Sostenibilitat de les pensions, rebaixa d’impostos i energia nuclear: el programa econòmic de Vox per al 29N

DEMOCRATA ha tingut accés al programa econòmic de Vox, que inclou una quota zero per als autònoms amb ingressos inferiors a l’SMI, la derogació de la legislació laboral de Sánchez i l’eliminació del calendari de tancament de les centrals nuclears

EuropaPress 7809043 presidente vox santiago abascal diputado vox jose maria figaredo conversan

EuropaPress 7809043 presidente vox santiago abascal diputado vox jose maria figaredo conversan

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 11 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE26,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Les cartes ja gairebé estan sobre la taula. Aquesta nit comença la campanya i els partits podran demanar el vot obertament. Tot i que Vox celebrarà demà l’acte de 'tancament' a la Plaza Colón de Madrid, serà aquest vespre quan en donin a conèixer el seu programa electoral.

No obstant això, DEMÓCRATA ha tingut accés al capítol sobre economia, energia i indústria. El partit de Santiago Abascal aposta per la rebaixa d’impostos, la derogació de la política laboral del Govern de coalició, i la continuïtat de les centrals nuclears. Vox també proposa una quota zero per als autònoms que ingressin menys del salari mínim interprofessional (SMI), reduir l’IRPF en funció del nombre de fills i aprovar un pla nacional de reindustrialització.

El document, que recull les principals línies econòmiques de la formació per al 29N, inclou, a més, una revisió de la fiscalitat energètica, l’eliminació de restriccions vinculades al Pacte Verd Europeu i mesures per garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions. Entre els seus compromisos també hi figuren una fiscalitat mínima per a les zones en risc de despoblament i la recuperació d’un pla nuclear nacional que contempli la construcció de noves centrals.

Rebaixa de l’IRPF i de l’IVA i quota zero per als autònoms

Una de les principals propostes de Vox és dur a terme una reforma fiscal que redueixi els impostos sobre les famílies, els treballadors i les empreses. En el cas de l’IRPF, el partit proposa simplificar el tribut i rebaixar el tipus aplicable a cada contribuent o família en funció del nombre de fills, tot i que el document no concreta els nous trams ni els percentatges de reducció.

També preveu disminuir tant el tipus general com el reduït de l’IVA, donant prioritat als productes essencials i de primera necessitat. A aquestes mesures s’hi suma una rebaixa de l’Impost de Societats per afavorir el creixement de les empreses i la creació d’ocupació.

Per als treballadors autònoms, Vox planteja eliminar les cotitzacions de qui tingui ingressos inferiors a l’SMI. Un cop superat aquest llindar, proposa establir una quota progressiva a partir de 50 euros, que augmentaria en funció dels ingressos.

Pensions

En matèria de pensions, el programa de Vox defensa garantir "la sostenibilitat del sistema" mitjançant el creixement econòmic, la creació d’ocupació i la millora dels salaris. Els d’Abascal consideren que una economia més productiva permetrà finançar les pensions i millorar els serveis públics.

Un altre dels punts al·ludeix a impulsar mesures de suport a les famílies, fomentar la natalitat i ampliar les ajudes a la criança, amb l’objectiu de revertir l’envelliment demogràfic i la davallada dels naixements a Espanya.

Legislació laboral

D’altra banda, i en línia amb el discurs que han mantingut durant tota la precampanya, el programa recull la derogació de les polítiques del «sanchsimo» en matèria labroal.

El partit d’extrema dreta atribueix a aquestes normes un empitjorament de la precarietat laboral i considera que han desincentivat la contractació. En el document al qual ha tingut accés aquest mitjà, acusa l’Executiu d’haver «maquillat les xifres de temporalitat» i de afavorir el «duopoli sindical».

Davant d’aquesta situació, la formació defensa «impulsar l’ocupació estable i els salaris dignes», especialment entre els joves, per facilitar la seva emancipació i la formació de famílies.

Fi del tancament nuclear

En l’àmbit energètic, destaca la proposta de derogar el calendari de tancament de les centrals nuclears espanyoles i garantir la continuïtat de les instal·lacions actualment operatives.

