Preu de la gasolina avui, dimecres 12 d'agost de 2026: quant costa omplir el dipòsit abans del pont

La gasolina 95 arriba aquest dimecres als 1,707 euros per litre i el dièsel se situa en 1,826 euros, amb noves pujades a les portes del pont del 15 d'agost

3 minuts

fotonoticia 20260702131311 1920

fotonoticia 20260702131311 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Els carburants afronten una nova jornada d'increments en plena temporada alta de desplaçaments per carretera. Segons els preus mitjans actualitzats aquest dimecres per Península i Balears, tant la gasolina com el dièsel són més cars que dimarts 11 d'agost.

La pujada és de 0,4 cèntims per litre en la gasolina 95, que passa de 1,703 a 1,707 euros. En el cas del gasoil A, l'increment diari arriba als 0,7 cèntims, des dels 1,819 euros d'ahir fins als 1,826 euros per litre d'aquest dimecres.

La diferència entre ambdós combustibles continua sent especialment significativa. El dièsel costa actualment 11,9 cèntims per litre més que la gasolina 95, una distància que es tradueix en gairebé sis euros al omplir un dipòsit de 50 litres.

Preu de la gasolina avui, 12 d'agost

El combustible més utilitzat entre els vehicles de gasolina, la gasolina 95, costa aquest dimecres una mitjana de 1,707 euros per litre. La dada suposa un increment del 0,23% respecte als 1,703 euros registrats dimarts.

La gasolina 98 també s'encareix. El seu preu mitjà passa de 1,882 a 1,886 euros per litre, quatre dècimes de cèntim més en només una jornada.

Aquestes referències són preus mitjans, per la qual cosa l'import que trobi un conductor en una estació de servei concreta pot ser superior o inferior. La ubicació, la companyia i la pròpia política comercial de cada gasolinera expliquen part de les diferències que poden trobar-se durant un mateix dia.

Combustible Preu avui Preu ahir Variació diària
Gasolina 95 1,707 €/l 1,703 €/l +0,004 €/l
Gasolina 98 1,886 €/l 1,882 €/l +0,004 €/l
Gasoil A 1,826 €/l 1,819 €/l +0,007 €/l
Gasoil A+ 1,923 €/l 1,916 €/l +0,007 €/l
GLP 1,076 €/l 1,066 €/l +0,010 €/l

Preu del dièsel avui: puja fins a 1,826 euros

La pujada diària és més gran per als conductors de vehicles dièsel. El gasoil A arriba aquest 12 d'agost als 1,826 euros per litre, davant dels 1,819 euros registrats durant la jornada anterior.

L'increment equival a 0,7 cèntims per litre en 24 hores. El gasoil A+ experimenta exactament el mateix augment i passa de 1,916 a 1,923 euros per litre.

L'encariment manté a més el dièsel clarament per sobre de la gasolina 95. Amb els preus actuals, repostar gasoil A costa aproximadament un 7% més per litre que fer-ho amb gasolina 95.

Quant costa omplir el dipòsit aquest dimecres

L'impacte de les diferències de preu s'aprecia millor al traslladar els cèntims per litre al cost complet d'un repostatge. Amb una gasolina 95 a 1,707 euros, omplir un dipòsit de 50 litres suposa un desemborsament aproximat de 85,35 euros.

El mateix dipòsit utilitzant gasoil A arriba als 91,30 euros. Són 5,95 euros més que amb gasolina 95 a causa dels 11,9 cèntims per litre que separen actualment ambdós carburants.

Per a un dipòsit més gran, de 60 litres, el cost ascendirà a aproximadament 102,42 euros amb gasolina 95 i 109,56 euros amb dièsel. La diferència entre ambdós s'elevaria en aquest cas fins als 7,14 euros.

El GLP registra la major pujada diària

L'increment més acusat entre els carburants analitzats correspon aquest dimecres al gas liquat del petroli (GLP). El seu preu passa dels 1,066 euros per litre del dimarts a 1,076 euros.

La variació suposa una pujada d'un cèntim per litre en una sola jornada, superior als increments registrats tant per la gasolina com pel gasoil.

Malgrat aquest augment, el seu preu nominal per litre continua sent considerablement inferior al de la gasolina 95, la gasolina 98 i les dues modalitats de gasoil analitzades.

