Preu de la gasolina avui, 24 d'agost de 2026: quant costa omplir el dipòsit

A Espanya les estacions de servei fixen els seus preus de forma lliure, però estan sotmeses a un conjunt d’obligacions legals molt estrictes sobre com han de comunicar aquests preus tant a l’Administració com als consumidors. Aquestes obligacions es recolzen, sobretot, en l’Ordre ITC/2308/2007 i en la legislació recent vinculada al Reial Decret‑llei 7/2026 i la seva reforma, juntament amb el règim sancionador de la Llei del Sector d’Hidrocarburs.

1. Llibertat de preus però amb impostos inclosos

• Els preus dels carburants a les estacions de servei no són preus administrats: cada titular pot fixar el preu que consideri oportú, en funció dels seus costos i estratègia comercial.
• Tanmateix, el preu de venda al públic que es comunica a l’Administració i es mostra al consumidor ha de ser el preu final de sortidor amb impostos (IVA i Impost Especial d’Hidrocarburs), segons la pràctica descrita pel Ministeri per a la Transició Ecològica en relació amb el Geoportal d’Hidrocarburs i la pròpia definició de “preu de venda al públic” de l’Ordre ITC/2308/2007.
• Les rebaixes fiscals temporals (per exemple, la reducció de l’IVA o de l’Impost Especial d’Hidrocarburs aprovades en el Reial Decret‑llei 7/2026, analitzat per la CNMC en el seu blog sobre carburants) s’han de traslladar al preu final de sortidor; la seva no repercussió efectiva pot donar lloc a inspeccions i anàlisis específics per part de la CNMC i de Consum.

2. Comunicació obligatòria de preus al Ministeri (Ordre ITC/2308/2007)

La norma central que regula com han de comunicar els seus preus les benzineres és l’Ordre ITC/2308/2007, de 25 de juliol, sobre remissió d’informació a l’aleshores Ministeri d’Indústria, avui Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (text al BOE).

• Qui està obligat: operadors a l’engròs i titulars d’instal·lacions de subministrament a vehicles (incloses cooperatives i xarxes independents) que venguin productes petrolífers al detall.
• Què han d’enviar:
  • Preus de venda al públic per producte (benzina 95, 98, gasoils, biodièsel, etc.).
  • Descomptes i condicions comercials, quan correspongui.
  • Quantitats venudes i dades bàsiques de la instal·lació.
• Periodicitat i terminis (art. 5 i 6 de l’Ordre):
  • Comunicació setmanal: tots els dilluns (o el següent hàbil si és festiu), encara que no hi hagi canvis.
  • Comunicació cada vegada que canviï el preu: com a màxim amb tres dies d’antelació i, com a mínim, una hora abans que el nou preu s’apliqui al sortidor.
  • Informació mensual i anual agregada de preus i volums, seguint els formats tècnics fixats als annexos de l’Ordre.
• Forma d’enviament: obligatòriament per mitjans electrònics (portal web i formats de fitxer definits a l’annex); l’Ordre detalla fins i tot l’estructura d’arxius i, en el seu dia, l’ús de SMS per a canvis puntuals de preu.
• Difusió pública: el Ministeri pot difondre la informació de caràcter públic (preus i dades bàsiques de les instal·lacions) per mitjans informàtics o telemàtics (art. 20), cosa que serveix de base a l’actual Geoportal d’Hidrocarburs, on els preus s’actualitzen en base a les dades enviades per les estacions (Demòcrata i CNMC ho expliquen en diversos articles).

3. Geoportal d’Hidrocarburs i transparència cap al consumidor

• Els preus que apareixen al Geoportal i a l’app oficial «GeoGasolineres» procedeixen de la informació que els titulars estan legalment obligats a remetre conforme a l’Ordre ITC/2308/2007.
• Segons les explicacions del propi Ministeri i recollides per Demòcrata, les estacions han de remetre els seus preus tots els dilluns i cada vegada que els canvien, i el sistema actualitza les dades de forma contínua, de manera que el preu publicat és el vigent comunicat per la instal·lació.
• Els imports mostrats inclouen impostos, però no necessàriament reflecteixen descomptes personalitzats (targetes, promocions, etc.), que són elements comercials addicionals.

