Preu de la llum avui, 23 d'octubre: l'hora més cara serà de 20:00 a 21:00 i la més barata de 14:00 a 15:00

La formació del preu majorista de l'electricitat a Espanya està regulada per un marc europeu directament aplicable, completat per la Llei del Sector Elèctric, disposicions reglamentàries i les regles de mercat aprovades per la CNMC. No existeix una tarifa majorista ordinària fixada administrativament: el preu resulta de les ofertes de compra i venda conforme a aquests mecanismes regulats.

1. El marc europeu

• Reglament (UE) 2019/943, de 5 de juny de 2019, relatiu al mercat interior de l'electricitat. És la referència central sobre funcionament del mercat i formació de preus. Estableix, com a regla general, que no hi hagi límits màxims o mínims als preus majoristes, sense perjudici de límits tècnics harmonitzats per a la casació, és a dir, el creuament d'ofertes. Cal llegir-lo amb les seves modificacions, inclosa la introduïda pel Reglament (UE) 2024/1747 sobre reforma del mercat elèctric. Text europeu.
• Reglament (UE) 2015/1222, de 24 de juliol de 2015, sobre assignació de capacitat i gestió de congestions. Sustenta l'acoblament europeu dels mercats diari i intradiari: les ofertes es creuen tenint en compte la capacitat disponible a les interconnexions. Per això, el preu espanyol no es forma de manera aïllada.
• Reglament (UE) 2017/2195, de 23 de novembre de 2017, sobre balanç elèctric. Regula els mercats que permeten corregir diferències entre generació i consum. Complementa la formació del preu de l'energia negociada anticipadament.

2. Les normes espanyoles bàsiques

• Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric. Estableix que «la producció d'energia elèctrica es desenvoluparà en règim de lliure competència» i estructura el mercat en contractació a termini, mercat diari, intradiari, serveis d'ajust i balanç i mercats no organitzats. També permet pactar lliurement contractes de compravenda dins del marc legal. Llei del Sector Elèctric.
• Reial Decret 2019/1997, de 26 de desembre. Organitza el mercat de producció, la participació dels agents, els contractes bilaterals amb lliurament físic i els serveis d'ajust. Continua sent una referència reglamentària, amb les seves modificacions i derogacions parcials; no s'ha d'utilitzar només la seva redacció original. Reial decret.
• Circular 3/2019, de 20 de novembre, de la CNMC. Estableix les metodologies del mercat majorista, la gestió d'interconnexions i l'operació del sistema. Connecta les regles nacionals amb els algoritmes, productes i límits tècnics europeus. Circular de la CNMC.

3. Les regles que concreten la casació

El detall operatiu es recull en les regles dels mercats diari i intradiari aplicades per OMIE. Destaquen la Resolució de 23 de maig de 2024, adaptada a les subhastes intradiàries europees, i la Resolució de 28 de febrer de 2025, sobre negociació quart-horària i noves ofertes. L'adaptació dels procediments d'operació es recull també en la Resolució de 6 de març de 2025.

Al mercat diari opera el model marginalista: l'oferta marginal necessària per atendre la demanda determina el preu de casació per a cada període i zona, considerant les restriccions de l'acoblament. No tota l'electricitat es contracta a aquest preu: també existeixen contractes bilaterals i mercats a termini.

4. Què no s'ha de confondre amb aquest règim

El mecanisme ibèric del Reial Decret-llei 10/2022, prorrogat pel Reial Decret-llei 3/2023, va tenir aplicació fins al 31 de desembre de 2023: no és el mecanisme ordinari actual. Tampoc el preu majorista equival al PVPC ni a la factura final, que incorpora altres components.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) proposa i executa la política energètica del Govern, principalment a través de la Secretaria d'Estat d'Energia. Les seves competències abasten la planificació, la regulació, l'abastiment, la descarbonització i la protecció dels consumidors, respectant les atribucions d'altres administracions i del regulador independent.

La referència organitzativa principal és el Reial Decret 503/2024, de 21 de maig, especialment els seus articles 2, 3 i 4, que detallen les funcions de la Secretaria d'Estat i les seves direccions generals (publicació al BOE).

Principals competències energètiques

• Planificació i estratègia. Desenvolupa la planificació energètica i les estratègies orientades a la neutralitat climàtica. Elabora previsions de demanda, analitza consums i preus, prepara estadístiques i avalua els resultats de les polítiques de transició energètica. També participa en la planificació indicativa i vinculant d'infraestructures i en el seu seguiment.
• Ordenació i regulació sectorial. Elabora propostes normatives sobre electricitat, hidrocarburs, gas natural, nous combustibles, renovables i energia nuclear, a més de coordinar l'adaptació a la normativa europea. Intervé en l'organització i funcionament dels mercats energètics i en la regulació dels sistemes no peninsulars, dins de l'àmbit estatal.
• Seguretat d'abastiment. Dissenya i aplica mesures per assegurar l'abastiment, reduir la dependència exterior i reforçar l'autonomia estratègica. Impulsa la flexibilitat del sistema mitjançant emmagatzematge i gestió de la demanda, és a dir, mecanismes per adaptar el consum a les necessitats del sistema. També exerceix la tutela de CORES, responsable de reserves estratègiques petrolíferes.
• Renovables i descarbonització. Formula propostes per fomentar les energies renovables, l'emmagatzematge i la substitució de combustibles per alternatives amb menys emissions. Impulsa la mobilitat elèctrica i l'electrificació del consum final, i gestiona la certificació de producció, consum i venda de gasos renovables, biocarburants i nous combustibles.
• Estalvi i eficiència energètica. Dissenya mesures per reduir el consum en la producció, transformació, distribució i utilització final d'energia. Coordina programes i mecanismes de finançament, amb suport de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) i del Fons Nacional d'Eficiència Energètica.
• Preus i funcionament econòmic. Proposa regulació i, quan correspon, aprova tarifes, preus, càrrecs i determinades retribucions energètiques. Regula i analitza subhastes d'energia i capacitat; realitza seguiment econòmic i financer dels mercats i supervisa el mercat d'hidrocarburs líquids, sempre dins de les seves atribucions.
• Autorització, inspecció i sanció. Tramita autoritzacions d'instal·lacions i operadors quan correspon a l'Estat; controla les seves obligacions i exerceix potestats inspectors i sancionadores. En matèria nuclear, tramita autoritzacions d'instal·lacions nuclears i radioactives i supervisa els plans tècnics i econòmics relacionats amb els residus radioactius.
• Consumidors i transició justa. Elabora estratègies contra la pobresa energètica i mesures de protecció i informació, especialment per a consumidors vulnerables. A través de l'Institut per a la Transició Justa, impulsa alternatives econòmiques i socials en territoris dependents de combustibles no renovables.

