El nou Registre de Grups d'Interès de l'Administració General de l'Estat encara no permet tramitar inscripcions. El Consell de Transparència i Bon Govern, encarregat de gestionar-ho, es limita a anunciar que el formulari electrònic estarà disponible "properament" i que la seva obertura es comunicarà pels canals oficials.
La demora planteja un problema pràctic. El Reial decret-llei 21/2026, conegut com a Llei de Lobbies, va entrar en vigor el 27 d'agost i estableix que la inscripció ha de produir-se abans de desenvolupar una activitat d'influència.
Primer problema: la norma no inclou una suspensió d'aquesta obligació fins que s'habiliti el formulari ni estableix un règim transitori específic per a aquest període.
El propi text admet excepcionalment un primer contacte amb un grup encara no inscrit si els seus representants es comprometen per escrit a sol·licitar l'alta en els tres dies hàbils següents. No obstant això, tampoc és possible complir aquest termini mentre el tràmit electrònic segueixi tancat.
Aquestes són les principals preguntes i respostes difoses pel Consell de Transparència per delimitar a qui afecta la regulació, quines activitats queden sotmeses a ella i quines poden seguir realitzant-se sense inscripció.
Què poden fer els lobbies mentre no estigui disponible el formulari?
La norma no ofereix una solució expressa per al període comprès entre la seva entrada en vigor i l'obertura efectiva del registre. Tampoc consta en les preguntes freqüents del Consell una autorització general per exercir activitats d'influència sense estar inscrit.
Fins que s'habiliti el tràmit, els grups poden realitzar les actuacions que la pròpia llei exclou del concepte d'influència: participar en procediments reglats d'informació pública, presentar al·legacions com a interessats, intervenir en òrgans consultius regulats, prestar defensa jurídica en procediments administratius o exercir els drets de petició, reunió i manifestació.
Pel que fa a les reunions o comunicacions que sí tinguin com a finalitat influir, l'única via excepcional prevista és el compromís de sol·licitar la inscripció dins dels tres dies hàbils següents. Però la seva aplicació resulta problemàtica mentre no existeixi un formulari mitjançant el qual complir aquesta obligació.
I aquest és un problema. Vàries ministeris han denegat reunions a grups d'interès per l'exigència d'estar degudament registrats, malgrat que a dia d'avui no és possible.
Per això, els grups poden preparar amb antelació la informació que hauran de facilitar, revisar els seus procediments interns, identificar el personal que desenvolupa aquesta activitat i conservar un registre de reunions, comunicacions i documents. La preparació interna no equival a estar inscrit ni habilita per si sola per mantenir activitats d'influència.
Quines obligacions han de complir ja els grups d'interès?
L'entrada en vigor de la norma sotmet els grups i a qui actuen en el seu nom a uns principis de conducta. Han d'identificar-se davant el responsable públic, explicar els interessos que defensen i, quan correspongui, indicar a qui representen.
També han de proporcionar informació exacta, actuar de manera transparent i honesta, respectar la confidencialitat i evitar qualsevol actuació que pugui induir a error o provocar un conflicte d'interessos.
No poden oferir regals, favors o serveis avantatjosos, exercir pressions abusives, obtenir informació de manera il·legítima ni representar simultàniament interessos enfrontats sense el consentiment informat de les parts afectades.
La regulació també obliga a mantenir actualitzats les dades, garantir la publicitat de les reunions i contactes, informar al personal propi de les noves regles i col·laborar amb el Consell de Transparència.
Quan el sistema estigui operatiu, la informació i els documents vinculats a una activitat d'influència hauran d'entregar-se en un màxim de 15 dies hàbils. La publicitat serà la regla general, encara que es podrà sol·licitar motivadament una limitació d'accés per causes legalment previstes, com la protecció de dades, la seguretat o la confidencialitat comercial.
Què es considera una activitat d'influència?
Qualsevol comunicació directa o indirecta amb personal o càrrecs públics que tingui com a objectiu incidir en una decisió pública, en el disseny o l'aplicació d'una política o en l'elaboració, modificació o aprovació d'una norma.
La regulació s'aplica amb independència del mitjà utilitzat. Pot tractar-se d'una reunió presencial, una trucada telefònica, una videoconferència, un correu electrònic, l'enviament d'un document o una comunicació realitzada per mitjà d'una altra persona.
L'àmbit estatal comprèn els alts càrrecs, integrants de gabinets, personal directiu i eventual, empleats públics amb una participació decisiva en decisions, polítiques o normes i membres d'òrgans consultius i assessors de l'Administració General de l'Estat.
Quina diferència hi ha entre influència directa i indirecta?
La influència directa es produeix quan el grup d'interès o una persona que el representa contacta directament amb el responsable públic.
La influència indirecta recorre a persones intermediaris per traslladar el posicionament del grup al càrrec o empleat públic sobre el qual es vol influir.
La Llei de Lobbies sotmet ambdues modalitats a les mateixes exigències. Utilitzar una consultora, associació, despatx o altra entitat interposada no exclou l'actuació de l'àmbit de la norma.
Què es pot considerar activitats d'influència?
El Consell de Transparència recull diversos exemples:
- Organitzar reunions, conferències, cursos de formació o altres actes als quals s'inviti com a participant o ponent a un càrrec o empleat públic amb la finalitat d'influir.
- Proposar la celebració de consultes, audiències o altres iniciatives públiques similars.
- Impulsar campanyes de comunicació, plataformes, xarxes o iniciatives dirigides a responsables públics.
- Entregar documents de posició, propostes d'esmenes, informes o altres materials relacionats amb decisions o iniciatives públiques.
- Utilitzar tercers per transmetre posicionaments, incloent la financiació d'associacions, centres de pensament o altres entitats per influir en el debat públic o regulatori.
Totes aquestes actuacions requereixen, amb caràcter general, una inscripció prèvia quan persegueixin influir en els responsables públics inclosos en la norma.
Quines actuacions no es consideren activitats d'influència?
La regulació exclou una sèrie d'activitats que, per tant, poden seguir desenvolupant-se sense que els seus participants hagin d'inscriure's com a grup d'interès per aquest únic motiu:
- L'execució de funcions públiques o la prestació de serveis públics per entitats privades quan estiguin legalment atribuïts.
- L'intervenció en procediments de participació pública regulats per una norma, com determinats tràmits d'audiència o informació pública.
- La participació en òrgans col·legiats de consulta creats i regulats legal o reglamentàriament.
- L'assessorament jurídic o professional relacionat directament amb la defensa d'interessos en un procediment administratiu.
- Les actuacions de conciliació, mediació i arbitratge realitzades conforme a la seva normativa específica.
- L'exercici de drets constitucionals, com els de manifestació, reunió i petició.
- Els actes merament protocol·laris.
- La presentació de documentació i al·legacions, la interposició de recursos o altres actuacions realitzades per una persona interessada dins d'un procediment administratiu.
L'exclusió depèn de la naturalesa concreta de l'actuació. Per exemple, participar en un tràmit formal d'informació pública no es considera activitat d'influència, però mantenir després una reunió al marge d'aquest procediment per tractar de modificar una norma sí pot quedar sotmès al registre.