En aquest sentit, Vox també defensa un pla nuclear nacional que inclogui estudis per construir noves centrals. Segons el text, aquells projectes que resultin viables s’executarien «com més aviat millor».

En el capítol energètic, també defensen una rebaixa dels impostos sobre l’electricitat per a famílies, empreses i indústries, així com mesures per acabar amb la doble imposició energètica.

Eliminar el topall regulador a la inversió en xarxes elèctriques i agilitar les autoritzacions per construir línies, subestacions i punts de connexió, figura també en el programa electoral.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins tràmits parlamentaris serien necessaris per aprovar les reformes fiscals proposades per Vox?

Per aprovar reformes fiscals com les plantejades per Vox, la via habitual seria una llei ordinària, amb intervenció del Congrés i del Senat. No s'exigeix majoria absoluta simplement per modificar impostos: normalment n'hi ha prou amb la majoria simple, és a dir, més vots a favor que en contra. El recorregut dependria de qui presentés el text i del seu contingut; el següent explica el procediment, sense atribuir a Vox mesures concretes.

1. Presentar una iniciativa legislativa

Hi hauria dues vies principals:

  • Proposició de llei: el grup parlamentari podria presentar-la amb la signatura del seu portaveu, acompanyada d'una exposició de motius i del text articulat.
  • Projecte de llei: si el Govern assumís la reforma, aprovaria el projecte i el remetaria al Congrés amb els antecedents necessaris.

La diferència importa: una proposició necessita superar la presa en consideració, la votació en què el Congrés decideix si comença a tramitar-la. Els projectes governamentals no passen per aquest filtre inicial.

2. Superar l'examen pressupostari

La Mesa publicaria la proposició i l'enviaria al Govern. Segons l'article 126 del Reglament del Congrés, aquest pot manifestar el seu criteri i la seva conformitat o disconformitat quan impliqui augmentar crèdits o disminuir ingressos pressupostaris.

És un punt especialment rellevant per a una rebaixa fiscal: a més d'aconseguir suports parlamentaris, caldria atendre aquesta exigència pressupostària. Transcorreguts trenta dies sense negativa expressa del Govern, la proposició quedaria en condicions d'incloure's en l'ordre del dia per a la seva presa en consideració.

3. Tramitar i aprovar el text al Congrés

Si el Congrés acceptés tramitar la proposició, començaria el procediment legislatiu comú:

  • Esmenes: els diputats i grups podrien proposar canvis, supressions o afegits. Per als projectes, el termini inicial és de quinze dies hàbils, susceptible d'ampliació.
  • Ponència: un grup d'integrants de la comissió estudiaria el text i les esmenes i elaboraria un informe.
  • Comissió: debatria els articles, votaria les modificacions i aprovaria un dictamen.
  • Aprovació: correspondria al Ple, llevat que la comissió actués amb competència legislativa plena, quan fos possible.

La regla seria la majoria simple, amb assistència de la majoria dels membres. Una llei orgànica exigiria majoria absoluta en una votació final de conjunt, però modificar ordinàriament tipus, bases o deduccions no converteix una reforma fiscal en orgànica.

4. Passar pel Senat

El Senat podria aprovar el text sense canvis, introduir esmenes o vetar-lo. Disposaria normalment de dos mesos; en tramitació urgent, de vint dies naturals.

  • Si no hi hagués canvis, conclouria la fase parlamentària.
  • Si hi hagués esmenes, el Congrés decidiria quines accepta per majoria simple.
  • Si hi hagués veto, el Congrés podria aixecar-lo immediatament per majoria absoluta o, transcorreguts dos mesos, per majoria simple.

Després arribarien la sanció, promulgació i publicació. L'aplicació dependria de l'entrada en vigor prevista a la llei.

5. L'alternativa del decret llei

Només el Govern podria aprovar-lo, justificat per una extraordinària i urgent necessitat. El Congrés hauria de decidir la seva convalidació —mantenir-lo vigent— o derogació en trenta dies. També podria acordar tramitar-lo posteriorment com a projecte de llei urgent, permetent esmenes i intervenció del Senat.

