Preu de la gasolina avui, 7 d'agost: els carburants frenen la seva escalada i tornen a baixar

A Espanya, els carburants d'automoció (benzina i gasoil) estan gravats essencialment per dues figures: l'Impost Especial sobre Hidrocarburs i l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA). Ambdós són tributs estatals, tot i que part de la recaptació del primer s'integra en el sistema de finançament autonòmic. A més, existeixen impostos i taxes que afecten la cadena (per exemple, sobre instal·lacions o activitats), però el gruix de l'impost directament incorporat al preu per litre procedeix d'aquests dos tributs. La normativa bàsica de referència és la Llei 38/1992, d'Impostos Especials i la Llei 37/1992, de l'IVA, modificades per normes posteriors com la Llei 28/2014.

Impost Especial sobre Hidrocarburs

La Llei 38/1992 configura l'Impost sobre Hidrocarburs com un dels impostos especials de fabricació. En el propi text s'indica que formen part d'aquest conjunt d'impostos especials, entre altres, l’“Impost sobre Hidrocarburs”, que grava el consum de productes com benzines i gasoils.

Alguns elements clau d’aquest impost que afecten el preu final són:

• Àmbit objectiu: la llei assenyala que l’impost s’aplica als hidrocarburs utilitzats com a carburant o combustible. Fins i tot s’explica que l’adaptació a les directives comunitàries amplia l’àmbit objectiu però permet la desgravació de productes que no s’utilitzin com a carburant o combustible, mitjançant exempcions o devolucions.
• Devengament a la cadena: l’impost es devenga, en general, quan el producte surt de fàbrica o de dipòsit fiscal. La pròpia Llei 38/1992 i la seva modificació per la Llei 28/2014 detallen situacions específiques, per exemple en el cas del gas natural subministrat per canonada, on el devengament es llig al moment en què resulta exigible el preu a la factura.
• Repercussió al consumidor: tot i que l’impost es devenga en fases prèvies, la llei preveu que l’import es repercuteixi íntegrament a la cadena de comercialització fins al consumidor final, de manera molt similar al que succeeix amb altres impostos especials (com el de l’electricitat). La Llei 28/2014 recorda, per a l’Impost sobre l’Electricitat, que la quota ha de repercutir-se al destinatari; aquesta mateixa lògica s’aplica a l’Impost sobre Hidrocarburs.

L’estructura concreta de tipus (per exemple, segons la classe de benzina o gasoil) es recull a les tarifes de l’article 50 de la Llei 38/1992, que s’ha anat modificant en successives reformes. A les fonts consultades no es detallen els imports actuals per litre, per la qual cosa no es disposa de dades numèriques actualitzades sobre aquests tipus.

IVA sobre els carburants

Els carburants també suporten l’IVA al tipus general regulat a la Llei 37/1992 de l’IVA i les seves modificacions posteriors (per exemple, a través de la Llei 28/2014 i altres normes). A l’exposició de motius es recorda que el sistema europeu obliga a un tipus general mínim i permet tipus reduïts per a determinats béns, però els carburants no s’inclouen entre aquests tipus reduïts a la llista harmonitzada, per la qual cosa queden subjectes al tipus general de l’impost.

Dos elements són decisius per entendre el seu impacte en el preu final:

• Béns objecte d’Impostos Especials: la Llei de l’IVA tracta de forma específica els béns subjectes a impostos especials, entre ells els “productes que constitueixen l’objecte dels Impostos Especials”. En un passatge s’indica que, tractant-se de “benzines, gasoils i biocarburants destinats a ser usats com a carburant” compresos en determinats epígrafs de la tarifa de l’Impost sobre Hidrocarburs de la Llei 38/1992, determinades operacions (com la sortida d’un dipòsit diferent de l’administratiu) generen obligacions tant d’Impost sobre Hidrocarburs com d’IVA.
• Base imposable de l’IVA: la pròpia llei estableix (tot i que no apareix literalment als fragments transcrits) que la base de l’IVA a les entregues interiors inclou, a més del valor del bé, els impostos, drets i gravàmens que recauen sobre l’operació, excepte l’IVA propi. Això significa que, a la pràctica, l’IVA es calcula sobre una base que ja incorpora l’Impost sobre Hidrocarburs, de manera que l’impost especial passa a ser part de la base imposable de l’IVA.

Aquest disseny es reforça amb la normativa de gestió específica per a carburants. Per exemple, la Ordre HAC/1497/2025 regula els avals vinculats a l’ingrés de l’IVA “amb ocasió de l’entrega de determinats carburants que abandonin el règim de dipòsit diferent de l’administratiu”, en aplicació de l’annex de la Llei 37/1992. Així mateix, la Ordre HAC/1495/2025 crea el model 319 de “pagament a compte de l’IVA corresponent a les entregues de benzines, gasoils i biocarburants posteriors a l’ultimació del règim de dipòsit diferent de l’administratiu”, fet que evidencia la importància de l’IVA a la fase final de comercialització de carburants.

Com es forma el preu final al consumidor

Des del punt de vista del consumidor, el preu per litre que es veu a la mànega ja inclou tota la càrrega impositiva. De forma simplificada, la cadena és:

• Preu “industrial”: cost del producte, logística i marges comercials.
• + Impost Especial sobre Hidrocarburs calculat segons les tarifes de la Llei 38/1992 per a la benzina o gasoil corresponent.
• + IVA al tipus general, la base del qual inclou tant el preu industrial com l’import de l’Impost sobre Hidrocarburs.

