Premis Princesa d'Astúries 2026: tots els premiats, horaris de la cerimònia i activitats a Oviedo

En la legislació espanyola la princesa d'Astúries no té un catàleg propi de competències materials, com podria tenir un ministre o un òrgan constitucional. Les seves funcions deriven de tres elements jurídics: la seva condició d'hereva al tron, la seva pertinença a la Família Reial i la possibilitat d'assumir, en determinades circumstàncies, la Regència o la tutela del Rei. Tot això està regulat sobretot en la Constitució Espanyola de 1978 i en el Reial Decret 1368/1987, sense que existeixi una “llei de la Princesa d'Astúries” amb funcions detallades.

Des del punt de vista constitucional, la peça clau és la condició d'hereva de la Corona:

• La Constitució (art. 57) estableix l'ordre de successió. La princesa d'Astúries és la primera en la línia successòria i, per això, ostenta el títol com a hereva.
• No se li atribueixen poders propis de decisió política: l'exercici de les funcions constitucionals de la Corona correspon al Rei en exercici, no a l'hereu.
• La seva posició té, sobretot, un caràcter institucional i simbòlic: personifica la continuïtat de la Corona i l'estabilitat del sistema, però sense potestats executives o legislatives.

Pel que fa a actes formals, hi ha dos moments particularment rellevants previstos en la Constitució:

• Jurament davant les Corts Generals: quan el Rei mor o abdica, l'hereu es converteix en Rei o Reina; en aquell moment ha de prestar jurament de desenvolupar fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i respectar els drets dels ciutadans i de les Comunitats Autònomes (art. 61.1 CE). Abans d'arribar a ser monarca, l'hereu realitza també un jurament similar en assolir la majoria d'edat davant les Corts (art. 61.2 CE), però aquest jurament tampoc li confereix competències materials noves: és una formalització solemne de la seva condició d'hereu constitucional.
• Majoría d'edat: assolits els 18 anys, l'hereu està en condicions d'assumir, arribat el cas, les responsabilitats de Rei o de Regent. Fins a aquell moment, la seva funció és fonamentalment preparatòria i representativa.

L'altra gran font de possibles funcions institucionals és la figura de la regència i la tutela del Rei, regulades en els articles 59 i 60 de la Constitució:

• Regència: si el Rei fos menor d'edat o estigués inhabilitat per exercir les seves funcions, s'establiria una regència. La Constitució preveu que l'exerceixi l'hereu a la Corona si és major d'edat; si no ho és, la regència pot correspondre a un o diversos regents designats per les Corts. En aquest escenari, la princesa d'Astúries podria arribar a ser Regent, assumint aleshores, en nom del Rei, totes les funcions constitucionals de la Corona (sancionar lleis, proposar candidat a la Presidència del Govern, dissoldre Corts, etc.), però aquestes competències serien com a Regent, no com a Princesa d'Astúries en si mateixa.
• Tutela del Rei menor: si el Rei fos menor d'edat, la Constitució també regula la seva tutela (art. 60 CE). De nou, l'hereva podria jugar un paper en funció de la composició que les Corts determinin, però són supòsits extraordinaris i condicionats.

Fora d'aquests escenaris excepcionals, l'activitat de la princesa d'Astúries es recolza més en normes de rang infraconstitucional sobre títols i honors, i en la pràctica constitucional:

• El Reial Decret 1368/1987 regula l'ús del títol de Princesa d'Astúries, el seu tractament, precedències i representació protocol·lària, així com altres títols històrics associats (per exemple, princesa de Girona, princesa de Viana). D'aquí se'n desprèn el seu lloc en els actes oficials i l'ordre de precedències, però no poders de decisió.
• En la pràctica, el Rei pot encomanar-li representacions institucionals (discursos, viatges oficials, presidència d'actes) en nom de la Corona. Són funcions de representació, no de direcció política: actua com a membre de la Família Reial, sempre sota l'autoritat del Rei.
• No té comandament sobre les Forces Armades, ni capacitat de sancionar lleis, ni funcions d'arbitratge o moderació del funcionament de les institucions, que la Constitució reserva al Rei com a Cap de l'Estat.