4. Obligacions reforçades d’informació a la CNMC i control de marges

• El Reial Decret‑llei 7/2026 i el seu desenvolupament posterior, en el context de la crisi a l’Orient Pròxim, han reforçat l’obligació dels operadors de informar setmanalment a la CNMC sobre:
  • Els seus costos d’adquisició de productes petrolífers.
  • Els preus de venda de carburant a les estacions de servei.
  Aquestes obligacions han estat prorrogades i ampliades, segons notes oficials del MITECO (nota de 16/06/2026) i de Moncloa (29/06/2026).
• La CNMC utilitza aquesta informació per:
  • Supervisar els marges bruts de les benzineres i detectar “comportaments anòmals”.
  • Publicar informes periòdics sobre el mercat de carburants i el grau de compliment de l’obligació de remissió de preus (segons detalla la pròpia CNMC en el seu blog sobre carburants).
• L’incompliment d’aquestes obligacions d’informació es tipifica com a infracció greu, amb multes que, d’acord amb el marc descrit a Demòcrata i la Llei del Sector d’Hidrocarburs, poden assolir diversos milions d’euros.

5. Noves obligacions de cara al consumidor (reforma del RDL 7/2026)

L’última reforma del RDL 7/2026, explicada en notes oficials de Consum i recollida per Demòcrata, afegeix obligacions directament lligades a com es fixen i s’expliquen els preus a l’usuari final:

• Creació d’una llista pública d’estacions amb “comportament anòmal” (pujades de preus no justificades pels seus costos reals), publicada per la CNMC.
• Obligació de les estacions incloses en aquesta llista de disposar d’un canal de reclamacions visible, accessible i gratuït a l’establiment i a la seva pàgina web, operatiu fins i tot durant un temps després de sortir de la llista.
• Responsabilitat compartida: si el preu final el fixa l’operador majorista, l’estació ha de facilitar al consumidor la identitat i les dades de contacte d’aquest operador perquè pugui dirigir-li la reclamació econòmica.
• Si l’estació rebutja la reclamació, ha d’informar de les vies de resolució extrajudicial de conflictes i de les autoritats competents de consum.

En suma, les estacions de servei a Espanya són lliures per fixar els seus preus, però han de comunicar-los puntualment al Ministeri i a la CNMC, exhibir al consumidor el preu final amb impostos i complir un creixent conjunt d’obligacions de transparència i canals de reclamació, la vulneració de les quals es sanciona com a infracció greu en el marc de la Llei del Sector d’Hidrocarburs i de la normativa de defensa dels consumidors.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) té un paper clau en la regulació del sector d’hidrocarburs i en la transparència dels preus dels carburants, però no fixa de forma general i directa el preu de la gasolina i el gasoil a les estacions de servei, que són preus lliures. Les seves competències se situen sobretot en la regulació del marc del sector, en la gestió d’informació i en la coordinació amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i amb altres ministeris.

1. Marc general: preus liberalitzats i regulació bàsica del sector

La Llei 34/1998, del sector d’hidrocarburs, estableix que les activitats de subministrament d’hidrocarburs s’exerceixen en règim de lliure competència. En aquest marc:

• El Govern fixa la regulació bàsica del sector, incloses les metodologies per a alguns peatges, cànon i tarifes regulades (per exemple, càrrecs del sistema gasista o tarifes d’últim recurs en els casos previstos a la llei).
• El ministeri competent en energia –actualment el MITECO– és qui prepara i proposa al Consell de Ministres aquesta normativa i emet les ordres ministerials que desenvolupen la llei (per exemple, ordres que actualitzen sistemes de determinació de preus màxims de gasos liquats del petroli o càrrecs del sistema gasista, com l’Ordre TED/211/2025 o l’Ordre IET/389/2015 citades al BOE).

En carburants d’automoció (benzina i gasoil a benzineres), el preu final al públic és lliure: el fixa cada estació de servei. El MITECO, per tant, no marca una tarifa administrativament per a cada litre, excepte en segments concrets regulats (com determinats gasos liquats del petroli) i components regulats del sistema energètic.

