El PP inicia la campanya amb el PSOE a 2,1 punts i la dreta en 190 escons: seguiment diari de 40 dB per a les eleccions del 29N

Després d'unes eleccions generals, el Govern es forma mitjançant la investidura del president pel Congrés dels Diputats, seguida del seu nomenament pel Rei i de la designació dels ministres. La ciutadania tria els seus representants, no directament el president del Govern. El Senat no participa en la votació d'investidura.

1. Constitució del Congrés

L'article 68.6 de la Constitució estableix que el Congrés electe ha de ser convocat dins dels vint-i-cinc dies següents a les eleccions. La seva sessió constitutiva se celebra el dia i l'hora fixats en el reial decret de convocatòria.

Segons els articles 1 a 4 del Reglament del Congrés, la sessió comença sota la presidència del diputat de més edat present, assistit pels dos més joves. S'escull la Mesa, inclosa la Presidència del Congrés, i els diputats presten jurament o promesa d'acatar la Constitució. La Presidència declara constituïda la Cambra i ho comunica al Rei, al Senat i al Govern.

2. Consultes del Rei i proposta de candidat

Conforme a l'article 99 de la Constitució, el Rei consulta els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària. Després proposa, a través de la Presidència del Congrés, un candidat a la Presidència del Govern.

La proposta no equival a un nomenament: el candidat necessita obtenir la confiança del Congrés. Rebuda la proposta, la Presidència de la Cambra convoca el Ple, com disposa l'article 170 del Reglament.

3. Debat d'investidura

L'article 171 del Reglament organitza el debat. Primer es llegeix la proposta del Rei. A continuació, el candidat exposa, sense límit de temps, el programa polític del Govern que pretén formar i sol·licita la confiança de la Cambra.

Després d'una interrupció, intervé un representant de cada grup parlamentari que ho sol·liciti, durant trenta minuts. El candidat pot respondre tantes vegades com demani; els representants disposen de deu minuts de rèplica en els termes previstos reglamentàriament.

4. Primera i segona votació

• Primera votació: s'exigeix majoria absoluta, és a dir, més de la meitat dels membres del Congrés.
• Segona votació: si no s'assoleix aquesta majoria, la mateixa candidatura es sotmet a una altra votació quaranta-vuit hores després. N'hi ha prou amb la majoria simple: més vots a favor que en contra. Les abstencions no es sumen a cap d'aquests dos grups.

Abans de la segona votació, el candidat pot intervenir deu minuts i cada grup cinc. Les votacions d'investidura són públiques per crida: cada diputat expressa el seu vot, conforme a l'article 85 del Reglament.

5. Nomenament i formació del Govern

Si obté la confiança, la Presidència del Congrés comunica el resultat al Rei per al seu nomenament com a president del Govern. Conforme a l'article 100 de la Constitució, els altres membres del Govern són nomenats pel Rei a proposta del president: no necessiten una investidura individual.

Mentre tant, el Govern cessant continua en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern, segons l'article 101.2.

6. Si cap candidatura aconsegueix la confiança

Si fracassen ambdues votacions, poden tramitar-se successives propostes mitjançant el mateix procediment. Però existeix un límit: dos mesos des de la primera votació d'investidura, no des de les eleccions ni des de la constitució del Congrés.

Si ningú obté la confiança dins d'aquest termini, el Rei dissol ambdues Cambres i convoca noves eleccions, amb el refrend —la signatura que acompanya l'acte reial— de la Presidència del Congrés. Ho regulen l'article 99 de la Constitució i l'article 172 del Reglament del Congrés.

El president del Govern dirigeix l'acció de l'Executiu i coordina els seus membres, però no concentra totes les seves competències: els ministres mantenen les seves atribucions i algunes decisions corresponen al Consell de Ministres. Les seves funcions es recullen principalment en la Constitució espanyola i en la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern.

1. Direcció política i coordinació

L'article 98.2 de la Constitució estableix la seva funció de direcció i coordinació. L'article 2 de la Llei del Govern desenvolupa aquesta posició i li atribueix aquestes facultats:

• Representar el Govern.
• Establir el seu programa polític, determinar les directrius de la política interior i exterior i vetllar pel seu compliment.
• Convocar i presidir les reunions del Consell de Ministres i fixar el seu ordre del dia, excepte quan les presideix el Rei en els supòsits constitucionalment previstos.
• Impartir instruccions als altres membres del Govern.
• Resoldre els conflictes d'atribucions entre ministeris.

Això no elimina la responsabilitat pròpia de cada ministre: dirigir i coordinar no equival a substituir automàticament els titulars dels departaments.

2. Composició i organització de l'Executiu

El president proposa al Rei el nomenament i la separació dels vicepresidents i ministres, conforme a l'article 100 de la Constitució. També pot crear, modificar i suprimir, mitjançant reial decret, els departaments ministerials i les secretaries d'Estat, així com aprovar l'estructura orgànica de la Presidència del Govern.