No és un drecera il·limitada: la STC 73/2017 recorda que no pot alterar substancialment el deure constitucional de contribuir. Per tant, per a una reforma fiscal àmplia, la via ordinària ofereix el canal normal de debat i aprovació; l'urgència no elimina els límits constitucionals.

Quines són les competències del president de Vox, Santiago Abascal, dins del seu partit i quina trajectòria política ha tingut?

Santiago Abascal és president de Vox des de setembre de 2014 i exerceix el seu principal lideratge polític i representació pública. La seva trajectòria va començar al Partit Popular del País Basc, va continuar amb responsabilitats a l'Administració madrilenya i va desembocar en la fundació de Vox i la seva arribada al Congrés el 2019. Per entendre les seves competències convé distingir entre les seves funcions presidencials i les decisions que corresponen als òrgans col·lectius del partit.

Les seves competències dins de Vox

La presidència comprèn la representació política del partit, la direcció de la seva estratègia general i la coordinació de la seva actuació. Abascal encapçala la direcció nacional i desenvolupa un paper central a les campanyes, les relacions amb altres formacions i les negociacions polítiques. No obstant això, la descripció estatutària localitzada no permet atribuir-li, sense matisos, totes les facultats de nomenament o decisió interna.

  • Direcció política: orienta l'estratègia nacional i coordina les prioritats electorals i parlamentàries de la formació.
  • Representació: actua com a principal interlocutor públic de Vox davant institucions, partits i organitzacions.
  • Òrgans nacionals: encapçala el Comitè Executiu Nacional i presideix reunions del Comitè d'Acció Política. Aquest últim intervé en decisions estratègiques, com les negociacions per formar governs.
  • Organització i execució: impulsa decisions i encomana responsabilitats, dins de les atribucions presidencials i dels acords dels òrgans competents.

Un exemple d'aquesta capacitat de direcció va ser la decisió de detenir les converses per governar a Extremadura, comunicada després de presidir el Comitè d'Acció Política al gener de 2026 (Demócrata, 19 de gener).

No concentra formalment totes les funcions. La Secretaria General és un càrrec diferent: al maig de 2025, Ignacio Garriga va proposar nomenar Montserrat Lluís secretaria general adjunta i el Comitè Executiu Nacional va ratificar la proposta. És un exemple de decisions que requereixen la intervenció d'altres responsables i òrgans (comunicat de Vox).

El seu lideratge va ser renovat a l'Assemblea de 2024 per quatre anys, amb més del 90 % de suport. Aquest mandat no elimina la seva subjecció a les normes internes ni converteix les competències col·lectives en facultats personals (Demócrata, renovació i Executiva).

La seva trajectòria política

  • 1994-2013: etapa al PP. Es va afiliar el 1994 i va desenvolupar la seva carrera inicial al País Basc. Va presidir Noves Generacions del PP basc entre 2000 i 2005 i va pertànyer a òrgans de direcció del partit.
  • 1999-2009: càrrecs electes. Va ser regidor de Llodio entre 1999 i 2007, membre de les Juntes Generals d'Àlaba entre 2003 i 2004 i parlamentari basc en dos períodes compresos entre 2004 i 2009.
  • 2006-2013: fundacions i gestió pública. Va impulsar i presidir DENAES, la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola. Va dirigir l'Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de Madrid entre 2010 i 2012 i després va ser gerent de la Fundació per al Mecenatge i el Patrocini Social.
  • 2013-2014: ruptura i creació de Vox. Va abandonar el PP al novembre de 2013 per discrepàncies amb la seva direcció. Va participar en la creació de Vox i va ser elegit president el 20 de setembre de 2014.
  • Des de 2019: Congrés. Ha representat Madrid durant les legislatures XIII, XIV i XV. És vocal de la Diputació Permanent des de novembre de 2023.
  • Des de 2024: àmbit europeu. Presideix Patriotas.eu, una responsabilitat diferent de la presidència del grup parlamentari europeu.

Aquests fets estan recollits en el seu perfil a Demócrata i en la semblança de RTVE. En conjunt, el seu recorregut combina càrrecs municipals, forals i autonòmics, gestió pública i direcció partidària nacional.

Quins requisits legals s'han de complir a Espanya per construir noves centrals nuclears?

