El Govern de Canàries i l’Estat han formalitzat aquest divendres un acord per posar en marxa un òrgan bilateral i paritari que permetrà que l’arxipèlag sigui “testimoni i partícip” en les decisions que afectin els seus vuit aeroports, instal·lacions considerades “estratègiques” per a la cohesió econòmica i social de les illes.
Aquest nou òrgan estarà integrat per vuit representants, quatre designats per l’Executiu autonòmic i altres quatre pel Govern central, que s’encarregaran de debatre i acordar les qüestions relatives a la cogestió aeroportuària. La presidència serà rotatòria cada any entre ambdues administracions, iniciant-se el primer exercici sota la direcció del Govern de Canàries.
L’anunci s’ha realitzat a la seu de Presidència del Govern, amb la participació del ministre Ángel Víctor Torres i el president de Canàries, Fernando Clavijo, acompanyats pel portaveu del Govern, Alfonso Cabello, i el conseller d’Obres Públiques, Mobilitat i Transports, Pablo Rodríguez, entre altres càrrecs.
En el marc d’aquesta comissió bilateral també s’ha tancat el traspàs de mitjans materials perquè, a partir de gener de 2027, Canàries exerceixi competències sobre els aeròdroms i heliports que no estan catalogats d’interès general.
En concret, s’inclouen els aeròdroms d’Antigua, a Fuerteventura, i El Berriel, a Gran Canària, així com els heliports d’Artenara, Hospital Universitario Insular i Puerto de Las Palmas; Adeje, Hospital Universitario de Canarias, Hospital de La Candelaria i La Guancha; San Sebastián de La Gomera i Puntagorda, a La Palma.
El traspàs, fixat per a l’1 de gener de 2027, permetrà a l’Executiu canari assumir tasques de planificació, autorització, construcció, modificació i obertura al trànsit aeri d’aquestes infraestructures, sempre respectant les competències que continuen reservades a l’Estat.
L’acord contempla, a més, la creació d’una comissió de seguiment amb composició paritària, formada per tres representants de cada una de les administracions.
Un acord “rellevant” per a l’autogovern
Ángel Víctor Torres ha subratllat el caràcter “rellevant” d’aquest pacte, que es tanca a l’última comissió bilateral de la legislatura després de “tres anys de reunions” amb Canàries. “Quan parlem de traspàs, parlem d’acords. Només en aquests tres anys i mig, ens acostem als 40 traspassos amb les comunitats autònomes”, ha assenyalat.
"Creiem en l'autogovern, en la cogovernança, i en les singularitats dels territoris", ha recalcat el ministre, que ha posat l'accent en la "complexitat" de la negociació fins a aconseguir un consens que atengui les particularitats de Canàries, amb vuit aeroports "molt rellevants per al país".
Des de l'Executiu autonòmic, el conseller Pablo Rodríguez ha valorat que es pugui donar "compliment" a l'Estatut d'Autonomia de Canàries, que des del 2018 ja preveia la participació de l'arxipèlag en la gestió i planificació dels aeroports d'interès general.
"Aquest acord és important perquè afecta directament el nostre principal sector econòmic, i també perquè és l'única manera o una de les poques maneres que tenim per moure'ns des de Canàries cap a l'exterior, i, per tant, juga un paper de cohesió territorial i social fonamental", ha remarcat Rodríguez.
De simples "testimonis" a protagonistes
El conseller ha precisat que "el que es busca" ja no és "ser simplement testimoni del que passa als aeroports, sinó també protagonista en la planificació i la gestió aeroportuària" a les illes.
"Tenim una de les xarxes d'aeroports més rendibles de tot l'Estat, i ara el que assolirem amb això és que aquesta rendibilitat que té la xarxa d'aeroports es tradueixi en millors serveis, en millors aeroports, en millors infraestructures i en la millora de la connectivitat de l'arxipèlag", ha afegit.
Per la seva banda, el president de Canàries, Fernando Clavijo, ha valorat l'entesa assolida amb el Govern central, tot i la "voluntat centralista" de l'Estat, al qual, segons ha dit, "li costa" cedir competències.
Ha remarcat la feina feta per poder signar el que considera "un gran acord" que permetrà que Canàries "avanci" en la seva capacitat d'autogovern, incidint en unes infraestructures clau per al seu principal motor econòmic, el turisme, i determinants per a la mobilitat de la ciutadania canària.
Un cop que l'òrgan bilateral comenci a funcionar juntament amb l'Estat, una de les prioritats de l'Executiu regional serà supervisar el compliment del Document de Regulació Aeroportuària 2027-203 (Dora III), considerat el "major" paquet inversor negociat per a Canàries.
Funcions del nou òrgan aeroportuari
L'Òrgan Bilateral Aeroportuari Canàries-Estat fixa un marc estable de participació de la comunitat autònoma en la planificació dels aeroports d'interès general.
Entre les seves comeses hi haurà recollir les propostes del Govern de Canàries abans de la redacció dels plans directors i emetre informes preceptius sobre aquests documents abans que siguin aprovats pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, segons ha explicat l’Executiu regional.
També intervindrà en l’elaboració del Document de Regulació Aeroportuària (DORA), que determina les inversions d’Aena per a cada període de cinc anys.
Canàries podrà així traslladar les seves prioritats en matèria de connectivitat i inversions, participar en la preparació del document i emetre un informe preceptiu, incloent-hi els aspectes que influeixen en el càlcul de les tarifes aeroportuàries.
A més, tindrà accés a les revisions anuals de les tarifes i al seguiment de l’execució de les inversions aprovades, amb la possibilitat d’establir mecanismes específics de control del DORA III 2027-2031 i dels períodes posteriors.
Avaluació de la connectivitat i la qualitat del servei
L’òrgan tindrà facultat per analitzar les necessitats de connectivitat de l’arxipèlag, impulsar noves rutes nacionals i internacionals i tractar qüestions vinculades amb la qualitat del servei, la sostenibilitat i la intermodalitat entre aeroports i altres mitjans de transport.
Les reunions ordinàries se celebraran amb caràcter trimestral, tot i que qualsevol de les parts podrà sol·licitar trobades extraordinàries, que s’hauran de convocar en un termini màxim de quinze dies.
Cap de les administracions no tindrà capacitat de vetar per impedir que s’incloguin en l’ordre del dia assumptes relacionats amb les funcions de l’òrgan. Les decisions s’adoptaran per consens i, si persisteixen discrepàncies en els informes, s’hi faran constar les posicions de totes dues parts.