En síntesi, la legislació espanyola defineix la princesa d'Astúries com a hereva de la Corona, fixa la seva posició protocol·lària i preveu que pugui arribar a ser Regent en determinades circumstàncies. Però mentre el Rei regni i ella no assumeixi la Corona o la regència, les seves “funcions” són bàsicament representatives, formatives i simbòliques, i depenen de la delegació que faci el propi Rei, més que d'un llistat tancat de competències jurídiques pròpies.

La Fundació Princesa d'Astúries selecciona els guardonats mitjançant candidatures presentades per tercers i la decisió d'un jurat propi per a cada categoria. El procediment es regeix pels seus Estatuts i pel Reglament dels Premis: la Fundació comprova l'admissibilitat de les propostes i els jurats valoren els seus mèrits i trien per majoria.

Quins mèrits s'exigeixen en cada categoria

Els premis poden reconèixer a persones, grups de persones o institucions la tasca de les quals contribueixi de manera extraordinària i exemplar al progrés i al benestar social. La candidatura ha d'encaixar en l'àmbit del guardó corresponent:

• Arts: creació i perfeccionament de manifestacions artístiques, com arquitectura, cinema, dansa, escultura, fotografia, música, pintura o teatre.
• Lletres: mèrits en l'àmbit de la creació literària.
• Comunicació i Humanitats: contribucions en aquests camps culturals i de transmissió del coneixement.
• Ciències Socials: aportacions en les disciplines compreses en aquest àmbit.
• Esports: trajectòries que, mitjançant el foment, desenvolupament i perfeccionament de l'esport i la seva dimensió social, exemplifiquin els beneficis de la pràctica esportiva.
• Investigació Científica i Tècnica: contribucions científiques i tècniques.
• Concordia: mèrits relacionats amb la convivència i la contribució humanitària.
• Cooperació Internacional: aportacions en aquest àmbit de col·laboració internacional.

La valoració de l'adequació de cada proposta als requisits reglamentaris correspon a la Fundació. L'elecció posterior correspon al jurat, atenent als mèrits acreditats, segons el Reglament dels Premis.

Qui pot presentar una candidatura

Poden fer-ho anteriors guardonats; membres dels jurats, excepte per a la categoria que jutgen; ambaixades espanyoles i representacions diplomàtiques acreditades a Espanya; persones i institucions de reconegut prestigi, i qui rebi una invitació expressa de la Fundació.

No s'admeten autocandidatures ni candidatures a títol pòstum. També existeixen exclusions relatives a determinades persones, càrrecs i institucions vinculats a la Fundació, inclosos patrons o mecenes, en els termes del Reglament. Les preguntes freqüents oficials expliquen les condicions de presentació.

Com es presenta i admet la proposta

Cal utilitzar el formulari oficial, disponible després de registrar-se i sol·licitar credencials. Pot acompanyar-se de documents justificatius, bibliografia, informes, referències o material audiovisual que acreditin la trajectòria i les aportacions de la candidatura.

La presentació es realitza mitjançant la plataforma de la Fundació, per correu electrònic a fpa@fpa.es o per correu postal o missatgeria a la seva seu: carrer Plácido Arango Arias, 2, 33004 Oviedo. La Fundació revisa el compliment dels requisits i decideix la seva admissió. Les candidatures són confidencials: no es publica la seva relació, encara que pot comunicar-se quantes han estat admeses.

Per a l'edició de 2026, el termini general va acabar el 5 de març a les 23:59, hora espanyola GMT+1, i el d'adhesions, el 26 de març. Els antics guardonats i membres de jurats disposen d'una excepció: poden presentar propostes o suports fins a sis dies naturals abans de la convocatòria del jurat corresponent. Pot consultar-se la presentació de candidatures.

Com decideix el jurat

Els jurats es nomenen anualment i reuneixen especialistes de cada àmbit, conforme als Estatuts de la Fundació. Examinen les propostes admeses i deliberen sobre els seus mèrits.

