De 1979 a 2023: els decrets que han passat per la Diputació Permanent en període electoral

Per als nous decrets‑llei d'habitatge aprovats de nou pel Govern el 6 d'octubre de 2026, el tràmit clau que falta és la seva convalidació o derogació per la Diputació Permanent del Congrés dins del termini màxim de 30 dies des de la seva promulgació. A partir d'aquí, només si es convaliden, podrà obrir-se eventualment una tramitació com a projecte de llei amb el recorregut parlamentari complet.

1. Pas immediat: convalidació a la Diputació Permanent

Segons l'article 86 de la Constitució i l'article 151 del Reglament del Congrés, tot reial decret‑llei:

• Ha de sotmetre's a debat i votació per decidir la seva convalidació o derogació en un termini màxim de 30 dies des de la seva promulgació.
• Aquest control correspon, amb caràcter general, al Ple del Congrés, però quan les Corts estan dissoltes, la competència passa a la Diputació Permanent.

Després de la dissolució de les Corts per la convocatòria d'eleccions del 29 de novembre, la premsa i les notes oficials coincideixen que el Govern vol que siguin aquests nous decrets d'habitatge els que es sotmetin a la Diputació Permanent, reproduint en aquest òrgan el debat que abans es va plantejar al Ple. En aquesta sessió:

• Un membre del Govern exposarà les raons d'urgència i necessitat del decret‑llei.
• Intervindran els grups parlamentaris en un debat similar a un de totalitat.
• Es votarà cada decret per separat, decidint-se per majoria simple dels presents (més sí que no).

Aquest és, a dia d'avui, el tràmit realment pendent i imprescindible: sense convalidació, el decret‑llei decau i queda derogat, com ja va passar amb els textos anteriors votats pel Ple.

2. Escenari A: que la Diputació Permanent els convalidi

Si la Diputació Permanent convalida els nous decrets‑llei d'habitatge:

• El contingut del decret queda ferm com a norma amb rang de llei, sense necessitat de més passos per a la seva vigència.
• En aquest mateix moment, segons l'article 151 del Reglament, la Presidència ha de preguntar si algun grup desitja que el text es tramit com a projecte de llei.

Si almenys un grup ho demana i la majoria de la Diputació Permanent (actuant amb les facultats del Ple durant la dissolució) ho acorda, s'obre una segona fase: la tramitació com a projecte de llei pel procediment d'urgència. En aquest cas, els passos que restarien serien, en essència, els del Títol V del Reglament del Congrés:

• Remissió a la comissió competent (normalment, Habitatge/Agenda Urbana o la que es determini).
• Obertura de termini d'esmenes a l'articulat per part dels grups.
• Ponència que estudia el text i les esmenes i elabora un informe.
• Debat i votació de l'informe a la Comissió, amb possibilitat d'introduir canvis.
• Debat i votació final al Ple del Congrés (o, si s'hi atribueix, aprovació definitiva a comissió amb competència legislativa plena).
• Enviament al Senat, que pot aprovar, esmenar o vetar el text.
• Revisió pel Congrés de les esmenes o del possible veto del Senat (levantament del veto per majoria absoluta o per majoria simple transcorreguts dos mesos).
• Finalment, sanció i promulgació pel Rei i publicació al BOE com a llei ordinària.

Aquesta segona fase no és automàtica: exigeix, primer, que hi hagi convalidació i, després, que la Cambra (en aquest moment, la seva Diputació Permanent) decideixi expressament obrir la via del projecte de llei.

3. Escenari B: que la Diputació Permanent els derogui

Si, per contra, la Diputació Permanent no convalida algun dels decrets:

• Aquest decret‑llei queda derogat, perdent la seva vigència des d'aquest moment.
• No hi ha tràmits parlamentaris addicionals sobre aquest text: ni pas per comissió, ni tramitació com a projecte de llei.
• Les úniques vies per recuperar mesures similars serien que el Govern aprovi un nou decret‑llei o enviï un projecte de llei ordinari, o que un grup registri una proposició de llei.

4. Resum operatiu

En la situació actual, per tant, el que realment resta per a l’“aprovació definitiva” dels nous decrets d’habitatge és:

• El seu debat i votació de convalidació a la Diputació Permanent dins del termini de 30 dies.
• I, només si es convaliden, la eventual decisió d'obrir una tramitació com a projecte de llei, amb tot el recorregut legislatiu (esmenes, comissió, Ple, Senat i aprovació final).

Sense aquesta convalidació prèvia, el procediment acaba i no queda ja cap tràmit parlamentari pendent sobre aquests decrets concrets.

La Diputació Permanent del Congrés és l’òrgan que garanteix la continuïtat dels poders de la Cambra quan el Ple no pot reunir-se. Les seves funcions i competències vénen regulades fonamentalment als articles 56 a 59 del Reglament del Congrés, complementats per les remissions que aquest fa a la Constitució.

