Els ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea es reuneixen aquest dijous i divendres a Luxemburg per analitzar l'impacte econòmic de les recents tensions als mercats energètics. Sobre la taula hi haurà l'encariment del gas, l'electricitat i el petroli, el seu efecte en la inflació i en l'activitat econòmica del bloc, així com la reactivació del debat sobre un eventual impost europeu als beneficis extraordinaris de les companyies energètiques.
L'assumpte s'abordarà ja dijous a l'Eurogrup, on Espanya plantejarà una combinació de mesures immediates per protegir els consumidors, empreses i col·lectius més vulnerables, juntament amb una estratègia estructural basada en l'electrificació, l'impuls de les energies renovables i el reforç de les xarxes. L'objectiu és disminuir la dependència de l'economia europea davant futurs "shocks" externs, segons assenyalen fonts del Ministeri d'Economia.
El divendres, durant l'esmorzar previ a l'Ecofin, els titulars de Finances tornaran a tractar la qüestió de les guanys addicionals de les empreses energètiques, a petició de sis Estats membres que reclamen un marc comú europeu per gravar-les. Es reprendrà així l'intercanvi iniciat a la reunió informal de Dublín, en la qual Espanya va demanar a la Comissió que examinés la situació i valorés possibles iniciatives per assegurar un repartiment més equitatiu dels costos.
No obstant això, fonts diplomàtiques subratllen que persisteixen "diferències considerables" entre les posicions nacionals i "dificultats considerables" per articular una resposta compartida, i recalquen que aquest nou debat no implica que Brussel·les hagi variat la seva postura sobre la presentació d'una proposta legislativa.
En el cas espanyol, es preveu que el comissari europeu de Clima, Wopke Hoekstra, utilitzi la discussió per oferir novetats sobre els "plans" i "intencions" de l'Executiu comunitari. Encara així, fonts d'Economia admeten que és probable que la Comissió no hagi acabat encara la seva anàlisi sobre les guanys extraordinàries, atès que es tracta d'una avaluació que "ningú vol que sigui precipitada i poc curosa".
De forma paral·lela, la petició d'Itàlia perquè les regles fiscals contemplin un marge més gran davant l'impacte de l'encariment energètic podria colar-se en les converses entre ministres, tot i que no està inclosa formalment en l'ordre del dia.
Sobre aquest punt, Espanya considera que el marc actual ja ofereix la "flexibilitat necessària" per incorporar aquest tipus de circumstàncies excepcionals, si bé estudia per separat l'opció d'activar la clàusula nacional d'escapament, una alternativa que "s'està encara valorant".
Acord sobre la supervisió dels mercats financers
El principal expedient legislatiu de l'Ecofin serà el paquet sobre integració i supervisió dels mercats financers, respecte al qual la presidència irlandesa aspira a aconseguir aquest divendres una posició comuna dels Vint-i-set, després de dedicar també el sopar informal de la vigília a intentar apropar posicions.
Espanya es declara "fermament compromesa" amb tancar un acord general en aquesta sessió i considera factible assolir un compromís, malgrat la complexitat d'un text amb el qual la UE pretén avançar en la integració dels mercats de capitals i reforçar la Unió d'Estalvis i Inversions.
Entre els punts encara oberts figuren els criteris que determinaran quins grans operadors, pel seu pes en diversos països de la UE, passaran de estar sota la tutela dels supervisors nacionals a quedar sota supervisió directa de l'Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA), així com la distribució de les contribucions de les autoritats nacionals per finançar aquest organisme.
Amb els paràmetres actualment plantejats, Deutsche Börse, un dels principals operadors borsaris del continent, quedaria fora d'aquesta supervisió a escala europea i continuaria sota control nacional, segons confirmen fonts d'Economia, que defensen que la proposta té una base "tècnica i sòlida" i reflecteix de manera adequada la naturalesa paneuropea dels diferents actors.
Pel que fa als proveïdors de criptoactius, el text de compromís elaborat per la presidència irlandesa estableix una diferenciació entre aquells considerats significatius i els que no ho són, un enfocament que Espanya interpreta com una possible "zona d'aterratge" per tancar el pacte.
Volatilitat en divises i paper internacional de l'euro
Abans, en la reunió de dijous, els ministres de la zona euro analitzaran juntament amb la Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE) la situació financera, amb especial atenció al mercat de divises i a l'evolució de la moneda única en un context de major volatilitat.
Espanya aprofitarà aquest intercanvi per advocar per reforçar el paper internacional de l'euro, un propòsit que, al seu judici, requereix aprofundir en la Unió Econòmica i Monetària, avançar en la integració dels mercats de capitals i mantenir debats "ambiciosos" com la creació d'un actiu segur europeu.
Espanya insisteix a entrar en la cúpula del BCE
Al marge de l'agenda formal, es preveu que el president de l'Eurogrup informi als ministres sobre els pròxims passos per cobrir la vacant que deixarà Isabel Schnabel en el Comitè Executiu del BCE, després que la presidenta de la institució, Christine Lagarde, hagi enviat la carta que activa oficialment el procés.
Fonts del Ministeri d'Economia expliquen que serà el president del fòrum econòmic qui fixi el calendari i decideixi en quina reunió s'adoptarà una decisió, tot i que insisteixen que a Luxemburg no es preveu cap nomenament i que l'assumpte podria tractar-se des d'una perspectiva "més logística".
Espanya manté el seu objectiu de lograr un lloc de rellevància en el Comitè Executiu, amb l'exgovernador del Banc d'Espanya Pablo Hernández de Cos com a candidat del Govern per a la futura presidència del BCE, i sosté que la convocatòria electoral no alterarà els contactes per impulsar una candidatura espanyola, que continuaran amb la mateixa "intensitat", "entusiasme" i "impuls".