L’IPC es manté en el 4,9% a l’octubre, amb els aliments i l’habitatge encara a l’alça

La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, ja ha acabat la seva tramitació parlamentària i està en vigor des del 26 de maig de 2023. A 13 de novembre de 2026, no està pendent d'una aprovació final del Congrés o del Senat. Tampoc no existeix una data única per a la seva «aplicació completa»: hi ha mesures directament aplicables, altres condicionades a decisions territorials i objectius a llarg termini.

La tramitació parlamentària ja va concloure

El Consell de Ministres va aprovar el projecte l'1 de febrer de 2022; el Congrés el va aprovar el 27 d'abril de 2023 i el Senat, definitivament, el 17 de maig. La publicació al BOE va arribar el 25 de maig, amb entrada en vigor l'endemà. Aquests fets consten a l'explicació oficial del Govern.

Les iniciatives posteriors per modificar-la són procediments diferents, no fases pendents de la llei original. Entre les localitzades, les proposicions 122/000178 i 122/000251 van ser rebutjades al novembre de 2025 i setembre de 2026, respectivament. El seu rebuig no retarda l'entrada en vigor de la Llei 12/2023.

Quins calendaris estableix la llei

Convé separar els terminis que ja han transcorregut de les actuacions que continuen depenent de cada administració. La referència principal és el text consolidat del BOE:

• Incentius fiscals: 1 de gener de 2024. La disposició final segona, sobre reduccions a l'IRPF per lloguer d'habitatge, va tenir una entrada en vigor diferida fins a aquesta data. No queda pendent la seva activació general, encara que cada benefici exigeix complir els seus requisits.
• Actualització anual del lloguer. La llei va encarregar a l'INE definir, abans del 31 de desembre de 2024, un nou indicador per limitar les actualitzacions. És un mandat el termini del qual ja ha vençut, no una condició que mantingui tota la llei suspesa.
• Lloguers de temporada. La disposició addicional cinquena va fixar sis mesos per constituir un grup de treball: el termini arribava al 26 de novembre de 2023. Aquest mandat era per crear el grup, no per aprovar obligatòriament una nova llei en sis mesos.
• Revisió de zones tensionades. La disposició addicional tercera va preveure revisar els seus criteris als tres anys de l'entrada en vigor: el 26 de maig de 2026. El venciment d'aquest termini no equival a que les zones es declarin automàticament.

Què continua depenent del territori i del contracte

Les zones de mercat residencial tensionat —àrees amb especials dificultats per accedir a l'habitatge— requereixen una declaració de l'administració competent. No existeix un termini estatal que obligui totes les comunitats autònomes a declarar-les. Cada declaració té una durada de tres anys, prorrogable anualment, i permet activar determinades limitacions de renda.

A més, la disposició transitòria quarta manté, com a regla general, el règim anterior dels contractes signats abans de la llei, sense perjudici de mesures extraordinàries aplicables. Per això, la data del contracte i la ubicació de l'immoble són decisives.

Per a habitatge social, la disposició transitòria segona estableix, a falta d'objectius territorials específics després del primer any, una referència de vint anys per assolir un parc equivalent al 20 % dels llars dels municipis declarats tensionats. És un objectiu de política pública, no el termini perquè entrin en vigor els drets dels llogaters.

Finalment, les sentències constitucionals de 2024 i 2025 van anul·lar determinats preceptes, inclosos requisits processals. No s'han de tractar com a mesures pendents d'aplicació. La conclusió pràctica és clara: l'aprovació parlamentària va acabar; el que cal comprovar ara és quina disposició continua vigent i quines actuacions territorials exigeix.

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) té com a missió principal elaborar i difondre estadístiques oficials sobre la realitat econòmica, demogràfica i social d'Espanya, a més de coordinar l'activitat estadística de l'Administració General de l'Estat. La seva presidenta actual és Elena Manzanera Díaz. És un organisme autònom adscrit al Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa, com explica la seva documentació institucional.

Principals competències de l'INE

Les seves responsabilitats combinen la producció d'informació, la coordinació tècnica i determinades funcions relacionades amb la població i les eleccions. Les principals són les següents:

• Elaborar i publicar estadístiques oficials. Realitza les operacions que li encomana el Pla Estadístic Nacional i difon els seus resultats. La seva activitat comprèn població, economia, ocupació, condicions de vida, empreses, medi ambient, ciència i tecnologia. Inclou censos, comptes nacionals i indicadors econòmics i socials, segons la descripció de les seves funcions.
• Coordinar l'estadística estatal. Exercita la coordinació general dels serveis estadístics de l'Administració General de l'Estat i la vigilància, control i supervisió de les seves competències tècniques. Per tant, no elabora per si sol totes les estadístiques públiques: també coordina la feina d'altres organismes que les produeixen. Aquesta funció es recull en el conveni publicat al BOE.
• Preparar la planificació estadística. Formula l'avantprojecte del Pla Estadístic Nacional i dels seus programes anuals, en col·laboració amb els serveis estadístics dels ministeris i altres entitats públiques. El Pla determina les estadístiques per a fins estatals que s'han d'elaborar durant quatre anys; els programes anuals concreten les actuacions de cada exercici. La seva aprovació correspon al Govern mitjançant reial decret, no a l'INE per si sol.
• Establir criteris tècnics comuns. Proposa conceptes, unitats estadístiques, classificacions i codis perquè les estadístiques oficials siguin coherents i comparables. També coordina i manté directoris d'empreses i altres infraestructures necessàries per organitzar les operacions estadístiques i conèixer adequadament el teixit productiu.
• Desenvolupar funcions padró i electorals. Intervé en la coordinació del Padró continu en col·laboració amb les entitats locals. A més, l'Oficina del Cens Electoral, integrada a l'INE, elabora i gestiona el cens electoral conforme a la legislació electoral. Són responsabilitats diferents de la producció d'enquestes, encara que també requereixen mantenir informació de població actualitzada.
• Cooperar amb altres administracions i organismes internacionals. Col·labora amb les comunitats autònomes i amb Eurostat i altres organismes estadístics internacionals. Aquesta cooperació facilita que les dades espanyoles puguin integrar-se i comparar-se amb les d'altres països. El conjunt dels seus àmbits d'activitat es pot consultar al portal oficial de l'INE.