El preu dels carburants abans del pont del 15 d'agost

L'evolució dels combustibles cobra especial importància aquesta setmana per la proximitat del 15 d'agost, un dels festius amb major mobilitat de l'estiu. El 2026, la festivitat de l'Assumpció cau en dissabte.

El divendres 14 no és festiu nacional, però el calendari pot afavorir desplaçaments des del divendres a la tarda entre qui no treballin durant el cap de setmana o hagin enllaçat diversos dies de vacances.

Per a aquests conductors, comparar els preus de les estacions de servei abans de repostar pot marcar una diferència apreciable. Una diferència de 10 cèntims per litre entre dues gasolineres suposa cinc euros en un dipòsit de 50 litres, sempre que el desplaçament necessari per aconseguir el combustible més barat no acabi consumint l'estalvi.

Com trobar la gasolinera més barata abans de viatjar

El preu mitjà nacional serveix com a referència per conèixer l'evolució dels carburants, però no determina quant haurà de pagar cada conductor. Les diferències entre estacions de servei poden ser importants fins i tot dins d'una mateixa localitat o carretera.

Una de les eines oficials disponibles és el Geoportal de Gasolineres del Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que permet consultar els preus comunicats per les estacions de servei i localitzar establiments al mapa.

Abans d'iniciar un viatge durant el pont d'agost, comparar les estacions situades a la ruta permet decidir on repostar sense realitzar grans desviaments. L'objectiu no hauria de ser únicament localitzar el preu més baix, sinó comprovar si l'estalvi aconseguit compensa els quilòmetres addicionals necessaris per arribar fins a aquesta gasolinera.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins requisits ha de complir una estació de servei per comunicar els seus preus al Geoportal de Gasolineres del Ministeri per a la Transició Ecològica?

A la normativa estatal vigent no apareix expressament el “Geoportal de Gasolineres” com a tal, però sí que es regula l'obligació que les instal·lacions de distribució al detall (gasolineres) estiguin registrades i suministrin informació sobre els seus preus de carburants al ministeri competent. Aquesta base legal està a la Llei del Sector d'Hidrocarburs i a les seves modificacions, sobre la qual s'apropa l'actual Geoportal que gestiona el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). A partir del que recullen aquestes normes, els requisits clau tenen a veure amb estar correctament inscrit als registres d'instal·lacions, remetre dades completes de l'estació i comunicar preus veraces i actualitzats. No es disposa a les fonts consultades d'un desenvolupament reglamentari que detalli, a nivell tècnic, el procediment específic del Geoportal (formats, plataforma informàtica concreta, etc.).

1. Base legal de l'obligació de comunicar preus

El marc general està a la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del sector d'hidrocarburs, modificada per la Llei 8/2015 i pel Reial Decret-llei 4/2013, que regula el règim de les instal·lacions de distribució al detall (estacions de servei). El text actualitzat de la Llei 34/1998 es pot consultar al BOE: Llei 34/1998.

En aquest marc general, la Llei 18/2014, de 15 d'octubre, de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència, introdueix el mandat de crear una base de dades estatal amb informació de les instal·lacions de distribució al detall i dels preus de venda dels carburants, a partir de la informació subministrada per comunitats autònomes i estacions. Aquesta norma, parcialment modificada posteriorment, es pot consultar a: Llei 18/2014.

La modificació de la Llei 34/1998 a través de la Llei 8/2015, de 21 de maig, reforça aquest sistema d'informació i el paper del registre estatal d'instal·lacions al detall, que serveix de suport a la posterior publicació pública de dades (avui canalitzada a través del Geoportal). El text es pot veure a: Llei 8/2015.

2. Requisits d'inscripció i registre de l'estació

De la redacció vigent de la Llei 34/1998 es desprèn que, per poder figurar a la base de dades estatal (de la qual deriva el Geoportal), una estació ha de complir, almenys, aquests requisits administratius de base:

  • Estar inscrita al registre autonòmic d'instal·lacions de distribució al detall a la comunitat autònoma on s'ubica. La llei exigeix que en aquest registre estiguin totes les instal·lacions que desenvolupin activitat de venda al detall de combustibles i carburants, prèvia acreditació que compleixen els requisits legals i reglamentaris exigibles.
  • Ser comunicada al registre estatal: les comunitats autònomes han d'incorporar al registre del Ministeri (abans Indústria, avui MITECO per a carburants) les dades d'alta, baixa, modificació o projecte d'obertura en el termini màxim d'un mes, incloent ubicació, capacitat d'emmagatzematge, titularitat i tipus d'instal·lació (subministrament a vehicles, instal·lacions fixes, aviació, embarcacions, etc.). Aquesta obligació es recull en el fragment de la Llei 34/1998 que regula el “registre d'instal·lacions de distribució al detall”.
  • Ser una instal·lació habilitada per al subministrament de combustibles i carburants a vehicles: és a dir, una estació de servei oberta al públic, que és el tipus d'instal·lació sobre la qual es genera la base de dades de preus de carburants d'automoció.

3. Obligació de remetre informació de preus

La Llei 34/1998, en relació amb les modificacions introduïdes pel Reial Decret-llei 4/2013 i la Llei 8/2015, estableix que, a partir del registre d'instal·lacions i de la informació de preus de venda dels carburants, el ministeri competent crearà una base de dades accessible per a les comunitats autònomes. Aquesta base de dades és l'antecedent directe de l'actual Geoportal de Gasolineres del MITECO.

En concret, del text legal es deriven les següents obligacions generals:

  • Remetre informació de preus de venda al públic dels carburants ofertats a cada instal·lació. La norma no detalla en el fragment disponible el format exacte ni la interfície, però sí que deixa clar que el Ministeri utilitzarà aquesta informació de preus per alimentar la seva base de dades.
  • Garantir la veracitat i actualització de la informació: encara que la Llei 34/1998 no entra en detall tècnic en l'extracte consultat, el règim general de transparència i protecció de consumidors implica que els preus comunicats han de coincidir amb els efectivament aplicats i mantenir-se actualitzats.
  • Comunicar altes, baixes i modificacions de la instal·lació (per exemple, tancament definitiu o canvis substancials) a través del registre autonòmic, que al seu torn actualitza el registre estatal. D'aquesta manera, les estacions inactives no haurien d'aparèixer com a operatives a la base de dades que nodreix el Geoportal.

4. Aspectes no coberts al BOE consultat

Les fonts normatives manejades (Llei 34/1998, Llei 18/2014 i Llei 8/2015) no inclouen, en els extractes disponibles, detalls tècnics sobre el procediment específic del Geoportal: no s'indica en quina plataforma concreta es reporten les dades, quins formats electrònics s'exigeixen, ni la freqüència exacta d'actualització (per exemple, comunicació immediata després de cada canvi de preu, enviament diari, etc.). Tampoc es descriuen protocols específics per comunicar tancaments temporals o incidències operatives més enllà de les obligacions generals d'alta, baixa i modificació als registres.

En conseqüència, es pot afirmar que, a nivell legal, els requisits bàsics perquè una estació de servei comuniqui els seus preus al sistema que nodreix el Geoportal són: estar degudament registrada, comunicar al ministeri competent els seus preus de venda de carburants i mantenir aquesta informació veraç i actualitzada. No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre el detall tècnic del canal i format d'enviament que utilitza avui el Geoportal de Gasolineres del MITECO.

Quin article concret de la Llei 34/1998 regula el registre d'instal·lacions de distribució al detall i com s'ha anat modificant? Quina relació hi ha entre aquesta obligació d'informar preus i les competències de les comunitats autònomes sobre comerç i consum? Existeixen sancions específiques per no comunicar o falsejar els preus enviats al sistema que alimenta el Geoportal de Gasolineres?

Quines competències té el Ministeri per a la Transició Ecològica en la regulació dels preus dels carburants?

A Espanya els preus de venda al públic de gasolines i gasòlis estan liberalitzats des de mitjans dels noranta, per la qual cosa el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) no fixa directament el preu del litre a les gasolineres. Les seves competències es concentren a definir el marc regulador del sector d'hidrocarburs líquids, garantir la seguretat de subministrament, ordenar les instal·lacions de subministrament i establir obligacions d'informació i de barreja de biocarburants. La supervisió de preus i marges des de l'òptica de competència i transparència correspon principalment a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), creada per la Llei 3/2013. A més, qualsevol actuació sobre la càrrega fiscal dels carburants es canalitza a través del Ministeri d'Hisenda.