Qui exerceix aquestes funcions i quins són els seus límits

La Secretaria d'Estat d'Energia compta amb la Direcció General de Política Energètica i Mines i la Direcció General de Planificació i Coordinació Energètica. La primera concentra bona part de l'ordenació sectorial, infraestructures i autoritzacions; la segona desenvolupa planificació estratègica, eficiència, pobresa energètica i competències nuclears.

El Ministeri no concentra tota la regulació energètica: ha de respectar les competències autonòmiques i les atribucions específiques de la CNMC sobre regulació econòmica i supervisió. Per tant, fixar la política energètica no equival a decidir per si sol tots els peatges, permisos o regles del mercat (competències d'Energia).

A Espanya, les comercialitzadores d'electricitat han de complir dos blocs de requisits per oferir tarifes indexades al mercat majorista: estar habilitades per comercialitzar energia i garantir una contractació transparent i informada. En particular, abans de contractar han d'explicar les oportunitats, els costos i els riscos del producte, facilitar una estimació orientativa de la factura mensual i obtenir el consentiment previ del consumidor.

1. Habilitació i capacitat per operar

L'indexació no constitueix una autorització independent: l'empresa ha de complir les condicions generals de l'activitat de comercialització. L'article 14 del Reial Decret 88/2026, que aprova el Reglament general de subministrament, comercialització i agregació d'energia elèctrica, exigeix:

• Capacitat legal: inscripció al Registre Mercantil o equivalent, amb un objecte social que permeti comprar i vendre electricitat. Les cooperatives han d'estar inscrites en el seu registre corresponent. També s'han de respectar les exigències de separació d'activitats i comptes.
• Capacitat tècnica: complir els requisits aplicables als compradors del mercat de producció i, quan correspongui, les regles dels mercats diari i intradiari. Han de començar a adquirir energia dins dels sis mesos següents a la declaració responsable o a la data d'inici comunicada i no interrompre les adquisicions durant més de sis mesos.
• Capacitat econòmica: constituir les garanties exigibles davant l'operador del sistema i l'operador del mercat, adquirir energia suficient per atendre la seva cartera i pagar els peatges i càrrecs.

L'incompliment de les garanties exigides davant l'operador del sistema impedeix tramitar noves altes i canvis de comercialitzador a favor de l'empresa fins que es reposin.

2. Informació específica abans de contractar

Per als contractes indexats al mercat diari horari, la CNMC exigeix tres actuacions concretes, recollides en la seva aclariment de juny de 2026:

• Explicar clarament les oportunitats, els costos i els riscos. El client ha de comprendre que el preu canvia amb el mercat i que pot augmentar, no només reduir-se.
• Proporcionar una estimació orientativa de la factura mensual. És una referència prèvia per valorar el producte, no una garantia d'import fix.
• Obtenir el consentiment previ del consumidor abans de formalitzar la contractació.

Aquestes obligacions també arriben a ofertes que traslladen altres components variables del mercat majorista, com els costos de les restriccions tècniques —actuacions necessàries perquè el sistema elèctric funcioni amb seguretat—. Per tant, no n'hi ha prou amb evitar la denominació «tarifa indexada» si el contracte repercuteix aquests costos variables. Així ho explica també Demócrata.

3. Fórmula de preu i contractació verificable

L'oferta i el contracte han de permetre entendre com es calcula el preu: quina referència majorista s'utilitza, quin marge cobra la comercialitzadora i quins altres conceptes s'afegeixen. Una tarifa indexada no equival necessàriament a pagar només el preu del mercat: pot incorporar costos regulats, impostos i components comercials, que s'han d'explicar amb claredat.

La Llei 24/2013 del Sector Elèctric exigeix que el contracte identifiqui, entre altres aspectes, els preus aplicables, la seva durada, les condicions de renovació i resolució, les clàusules de revisió i el procediment de reclamació.

A més, la comercialitzadora ha de verificar la identitat del client i poder acreditar la contractació. No pot captar el consumidor mitjançant trucades comercials no sol·licitades excepte petició expressa vàlida. Tampoc no pot presentar com a fix un contracte que permeti traslladar unilateralment variacions del mercat: la CNMC recorda que els contractes a preu fix han de respectar el preu pactat, amb les excepcions corresponents a elements regulats.