En termes pràctics, aquestes competències permeten oferir informació per dissenyar i avaluar polítiques públiques, realitzar investigacions i orientar decisions d'empreses i ciutadans. L'organisme combina, per tant, una funció productora d'estadístiques amb una altra de coordinació del sistema estadístic estatal.

Qui ocupa actualment la Presidència

Elena Manzanera Díaz presideix l'INE. Va ser nomenada mitjançant el Reial Decret 687/2022, de l'1 d'agost, nomenament que figura expressament en un conveni publicat al BOE. La seva continuïtat en el càrrec també apareix a la informació de Demócrata del 14 d'octubre de 2026.

És llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Sevilla i va desenvolupar la seva trajectòria a l'estadística pública andalusa. Com a presidenta, representa legalment l'Institut, supervisa les seves unitats i vetlla pel compliment del Pla Estadístic Nacional. També dirigeix l'Oficina del Cens Electoral i presideix diversos òrgans de coordinació estadística i empadronament, segons la informació de la Presidència.

L'índex de referència per a la actualització anual del lloguer s'ha d'aplicar dins del règim jurídic del contracte i com a límit a la revisió de la renda, no com una pujada automàtica. La Llei d'Habitatge distingeix aquest mecanisme del sistema que limita el preu inicial de determinats contractes en zones tensionades: els seus requisits no són els mateixos.

1. Identificar quin índex s'està aplicant

La disposició final primera, apartat cinc, de la Llei 12/2023, d'Habitatge va incorporar una disposició addicional onzena a la Llei d'Arrendaments Urbans. El seu mandat és el següent:

«L'Institut Nacional d'Estadística definirà, abans del 31 de desembre de 2024, un índex de referència per a l'actualització anual dels contractes d'arrendament d'habitatge que es fixarà com a límit de referència a efectes de l'article 18 d'aquesta llei, amb l'objecte d'evitar increments desproporcionats en la renda dels contractes d'arrendament».

Per tant, el mecanisme es refereix a revisions anuals d'una renda existent. No serveix per determinar, per si sol, quant pot cobrar el propietari en signar un nou lloguer.

2. Comprovar el règim i la data del contracte

La Llei d'Habitatge va entrar en vigor el 26 de maig de 2023. La seva disposició transitòria quarta estableix que els contractes celebrats anteriorment «continuaran regint-se pel que estableix el règim jurídic que els era d'aplicació».

Això obliga a distingir dues situacions:

• Contractes anteriors a aquesta data: no queden sotmesos automàticament al nou règim pel simple fet que arribi una nova anualitat.
• Adaptació acordada: les parts poden adaptar un contracte preexistent al règim de la Llei d'Habitatge, sempre que ho acordin i no contradiguin les previsions legals.

A més, la llei manté l'aplicació de les mesures extraordinàries sobre actualització de rendes en els termes previstos per a cadascuna. No s'han de confondre aquestes limitacions temporals amb el nou índex.

3. Que existeixi una actualització procedent

L'índex opera com a límit de referència per a l'actualització regulada a l'article 18 de la Llei d'Arrendaments Urbans. La seva existència no crea, per si mateixa, un dret independent a incrementar la renda: cal comprovar que la revisió correspon conforme al contracte i a la seva normativa aplicable.

Tampoc no significa que s'hagi d'aplicar necessàriament tot el percentatge de l'índex. La funció que li atribueix la Llei d'Habitatge és evitar increments desproporcionats, no imposar una pujada mínima ni substituir sense més qualsevol condició contractual.

4. No exigeix zona tensionada ni gran tenidor

El mandat legal sobre l'índex d'actualització anual no condiciona la seva aplicació a que l'habitatge estigui en una zona declarada tensionada ni a que el propietari sigui gran tenidor. Aquestes condicions pertanyen a un altre mecanisme: els límits a la renda inicial de l'article 17.7.

En aquest segon sistema sí que s'exigeix una declaració de zona tensionada vigent i, amb caràcter general, que l'arrendador sigui gran tenidor. També pot arribar a habitatges sense contracte de lloguer vigent en els cinc anys anteriors, quan així ho reculli la resolució ministerial corresponent.

En conclusió: per revisar un lloguer cal comprovar el règim temporal del contracte, que l'actualització procedeixi i el límit aplicable. La Llei d'Habitatge estableix el mandat de creació de l'índex; el termini que va fixar a l'INE no s'ha de confondre amb una data d'aplicació automàtica a tots els contractes.