El negoci dels complements alimentaris a Espanya va registrar entre 2020 i 2024 un creixement del 36,8%, fins a arribar a una facturació acumulada en tota la cadena de valor de 4.223 milions d’euros, segons un informe elaborat per l’Asociación Española de Complementos Alimenticios (Afepadi) i el Consejo General de Economistas de España (CGE).
L’estudi, presentat aquest divendres a la seu del CGE en el marc de la Jornada de Afepadi 2026, forma part de l’Observatorio de Complementos Alimenticios d’Afepadi. L’anàlisi pren com a base un perímetre de 254 companyies, i el 2024 és l’últim exercici amb informació homogènia inclosa en el treball.
En aquest mateix període, l’ocupació vinculada al sector es va elevar un 15,2%, fins a arribar als 11.437 llocs de treball. El valor afegit brut (VAB) també va avançar, amb un increment del 28,2%, fins als 1.093 milions d’euros. Tot això en un entorn en què les quatre companyies amb més volum de negoci a penes reuneixen menys d’una cinquena part de l’activitat total, cosa que l’informe qualifica com una concentració empresarial «moderada».
En el pla exterior, Espanya es va situar el 2023 com el onzè major exportador mundial de complements alimentaris, millorant la posició que ocupava el 2013, quan era al lloc 15. Aquest salt s’explica perquè, entre 2013 i 2023, les vendes a l’exterior espanyoles de la categoria aranzelària presa com a referència es van incrementar un 127,3%, davant el 76,9% del comerç mundial d’aquella mateixa categoria.
Distribució i fabricació en la cadena de valor
L’informe distingeix quatre baules en la cadena de valor del sector (ingredients, fabricació, distribució i retail). La fabricació és el tram que més s’expandeix, en incrementar les vendes un 74,1% entre 2020 i 2024. No obstant això, la distribució es manté com el principal motor d’ingressos, en concentrar el 57,7% de la facturació total el 2024.
La productivitat, mesurada com a VAB real per empleat, evoluciona de manera diferent segons la mida de l’empresa. Entre 2020 i 2024, el conjunt del sector va experimentar una davallada del 5,1%, mentre que a l’empresa mitjana es va registrar un augment de l’1%. En paral·lel, el marge d’explotació agregat es va reduir del 11,9% al 10,4% en aquests anys. El document identifica com a desafiaments clau la innovació i l’elevada dependència de l’exterior per al proveïment de vitamines i extractes vegetals.
"Aquest estudi suposa un pas important per al sector, perquè ens permet disposar d'una visió més precisa de la seva dimensió econòmica, la seva contribució a l'ocupació i la seva projecció internacional", ha assegurat la presidenta d'Afepadi, Mónica Gispert.
Per al president del CGE, Miguel Ángel Vázquez, el document "ha d'anar més enllà del diagnòstic econòmic del sector", i anima que les decisions empresarials i polítiques es fonamentin en informes com aquest.
Projeccions i possibles escenaris fins al 2030
Durant la presentació, el director del Servei d'Estudis del CGE i codirector de l'informe, Salvador Marín, va explicar que s'han definit diferents escenaris d'evolució, en què la xifra de negocis acumulada del conjunt de les empreses de la cadena de valor atribuïda al sector podria situar-se el 2030 entre 5.070 i 5.755 milions d'euros, a preus constants de 2024.
En aquests mateixos supòsits, la mida del mercat espanyol a preu de venda al públic, que recull exclusivament la despesa final realitzada a Espanya, oscil·laria entre 2.420 i 2.745 milions d'euros.