CEOE continua sense notícies de Fátima Báñez després de l'accident del tren Iryo

La CEOE continua sense notícies de Fátima Báñez després de l’accident del tren Iryo a Toledo, mentre creix la preocupació pel seu parador.

fotonoticia 20261029090841 1920

fotonoticia 20261029090841 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

1 minut

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Sumar6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) continua "sense notícies" de la presidenta de la seva Fundació, l’exministra Fátima Báñez, que viatjava en un dels trens implicats en el sinistre ferroviari registrat a primera hora d’ahir a la província de Toledo.

"Seguim sense notícies de Fátima Báñez, presidenta de la Fundació CEOE, que viatjava ahir en un dels trens accidentats. Compartim l’angoixa de les famílies que viuen aquesta terrible incertesa i els traslladem tot el nostre ànim i suport", ha subratllat la patronal aquest dijous a les seves xarxes socials.

L’exministra ocupava un dels seients de l’Iryo contra el qual va colisionar ahir un tren AVE de Renfe entre Los Yébenes i Urda (Toledo). Els dos trens, que havien sortit de Madrid, es dirigien a Sevilla, on Báñez havia de participar en un acte empresarial de la patronal andalusa.

Báñez està al capdavant de la Fundació CEOE des de juliol de 2020, càrrec al qual va arribar gairebé dos anys després de deixar el Ministeri d’Ocupació.

Nascuda a Huelva el 1967, Báñez va ser ministra d’Ocupació i Seguretat Social des de desembre de 2011 fins al juny de 2018, durant el Govern presidit per Mariano Rajoy.

Va ser la responsable d’impulsar la reforma laboral aprovada pel PP el 2012, durament criticada per les organitzacions sindicals i contra la qual es va convocar una vaga general amb l’objectiu de forçar-ne la derogació.

L’exministra va abandonar la política el març de 2019 amb la intenció de fer el salt al sector privat, on actualment és consellera independent a Rovi i consellera externa d’Iberdrola Energía Internacional.