2. Facultats sobre operadors i disciplina del mercat

La Llei 34/1998 també atribueix competències al ministeri en relació amb els operadors del sector petrolífer:

• Gestió del registre i règim dels operadors a l’engròs de productes petrolífers. A partir d’aquesta base jurídica, el MITECO pot, per exemple, inhabilitar un operador que incompleixi les condicions exigides, com recullen ordres recents que “inhabiliten per exercir l’activitat d’operador a l’engròs de carburants i combustibles petrolífers” a determinades societats, dictades “en ús de la potestat que l’article 42 de la Llei 34/1998 confereix a la titular del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic”.
• Relació amb la CNMC i amb la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers per a la comunicació d’altes/baixes d’operadors i altres obligacions de sector.

Tot i que aquestes decisions no “fixen” el preu, sí que poden afectar el grau de competència efectiva al mercat i, per tant, la formació de preus dels carburants.

3. Transparència de preus: Geoportal i dades d’estacions

Una part important del control públic sobre els preus s’articula a través de la recollida i difusió d’informació, competència on el MITECO té un paper directe:

• El ministeri disposa de les dades de preus comunicats per les estacions de servei i les posa a disposició del públic al Geoportal de Benzineres / Geoportal d’Hidrocarburs, eina oficial que permet consultar els preus per estació, tipus de carburant i localització (explicat en articles de Demòcrata).
• Aquesta informació s’utilitza també com a base per a anàlisis sobre el mercat de carburants i per alimentar la coordinació amb la CNMC i el Ministeri d’Economia.

4. Coordinació amb la CNMC i reforç de la supervisió

La vigilància dels preus i marges dels carburants correspon principalment a la CNMC, creada per la Llei 3/2013. No obstant això, el MITECO impulsa i condiciona políticament la seva actuació:

• En els reials decrets-llei recents lligats a la crisi a l’Orient Pròxim (per exemple, el RDL 7/2026 i el seu segon paquet de mesures, descrits en notes de Moncloa), el Govern, “a petició del MITECO i del Ministeri d’Economia”, ha habilitat la CNMC per recollir informació detallada de costos i preus de venda dels carburants als operadors i estacions de servei.
• El Consell de Ministres ha prorrogat, a proposta del MITECO, l’obligació dels operadors amb capacitat de refinament d’informar setmanalment a la CNMC sobre costos d’adquisició i preus de venda de carburant a estacions, amb l’objectiu que el regulador “pugui valorar i supervisar millor el grau de competència efectiva al sector” (nota de premsa del MITECO, 16/06/2026).
• El MITECO participa en la coordinació institucional permanent amb Economia i la CNMC per reforçar la transparència, compartir dades i vigilar el comportament de preus i marges, segons reiteren tant el propi ministeri com la presidenta de la CNMC en les seves compareixences.

5. Mesures excepcionals i incentius fiscals

En contextos de crisi, el MITECO impulsa, juntament amb altres ministeris, mesures que afecten indirectament el preu final:

• Proposta de reduccions temporals d’impostos (com l’IVA dels carburants o l’Impost Especial d’Hidrocarburs), que s’aproven via reial decret-llei pel Govern i es gestionen fiscalment per Hisenda, però en el disseny del qual participa Transició Ecològica; la vicepresidenta per a la Transició Ecològica ha defensat públicament aquestes rebaixes com a “completament justificades” en el context de la crisi energètica.
• Disseny, amb Economia i CNMC, de mecanismes de control de marges i publicació de llistes d’estacions amb comportaments anòmals, per assegurar que les rebaixes fiscals i ajudes públiques es traslladen efectivament al consumidor.

En síntesi, el MITECO no fixa el preu de cada litre de carburant a les benzineres, però sí: regula el marc bàsic del sector d’hidrocarburs, dicta normes que poden incidir en components regulats dels preus, gestiona el registre i disciplina d’operadors, centralitza i publica informació de preus, i lidera, juntament amb Economia, la coordinació amb la CNMC i el disseny de mesures extraordinàries de transparència i control de marges.

A Espanya la gasolina i el dièsel suporten fonamentalment dues figures tributàries: el IVA i l’Impost Especial sobre Hidrocarburs (IEH). Junts suposen al voltant d’un 40‑45 % del preu final que pagues a la benzinera, una mica per sota del que és habitual en diversos països d’Europa occidental.

