plans de negoci, inversions rellevants, finançament, adquisicions, desinversions o canvis estructurals.
  • Supervisa la direcció executiva: nomena i destitueix els principals directius, fixa la seva retribució i avalua el seu rendiment.
  • Vetlla pel compliment normatiu i la gestió de riscos: adopta polítiques internes i sistemes de control dirigits a garantir el compliment de les lleis aplicables i la gestió prudent dels riscos.
  • Convoca juntes d'accionistes i executa els seus acords: determina quins assumptes es sotmeten a votació, proposa modificacions estatutàries i gestiona els processos d'emissió d'accions o altres operacions societàries.

El que distingeix una Public Benefit Corporation és com la llei de Delaware modifica el contingut del deure fiduciari del consell. Mentre que en una corporation ordinària l'estàndard central és la maximització del valor per als accionistes a llarg termini, en una PBC el consell ha d'equilibrar explícitament tres elements:

  • Els interessos financers dels accionistes.
  • L'interès de les persones, comunitats o col·lectius afectats substancialment per les activitats de la societat (stakeholders en sentit ampli).
  • El “public benefit” específic definit en el certificat d'incorporació (el propòsit de benefici públic que la PBC es compromet a perseguir).

En termes funcionals, això es tradueix en diverses competències i obligacions específiques del consell:

  • Integrar el propòsit de benefici públic en l'estratègia: les decisions estratègiques (model de negoci, mercats d'actuació, cadena de subministrament, polítiques de personal, etc.) s'han de considerar no només des del prisma financer, sinó també en relació amb l'impacte en el propòsit de benefici públic i en els grups afectats.
  • Prendre decisions equilibrant interessos: el consell té la facultat i l'obligació de ponderar de manera raonable interessos que poden ser divergents. No està obligat a prioritzar sempre el retorn financer immediat si pot justificar, de manera honesta i raonada, que una decisió afavoreix millor el benefici públic declarat i els interessos dels diferents grups a llarg termini.
  • Documentar i justificar el seu criteri empresarial: encara que segueix aplicant la business judgment rule (gran deferència judicial a les decisions del consell si es prenen de bona fe i informadament), en una PBC ha de poder explicar-se com es van tenir en compte el propòsit de benefici públic i els interessos dels stakeholders a l'hora de decidir.
  • Informar periòdicament sobre el compliment del propòsit de benefici públic: la llei de Delaware exigeix que la PBC prepari, almenys cada dos anys (o amb la freqüència que fixin els estatuts), un informe per als accionistes sobre el grau de compliment del benefici públic declarat i sobre la manera com el consell ha abordat la triple ponderació d'interessos. El consell és l'òrgan responsable d'aprovar aquest informe.
  • Desenvolupar mètriques i sistemes de seguiment: encara que la llei no imposa un estàndard concret (com l'obligació d'usar un third-party standard, tret que els estatuts ho exigeixin), en la pràctica recau sobre el consell la funció d'escollir indicadors, metodologies d'avaluació i fins i tot verificacions externes per mesurar el rendiment en relació amb el benefici públic.
  • Proposar canvis en el propòsit de benefici públic: si la societat vol modificar el “public benefit” definit en el certificat d'incorporació, l'impuls i formulació d'aquesta modificació correspon al consell, que prepara la proposta a sotmetre als accionistes amb les majories reforçades que exigeix la llei per a una PBC.

Un element rellevant és que la llei de Delaware limita les accions de responsabilitat derivades d'aquest equilibri: en general, només els accionistes (i, en certs supòsits, els directors) poden demandar per incompliment del deure de perseguir el benefici públic, i l'estàndard d'enjudiciament és respectuós amb el marge de discrecionalitat del consell. Això reforça la idea que la funció central del consell en una PBC és exercir un judici empresarial informat que integri el benefici públic en el nucli de la governança, més que seguir una fórmula rígida de maximització d'un únic interès.

Podries explicar-me amb exemples pràctics com el consell d'una Public Benefit Corporation equilibra els interessos d'accionistes, stakeholders i el benefici públic? Quines diferències concretes hi ha entre els deures fiduciars dels consellers en una Public Benefit Corporation i en una corporation tradicional de Delaware? Com sol estructurar-se l'informe periòdic que el consell d'una Public Benefit Corporation presenta als accionistes sobre el compliment del benefici públic?