Marc legal bàsic del sector d'hidrocarburs

El marc general del sector l'estableix la Llei 34/1998, del sector d'hidrocarburs, modificada entre altres per la Llei 8/2015. Aquesta normativa configura un mercat liberalitzat de productes petrolífers, on els preus es determinen per oferta i demanda, però sota bases estatals en matèria d'energia i competència. La Llei 34/1998 ha estat adaptada reiteradament per reforçar la competència i la transparència i per incorporar la creació de la CNMC (la pròpia Llei 3/2013 modifica disposicions addicionals d'aquesta Llei).

Abans de la liberalització, els preus dels productes petrolífers es fixaven mitjançant ordres ministerials de preus màxims (per exemple, les ordres dels anys vuitanta citades al BOE). La Ordre de 10 de juny de 1996 liberalitza els preus dels gasolis, excloent-los del sistema de preus màxims, pas clau cap a l'actual règim de llibertat de preus.

Competències materials del MITECO sobre carburants

Les competències del ministeri responsable d'energia (avui MITECO) sobre carburants es deriven de diverses normes sectorials, en les quals apareix com a “Ministeri competent en matèria d'energia”:

  • Seguretat de subministrament i reserves estratègiques: el Reial Decret 1716/2004 regula les existències mínimes de seguretat i la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (CORES). El ministeri fixa i gestiona obligacions d'existències, podent proposar mesures com la lliberació de reserves (per exemple, la referència posterior a acords del Consell de Ministres sobre lliberació d'existències mínimes).
  • Ordenació d'activitats i subministrament: normes com el Reial Decret 2487/1994 (estatut de les activitats de distribució a l'engròs i al detall) i el Reial Decret 706/2017 (instrucció MI‑IP 04 sobre instal·lacions per a subministrament a vehicles) atribueixen al ministeri la regulació tècnica i procedimental de la xarxa de distribució i estacions de servei.
  • Obligacions d'informació i transparència: l'Ordre ITC/2308/2007 determina la forma de remissió d'informació al ministeri sobre les activitats de subministrament de productes petrolífers. Aquesta informació és la base per al seguiment de mercat, però no implica fixació de preus.
  • Biocarburants i empremta de carboni: el Reial Decret 235/2018 i el Reial Decret 459/2011 fixen objectius obligatoris de biocarburants i requisits d'informació sobre emissions dels combustibles. El ministeri decideix aquests objectius i obligacions de barreja, que afecten el cost de producció de carburants.
  • Infraestructura de recàrrega i transició energètica: l'Ordre TED/1009/2022 identifica quines estacions de servei han d'instal·lar punts de recàrrega elèctrica, incidint en l'estructura de costos de les xarxes de subministrament tradicionals.
  • Gestió de crisis energètiques: l'Ordre ITC/3190/2011 restableix obligacions d'existències mínimes després de l'“acció col·lectiva Líbia”, de conformitat amb la Llei 34/1998 i el Reial Decret 1716/2004, mostrant la capacitat del ministeri per actuar davant tensions de preus mitjançant instruments de seguretat de subministrament, no mitjançant control directe de preus finals.

Rol de la CNMC i repartiment de funcions

La Llei 3/2013, de creació de la CNMC, modifica disposicions de la Llei 34/1998 i integra les funcions de supervisió dels mercats energètics. A partir d'aquí, la CNMC és l'organisme encarregat de vetllar per la competència efectiva, la transparència i el correcte funcionament dels mercats, inclosos els de productes petrolífers, a través d'informes, estudis de preus i, si escau, expedients sancionadors en matèria de competència.

En la pràctica, això significa que:

  • El MITECO defineix el marc normatiu energètic, les obligacions de subministrament, reserves, biocarburants i infraestructura, i recopila informació sectorial.
  • La CNMC analitza preus i marges, detecta possibles conductes anticompetitives i proposa, quan cal, mesures regulatòries o sancions.
  • El Ministeri d'Hisenda és competent per als impostos especials sobre hidrocarburs (per exemple, a través de normes tributàries com la Llei 40/1995 en el seu moment).