1. Quins impostos graven la gasolina i el dièsel a Espanya

1.1. IVA sobre els carburants

El tipus general d’IVA a Espanya és del 21 % i és el que s’aplica de forma ordinària a gasolina i gasoil per a automoció. El 2026 es va aprovar una rebaixa temporal:

• El Govern va reduir l’IVA dels carburants del 21 % al 10 % com a part del pla de resposta a la guerra a l’Iran (nota de Moncloa).
• Aquesta rebaixa va estar vigent uns mesos i va finalitzar el 30 de juny de 2026; des de juliol es va tornar al 21 %, cosa que va encareir immediatament la gasolina i el dièsel ( Demòcrata, 23‑7‑2026).

Segons una estimació recent, a la gasolina 95 l’IVA representa uns 0,30 €/l, i al gasoil A, una xifra una mica menor, dins del total d’impostos que es carreguen per litre ( Demòcrata, 21‑8‑2026).

1.2. Impost Especial sobre Hidrocarburs

És un impost específic, fixat en cèntims per litre, diferent per a gasolina i dièsel. Abans de les rebaixes excepcionals lligades a la crisi, les referències eren:

• Gasoil A (dièsel): al voltant de 0,38 €/l d’impost d’hidrocarburs.
• Gasolina: al voltant de 0,47 €/l d’impost d’hidrocarburs.

Una anàlisi de Demòcrata explica que aquest impost “és de 38 cèntims per litre en el cas del dièsel i de 47 cèntims per litre per a la gasolina, i continua sent una part fixa del preu dels combustibles” ( Demòcrata, 22‑3‑2026).

Durant 2026 es va aprovar a més una rebaixa temporal de l’IEH (15, 10 i 5 cèntims per litre entre juliol i setembre, amb un possible augment a 20 cèntims si pujaven molt els preus), amb la qual cosa de facto el tipus efectiu de l’impost es va situar en el mínim que permet la normativa europea ( Hisenda, 29‑6‑2026).

1.3. Pes total dels impostos en el preu final

Sumant IVA i IEH, les estimacions recents situen:

• Gasolina 95: uns 0,77 €/l en impostos (aprox. 44‑45 % del preu final).
• Gasoil A: uns 0,70 €/l en impostos, al voltant d’un 37‑38 % del preu final.

Aquestes xifres procedeixen de desglossos publicats a l’agost de 2026 a partir dels preus mitjans de la Península i Balears ( Demòcrata, 21‑8‑2026).

2. Comparació amb altres països europeus

La Comissió Europea publica setmanalment el Weekly Oil Bulletin, amb els preus de gasolina i dièsel incloent impostos als 27 Estats membres. A partir d’aquests dades, una anàlisi recent mostra que:

• A juliol de 2026, el preu mitjà de la gasolina 95 a Espanya rondava 1,58 €/l, i el del dièsel 1,62 €/l ( “Mapa europeu de la gasolina i el dièsel…”, 18‑8‑2026).
• Països com Finlàndia, Dinamarca, Alemanya o Països Baixos superen clarament els 2 €/l en ambdós carburants, cosa que reflecteix una càrrega fiscal més alta sobre cada litre.
• Espanya es manté de forma consistent per sota de la mitjana de la UE i de la zona euro en preus de gasolina i dièsel, segons múltiples butlletins i resums recollits per Demòcrata el 2025 i 2026.

Tot i que el butlletí comunitari distingeix entre preu abans i després d’impostos, els articles consultats emfatitzen que la diferència entre Espanya i els països amb carburants més cars s’explica en bona mesura per:

• Un nivell d’impostos menor que als Estats amb polítiques més gravoses.
• L’adaptació dels preus al poder adquisitiu dels consumidors espanyols.

3. Posició relativa d’Espanya

Amb tot això, es pot dir que:

• Espanya aplica a gasolina i dièsel una càrrega fiscal significativa (al voltant de la meitat del preu en gasolina i una mica menys en dièsel), però
• es situa en la part baixa‑mitjana de la UE en pressió fiscal sobre carburants, clarament per sota dels països amb impostos energètics més alts, encara que per sobre dels mínims europeus després de les rebaixes temporals de l’IEH.

En resum, els conductors espanyols paguen una fracció important del preu del combustible en impostos, però menys que en molts socis de l’entorn europeu, on el component fiscal és més gran i empeny els preus finals clarament per sobre dels espanyols.