1. Què és i per a què serveix

Segons l’article 56, la Diputació Permanent està presidida per la Presidència del Congrés i formada per un mínim de 21 membres, que representen els grups parlamentaris en proporció a la seva importància numèrica. Cada grup designa els seus membres titulars i suplents, i la pròpia Diputació tria entre els seus components dues Vicepresidències i dues Secretaries, seguint un sistema anàleg al de la Mesa del Congrés.

La seva funció general es defineix a l’article 57: li correspon “vetllar pels poders de la Cambra quan aquesta no estigui reunida”. És a dir, actua com a òrgan de continuïtat institucional, evitant que el Congrés quedi sense capacitat de reacció davant determinades decisions del Govern o situacions excepcionals quan el Ple no pot exercir les seves competències.

2. Situacions en què actua

El Reglament distingeix expressament dos grans escenaris d’actuació:

• Dissolució o expiració del mandat del Congrés. En aquests casos, mentre no es constitueixi la nova Cambra, la Diputació Permanent assumeix determinades facultats constitucionals que correspondrien al Ple (art. 57.1).
• Lapsos de temps entre períodes de sessions. Quan el Congrés no està en període ordinari, la Diputació Permanent pot exercir la iniciativa prevista a l’article 73.2 de la Constitució per promoure la convocatòria de sessions extraordinàries (art. 57.2).

A més, l’article 56.4 estableix que la Diputació Permanent és convocada per la Presidència, bé per iniciativa pròpia, bé a petició de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part dels seus membres, cosa que reflecteix que és un òrgan operatiu i convocable a instància de minories significatives.

3. Potestats sobre els reials decrets-llei

El Reglament remet expressament a l’article 86 de la Constitució. En cas de dissolució o expiració del mandat del Congrés, la Diputació Permanent:

• Assumeix totes les facultats que l’article 86 CE atribueix al Congrés respecte dels reials decrets-llei (art. 57.1.a). Això inclou, d’acord amb la Constitució, la decisió de convalidar o derogar el decret-llei dictat pel Govern.
• A més, quan així ho permeti la normativa aplicable, pot adoptar l’acord que el decret-llei es tramiti posteriorment com a projecte de llei, seguint ja el procediment legislatiu ordinari un cop constituït el Congrés.

D’aquesta manera, encara que el Parlament estigui dissolt, el control polític-jurídic sobre l’ús del decret-llei continua existint a través de la Diputació Permanent.

4. Estats d’alarma, excepció i setge

L’article 57.1.b del Reglament disposa que, igualment en cas de dissolució o expiració del mandat, la Diputació Permanent:

“Exercirà les competències que respecte dels estats d’alarma, excepció i setge atribueix a la Cambra l’article 116 de la Constitució”.

Això suposa que, quan el Congrés no està constituït, la Diputació Permanent assumeix el paper de control i autorització parlamentària sobre la declaració, pròrroga i condicions d’aquests estats excepcionals, en els termes previstos constitucionalment, de manera que es manté un contrapes parlamentari davant les decisions del Govern en situacions de crisi.

5. Altres funcions de control i de convocatòria

A més de les funcions específiques lligades a decrets-llei i estats excepcionals, el Reglament li atribueix altres competències rellevants:

• Exercir la iniciativa de convocatòria de sessions extraordinàries del Congrés fora dels períodes ordinaris de sessions, en virtut de l’article 73.2 CE (art. 57.2).
• Funcionament anàleg al Ple: l’article 58 estableix que a les sessions de la Diputació Permanent i al seu funcionament s’aplica el previst per al Ple al Reglament. Això implica que pot debatre, votar i adoptar acords seguint les mateixes regles de funcionament intern.
• Rendició de comptes al Ple: després de la celebració d’eleccions generals, la Diputació Permanent ha de donar compte al Ple, un cop constituït, dels assumptes que hagi tractat i les decisions que hagi adoptat (art. 59). S’assegura així el control posterior per part de la nova Cambra.

6. Límits davant el Ple ordinari

Tot i que la Diputació Permanent actua en nom de la Cambra quan aquesta no està reunida o està dissolta, les seves competències són taxades:

• No substitueix el Ple com a òrgan legislatiu ordinari: només assumeix les facultats expressament vinculades a decrets-llei i a estats excepcionals en els casos previstos, i la iniciativa de convocar sessions extraordinàries.
• Està sotmesa a control polític posterior: les decisions que adopta han de ser posades en coneixement del nou Ple, que conserva la capacitat de valorar políticament l’actuació de la Diputació Permanent.
• La seva composició reprodueix proporcionalment la del Congrés, cosa que reforça el seu caràcter d’òrgan de continuïtat, però no autònom: actua sempre en el marc de la Constitució i del Reglament, sense poder ampliar per si mateixa el seu àmbit competencial.