Per construir una nova central nuclear a Espanya es necessiten autoritzacions estatals successives, avaluació ambiental i permisos territorials i sectorials. El promotor ha de demostrar la seguretat de l'emplaçament i del disseny, disposar de recursos suficients i preveure la gestió de residus i el desmantellament. L'autorització de construcció, per si sola, no permet carregar combustible ni operar el reactor.

1. Marc jurídic i autoritats competents

La base és la Llei 25/1964, sobre energia nuclear, especialment el seu article 28. El procediment es desenvolupa actualment en el Reial Decret 1217/2024, que va substituir el reglament de 1999. Les autoritzacions principals corresponen al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, amb intervenció del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i audiència a les comunitats autònomes afectades.

L'informe del CSN és obligatori i la decisió ministerial no pot substituir la comprovació tècnica de seguretat. També s'han de complir el Reglament de seguretat nuclear, la normativa de protecció radiològica i física i les instruccions vinculants del CSN.

2. Autorització prèvia o d'emplaçament

Aquesta autorització reconeix l'objectiu del projecte i la idoneïtat del lloc. Permet sol·licitar l'autorització de construcció i iniciar només les infraestructures preliminars expressament autoritzades: no permet construir encara la central completa.

La sol·licitud ha de justificar les necessitats que es pretenen cobrir i l'elecció de l'emplaçament. Ha de descriure la tecnologia, els subministraments, els residus previstos, les emissions i vessaments radioactius i el futur desmantellament. L'avaluació ha de considerar les característiques de l'entorn i els riscos que puguin afectar la seguretat.

3. Avaluació ambiental i participació pública

Una nova central ha de superar una avaluació d'impacte ambiental ordinària, conforme a la Llei 21/2013. El procediment inclou estudi d'impacte ambiental, informació pública i consultes a administracions afectades i persones interessades.

El reglament nuclear integra aquests tràmits en l'autorització prèvia. Les al·legacions s'han de valorar i poden exigir canvis; si aquests generen efectes ambientals significatius diferents, cal repetir la informació pública i les consultes. La declaració d'impacte ambiental no substitueix l'autorització nuclear. A més, durant la construcció ha de funcionar un comitè local d'informació, amb reunions obertes al públic.

4. Autorització de construcció

Per començar la construcció, l'article 22 del reglament exigeix documentació tècnica i econòmica que inclou:

  • Projecte general i d'execució, especificacions, plànols i calendari.
  • Programa d'adquisició d'equips, col·laboració tècnica i estudi econòmic actualitzat.
  • Estudi preliminar de seguretat, amb anàlisi d'accidents i les seves conseqüències, organització i garantia de qualitat.
  • Avaluació preliminar de riscos, estudi de l'impacte radiològic i vigilància ambiental preoperacional.
  • Plans preliminars de gestió de residus i combustible gastat, desmantellament i gestió de vida.
  • Altres concessions i autoritzacions administratives, o acreditació d'haver-les sol·licitat correctament.

5. Permisos complementaris i posada en servei

També s'han d'obtenir els permisos urbanístics i territorials aplicables, les concessions d'aigua i autoritzacions de vessament i els permisos corresponents a les infraestructures elèctriques. L'autorització nuclear no elimina aquestes obligacions.

Durant la construcció són obligatòries les proves prenuclears d'equips i sistemes de seguretat. Els seus resultats s'han de presentar al Ministeri i al CSN abans d'obtenir l'autorització d'explotació, inicialment provisional fins a completar satisfactòriament les proves nuclears.

Per operar es requereixen, entre altres documents, estudi de seguretat, pla d'emergència interior, protecció radiològica i plans actualitzats de residus i desmantellament. El titular d'explotació ha de ser una persona jurídica dedicada exclusivament a gestionar centrals nuclears, amb mitjans materials, financers i humans suficients; supervisors i operadors necessiten llicència del CSN.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina mesura proposa Vox per als autònoms que ingressin menys del salari mínim interprofessional?

Pregunta" 1 de 3

Què proposa el programa de Vox respecte a l'energia nuclear?

Pregunta" 2 de 3

Com planteja Vox garantir la sostenibilitat del sistema públic de pensions?

Pregunta" 3 de 3