La factura eléctrica dels habitatges preveu un encariment superior al 20% a l'agost enfront del mateix mes de l'any anterior, impulsat per uns preus de la llum disparats per l'augment de la demanda durant les onades de calor i per un gas natural en clara tendència alcista.
En concret, el rebut de la llum d'un consumidor mitjà acollit a la tarifa regulada --el denominat PVPC-- s'ha incrementat més d'un 22% en el que va de mes respecte a 2025. En els 21 primers dies d'agost, la factura se situa en 61,33 euros, enfront dels 50 euros que va representar en el mateix tram de l'exercici previ.
Així, en el que ha transcorregut d'agost l'usuari paga ja més de 11 euros addicionals en comparació amb el mateix període d'agost de 2025.
Si es compara amb el mateix període de juliol, quan el rebut ja havia repuntat amb força, l'augment acumulat a l'agost supera el 8%, el que suposa uns 4,6 euros més.
Aquesta evolució de preus s'ha calculat per a un perfil de consumidor mitjà amb una potència contractada de 4,4 quilowatts (kW) i un consum anual de 3.900 quilowatts hora (kWh), repartit entre els diferents trams horaris (punta, pla i vall).
Per a la simulació del cost s'ha pres com a referència un consum del 30% en hora punta, del 20% en període pla i del 50% restant en horari vall.
Del import total estimat del rebut en el que va de mes, 7,6 euros corresponen al terme fix i 39,63 euros al terme d'energia. A més, 2,44 euros es deuen a l'impost elèctric i l'IVA i figures equivalents s'eleven a 10,64 euros, segons les dades del comparador de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) consultades per Europa Press.
Fins al juny s'havia produït cert respir en el cost de la llum gràcies a les mesures del reial decret aprovat al març per mitigar l'impacte de la guerra a Orient Mitjà. No obstant això, des de l'1 de juny va deixar d'aplicar-se la rebaixa de l'IVA al 10% en la factura elèctrica, tornant al tipus general del 21% després de la moderació que venia reflectint l'Índex de Preus de Consum (IPC).
En el segon reial decret aprovat a finals de juny en resposta a la crisi derivada d'Orient Mitjà s'inclogué, no obstant això, una senda de reducció progressiva fins a l'eliminació total de l'Impost sobre el Valor de la Producció d'Energia Elèctrica (IVPEE), que passa del 7% al 5% el 2026, al 3,5% el 2027 i al 0% el 2028.
Així mateix, davant d'una possible evolució adversa dels preus de l'electricitat i el gas, es va fixar un mecanisme de salvaguarda que permet reactivar determinades mesures si la situació ho requereix. Aquestes actuacions afecten tant l'Impost Especial sobre l'Electricitat com l'IVA que grava els productes energètics.
Sistema de salvaguarda per rebaixar de nou l'IVA al 10%
De aquest mode, si es constata un encariment superior al 15%, es tornarien a posar en marxa les mesures aprovades al març. És a dir, en el cas de l'IVA de l'electricitat, el gas natural, els pellets i la llenya, el tipus es reduiria una altra vegada del 21 al 10%. Al seu torn, l'Impost Especial sobre l'Electricitat descenderia de nou del 5,1% al 0,5%.
El increment previst a l'agost en la factura elèctrica està estretament lligat al fort repunt del preu de la llum aquest mes, impulsat per l'augment de la demanda per les altes temperatures i per un gas que pressiona cada vegada més a l'alça.
Malgrat l'elevada aportació de la generació solar, en les franges en què aquesta tecnologia no està disponible guanyen protagonisme els cicles combinats per atendre el consum, traslladant així el cost del gas al preu del 'pool', al qual se suma l'efecte del CO2, van indicar a Europa Press fonts del sector.
En concret, el preu del gas natural, condicionat per la incertesa sobre les rutes de subministrament a Orient Mitjà, el nivell de reserves europees abans de l'hivern i la demanda elèctrica de l'estiu, no ha deixat de pujar a l'agost, situant la seva cotització al mercat Mibgas espanyol per sobre dels 65 euros per megavatio hora (MWh).
Un 'pool' per sobre dels 120 euros/MWh i el seu impacte en el PVPC
Amb aquest context, el preu del mercat majorista de l'electricitat, el conegut 'pool', marca una mitjana diària en els 23 primers dies d'agost de més de 124 euros/MWh, apuntant a la seva cota més elevada des de febrer de 2023.
En aquest període, el 'pool' s'ha mantingut tots els dies amb preus mitjans superiors a 100 euros/MWh, excepte en dues jornades. A més, s'han donat situacions en què en un mateix dia es registren mínims propers a zero euros, o fins i tot preus negatius, en les hores centrals amb major producció solar, i màxims propers als 200 euros/MWh durant la nit.
El preu majorista es fixa mitjançant una subhasta en la qual un algoritme creua les ofertes de venda de les empreses generadores amb les ordres de compra, ordenant-les de menor a major preu, i l'import final ve donat per l'oferta més cara acceptada. Això provoca fortes variacions en funció de si, per la demanda prevista, en cada moment entren en joc tecnologies que utilitzen combustibles fòssils --com el gas natural--, més costoses, o fonts renovables, més barates.
Al preu del mercat majorista cal afegir els costos regulats que assumeix el consumidor per peatges, càrrecs i ajustos del sistema elèctric.
A més, el 'pool' ja no determina de forma exacta el preu final de la llum per als usuaris amb tarifa regulada, ja que des de 2024 regeix un nou mètode de càlcul del PVPC que incorpora una cistella de preus a mig i llarg termini per amortir la volatilitat, mantenint alhora senyals de curt termini que incentiven l'estalvi i el consum eficient.
Així, la vinculació directa amb el preu del 'pool' s'ha anat reduint de manera paulatina en els últims anys per donar més pes a les referències dels mercats de futurs, de manera que, des de 2026, aquestes referències a termini representen ja el 55%.
Aquests repunts del mercat majorista repercuteixen sobretot en els llars acollits al PVPC, al voltant de vuit milions, ja que el trasllat és pràcticament immediat, mentre que per a qui està en el mercat lliure el cost depèn de les condicions pactades amb la seva comercialitzadora.