En suma, la Diputació Permanent és un òrgan de garantia i continuïtat del poder parlamentari, amb funcions de control especialment intenses sobre l’ús de decrets-llei i els estats excepcionals, però clarament limitada davant el Ple ordinari del Congrés.

Un reial decret-llei que vagi a ser convalidat per la Diputació Permanent del Congrés ha de complir, en essència, els mateixos requisits constitucionals que quan la convalidació la realitza el Ple. La Diputació no afegeix exigències materials pròpies: actua com a «substitut funcional» del Congrés en els supòsits previstos a la Constitució i al Reglament, però sotmesa als mateixos límits de l’article 86 CE i a les regles generals d’adopció d’acords parlamentaris.

1. Requisits materials de l’article 86 CE

L’article 86.1 de la Constitució exigeix, per a tot reial decret-llei (també els que controla la Diputació Permanent):

• Pressupost habilitant d’«extraordinària i urgent necessitat». Ha d’existir una situació concreta, d’urgència real, que justifiqui l’adopció immediata de mesures amb rang de llei sense esperar la tramitació ordinària. El Tribunal Constitucional exigeix que el Govern:
  • Expliqui de forma expressa la necessitat i urgència a l’exposició de motius i en el debat de convalidació.
  • Justifiqui que hi ha una connexió de sentit entre aquesta situació i les mesures adoptades.
• Límits materials. El decret-llei no pot afectar a:
  • Les institucions bàsiques de l’Estat.
  • Els drets, deures i llibertats del Títol I de la Constitució.
  • El règim de les Comunitats Autònomes.
  • El règim electoral general.

  Si el contingut invadeix aquests àmbits, el decret-llei és inconstitucional, amb independència que sigui convalidat pel Ple o per la Diputació Permanent.

2. Requisits formals i de procediment

Abans d’arribar a la Diputació Permanent, el reial decret-llei ha de néixer vàlidament:

• Ha de ser aprobat pel Consell de Ministres (Llei 50/1997, del Govern, atribueix a aquest òrgan l’aprovació dels reials decrets-llei).
• Ha de ser promulgat per la Capitania de l’Estat i publicat al BOE, moment a partir del qual entra en vigor.

Un cop dictat, l’article 86.2 CE imposa que el decret-llei sigui sotmès a debat i votació al Congrés en el termini màxim de 30 dies següents a la seva promulgació, per decidir sobre la seva convalidació o derogació.

3. Paper específic de la Diputació Permanent

Quan el Congrés està dissolt o ha expirat el seu mandat, l’article 78 CE i el Reglament del Congrés atribueixen a la Diputació Permanent:

• Assumir totes les facultats que en relació amb els decrets-llei corresponen al Congrés (inclosa la convalidació o derogació dins del termini de 30 dies).
• Vetllar pels poders de la Cambra i, un cop constituït el nou Congrés, donar compte al Ple dels assumptes tractats i de les decisions adoptades.

El Reglament disposa a més que a les sessions de la Diputació Permanent s’aplica el que s’estableix per al Ple, de manera que:

• La Presidenta del Congrés convoca la sessió de la Diputació Permanent per al debat de convalidació.
• S’hi celebra un debat complet sobre el reial decret-llei (amb intervenció del Govern i dels grups) i, a continuació, es sotmet a votació de convalidació o derogació.
• La decisió s’adopta per majoria simple dels membres presents, respectant els quòrum generals de l’article 79 CE.

4. Efectes de la convalidació per la Diputació Permanent

Si la Diputació Permanent convalida el reial decret-llei dins del termini constitucional:

• La norma d’urgència manté la seva vigència amb rang de llei.
• La convalidació és definitiva des del punt de vista de la validesa de la norma: el nou Ple no ha de «ratificar» la convalidació.
• El nou Congrés, un cop constituït, pot:
  • Acordar la tramitació del decret-llei com a projecte de llei per introduir esmenes (art. 86.3 CE), o
  • Impulsar una llei posterior que el modifiqui o derogui.

Si, per contra, la Diputació Permanent deroga el reial decret-llei, aquest perd la seva vigència des de la publicació de l’acord de derogació, sense perjudici dels efectes produïts durant el temps que va estar en vigor, que s’han de resoldre conforme als criteris generals que ha anat fixant el Tribunal Constitucional.

5. Síntesi

• La Diputació Permanent no té un «règim propi» de decrets-llei: aplica els mateixos requisits constitucionals (extraordinària i urgent necessitat, límits materials de l’art. 86 CE) que el Ple.
• Només entra en joc quan el Congrés no està reunit per dissolució o expiració del mandat i garanteix que el control parlamentari de la legislació d’urgència no s’interromp ni tan sols en períodes electorals.
• Ha de respectar el termini de 30 dies, celebrar un debat i adoptar una decisió per majoria simple sobre la convalidació o derogació del decret-llei.