Preu de la llum avui, diumenge 4 d'octubre: les quatre hores més barates abans del repunt de la tarda

Al mercat majorista elèctric espanyol (MIBEL, compartit amb Portugal) el preu es forma mitjançant un sistema marginalista: per a cada hora (o període quart-horari) es creuen ofertes de venda de les centrals i ofertes de compra de comercialitzadores i grans consumidors, i el preu el fixa la darrera unitat de generació necessària per cobrir tota la demanda. Sobre aquest disseny actuen diversos organismes: OMIE (operador del mercat), Red Eléctrica de España (operador del sistema), la CNMC, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i, a escala europea, la Comissió Europea i ACER.

1. Com es forma el preu al mercat diari

El procés comença al mercat diari, que fixa els preus per al dia següent:

• Les empreses generadores declaren per a cada hora quina potència poden oferir i a quin preu mínim estan disposades a vendre-la (ofertes de venda).
• Les comercialitzadores i alguns grans consumidors presenten ofertes de compra, indicant quanta energia necessiten.
• OMIE organitza una subhasta casant, per a cada hora, les ofertes des del preu més baix al més alt fins a igualar la demanda prevista.

El preu horari resultant és el preu marginal: el de l’última central que entra per cobrir tota la demanda acceptada. Totes les instal·lacions casades cobren aquest mateix preu, encara que moltes haguessin ofertat més barat. Per això, si per completar la demanda és necessari recórrer a tecnologies cares (típicament cicles combinats de gas), el cost marginal d’aquesta tecnologia arrossega a l’alça el preu de tota l’energia casada.

2. Mercats intradiaris i serveis d’ajust

La formació del preu no acaba al mercat diari:

• Existeixen mercats intradiaris (subhastes i intradiari continu) que permeten als agents ajustar els seus programes quan canvien les previsions de generació renovable o de demanda. La negociació és ja quart-horària i s’aproxima molt al temps real.
• Paral·lelament, Red Eléctrica de España (REE), com a operador del sistema, gestiona serveis d’ajust i de balanç (reserva secundària, terciària, gestió de desviaments, restriccions tècniques, etc.) per garantir que, en cada instant, la generació iguala el consum i la xarxa funciona amb seguretat.

Aquests mercats i serveis generen preus addicionals (per exemple, preus d’energia de balanç o de restriccions) que no alteren el preu marginal del mercat diari, però sí que influeixen en el cost total del sistema i, per tant, en els càrrecs que finalment paguen els consumidors.

3. Organismes que intervenen

La regulació i supervisió del mercat majorista es reparteix entre diversos nivells:

• OMIE (Operador del Mercat Ibèric d’Energia): entitat privada regulada que gestiona les subhastes del mercat diari i intradiari, rep i valida ofertes, realitza la casació i liquida econòmicament les transaccions. Les seves regles de funcionament s’aproven i modifiquen mitjançant resolucions publicades al BOE.
• Red Eléctrica de España (REE): operador del sistema i gestor de la xarxa de transport. No fixa el preu del mercat diari, però defineix i executa els procediments d’operació, activa reserves i serveis d’ajust, i assegura la seguretat i qualitat del subministrament. Molts d’aquests procediments es recullen en resolucions de la CNMC.
• CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència): és el regulador energètic. Supervisa el funcionament competitiu i la transparència del mercat elèctric, aplica la normativa europea d’integritat dels mercats majoristes d’energia (REMIT), aprova metodologies i regles dels mercats diaris i intradiaris, i fixa aspectes retributius d’OMIE i dels operadors del sistema a través de circulars i resolucions.
• Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic: dissenya el marc legal del sector mitjançant la Llei del Sector Elèctric i el seu desenvolupament reglamentari (reials decrets i ordres), fixa peatges i càrrecs regulats, i defineix la política energètica i climàtica que condiciona l’estructura del mercat (per exemple, el règim econòmic de renovables o mecanismes temporals d’ajust de costos).
• Unió Europea i ACER: els reglaments europeus sobre mercat interior de l’electricitat i els codis de xarxa (com el Reglament CACM sobre assignació de capacitat i gestió de congestions) estableixen les bases comunes dels mercats diaris i intradiaris acoblats a escala europea. ACER coordina i supervisa els reguladors nacionals, inclosa la CNMC, en l’aplicació d’aquestes normes.