Límits derivats de la liberalització i del mercat interior

Un cop liberalitzats els preus (com reflecteix l'Ordre de 10 de juny de 1996 per als gasolis i la successió d'ordres de preus màxims derogades), el MITECO no pot fixar de forma general preus màxims o marges comercials a gasolineres sense alterar el model de mercat establert per la Llei 34/1998 i la normativa de liberalització (com el Reial Decret‑llei 15/1999, orientat a incrementar la competència en hidrocarburs). Qualsevol mesura d'intervenció directa hauria de justificar-se com a excepcional, enquadrar-se en les competències estatals sobre ordenació general de l'economia i ser compatible amb el dret de la Unió Europea sobre mercat interior i competència.

En síntesi, el MITECO influeix en els preus dels carburants indirectament —a través d'obligacions regulatòries, objectius ambientals i decisions sobre seguretat de subministrament—, però la fixació concreta de preus al consumidor es deixa al mercat, sota la vigilància de la CNMC i amb la fiscalitat definida per Hisenda.

En quins instruments concrets s'apropa la CNMC per seguir i publicar l'evolució de preus i marges dels carburants a Espanya? Quines mesures específiques ha adoptat recentment el Govern per respondre a pujades brusques dels preus dels carburants i com s'han articulat jurídicament? Com condicionen les obligacions de biocarburants i les normes sobre emissions (com el Reial Decret 235/2018) el cost final de gasolines i gasòlis?

Com ha evolucionat el preu de la gasolina i el dièsel a Espanya durant els últims deu anys?

En els últims deu anys el preu de la gasolina 95 i del gasoil A a Espanya ha passat de nivells relativament continguts a màxims històrics el 2022, una correcció parcial el 2023‑25 i un nou repunt el 2026 lligat a la guerra a l'Orient Mitjà i a la retirada de part de les rebaixes fiscals. No es disposa a les fonts consultades d'una sèrie anual completa des de 2016, però sí de fites clares: el pic de juliol de 2022 (gasolina al voltant de 2,14 €/l i dièsel a 2,10 €/l), la moderació de 2023‑25 amb preus a l'entorn d'1,45‑1,50 €/l i la forta volatilitat del 2026 entre retallades impositives i la seva posterior reversió. En tot aquest període, el dièsel ha alternat etapes per sobre i per sota de la gasolina, quelcom inusual i lligat a crisis geopolítiques. Les decisions fiscals del Govern (bonificacions i rebaixes d'IVA i impostos especials) han amortit parcialment els pics, però no han evitat que el combustible sigui avui més car que fa un any.

Evolució recent i nivells de referència

Les notícies de Demòcrata situen els màxims històrics d'estiu de 2022 al voltant de 2,141 €/l per a la gasolina 95 i 2,10 €/l per al dièsel, xifres que es citen de forma reiterada com a sostre al qual es segueix comparant tota l'evolució posterior, per exemple a aquest anàlisi de començaments de 2026 o a la crònica de desembre de 2025. Abans de la invasió russa d'Ucraïna (24 de febrer de 2022), els mateixos articles recorden nivells clarament inferiors: al voltant d'1,591 €/l per a la gasolina i 1,479 €/l per al dièsel.

Després de l'impacte energètic del 2022, 2023 i 2025 són anys de normalització parcial. Per a juliol de 2025, la CNMC destaca que va ser “el juliol més barat des del 2021”: la gasolina 95 es va situar en 1,499 €/l i el gasoil A en 1,437 €/l, segons el seu butlletí de preus analitzat a “El mes de juliol més barat dels últims quatre anys per repostar”. Demòcrata corrobora que a finals de 2025 els preus rondaven 1,45 €/l per a gasolina i 1,40 €/l per a dièsel, lluny dels màxims del 2022 i ja per sota dels nivells previs a la invasió d'Ucraïna, com recull la peça sobre la gasolina a Nadal de 2025 o les cròniques de desembre.

A començaments de 2026 es consolida aquesta moderació: la gasolina baixa fins a uns 1,44 €/l i el dièsel a 1,387 €/l, amb un abaratiment acumulat proper al 5 % en cinc setmanes, segons Demòcrata.

