Mesos de negociacions, centenars d'esmenes i lleis que fregaven la seva aprovació definitiva van quedar en paper mullat amb la dissolució de les Corts. L'anticipació electoral del 29 de novembre ha posat fi a la tramitació d'iniciatives com la Llei de Protecció de Menors en Entorns Digitals, la Llei del Cinema, la Llei de Famílies o l'Estatut del Becari, que hauran de començar de zero si el proper Govern decideix recuperar-les. No obstant això, hi ha excepcions. Algunes propostes sobreviuen a les urnes i continuaran sobre la taula del Congrés, independentment de qui ocupi els seus escons en la propera legislatura.
Consta en acta
Encara que la convocatòria d'eleccions generals ha provocat la caducitat de la majoria de les lleis que estaven en tramitació, la nova Cambra Baixa heretarà set iniciatives legislatives populars (ILP), cinc propostes procedents de parlaments autonòmics i dues reformes d'estatuts d'autonomia.
A diferència dels projectes i propostes de llei ordinàries, aquestes iniciatives tenen una particularitat: poden sobreviure al canvi de legislatura. No obstant això, la seva continuïtat no garanteix que vagin a convertir-se en lleis ni que totes reprenguin la seva tramitació exactament on van quedar.
Sanitat i dependència
En el cas de les ILP, és l'article 14 de la llei orgànica que les regula el que estableix que la seva tramitació no decau per la dissolució de les Càmeres, encara que permet a la nova Taula del Congrés decidir si han de retrocedir a una fase anterior del procediment. Si bé, els seus promotors no hauran de tornar a presentar les iniciatives ni repetir la recollida de signatures ja acreditades pel mer canvi de legislatura.
En aquest pla, una de les propostes més avançades és la promoguda pel sindicat d'infermeria SATSE per establir unes ratios de professionals que garanteixin la seguretat dels pacients. La proposta va arribar al Congrés a finals de 2019, recolzada per més de 660.000 signatures, i va aconseguir superar el debat de presa en consideració. La seva tramitació, no obstant això, no va arribar a completar-se. La proposició romania en fase d'esmenes al articulat, amb un últim termini ampliat fins al 30 de setembre de 2026.
Encara més antiga és la iniciativa impulsada pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) per modificar la participació econòmica dels beneficiaris de les prestacions i serveis de dependència. Presentada inicialment a l'octubre de 2014, pretén limitar les aportacions exigides als usuaris i garantir que conservin recursos suficients per als seus gastos personals. La proposta ha travessat diverses legislatures i ha superat en dues ocasions el debat de presa en consideració, sense culminar la seva tramitació.
En l'àmbit sanitari també figura una iniciativa sobre la regulació dels medicaments veterinaris, que proposa modificar el Reial decret legislatiu 1/2025 i derogar el Reial decret 666/2023.
Acoso escolar, habitatge i protecció social
A la propera legislatura també es traslladen propostes ciutadanes relacionades amb la protecció de la infància, l'habitatge i les prestacions socials.
Entre elles, una iniciativa per millorar la transparència i reforçar la protecció de les persones denunciants d'irregularitats, així com una altra que planteja avançar en la desmercantilització de l'habitatge protegit en zones tensionades, amb l'objectiu de preservar la seva funció social i evitar que aquests immobles perdin la seva finalitat residencial assequible.
A més, cal esmentar una proposta per establir una prestació d'ingressos mínims dins del sistema de protecció de la Seguretat Social. El seu origen es remunta a 2016, abans de l'aprovació de l'ingrés mínim vital (IMV), i encara que part dels seus plantejaments van ser recollits posteriorment en aquesta prestació, la iniciativa continua "viva".
Mirada territorial
Les propostes d'origen autonòmic constitueixen un altre dels fronts que haurà d'examinar el nou Congrés. En total, la relació hi ha pendents cinc textos remesos pels parlaments de les Illes Balears, Catalunya, Comunitat Valenciana i Astúries.
El Parlament balear és el que més propostes aporta, amb dues iniciatives. La primera reclama la cogestió dels aeroports de l'arxipèlag, una reivindicació que va provocar discrepàncies amb el Govern per les seves possibles conseqüències sobre els ingressos de Aena. L'Executiu va arribar a vetar inicialment la seva tramitació, encara que posteriorment va retirar l'oposició.
La segona iniciativa proposa modificar la legislació de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència. En concret, pretén impedir que les persones condemnades per delictes d'assetjament a menors puguin exercir professions o activitats que impliquin un contacte habitual amb ells.
Des de Catalunya va arribar una proposició de llei per millorar la qualitat de vida de les persones amb esclerosi lateral amiotrófica (ELA) i altres malalties irreversibles. Les Corts Valencianes, per la seva banda, van remetre una proposta de reforma constitucional destinada a recuperar la capacitat legislativa de la comunitat en matèria de Dret Civil valencià.
Tanca la llista una iniciativa que procedeix d'Astúries i es remunta a 2014. La Junta General del Principat va aprovar llavors una proposta de reforma de la Constitució per flexibilitzar els requisits de les iniciatives legislatives populars i els referèndums. Més d'una dècada després, el text continua sense haver completat el seu recorregut a les Corts Generals.
Dos reformes estatutàries pendents
La propera legislatura també rebrà les reformes dels estatuts d'autonomia de Castella-La Manxa i La Rioja. La reforma castellano-manchega va superar el debat de totalitat al Congrés al novembre de 2025 i posteriorment va passar a la Comissió Constitucional. Entre les seves mesures figura una modificació de la composició de les Corts regionals. En el cas de La Rioja, es proposen canvis com l'eliminació dels aforaments de diputats i membres del Govern o la limitació a vuit anys del mandat del president autonòmic.