4. De la casació al preu que veu el consumidor

El resultat de tot aquest entramat és un conjunt de preus horaris (o quart-horaris) majoristes que serveixen de referència per a contractes en el mercat lliure i per a la tarifa regulada PVPC. Sobre aquest preu base s’afegeixen peatges, càrrecs, costos dels serveis d’ajust i impostos, de manera que la factura final reflecteix tant el preu marginal del mercat com els costos regulats associats al funcionament del sistema elèctric.

OMIE (Operador del Mercat Ibèric d’Energia) és l’operador del mercat elèctric designat per a Espanya. La seva funció central és gestionar econòmicament els mercats diari i intradiari d’electricitat, casant ofertes, formant preus i liquidant les transaccions, així com operar l’acoblament amb els mercats europeus en aquests horitzons temporals.

Base normativa i encaix institucional

El paper d’OMIE s’insereix en el marc de la Llei 24/2013, del Sector Elèctric, que estructura el mercat majorista en mercats a termini, mercat diari, intradiari i serveis d’ajust, i distingeix clarament l’operador del mercat (OMIE) de l’operador del sistema (REE). Sobre aquesta base:

• La Circular 3/2019 de la CNMC estableix les metodologies de funcionament del mercat majorista i la gestió de l’operació del sistema, remetent-se al “mercat majorista d’electricitat” on OMIE actua com a operador econòmic.
• L’Acord Internacional Espanya–Portugal sobre el Mercat Ibèric de l’Electricitat (MIBEL) defineix el marc del mercat ibèric i la coordinació reguladora, dins del qual OMIE opera el segment “spot” (mercat diari i intradiari).
• Els Reglaments europeus del mercat interior (com el Reglament (UE) 2019/943 i el Reglament CACM d’acoblament de mercats) i la normativa que els desenvolupa designen OMIE com a NEMO (operador designat del mercat) per a Espanya en l’acoblament únic diari (SDAC) i intradiari (SIDC).
• La Circular 10/2021 de la CNMC regula els aspectes retributius de l’operador del mercat i defineix els costos recuperables per OMIE relacionats amb SDAC i SIDC, que es concreten cada any en resolucions de la CNMC sobre la retribució de l’operador del mercat.

Funcions bàsiques d’OMIE

Segons la pròpia documentació d’OMIE i les referències normatives, les seves funcions principals són:

• Recepció i gestió d’ofertes de compra i venda d’energia de tots els agents habilitats (productors, comercialitzadores, grans consumidors, agregadors, etc.) en els mercats diari i intradiari.
• Casació d’ofertes, equilibrant l’oferta i la demanda en cada període de programació (horari o quart-horari), mitjançant subhastes o negociació contínua, segons el segment.
• Formació i publicació de preus resultants de la casació del mercat diari i dels diferents segments intradiaris, que serveixen de referència per a contractes regulats i lliures.
• Liquidació econòmica de les transaccions: càlcul dels pagaments i cobraments de cada agent derivats dels preus de mercat i d’altres conceptes regulats, actuant en molts casos com a contraparte central.
• Comunicació amb l’operador del sistema (REE): remissió de programes i resultats de mercat perquè l’operador del sistema pugui introduir restriccions tècniques i garantir la viabilitat física del sistema.
• Gestió d’agents i unitats d’oferta: altes, baixes i modificacions, així com manteniment dels sistemes d’informació necessaris.
• Desenvolupament i operació dels sistemes informàtics que suporten la negociació, el registre de transaccions i la transparència del mercat.