Només poden votar qui hagin assistit a totes les reunions deliberatives des del seu inici fins a la votació final. El vot no és delegable i es formula en sentit positiu: successivament es promouen les candidatures preferides per la majoria. Cada premi s'atorga a una única candidatura per majoria de vots; si hi ha empat, decideix el vot de qualitat de la presidència.

L'actual Govern del Principat d'Astúries està format per una coalició entre la Federació Socialista Asturiana-PSOE i Esquerra Unida, dins de Convocatòria per Astúries, i el presideix el socialista Adrián Barbón. Les últimes eleccions autonòmiques es van celebrar el 28 de maig de 2023 i van repartir els 45 escons de la Junta General entre sis candidatures. Els dos socis de l'Executiu van sumar 22 diputats, un menys que la majoria absoluta.

Quins partits integren el Govern

Les dues formacions que comparteixen l'Executiu són el PSOE i Convocatòria per Astúries-IU. Aquesta composició seguia vigent al setembre de 2026, com recull la informació de Demòcrata sobre la negociació del pressupost autonòmic de 2027 (Govern i negociació pressupostària).

Adrián Barbón, del PSOE, ocupa la presidència del Principat. Per part d'IU-Convocatòria, Ovidio Zapico és el conseller d'Ordenació del Territori, Urbanisme, Habitatge i Drets Ciutadans. La seva presència en el Consell de Govern expressa la participació d'aquesta formació en l'Executiu, no simplement un acord de suport des del Parlament (Composició del Govern asturià).

Convé distingir, a més, entre IU com a partit i Convocatòria per Astúries com a candidatura electoral. En les eleccions de 2023, aquesta última va reunir Esquerra Unida, Més País i Esquerra Asturiana. Per això, les referències al soci del PSOE utilitzen tant la denominació IU com Convocatòria per Astúries o Convocatòria-IU (Coalició de govern a Astúries).

Com va quedar el Parlament després de les eleccions

La distribució resultant de les autonòmiques del 28 de maig de 2023 va ser la següent. Es tracta dels escons obtinguts per cada candidatura en aquelles eleccions, no d'una actualització de les adscripcions personals posteriors dels seus diputats (Resultats electorals d'Astúries):

• FSA-PSOE: 19 escons. Va ser la candidatura més votada i va obtenir el major nombre de representants.
• Partit Popular: 17 escons. Va quedar com a segona força parlamentària, a dos diputats del PSOE.
• Vox: 4 escons. Va ser la tercera candidatura per nombre de representants.
• Convocatòria per Astúries: 3 escons. És la candidatura que posteriorment va compartir Govern amb el PSOE.
• Podem Astúries: 1 escó. L'acta va correspondre a Covadonga Tomé.
• Foro Astúries: 1 escó. Va completar la representació de les sis candidatures que van entrar a la Cambra.

Quina majoria sosté l'Executiu

La clau per interpretar aquest resultat és separar formar part del Govern de donar-li suport en una votació. PSOE i Convocatòria van sumar 22 dels 45 escons. Per tant, la seva coalició no va assolir per si sola els 23 diputats que constitueixen la majoria absoluta. La investidura de Barbón va comptar també amb el suport de Covadonga Tomé, elegida en la candidatura de Podem Astúries (Antecedents de la legislatura).

Aquest suport extern no va convertir Podem en integrant de l'Executiu. Posteriorment, Tomé va passar a ser diputada del Grup Mixt i portaveu de Som Astúries. El seu recolzament al projecte pressupostari de 2026 va permetre sumar 23 vots als 22 del PSOE i Convocatòria-IU, segons va informar Demòcrata (Suport de Tomé al pressupost).

En definitiva, governen PSOE i IU-Convocatòria per Astúries; el resultat electoral va donar representació a sis candidatures. L'escó obtingut per Podem s'ha de mantenir en el balanç de les eleccions de 2023, encara que l'adscripció política de la seva diputada canviés després.