El ministre per la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha reiterat aquest dijous la seva intenció que el reial decret dels centres de dades quedi aprovat "en breu" i "abans de les eleccions" generals del 29 de novembre, de manera que Espanya enviï "un missatge al món" en defensa de la sostenibilitat, la sobirania i el lideratge europeu en aquest àmbit.
López ha subratllat que el calendari de l'Executiu és "compatible" amb l'adelantament electoral, que el text tindrà en compte les "moltíssimes" al·legacions rebudes i que el país ha de situar-se "en el costat correcte de la història" i arribar "a temps".
Segons ha explicat, "la voluntat del Govern és treure endavant aquest decret" després del període d'informació pública, en el qual s'han registrat "moltíssimes al·legacions que cal tenir en compte" i mentre continua la negociació interna entre ministeris per "fixar una posició comuna", un cop "atendides" aquestes aportacions.
Després d'intervenir en l'acte de clausura del "IV Consell Assessor Internacional de la Intel·ligència Artificial", celebrat a la seu del seu Ministeri, el titular de Transformació Digital ha recalcat: "A mi em sembla molt important que Espanya li mani una senyal al món per defensar la sostenibilitat, per defensar la sobirania. No seria la primera vegada que Espanya ha escollit abans que Europa".
En la seva opinió, "es tracta d'estar en el costat correcte de la història" i "és molt més important regular a temps" per evitar "un problema", com ha ocorregut en altres països. "La voluntat del Govern continua intacta, estem treballant en aquest decret i espero que puguem aprovar-lo en breu", ha insistit.
López ha afegit que "vam a intentar aprovar aquest reial decret abans de les eleccions, però crec que és un pas molt important. I a més, insisteixo, una vegada més Espanya estarà llançant un missatge al món que es pot fer alguna cosa amb sentit comú, regulat, que ens beneficiï a tots. Crec que és molt important el debat de l'energia, els centres de dades, la sobirania".
Front a les crítiques, ha defensat que "en realitat estem tots molt més a prop d'un consens del que sembla, més enllà de quatre o cinc veus interessades".
Respecte a la intel·ligència artificial, el ministre ha apuntat que es tracta de la tecnologia "més poderosa" coneguda fins ara, amb usos "meravellosos" en àmbits com la medicina, la investigació o els serveis públics, però també amb riscos "molt grans, proporcionals al poder de la tecnologia".
Davant d'aquest escenari, ha assenyalat que "la resposta d'aquest grup i la resposta d'aquest Govern és que cal governar, cal regular, cal fer alguna cosa que ens permeti aprofitar aquestes possibilitats, però també regular i eliminar els riscos o minimitzar-los", i ha qualificat de "tramposes" a "les veus que diuen que la regulació és incompatible amb la innovació, perquè no és veritat".
El projecte de reial decret que impulsa l'Executiu fixa requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental, resiliència i sobirania digital per als centres de dades i contempla, entre altres mesures, que aquestes infraestructures respalden amb nova generació renovable almenys el 80% del seu consum elèctric en cada hora de funcionament.
Objectiu d'aprovar el reial decret abans del 29N
El Govern pretén elevar la norma al Consell de Ministres en les properes dates mitjançant tramitació urgent, amb la meta que pugui publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) abans de la convocatòria electoral del 29 de novembre.
En optar per aquesta via i prescindir del tràmit parlamentari, l'aprovació del reial decret només necessita l'informe favorable de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i del Consell d'Estat.
En aquest context, el dictamen de la CNMC ja hauria estat recolzat per l'organisme que presideix Juan José Ganuza després del seu pas pel ple la setmana passada, segons ha avançat "El País".
Un cop incorporat aquest informe a l'expedient, l'Executiu remetrà el text al Consell d'Estat per a la seva avaluació jurídica. El contingut continua en revisió després d'una consulta pública que va rebre més de 600 aportacions, per la qual cosa encara podria experimentar canvis abans de la seva aprovació definitiva.
Manifest sobre la intel·ligència artificial
Per altra banda, Óscar López ha agraït la "col·laboració desinteressada" amb l'Executiu d'un grup d'experts, a qui ha definit com "els millors pensadors de la IA", que aquest dijous han entregat un manifest sobre intel·ligència artificial "que parla precisament de tots els punts que estan en discussió ara mateix".
"Aquestes idees seran lleis, seran normes, seran drets que garanteixi aquest Govern", ha afirmat el ministre, que ha defensat una "IA humanista" i ha reivindicat el paper del Govern de Pedro Sánchez per convertir-se "en un referent i en un pioner en tot el que té a veure amb la regulació de la intel·ligència artificial", incloent la recerca de la seva sostenibilitat i sobirania i la protecció dels menors.
El president del Consell Assessor, Manuel Castells, ha posat en valor la independència i llibertat amb què han treballat els especialistes —entre ells, ell mateix— i ha explicat que l'objectiu és "elaborar una visió estratègica de la IA, anant més enllà d'utopies i distopies" i fixar principis per a la coevolució entre aquesta tecnologia i les persones, "a servei de les quals ha d'estar la IA".
En relació amb el debat sobre si la IA podria acabar amb els humans o actuar pel seu compte, Castells ha assenyalat "taxativament" que "no hi ha cap evidència empírica contrastada científicament que la intel·ligència artificial per si mateixa, amb voluntat pròpia, hagi pres cap decisió seriosa".
A parer seu, el que pot haver ocorregut en certs episodis és que, en les instruccions donades als sistemes, se'ls demani que utilitzin "tots els recursos" per resoldre un problema i "no es posen límits".