Paper al mercat diari i intradiari

Al mercat diari, OMIE organitza una subhasta en la qual, per a cada hora (o bloc quart-horari, després de l’adaptació recent), es creuen totes les ofertes de compra i venda del dia següent. La corba d’oferta i demanda determina el preu marginal en cada període, que OMIE publica i comunica a la resta d’actors.

Al mercat intradiari, OMIE gestiona subhastes addicionals i un tram de negociació contínua. Aquests mercats permeten que els participants ajustin els seus programes quan canvien les previsions de generació (especialment renovable) o de demanda. Les recents reformes impulsades per la CNMC han portat a un entorn plenament quart-horari i a la implantació de fins a 96 rondes de negociació intradiària, cosa que exigeix a OMIE una gestió molt intensiva de processos i dades.

Relació amb els serveis d’ajust i REE

Els serveis d’ajust del sistema (serveis de balanç i altres serveis complementaris) són competència tècnica de l’operador del sistema, Red Eléctrica de España. OMIE:

• Facilita a l’operador del sistema la informació d’ofertes i programes resultants dels mercats diari i intradiari.
• Pot realitzar la gestió econòmica i liquidació de determinats productes vinculats a aquests serveis, quan així ho preveuen els procediments d’operació aprovats per la CNMC.

En tot cas, la responsabilitat sobre la seguretat del subministrament, l’activació de reserves i l’ús operatiu dels serveis d’ajust recau en REE, mentre que OMIE aporta la plataforma econòmica de mercat.

Acoblament de mercats europeus

Com a NEMO designat, OMIE representa la zona d’oferta espanyola en l’acoblament únic diari (SDAC) i l’acoblament únic intradiari (SIDC). Això implica:

• Integrar les ofertes espanyoles en els algoritmes europeus de casació conjunta, coordinant-se amb altres NEMOs i amb els operadors de sistema (TSOs) de cada país.
• Assumir els costos i desenvolupaments tecnològics associats a la participació d’Espanya en aquestes plataformes europees, que la CNMC reconeix com a costos recuperables en resolucions específiques.
• Traslladar als agents espanyols els preus i resultats de la casació acoblada, garantint un accés no discriminatori al mercat interior de l’electricitat.

D’aquesta manera, OMIE és una peça clau en la integració del mercat elèctric espanyol i portuguès en el marc europeu i en el funcionament diari del sistema elèctric.

A Espanya, les comercialitzadores que ofereixen tarifes fixes o variables/indexades a consumidors domèstics han de complir un conjunt d’obligacions que combinen la normativa sectorial elèctrica, el nou Reglament general de subministrament, comercialització i agregació d’energia elèctrica (aprobat pel Reial Decret 88/2026, de l’11 de febrer) i la supervisió de la CNMC, a més de la normativa general de protecció de consumidors.

1. Marc normatiu bàsic

• Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, que configura l’activitat de comercialització i els drets dels consumidors (text al BOE).
• Reial Decret 88/2026, que aprova el Reglament general de subministrament, comercialització i agregació d’energia elèctrica, detallant condicions de contractació, canvis de comercialitzador, atenció al client, etc. (BOE-A-2026-3212: enllaç BOE).
• Criteris i informes de la CNMC, que precisen les obligacions d’informació i transparència i supervisen les pràctiques contractuals (per exemple, comunicacions sobre contractes a preu fix i indexats i comparador d’ofertes: comparador CNMC).

2. Requisits generals per poder comercialitzar a llars

Per operar al mercat minorista, la comercialitzadora ha d’estar habilitada conforme a la Llei 24/2013 (capacitat legal, tècnica i econòmica) i registrada com a tal. Un cop autoritzada, en oferir qualsevol tarifa a consumidors domèstics ha de respectar, almenys, aquestes obligacions:

• Informació precontractual clara i suficient: explicar de forma comprensible el tipus de contracte (preu fix, indexat al mercat, PVPC, etc.), l’estructura del preu, els serveis addicionals i la durada i pròrroga del contracte.
• Consentiment vàlid: el nou reglament i la CNMC exigeixen que el consentiment sigui expres, inequívoc i informat. No n’hi ha prou amb clàusules genèriques a webs o sortejos; el consumidor ha de realitzar una actuació conscient i específica (criteris CNMC sobre captació).
• Prohibició de “spam” telefònic: el Reial Decret 88/2026 i les aclariments de la CNMC prohibeixen les trucades comercials o de contractació no sol·licitades; només són vàlides si el consumidor ha demanat expressament ser contactat o és ell qui truca.
• Facilitat per canviar de comercialitzador: el reglament redueix el termini de canvi a uns 10 dies i garanteix que el consumidor pugui conèixer en tot moment l’estat del procés; en baixa tensió (<15 kW) pot resoldre el contracte sense penalització, amb límits molt estrictes a la permanència.

3. Requisits específics de les tarifes variables o indexades

En les tarifes variables o indexades al mercat (inclosa la tarifa regulada PVPC i ofertes de mercat lliure referenciades al “pool”), la normativa i la CNMC exigeixen una transparència reforçada:

• La comercialitzadora ha d’explicar de manera clara com es forma el preu (vinculació al mercat diari/horari, mercats a termini, components regulats i marges comercials).
• Ha d’informar sobre les oportunitats, costos i riscos de la indexació: volatilitat, impacte probable a la factura i situacions de preus molt alts o molt baixos.
• Està obligada a proporcionar una estimació orientativa de la factura en funció del perfil de consum del client, abans que aquest contracti.
• Per a ofertes complexes que traslladin altres costos del mercat (per exemple, determinats serveis d’ajust), la CNMC exigeix que es detallen expressament aquests conceptes i la seva possible variació.
• Les grans comercialitzadores (a partir d’un cert llindar de clients) han d’oferir contractes a preus dinàmics quan el consumidor disposa de comptador intel·ligent, complint aquestes obligacions reforçades d’informació.

4. Requisits específics de les tarifes fixes

En les tarifes fixes, el principi essencial és l’estabilitat del preu pactat:

• La CNMC ha recordat que les comercialitzadores amb contractes de preu fix anual no poden modificar unilateralment el preu abans del venciment, excepte variacions previstes de components estrictament regulats (peatges, càrrecs) i sempre que aquesta possibilitat estigui clarament recollida al contracte.
• No són admissibles clàusules que permetin pujar el preu en qualsevol moment amb un simple preavís, encara que s’ofereixi la possibilitat de rescindir el contracte: es consideren incompatibles amb la naturalesa d’un contracte a preu fix.
• Quan es produeixi un canvi de preus per nova contractació o modificació contractual, l’empresa ha d’entregar abans de l’acceptació un document independent que resumeixi l’efecte del canvi a la factura i inclogui una taula comparativa de preus “abans/després” (nota del MITECO sobre el Reglament).
• En llars i pimes amb potència <15 kW, el reglament impedeix permanències fortes: només es permet una penalització limitada (fins al 5% de l’energia pendent en el primer any d’un contracte fix) i mai quan el client vulnerable canviï al PVPC per acollir-se al bo social.

5. Protecció reforçada a consumidors vulnerables

El Reial Decret 88/2026 i la normativa del bo social preveuen salvaguardes addicionals:

• Si un beneficiari del bo social desitja passar al mercat lliure, la nova comercialitzadora ha de presentar-li una estimació anual de la diferència de preu i recollir un consentiment exprés per escrit; a més, ha de comunicar mensualment aquestes renúncies a la CNMC.
• Les comunitats autònomes i entitats locals poden declarar subministraments essencials per evitar talls de llum a llars amb bo social en cas d’impagament.

En conjunt, una comercialitzadora pot oferir legalment tarifes fixes o variables a un consumidor domèstic sempre que estigui autoritzada, informi amb transparència del tipus de preu i els seus riscos, obtingui un consentiment autènticament informat, respecti l’estabilitat dels preus fixes en els termes pactats i compleixi les salvaguardes específiques per a canvis de comercialitzador i consumidors vulnerables.