La crida de la Comunitat de Madrid a boicotejar el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) ha fracassat. El Govern d'Isabel Díaz Ayuso no participarà en la reunió convocada aquest divendres per Hisenda, però cap de les altres comunitats autònomes governades pel Partit Popular ha secundat el plantó.
El Executiu madrileny pretendria que l'absència conjunta dels territoris populars impedís assolir el quòrum necessari per constituir el Consell i, d'aquesta manera, bloquejar la votació del nou model de finançament autonòmic. No obstant això, les altres comunitats del PP han optat per acudir a la reunió, defensar les seves posicions i votar en contra de la proposta.
La decisió deixa Madrid sola en una estratègia que no ha rebut el suport de la direcció nacional del PP ni dels seus principals presidents autonòmics, malgrat el rebuig generalitzat que suscita el model plantejat pel Govern.
Madrid necessitava un plantejament massiu del PP
El reglament intern del Consell de Política Fiscal i Financera estableix que per a la vàlida constitució de l'òrgan és necessària l'assistència de, almenys, la meitat dels seus membres. Per tant, l'absència exclusiva de Madrid no impedeix celebrar la reunió ni sotmetre la proposta a votació.
La iniciativa d'Ayuso únicament hauria prosperat si la majoria de les comunitats governades pel PP hagués acceptat deixar els seus seients buits. Madrid va defensar que aquesta era "l'única manera" d'impedir que l'acord pogués materialitzar-se en el Consell i va sostenir que el nou sistema suposa una "ruptura de la igualtat de tots els espanyols".
No obstant això, governs autonòmics com els d'Andalusia, Comunitat Valenciana, Múrcia, Extremadura, Balears o La Rioja mantenen la seva intenció d'assistir. Algunes comunitats van reconèixer, a més, que l'anunci madrileny les havia sorprès.
Les comunitats del PP prefereixen votar en contra
La falta de suport al boicot no implica que les comunitats populars donin suport a la proposta de Hisenda. Al contrari, la majoria ha anunciat el seu vot en contra perquè considera que el model es va negociar prèviament amb Catalunya i no respon a un acord multilateral entre tots els territoris.
La diferència és estratègica. Els governs autonòmics del PP prefereixen acudir al Consell, presentar els seus càlculs i deixar constància formal del seu rebuig. La seva presència permetrà també exhibir que el model surt del CPFF malgrat comptar amb l'oposició de la majoria de les comunitats.
Absentar-se suposaria, a més, renunciar a participar en un debat que afecta directament al repartiment dels recursos amb què es financen la sanitat, l'educació i els serveis socials. La proposta del Govern contempla aportar el 2027 uns 20.975 milions d'euros addicionals al sistema.
Génova no converteix la iniciativa d'Ayuso en estratègia nacional
El Govern madrileny va assegurar que havia comunicat la seva posició a la direcció nacional del PP i que el plantejament s'havia abordat amb els responsables autonòmics del partit. No obstant això, Génova no va assumir el boicot com una estratègia comuna ni va demanar a les seves comunitats que deixessin d'assistir.
La negativa dels altres territoris torna a evidenciar les diferències entre Ayuso i altres barons populars sobre com exercir l'oposició institucional al Govern. Mentre Madrid aposta pel plantó, les altres autonomies busquen combatre el model des dins de l'òrgan.
A aquesta falta d'unitat s'afegeix la posició de Canàries, governada per Coalició Canaria en aliança amb el PP. El Executiu canari recolza el nou sistema després de conseguir diverses modificacions tècniques durant la negociació amb Hisenda.
Hisenda té assegurada la votació, però no el Congrés
La presència de les comunitats garanteix que el Consell pugui constituir-se. A més, el sistema de votació del CPFF permet al Govern treure endavant la seva proposta amb el suport d'almenys una comunitat autònoma, a causa de la ponderació dels vots. Hisenda compta inicialment amb els suports de Catalunya i Canàries.
Després del Consell de Política Fiscal i Financera, la reforma haurà de passar pel Consell de Ministres i convertir-se en un projecte legislatiu. La seva viabilitat definitiva dependrà del Congrés dels Diputats, on el Govern haurà de reunir una majoria parlamentària que encara no està assegurada.
Ayuso ha aconseguit elevar la confrontació política al voltant del nou model, però no arrossegar la resta del PP a un bloqueig institucional d'Hisenda.