Crisi del 2026: guerra a l'Iran i rebaixa fiscal

El punt d'inflexió torna a arribar el 2026. La CNMC explica a “Dos mesos de guerra: reducció fiscal i preus dels carburants” com el conflicte entre Estats Units i l'Iran dispara les cotitzacions internacionals: fins a tancament d'abril, la gasolina de referència a Europa puja un 57 % i el gasoil un 66 %, superant fins i tot els màxims de juny de 2022. En aquest context, el Govern aprova el Reial Decret‑llei 7/2026 amb dues mesures clau:

  • Reducció de l'IVA dels carburants del 21 % al 10 %.
  • Rebaixa de l'Impost Especial d'Hidrocarburs fins als mínims de la directiva europea.

La pròpia CNMC quantifica la baixada fiscal en 17,71 cèntims/l per a la gasolina 95 i 9,56 cèntims/l per al gasoil A, amb un efecte immediat a la mànega: entre el 22 de març i el 28 d'abril el PVP mitjà peninsular es redueix 29,1 cèntims/l en gasolina i 23,3 cèntims/l en dièsel. Tot i això, si es pren com a referència el dia previ a l'inici del conflicte, la gasolina acaba una mica per sobre (+3,4 cèntims/l) i el dièsel molt més encarit (+28,9 cèntims/l).

En el seu informe posterior, resumit a “La rebaixa d'impostos va reduir el preu de la gasolina”, la CNMC conclou que la rebaixa fiscal es va traslladar de forma generalitzada als preus i va evitar que es repetissin els màxims del 2022. A l'abril de 2026, la gasolina 95 baixa a 1,538 €/l (‑6,5 % respecte a març), mentre el gasoil A segueix pujant, fins a 1,810 €/l, encara que menys del que hauria pujat sense la rebaixa.

Demòcrata complementa aquest relat amb peces sobre l'estructura fiscal del preu (els impostos ronden el 44 % del PVP, segons “Així són els impostos del preu del gasoil”) i sobre l'impacte del conflicte d'Iran, que arriba a encarir el dièsel un 26,5 % i la gasolina un 14,2 % en poques setmanes, portant el dièsel a superar la gasolina, quelcom que no passava des de la guerra d'Ucraïna (anàlisi de març de 2026).

Fi de les rebaixes i preus actuals

A partir de l'estiu de 2026, l'Executiu comença a retirar parcialment les ajudes. Segons Demòcrata, el 30 de juny decau la rebaixa de l'IVA al 10 % i la gasolina es dispara un 5,6 % en una sola setmana, fins a 1,517 €/l, mentre el dièsel puja a 1,535 €/l (“La gasolina es dispara després del fi de la rebaixa de l'IVA”). De forma paral·lela s'aprova un nou paquet que redueix de forma temporal l'impost especial sobre hidrocarburs en 15, 10 i 5 cèntims/l entre juliol i setembre, per amortir la pujada fiscal, com recullen diverses cròniques parlamentàries i econòmiques de Demòcrata, per exemple aquesta peça del 23 de juliol.

El resultat és que, a finals de juliol i començaments d'agost de 2026, els carburants tornen a encarir-se amb força: Demòcrata situa la gasolina 95 al voltant d'1,66‑1,73 €/l i el dièsel A entre 1,77 i 1,85 €/l, segons diferents dates, nivells clarament per sobre d'un any abans però encara per sota dels rècords del 2022. El mateix diari subratlla que la factura per omplir un dipòsit de dièsel de 55 litres és avui uns 10,45 euros més alta que el 2025 (anàlisi comparatiu), i que l'operació sortida del 2026 és la més cara des del 2023 (reportatge sobre l'operació sortida).

En síntesi: els preus actuals segueixen clarament per sobre dels nivells pre‑Ucraïna i de 2025, encara que no han reeditat els màxims del 2022. La combinació de xocs geopolítics (Ucraïna, Orient Mitjà), decisions de l'OPEP i canvis fiscals explica la muntanya russa de l'última dècada, tal com subratllen tant Demòcrata com la CNMC i el Banc d'Espanya en els seus informes (presentació macroeconòmica 2024‑2026).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin va ser el preu mitjà de la gasolina 95 el dimecres 12 d'agost de 2026?

Pregunta" 1 de 3

Quina diferència de preu per litre hi ha entre el gasoil A i la gasolina 95 segons les dades del 12 d'agost de 2026?

Pregunta" 2 de 3

Quina eina oficial permet consultar els preus de les estacions de servei a Espanya?

Pregunta" 3 de 3

Hola, soy Fren. ¿Cómo te ayudo?