En conseqüència, el pes dels impostos en el preu final és elevat, perquè l’Impost sobre Hidrocarburs s’aplica en quantitat fixa per volum, i després l’IVA es calcula sobre un import que ja incorpora aquest impost especial. Les Comunitats Autònomes participen en el finançament derivat d’aquests tributs a través del sistema regulat per la Llei 22/2009, però el disseny i la regulació bàsica continuen sent estatals.

A Espanya, el preu final que paga el consumidor per la benzina o el gasoil es forma en un mercat formalment liberalitzat, però molt condicionat pels preus internacionals del petroli, els costos logístics interns i, sobretot, per la càrrega fiscal. De forma simplificada, el preu es compon de tres grans blocs: cost del producte (matèria primera i refinatge), costos i marges de distribució i comercialització, i impostos. L’Estat no fixa directament el preu final, però sí determina el nivell d’impostos i el marc regulador (competència, xarxes, obligacions d’estoc, etc.).

1. Punt de partida: mercats internacionals

El primer element és el cost del combustible abans d’impostos, molt lligat a:

• Preu del cru: es negocia en mercats internacionals (Brent, etc.) en dòlars. Quan puja el cru, el cost de produir benzina i gasoil augmenta.
• Tipus de canvi euro/dòlar: com el petroli es paga en dòlars, un euro feble encareix el cru en euros fins i tot si la cotització del barril no canvia.
• Preu dels productes refinats: moltes referències es basen en cotitzacions internacionals de benzina i gasoil (per exemple en mercats del Mediterrani o del nord-oest d’Europa), que reflecteixen oferta i demanda de productes ja refinats, no només del cru.

Aquest cost internacional es trasllada al preu “ex-refineria” a Espanya, és a dir, el preu al qual el combustible surt de la refineria o entra per terminals d’importació.

2. Costos interns: logística, emmagatzematge i estacions

Al cost ex-refineria se sumen els costos de la cadena interna:

• Transport i emmagatzematge majorista: inclou oleoductes, vaixells, camions cisterna, terminals i dipòsits. A Espanya hi ha una xarxa logística molt concentrada, cosa que influeix en costos i en el grau de competència.
• Obligacions de seguretat de subministrament: mantenir estocs mínims i reserves estratègiques té un cost que també es repercuteix en el preu.
• Marges de distribució i venda al detall: són els marges de les companyies majoristes (Repsol, Cepsa, BP i altres) i de les estacions de servei, que han de cobrir despeses de personal, lloguer de sòl, energia, manteniment, serveis addicionals, etc.

Aquests marges són relativament estables a curt termini, per la qual cosa les grans oscil·lacions que percep el consumidor s’expliquen molt més per la part internacional i pels impostos que pel marge comercial.

3. El pes dels impostos a Espanya

Els impostos representen una part molt important del preu final a la mànega. A Espanya s’apliquen principalment dues figures fiscals:

• Impost Especial d’Hidrocarburs (IEH): és un impost especial que s’aplica per volum (cèntims per litre), no per percentatge sobre el preu. Té diversos trams:
  • Un tram estatal general.
  • Un tram estatal especial.
  • Un tram autonòmic (tipus estatal de tram autonòmic, després de l’harmonització), que permet cert marge de decisió a les comunitats autònomes, tot i que avui està molt homogenitzat.
• IVA: s’aplica el tipus general (actualment el 21 %) sobre la suma de tots els components anteriors, inclosos l’IEH i els marges. És a dir, es produeix un efecte d’“impost sobre impost”.

El resultat és que, en molts moments, més de la meitat del preu que paga el consumidor a la benzinera correspon a impostos.

4. Liberalització i paper de les autoritats

Des de finals dels anys 90 el sector de distribució de combustibles a Espanya està formalment liberalitzat: les empreses poden fixar lliurement els seus preus. No existeix un preu màxim oficial, i el Govern no intervé dia a dia en el PVP de les benzineres.

Tanmateix, la política energètica i de competència influeix de diverses maneres:

• Regulació de competència: la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) supervisa possibles pràctiques anticompetitives, concentració de mercat i barreres d’entrada, especialment a estacions de servei i logística majorista.
• Obligacions de servei públic: reserves estratègiques, seguretat de subministrament i determinats requisits tècnics i ambientals (qualitat de combustibles, biocarburants, etc.) repercuteixen en costos.
• Fiscalitat i decisions polítiques: qualsevol pujada o baixada de l’IEH o canvis en l’IVA tenen un impacte directe i immediat en el preu final, per la qual cosa solen ser objecte de debat polític, especialment en fases de fort encariment del petroli.

5. Trasllat al consumidor i variació entre estacions

Finalment, cada estació de servei fixa el seu propi preu de venda al públic, dins del marge que li permeten els seus costos i contractes. D’aquí que existeixi diferència entre:

• Grans marques integrades (amb xarxa pròpia i fort poder de mercat).
• Estacions independents i “low cost”, que sovint operen amb menors costos fixos i redueixen marges.

La combinació d’aquests factors explica que, tot i partir del mateix marc fiscal i de costos internacionals, el preu pugui variar de forma apreciable entre benzineres, províncies i comunitats autònomes.