A més, pot proposar al Rei la presidència d'una sessió del Consell de Ministres. En els casos de vacant, absència o malaltia d'un ministre, la suplència s'estableix mitjançant reial decret del president i ha de recaure en un altre membre del Govern. Aquest encàrrec no converteix necessàriament el suplent en titular del ministeri.

3. Relacions amb les Corts i els ciutadans

• Qüestió de confiança: pot plantejar-la davant del Congrés, prèvia deliberació del Consell de Ministres, sobre el seu programa o una declaració de política general. Serveix per comprovar si conserva el suport parlamentari.
• Disolució de les Cambres: pot proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, prèvia deliberació del Consell de Ministres i sota la seva exclusiva responsabilitat. Aquesta facultat té límits constitucionals, entre ells la prohibició de proposar-la mentre es tramita una moció de censura.
• Referèndum consultiu: pot proposar al Rei la seva convocatòria sobre decisions polítiques d'especial transcendència, però necessita autorització prèvia del Congrés.

4. Altres atribucions constitucionals

Li correspon dirigir la política de defensa i exercir respecte de les Forces Armades les funcions previstes en la legislació de defensa nacional. També pot interposar recursos d'inconstitucionalitat, és a dir, impugnar davant del Tribunal Constitucional normes amb rang de llei.

Així mateix, refrenda determinats actes del Rei: la seva signatura els dóna validesa i comporta assumir la responsabilitat corresponent. No tots els actes reals són refrendats pel president; alguns corresponen als ministres competents o al president del Congrés.

5. Límits i exercici en funcions

Les competències del president no s'han de confondre amb les del Govern en conjunt. L'aprovació de projectes de llei o de reials decrets-llei correspon al Consell de Ministres, no al president per decisió individual.

Quan està en funcions, l'article 21 de la Llei del Govern li impedeix proposar la dissolució de les Cambres, plantejar una qüestió de confiança o proposar un referèndum consultiu. A més, l'Executiu ha de limitar-se al despatx ordinari dels assumptes públics, excepte urgència acreditada o raons d'interès general expressament justificades.

En les eleccions generals espanyoles del 23 de juliol de 2023, el PP va obtenir 136 escons, el PSOE va aconseguir 122 i Vox va obtenir 33 al Congrés dels Diputats. El PP va ser el partit més votat dels tres i el que va obtenir més diputats, però no va assolir per si sol la majoria absoluta, situada en 176 escons.

Resultats dels tres partits

• Partit Popular (PP): 136 diputats i el 33,05 % del vot nacional. Va acabar en primera posició, tant per percentatge de vot com per representació parlamentària. Els seus 136 escons el situaven a 40 de la majoria absoluta. Per tant, guanyar les eleccions no li va proporcionar una majoria suficient per assolir per si sol aquest llindar.
• Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE): 122 diputats i el 31,70 % del vot nacional. Va ser el segon partit dels tres consultats. Va quedar a 14 escons del PP i a 54 de la majoria absoluta. La diferència entre ambdós partits en percentatge de vot va ser d'1,35 punts percentuals.
• Vox: 33 diputats i el 12,39 % del vot nacional. Va obtenir una representació inferior a la del PP i el PSOE. La distància respecte al PP va ser de 103 escons i, respecte al PSOE, de 89. En percentatge de vot, va quedar a 20,66 punts del PP i a 19,31 del PSOE.

Aquestes xifres corresponen al Congrés dels Diputats, no al Senat. Poden contrastar-se amb la publicació oficial del BOE, disponible també en la seva versió en PDF, i amb l'especial de resultats de The New York Times.

Què significaven aquestes xifres

La comparació permet distingir dues qüestions: qui va obtenir més suport electoral i quines sumes parlamentàries assolien la majoria absoluta. La primera va tenir una resposta clara: el PP va quedar per davant del PSOE i de Vox. La segona exigia mirar els escons, no només els percentatges de vot.

La suma dels diputats del PP i Vox va ser de 169: 136 més 33. Aquesta xifra quedava a set escons dels 176 necessaris per assolir la majoria absoluta. Per això, els resultats d'aquests dos partits, considerats conjuntament, tampoc arribaven a aquest llindar. Es tracta d'una suma aritmètica dels seus resultats, no d'una valoració sobre possibles acords polítics.

Els tres partits van reunir 291 escons. Dins d'aquest conjunt, el PP tenia 14 diputats més que el PSOE, mentre que ambdós superaven àmpliament els 33 de Vox. Aquesta comparació ajuda a entendre per què una diferència relativament petita en percentatge de vot entre PP i PSOE convivía amb una diferència de catorze representants.

Fonts per consultar el resultat

A més de la publicació oficial, hi ha informació complementària en la cobertura d'Europa Press, l'especial d'EPData i el desglossament territorial d'El País. També poden consultar-se les cobertures de EFE i Euronews, així com els repassos posteriors d'El Periódico de España i El Confidencial.

En definitiva, el resultat essencial va ser PP, 136; PSOE, 122; Vox, 33. El PP va guanyar en vots i escons, però ni els seus diputats per separat ni la suma dels seus escons amb els de Vox assolien la majoria absoluta.