Quina ha estat la trajectòria professional i acadèmica de Dario Amodei abans de ser conseller delegat d'Anthropic?

Abans de convertir-se en conseller delegat d'Anthropic, Dario Amodei va passar de la física i la recerca biomèdica a la intel·ligència artificial. La seva trajectòria combina formació a Caltech, Stanford i Princeton amb experiència a Baidu, Google Brain i OpenAI. En aquesta última organització va arribar a ser vicepresident de Recerca, abans de cofundar Anthropic el 2021.

Formació acadèmica: de la física a l'estudi del cervell

Amodei va iniciar els seus estudis universitaris de Física al California Institute of Technology (Caltech), on va estar entre 2001 i 2003. Després es va traslladar a la Universitat de Stanford, on va obtenir la seva llicenciatura en Física el 2006. Aquesta primera etapa li va proporcionar una base científica i matemàtica que va precedir la seva especialització en sistemes biològics.

Entre 2006 i 2011 va cursar un doctorat en Biofísica i Neurociència Computacional a Princeton, amb una beca de la Hertz Foundation. La seva recerca es va centrar en com els circuits neuronals processen informació, mitjançant models estadístics de xarxes neuronals i tècniques per registrar l'activitat de cèl·lules nervioses. Per tant, el seu acostament inicial a les xarxes neuronals procedia de l'estudi del cervell, abans de dedicar-se professionalment a l'aprenentatge automàtic.

Després del doctorat va realitzar una estada postdoctoral a la Facultat de Medicina de Stanford. Allà va investigar mètodes computacionals per analitzar proteïnes i identificar possibles biomarcadors del càncer. Aquesta etapa va mantenir el seu treball dins de la recerca biomèdica, encara que amb un component important d'anàlisi computacional, segons el perfil de la Hertz Foundation.

Primeres experiències professionals i transició a la IA

La seva activitat professional va començar abans d'acabar la seva formació investigadora. Entre 2008 i 2013 va treballar com a consultor a Applied Minds, una empresa de recerca i desenvolupament tecnològic. Aquesta col·laboració va coincidir parcialment amb el doctorat i el període posterior, per la qual cosa la seva carrera acadèmica i la seva experiència empresarial es van solapar, com recull la seva trajectòria professional.

El 2014 es va incorporar a Baidu com a investigador. Aquesta experiència va marcar la seva transició cap a l'aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial com a principal àmbit de treball. El canvi va suposar traslladar la seva experiència en modelització i mètodes computacionals des dels sistemes biològics cap a la recerca tecnològica.

Posteriorment va treballar com a investigador científic sènior a Google Brain, entre 2015 i 2016. Allà va investigar l'aprenentatge profund i l'ampliació de les capacitats de les xarxes neuronals. També va abordar qüestions relacionades amb la seguretat i la fiabilitat dels sistemes d'intel·ligència artificial, assumptes que després ocuparien un lloc destacat en la seva carrera.

OpenAI: del treball investigador a la direcció científica

Amodei es va incorporar a OpenAI el 2016 i va arribar a ocupar la vicepresidència de Recerca. La seva responsabilitat va passar a incloure la direcció de l'estratègia general de recerca, a més del treball científic. Aquesta va ser l'etapa principal de lideratge investigador de la seva trajectòria anterior a Anthropic.

Sota la seva responsabilitat es van desenvolupar treballs relacionats amb GPT-2 i GPT-3, juntament amb investigacions sobre interpretabilitat, seguretat i alineament: com comprendre els sistemes i aconseguir que el seu comportament respongui als objectius humans. El seu perfil a Britannica recull aquesta etapa professional.

El 2021 va abandonar OpenAI i va cofundar Anthropic amb la seva germana Daniela i altres antics integrants de l'organització, en un context de desacords sobre la seva orientació i la seguretat de la IA, segons The Daily Princetonian. Va arribar així al càrrec de conseller delegat després d'una carrera fonamentalment científica, seguida d'experiència dirigint recerca en intel·ligència artificial.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin instrument permetrà als fundadors d'Anthropic mantenir el control del 50,1% dels vots després de la sortida a Borsa?

Pregunta" 1 de 3

Quin serà el paper principal del Long-Term Benefit Trust en l'estructura de govern d'Anthropic?

Pregunta" 2 de 3

Quin tipus de figura societària té Anthropic segons la legislació de Delaware?

Pregunta" 3 de 3